donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dijous, 30 d’octubre de 2014

María Luz Morales, periodista. També coneguda com Felipe Centeno, Arial, Jorge Marineda

El cicle té per objectiu donar a conèixer l’obra de sis dones catalanes: Frederica Montseny, Rosa Sensat, Margarida Xirgu, María Luz Morales, Ángeles Santos i Teresa Pàmies,
María Luz Morales  Eguiluz (1898-1980)
va ser la primera directora d'un diari de gran abast nacional: La Vanguardia
  

 Nascuda a la ciutat gallega de A Coruña, de molt jove es va traslladar a viure a Barcelona.
Va començar les seves col·laboracions periodístiques a El Hogar y Moda, publicació de la qual va arribar a ser-ne la directora. L’any 1923 publicà el seu primer article a La Vanguardia. S’especialitzà en la crítica teatral i cinematogràfica i, de vegades, quan publicava en altres diaris i revistes, com per exemple La Noche o Imatges, signava amb el pseudònim de “Felix Centeno”.També col·laborava al diari madrileny El Sol i als setmanaris Lecturas, Films Selectos i Mediterráneo, entre d’altres.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/mujeres-para-un-siglo/mujeres-para-siglo-maria-luz-morales-escritura/713438/
 de Peter Pan
 L’any 1936 va ser nomenada directora de La Vanguardia. Sent la primera dona a Espanya directora d’un diari de gran tirada. Acabada la Guerra Civil, el càrrec li va costar un curt període d’empresonament i la marginació de tota activitat periodística. Llavors va tornar a escriure fent servir el pseudònim, però en aquesta ocasió de “Felipe Centeno”.
Ja rehabilitada, el carnet de premsa no se li va atorgar fins l’any 1948. Es vinculà al Diario de Barcelona, en qualitat de crítica teatral, comentarista de moda i articulista, fins que es va jubilar. També va col·laborar a El Noticiero Universal i a La Hoja del Lunes.
Va arribar a ser directora de l’enciclopèdia Universitas, de l’Editorial Salvat i creà el seu propi segell editorial, anomenat Surco.
Bibliografia:
Com assagista va escriure, entre d’altres, El Cine, una història en III volums. La Moda. El traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX, publicat per l’editorial Salvat, on tractà el fenomen de la moda com a fet cultural i sociològic.

En el transcurs de la seva llarga vida professional va rebre el reconeixement social i molts premis literaris, entre els quals hi ha Las Palmas Académicas de Francia, l’any 1956, el Premio Nacional de Teatro l’any 1965, el Premi d’Ors de l’Associació de la Premsa l’any 1970 i El Lazo de Isabel La Católica, l’any 1972. Va morir a Barcelona a l’edat de 82 anys.
 

 

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Anem al Teatre :'Nachthexen, les Bruixes de la Nit'

El Centre Teatre l' Escorxador oferirà el proper divendres dia 7 de novembre l'obra de teatre musical Nachthexen, les Bruixes de la Nit' que interpretarà la jove companyia Teatre Nòmada de Lleida formada per alumnes de l'Aula de Teatre de la capital del Segrià. Es tracta d'un musical, escrit i dirigit per Gabriel Solans i Ares Piqué, basat en la història real del regiment 588 de bombardeig nocturn de l’exèrcit rus, conegut com “les Bruixes de la Nit”, un grup de dones que van resistir la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial, lluitant amb els seus avions.
L'entrada a l'obra, que es podrà veure a les 21:30h, al Teatre de l' Escorxador. Val a dir que Nachthexen, les Bruixes de la Nit va ser estrenada al novembre de l'any passat en el marc de la Mostra de Teatre de Lleida i ja s'ha representat en diverses localitats de la demarcació on en general ha tingut molt bona acceptació.

La tàctica utilitzada pel 588.º era el bombardeig de fustigació, l'estratègia és anar als campaments i tots els seus voltants on l'exèrcit alemany es trobava descansant després del dia de lluita, i bombardejar. L'efecte psicològic que produïa en l'exèrcit, i la inseguretat en les files era absolutament eficaç. Va arribar a compondre de 40 equips format per dues aviadores. Van realitzar més de 23 000 vols de combat i van descarregar 3.000 tones de bombes. Va ser la unitat femenina més condecorada de la Força Aèria Soviètica, cada pilot va poder haver volat en més de 1000 missions fins a la finalització de la guerra i vint-i dels seus components van arribar a obtenir el títol d'Heroi de la Unió Soviètica. Trenta dels seus membres van morir durant el combat.
 Pilots from the Russian 586th Women's Fighter Regiment

diumenge, 26 d’octubre de 2014

2014 ANY JOAN ORÓ

Joan Oró Florensa. Nascut a Lleida el 1923, es llicencià en ciències químiques a Barcelona (1947) i el 1952 es traslladà a Estat Units, on es doctorà a la Universitat de Houston i on ha exercit des d’aleshores una intensa activitat de docència. Va ser professor emèrit de Ciències bioquímiques i biofísiques en aquella universitat. Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida. Data d'investidura: 28 d’abril de 1999. Padrí: Joan Estany i Illa, catedràtic de Producció Animal de la Universitat de Lleida
Entre els seus descobriments destaca la primera síntesi prebiòtica de l’adenina a partir del cianur l’hidrogen; nous mètodes de cromatografia o d’espectrometria de masses, per a l’anàlisi de components orgànics sintetitzats sota les possibles condicions de la Terra primitiva, o en les de les mostres extraterrestres, la contribució de les col·lisions dels cometes amb la terra a l’increment en les nostre planeta de compostos de carboni; una interpretació química, i crítica, sobre la hipòtesi de vida a Mart, etc.
Va col·laborar i dirigir programes d’investigació de la NASA (Apollo i Víking), amb la qual ha col·laborat des de l’any 1964 fins el 1994.
Fundador i primer director del Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques de la Universitat de Houston. Autor i coautor d’uns trenta llibres sobre bioquímica i investigació espacial i de més de 250 articles científics publicats en revistes especialitzades.
President de la Societat Internacional per a l'Estudi de l’Origen de la Vida (ISSOL), 1989-1993.

 Maqueta de la cara visible de la Lluna, feta per la preparació del progama APOLO de la NASA i propietat de la Fundació Joan Oró, que es troba la Parc Científic i Tecnològic Agroalimantari (PCITAL) de Lleida,  Gardeny.
http://experimentaciolliure.wordpress.com/2014/10/23/despres-de-la-x-reunio-de-divulgadors-de-ciencia-ddd-a-lleida-2014/

dissabte, 25 d’octubre de 2014

DOLORS PIERA, una dona lluitadora, mestra, sindicalista i feminista.

PETICIÓ de Carrer per la Dolors Piera
http://www.cdp.udl.cat/home/index.php/ca/divulgacio/publicacions

Per als Nous Vials en construcció
A la nostra Associació DonaBalàfia, juntament i en col·laboració 
amb l’ AVV de Veïns i la seva vital Vocalia de la Dona estem porta’n a terme un treball
de recuperació de la memòria històrica de les DONES,  de Ciència, Escriptores,
Pedagogues, Pintores, Esportistes ... lleidatanes, catalanes i d’arreu, de principi de
segle XX i de tots els temps. 
Això ens a portat a assabentar-nos dels noms de moltes
dones oblidades i poc reconegudes.
D’altra banda i arran d’un estudi publicat i difós a la premsa local, situa a
Lleida com la ciutat catalana on hi ha 
MENYS noms de dones 
als seus carrers places i equipaments.
Proposem amb el beneplàcit de les entitats abans esmentades que als nous Vials
en construcció, els carrers i places de tots els indrets de Lleida es bategin tots ells
amb noms de dones : Dolors Piera, Carme Karr, Dolors Monserdà, Agnès Armengol,
Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina
Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra, Victòria Sau, Florence Nightingale 
i ValentinaTereshkova. 
 Especialment aquests dies demanem que el nom d’una dona PIONERA de
la nostra ciutat, figuri entre el nomenclàtor de la ciutat, Sra. Dolors Piera, una dona
lluitadora, mestra, sindicalista i feminista "... no hi ha avanços socials, si aquests no
reconeixen a les dones com a subjectes de la història... No te el seu nom en cap
carrer de Lleida, segons ens consta i si les dades són correctes. 
 Aquesta petició de
carrer per la Sra. Dolors Piera i les altres dones del present escrit les fem arribar al Sr. Alcalde de Lleida, Sr. Àngel Ros, la Regidora, Sra. Rosa Ball,
 i si cal, a la comissió de noms de carrers per a Lleida
per tal de que la Sra. Piera deixi de figurar en aquesta llista. 
Si més no, aprofundirem
en la tasca a la qual ens consta vostè es molt sensible per la visibilització de la dona i
la seva aportació històrica i actual a la nostra ciutat i país.


Informació : Dolors Piera Llobera, Mestra, sindicalista, exiliada

http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=2043 
 Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, 1910 – Santiago de Xile, 2002) va formar part d’aquest grup de mestres que van participar en el procés de renovació pedagògica i en la conquesta d’una educació pública obligatòria i gratuïta, basada en la igualtat entre homes i dones, la justícia i la solidaritat. Piera va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i va ser fundadora de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE-UGT).

divendres, 24 d’octubre de 2014

VERSOS PER UN BON CAP DE SETMANA!



 PASSIÓ
  De tot el que m'ha lliurat la vida,
el que més estimo 
és aquell que mou el meu viatge,
el rem que m'atorga el caràcter,
l’encant que dóna la màgia al meu fer.
És un sentiment que em regala coratge,
acarona les meves paraules, 
fa vius els meus poemes
i motiva la meva lluita
com si jo fos una fera gegant.
És la sensació que em fa lliure
com el vent de tramuntana,
és el viatge que em porta
a ser tot allò que sóc.
És aquell sentiment
suplicant de més carícies,
que mai no em posa condicions
i que em duu, altre cop, a l'inici,
on es crea i s'alimenta;
a l’indret de la Passió!
                                    Sònia C. Ignés

dijous, 23 d’octubre de 2014

PARTICIPACIÓ I QUALITAT DEMOCRÀTICA :JORNADES CULTURALS DE TARDOR 2014 SALA DE LECTURA CENTRE CÍVIC MUNICIPAL DE BALÀFIA

Avui 23 d'octubre a les 19h, dins de les Jornades Culturals de Tardor de l'AVV de Balàfia i seguint en la realització de diferents intervencions sobre el tema "leitmotiv" de les mateixes "Participació i Qualitat Democràtica", tenim la intervenció de Jordi Giró Castañer,  de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), en  que ens parlarà sobre la vessant associativa en general, i particularment la veïnal, d'aquesta temàtica.
Vull fer-te avinent l'interés que la mateixa pot tenir per tot el moviment associatiu especialment el veïnal, i ens agradaria personal i col.lectivament als organitzadors, especialment a les companyes i companys que ho porten endavant, poder comptar amb la teva assistència a la mateixa, amb el que ens sentiriem fortament i doblement honorats, ja que la teva experiència i coneixements poden ser cabdals en el seu desenvolupament.
 

dimecres, 22 d’octubre de 2014

TASTET...Declaració del CNDC a la 59a CSW - ONU

 Resum de la Declaración escrita del Consell Nacional de les Dones de Catalunya para el  59 período de sesiones de la Comisión de la Condición Jurídica y Social de la Mujer

Tal com us vam avançar, us fem arribar la declaració escrita que presentarà el Consell Nacional de les Dones de Catalunya al 59è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, que es durà a terme del 9 al 20 de març de 2015 a la seu de les Nacions Unides a Nova York.


http://www.unwomen.org/en

 En 2015 se cumplirá el 20º aniversario de la Declaración y la Plataforma de Acción de Beijing, documento suscrito por 189 países en la IV Conferencia Mundial sobre la Mujer. Esta conferencia de Naciones Unidas significó un antes y un después en el marco de los derechos de las mujeres, ya que incorpora tratados anteriores como el de la CEDAW. La Plataforma estableció doce áreas de especial relevancia en la lucha por la equidad de género y señaló las medidas necesarias para eliminar los obstáculos que impiden el avance de las mujeres. Y aunque no es un documento jurídicamente vinculante, sirve como guía política para gobiernos, instituciones, organizaciones no gubernamentales.

Casi 20 años después de esta conferencia que, como recogía su lema, se propuso “Mirar el mundo con ojos de mujer”, nos toca hacer evaluación de cómo se ha implementado en cada uno de los países y ver cuán lejos aún estamos de conseguir plenamente los objetivos marcados en 1995.
UN Women Executive Director Phumzile Mlambo-Ngcuka - See more at: http://www.unwomen.org/en#sthash.T53jSXS4.dpuf
 En Cataluña, durante los últimos años, se ha seguido desarrollando la Ley 5/2008 y se han creado nuevos servicios para tener una red de recuperación y atención a víctimas de violencia machista: el Servicio de Información y Atención a las Mujeres, de titularidad municipal desplegado según lo que establece la Ley, uno para cada ciudad de más de 20.000 habitantes y uno por comarca; el Servicio de Intervención Especializada, aunque de éste consideramos que conlleva una desigualdad territorial y, por ello, se está trabajando en las dificultades de acceso que tienen las mujeres respecto al trasporte y  los recursos para poder trasladarse entre municipios. Cabe destacar el Servicio de Intervención en Crisis Graves en el Ámbito de la Violencia Machista, que se ha mantenido a pesar del bajo presupuesto.

 La violencia es la máxima expresión de una situación de abuso de poder que debe combatirse desde muchos frentes. Por eso, es imprescindible continuar con las subvenciones a asociaciones y entidades de mujeres que trabajan en el desarrollo de programas de prevención, detección y otras actividades, y favorecer así la red que las mujeres pueden utilizar para aumentar sus capacidades y hacer frente a la violencia machista.
Un tema a destacar es la pérdida de universalidad de la asistencia sanitaria en el Estado español. Cataluña ha querido dar cobertura gracias a la normativa CatSalut 15/2012,  aunque ha habido alguna denuncia de organizaciones especializadas que han demostrado que se está vulnerando el derecho de acceso de las mujeres embarazadas a obtener las tarjetas sanitarias a pesar de la supuesta garantía. Una de las cuestiones graves detectadas es que las mujeres sin tarjeta sanitaria no pueden acceder al sistema público de salud para interrumpir el embarazo y lo tienen que llevar a cabo a través de un único servicio que no garantiza la equidad de derechos.

  


Por lo que hace referencia a los derechos sexuales y reproductivos, Cataluña ha contado siempre con una de las redes de servicios más extensas e integradas del Estado español, aunque en la actualidad se ha detectado una reducción de profesionales, que se agrava al no cubrir las bajas.

 


 UN Women Executive Director Phumzile Mlambo-Ngcuka - See more at: http://www.unwomen.org/en#sthash.T53jSXS4.dpuf

dilluns, 20 d’octubre de 2014

TERESA PÀMIES Va nèixer un 8 d'octubre. DINS DEL CICLE : CONÈIXER 6 DONES CATALANES.


Teresa Pàmies va néixer el 1919 a Balaguer en una família d’ideologia comunista. Anava per a modista quan va esclatar la Guerra Civil. Llavors, aquella vida més o menys previsible es va convertir en una biografia plena compromís i literatura. El context la va portar a militar al Partit Socialista amb tan sols setze anys. Aviat, Teresa Pàmies es convertiria en un referent polític per a molts catalans.
L’any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, es va exiliar a França amb el seu pare. Després, va viatjar a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic, on va començar a estudiar Periodisme. El 1947 va tornar a Europa i es va instal·lar a Praga, on va exercir de periodista com a directora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Des de l’estranger escrivia per a revistes com “Serra d’Or” i "Oriflama".
A principis dels setanta va tornar a Catalunya, on es va dedicar plenament a la literatura. Durant tots aquests anys mai va oblidar Balaguer.

Amb la seva mort desapareix un dels últims representants de la generació d’escriptors de l’exili i d’intel·lectuals compromesos amb la democràcia, les llibertats i els drets de la dona. 
Maria Pàmies tenia aquest matí aquestes paraules de record cap a la seva germana. 
La literatura de Teresa Pàmies està marcada per un to autobiogràfic i per l’experiència de l’exili. Entre les seves obres destaca “Testament a Praga”, escrita en col·laboració amb el seu pare, i amb la qual va guanyar el Premi Josep Pla el 1970 i es va fer coneguda. Entre els reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2001 i el Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme el 2006. Per la seva germana Maria, l’obra de la Teresa Pàmies és sobretot entenedora i propera a la gent. 
Recordem que fa poc més de tres anys, Teresa Pàmies va donar part del seu llegat de llibres, fotos personals, premis i reconeixements a la seva ciutat natal. Al gener del 2009, la biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer va estrenar un espai dedicat a l’autora amb aquestes obres i guardons -entre els quals la Creu de Sant Jordi i l’escultora del Premi de les Lletres Catalanes-, en un acte al qual ja no va poder assistir. 
El primer èxit de Teresa Pàmies, va ser “Testament a Praga”, escrit en col·laboració amb el seu pare, i que va guanyar el Premi Josep Pla. De les seves obres destaquen les que tenen un significat polític, com “Va ploure tot el dia” i “Quan érem capitans”. Entre les seves novel·les sobresurten “La primavera de l’àvia” i “La filla del gudari”. 
Pàmies també va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com l’”Avui”, “El Temps” o “Serra d'Or”. En la majoria d’obres hi havia un rerefons autobiogràfic, que en alguns casos reflectia la relació amb el seu marit, Gregorio López Raimundo, dirigent clandestí del PSUC a Barcelona durant molts anys.
El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes -va ser la segona dona distingida amb aquest premi després de Mercè Rodoreda-. La seva obra és un testimoniatge subjectiu, directe i compromès que recull les vivències personals, unes experiències que també formen part de la història col·lectiva. És aquest precisament el valor de l’obra de Teresa Pàmies.
Entre les seves facetes també destaca la radiofònica, va col·laborar-hi durant 22 anys. Se la recorda pel seu pas pel programa "Geografia Humana", de Catalunya Ràdio, de Maite Sadurní. Abans ho havia fet al Matí de Josep Cuní o al Suplement amb Xavier Solà. 

Àudios a: http://www.radiobalaguer.cat/audios/podcast/index.php?id=2866
 14-03-2012, Mor l'escriptora de Balaguer, Teresa Pàmies, Les seves cendres reposaran al cementiri de la capital de la Noguera.

dissabte, 18 d’octubre de 2014

CONTINUEM EL CICLE PER DONAR A CONÈIXER L'OBRA DE SIS DONES CATALANES : Margarida Xirgu,


El cicle té per objectiu donar a conèixer l’obra de sis dones catalanes: Frederica Montseny, Rosa Sensat, Margarida Xirgu, María Luz Morales, Ángeles Santos i Teresa Pàmies, totes elles personalitats desacatades en algun dels àmbits de la cultura i la vida pública catalana. 
 
A principi del segle XX Margarida Xirgu es va iniciar en el teatre amateur i ben aviat va fer el salt a l’escena professional, on triomfaria de manera fulgurant a Barcelona i, més tard, a les Amèriques i a Madrid. Quan va esclatar la Guerra Civil es trobava a Amèrica, on es va quedar exiliada a causa del seu compromís amb la República i, en general, amb les idees de democràcia i llibertat, incompatibles amb el règim franquista. Les seves cartes personals, plenes de sentiments i emocions, testimonien el fons de trist enyorament que la va acompanyar des que es va exiliar fins al final de la seva vida. Va ser una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX.
http://margaritaxirgu.es/catala.htm
 No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa...... és com no existir.

divendres, 17 d’octubre de 2014

JUGUEM A LA PLAÇA. AVUI A JUGAR TOTA LA FAMÍLIA

Espai solidari, adreçat a tots el nens i nenes i on l´únic requisit és que els infants estiguin i participin juntament amb el pare, mare o un adult.
Joc tradicionals : Bitlles Catalanes, tallers, Voleibol...

dimarts, 14 d’octubre de 2014

15 D'OCTUBRE dia mundial de la dona RURAL

El Dia Internacional de la Dona Rural es va crear amb la finalitat de visibilitzar la contribució de les dones al desenvolupament rural reconeixent la rellevància del seu paper en les activitats agràries, el comerç, la petita empresa, així com la importància del seu treball en l’àmbit familiar. El novembre del 2007 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’oficialitat d’aquesta celebració.

El 1995, en la IV Conferència Mundial sobre la Dona, organitzada per les Nacions Unides a Beijing (Xina), es va instaurar el 15 d’octubre com el Dia Internacional de la Dona Rural. Es va decidir fixar la data un dia abans del Dia Mundial de l’Alimentació, en tant que hi ha una innegable relació entre la producció d’aliments i la dona com a figura clau en tot el procés alimentari, i denunciant també que les dones que viuen al camp són les últimes que tenen accés als recursos, a la capacitació i als préstecs financers per a produir aliments.
L’objectiu principal de celebrar aquest dia és visibilitzar la importància que mereix l’aportació econòmica, social i cultural que fan les dones en àrees rurals d’arreu i la seva decisiva contribució a la seguretat alimentària especialment a través de la seva tradicional preocupació pel desenvolupament sostenible i la seva intervenció en pràctiques ecològiques. En l’àmbit rural, el paper de les dones és rellevant en l’agricultura, en la divisió del treball, en el medi ambient, en la nutrició i la salut, en l’economia rural, en l’educació i la comunicació, entre altres.

diumenge, 12 d’octubre de 2014

No volem deixar passar un dia més ....5 d'octubre Dia Internacional del Mestres

...sense recordar a els i les nostres mestres que ens han ajudat a ser qui som. La nostra societat a vegades oblida la importància de la seva tasca. Molts cops poc valorada, criticada, i menys entesa. Tots oblidem massa sovint que sense educació, sense cultura, no som res. 

Aviat tindrem l'oportunitat de fer un reconeixement als mestres. Les nostres associacions s'han compromès a fer-los-hi aquest homenatge merescut amb la col.laboració de FETE-UGT, Centre Dolors Piera de Lleida i totes les entitats del barri amb la projecció del documental : Les Mestres de la República, dirigit per Pilar López Solano, Goya a la millor pel.licula documental.


 Les Mestres de la República (i per tant els mestres) rebran amb aquests acte un homenatge com aquell que va voler fer l'esmentada escriptora Josefina Aldecoa en la seua Història d'una mestra, perquè, com ella mateixa escriu en el pròleg de la seua novel·la: "El seu sacrifici estava justificat per la necessitat de salvar el país educant-lo, ja que tal va ser el mandat que van rebre".     
             
Per a les dones, la proclamació de la II República va significar un canvi profund en tots els àmbits; en l'esfera pública i en la vida privada; en la política, en l'economia, en la cultura i en l'educació. Podem dir que es van tallar els cabells i es van escurçar les faldilles, però, sobretot, que van fer créixer les idees i van portar l'educació, la il·lusió i el color a l'Espanya negra i rural del segle passat..CONCEPCIÓ G. MALUQUER. DOLORS PIERA. VICTORINA VILA. ESPERANÇA SERRA. ANTÒNIA BADIA.
"Tenim una feina molt compromesa, però també una de les més belles i gratificants del món. 
Que siguem tots plegats ben feliços!”

París, 19 de novembre de 1957.
“Estimat senyor Germain:
He esperat que s’apagui una mica el soroll que m’ha envoltat tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va estendre al nen pobre que era jo, sense les seves ensenyances i el seu exemple, no hagués succeït res de tot això. No és que doni massa importància a un honor d’aquest tipus. Però ofereix al menys l’oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix estant per a mi, i de corroborar-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè hi va posar, continuaran sempre vius en un dels seus petits escolares, que malgrat els anys, no ha deixat de  ser el seu alumne agraït.
L’abraço amb totes les meves forces.
Signat: Albert Camus

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Jornades Culturals de Tardor a BALÀFIA. US ESPEREM


L'Associació de Veïns de Balàfia en col.laboració amb donabalàfia associació,  Organitzem durant l'any dues Jornades Culturals. La de la primavera, el mes d'abril, per Sant Jordi, que desplega bàsicament activitats artístiques, i una altra a la tardor, normalment el mes d'octubre, que desenvolupa més bé temes referits o relacionats amb la vida associativa i ciutadana. 
En aquesta ocasió hem triat com a punt bàsic o de referència el tema de la Participació com a eina bàsica per al desenvolupament de la Qualitat Democràtica ciutadana, amb la presència de destacades personalitats que a través de diferents Xerrades-Col.loqui intentaran aproximar-nos amb les explicacions dels seus coneixements i experiències en la vessant de llur àrea d'activitat. Totes es celebraran en la Sala de Lectura del Centre Cívic de Balàfia.
Obrirà aquestes Jornades Culturals de Tardor d'enguany, el dijous 9 d'octubre, a les 19.00h, Na Dolors Arderiu i Sabaté, Regidora Delegada de Participació Ciutadana, Gent Gran i Voluntariat Sènior i Regidora de Barri de Cappont. És Enginyera Tècnica Industrial, especialitat de Química Industrial, havent desenvolupat diferents responsabilitats en Qualitat i Fabricació en vàries empreses. També ha col.laborat en diferents centres d'ensenyament professional, dirigint diverses tesis de final de carrera. En el que respecta l'àrea associativa ha estat Vicedegana del Col.legi/Associació d'Enginyers Tècnics Industrials de Lleida. Ens parlarà del tema des de la vessant municipalista.
El dijous dia 16 d'octubre, a les 19:00h, intervindrà Na Paquita Sanvicen i Torné, sociòloga de la UdL, que fou Directora General de la Generalitat de Planificació Lingüística i ara Directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida, que té diferents treballs de recerca realitzats i publicats i que ens parlarà des del punt de vista sociològic del tema.
El dijous dia 23 d'octubre, a les 19:00h, te prevista llur participació en Jordi Giró i Castañer, qui com a President de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) i basant-se en llur experiència i coneixements dins i fora del moviment ciutadà ens parli del tema des de la perspectiva de l'associaonisme veïnal. 
El mateix dia i tot aprofitant l'avinentesa de llur presència és previst un Encontre Associatiu al que hi són invitats tots els responsables actuals de les Associacions de Veïns de Lleida integrades en la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida (FAVL) així com d'altres Entitats socials i culturals com les Cases Regionals. Hi ha una invitació a participar-hi molt especialment adreçada a dirigents històrics del Moviment Veïnal i Ciutadà així com a responsables municipals (regidors), tant actuals com anteriors detentadors d'aquesta responsabilitat dins de l'Ajuntament.  
El dijous dia 30 d'octubre, a les 19:00h intervindrà en les mateixes en Josep Mª Llop i Torné, arquitecte-urbanista per la ETSAB, que ha estat Director del Servei d'Urbanisme tant de Lleida com de Barcelona, Director de varis Programes internacionals sobre urbanisme i desenvolupament humà, Coordinador del Projecte URB-AL de gestió urbanística i control civil, Director del Programa de la ONU sobre Ciutats Intermèdies i actualment és Director de la Càtedra UNESCO de la UdL, i que tocarà el tema des de la visió de llur experiència en la participació en la planificació i desenvolupament urbanístic municipal.
El dijous dia 6 de novembre, a les 19:00h, participa en elles cloent el cicle, en Antoni Siurana i Zaragoza, llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB, que ha ostentat responsabilitats a la Cambra de Comerç de Lleida, ha estat Paer en Cap de La Paeria, Ajuntament de Lleida durant 23 anys, ha estat President de la Conferència de Poders Locals del Consell d'Europa, ha propulsat durant el seu mandat el primer Reglament Municipal de Participació així com els agermanaments amb ciutats d'Europa, Amèrica i Àsia, ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant cinc legislatures, ha esta Conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya en el Govern presidit pel Molt Honorable Pasqual Maragall i Director d'Aigües de l'Ebre, i ens parlarà des de llur experiència i coneixements sobre la vessant de la participació política ciutadana.
Amés, com a complement a aquesta activitat principal, hi ha d'altres activitats tant culturals com són l'Atelier de Converses en Francès o la presentació de dos llibres d'autors locals (La Sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan, editat per Pagès i La Venganza de Uròboros, de Alain Baena), així com la presetació de l'Associació Cívica SÚMATE, unes xerrades d'una nutricionista sobre cuina internacional, una trobada de Celíacs i Diabètics, una Desfilada de l'Associació de Dones de Mali, un acte de Jocs a la Plaça amb el Club Vòlei Balàfia, o la participació esportiva en les diferents Caminades i les activitats de lleure com el Ball de Diumenge. No ens podem oblidar tampoc que aquest mes han donat començament la majoria dels Tallers de la Vocalia de la Dona i donabalàfia associació, ja que alguns ja ho varen fer el mes de setembre.
    Us hi esperem! 
No en dubteu que la vostra presència permetrà amb tota certesa que aquestes Jornades tinguin la lluentor que es mereixen i al mateix temps extreure tot un seguit de coneixements que les explicacions de cada una d'aquestes personalitats us faran assolir.