donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dimecres, 31 de maig de 2017

ENCARA ARA LES DONES TREBALLEN EL TRIPLE QUE ELS HOMES EN LES TASQUES DE CURA I DE CASA

SEGONS  LA INFORMACIÓ QUE CORROBORA                 L' INSTITUT CATALÀ DE LES DONES
    L'ESTAT ESPANYOL I CATALUNYA ÉS EL PAIS ON ELS                      HOMES S'HAN INCORPORAT POC                                            A  LES TASQUES DE CURA I ATENCIÓ
Les dones treballen diariament de mitjana 4,55 hores a les tasques de cura i atenció a la llar i a les persones, els homes ho fan una mitjana d' 1,37h. Hi posem valor ?

Les dones tenim poc temps per a les reivindicacions i la vida política, sinó fixeu-vos en la composició d’assemblees, moviments socials i grups polítics! Sí… i tant que hi ha dones! Però de quines edats? Amb quines responsabilitats familiars? Totes tenim el mateix temps per dedicar-lo a aquestes activitats?

Fa un temps vaig mirar-me al melic i al meu voltant i vaig prendre consciència d’això: que les dones que tenim temps per a les reivindicacions i la vida política som – majoritàriament – les que no tenim persones petites o grans al càrrec (ei, fins i tot les més d’esquerres!), les joves i les velles.
 Productiu/Reproductiu?
La invisibilització del treball domèstic i de cures, com ja us podeu imaginar, té efectes molt perversos. I la seva desvalorització encara més! I és que a primera vista sembla un treball que pot fer tothom, que treu poca estona, que fins i tot pot ser agraït perquè tu te l’organitzes… anem, doncs, a veure què comporta:
  1. DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DEL TREBALL DE LA VIDA QUOTIDIANA: Tot i que el puguin fer tant homes com dones (de debò, saber posar la rentadora o fer mimitos no té res a veure ni amb els cromosomes, ni amb les hormones ni res que s’hi assembli)… el treball domèstic i de cures està desigualment distribuït! I no només en hores, sinó en contingut. A Catalunya les dones fan 2 hores més de treball domèstic i de cures que els homes. (Oi que no es nota?). I quan observes el tipus de treballs que fan uns i altres trobem que portar els nens al futbol, fer la paella o barbacoa dels diumenges, penjar quadres o arreglar el jardí… ho acostumen a fer els homes. La resta acostuma, feines en general més avorridotes i amb poc reconeixement social, a recaure sobre les dones. De debò, me n’alegro moltíssim si a casa vostra això no passa 🙂 De nou, celebreu-ho! Però en moltes llars això continua passant, i moltes dones, quan arriben a casa, comencen una segona jornada de treball. És el que s’anomena la doble jornada de treball; i esgota tant com el seu nom indica, i priva tant com el seu nom indica de tenir temps per a una mateixa.
  2. TENIR EL CAP A TOT ARREU (I ENLLOC!): El treball domèstic i de cures no es pot compactar. Menjar, rentar, transportar, fer freguetes, preguntar com estàs, resoldre conflictes… és una cosa que s’ha de fer a diari. No serveix treballar 10 hores durant quatre dies de la setmana i dedicar els altres tres al treball domèstic i de cures. És un treball que té a veure amb la vida quotidiana i que està ple d’imprevistosla criatura ha agafat febre i se l’ha de portar al metge, la caldera s’espatlla i s’ha de trucar l’electricista, el paper de vàter s’acaba, ens enfadem pel motiu que sigui… i moltes vegades, tot plegat passa, ho pensem o ho hem de gestionar mentre estem a la feina. Total: que quan estem a la feina pensem en els treballs domèstics i de cures, i quan estem fent-los pensem en el que hem de fer l’endemà a la feina perquè degut a tot això abans no ho hem pogut acabar de fer. I estem a tot arreu i enlloc a l’hora, us sona? Així doncs, qui gestiona aquestes tasques – que si tornem a les estadístiques acostumen a ser les dones – ens veiem obligades a ser omnipresents o, almenys, tenir el que s’anomena una doble presència.
  3. QUATRE PENALITZACIONS QUE ENS FAN MENYS CIUTADANES. L’actual organització desigual del treball domèstic i de cures penalitza les dones almenys en quatre grans àmbits:
    1. Vida personal: independentment de si aquest treball agrada més o menys a qui el fa, està clar que no està gens valorat ni apreciat socialment (potser se n’escapa el cuinar) i això, que ningú m’ho negui, crema. No acostumem a dir-nos: «Uau, gràcies per deixar el lavabo tant net» (i tenir el lavabo net és molt important!). I si aquesta tasca et pertoca principalment a tu al nucli domèstic, i és constantment menystinguda, pot generar frustració i baixa autoestima. I si a més, degut a aquesta desigual distribució, et deixa poc temps per a l’oci propi i el desenvolupament personal més enllà del treball (sigui quin sigui), diguem-ne que el panorama no és gaire alentador.
    2. Vida laboral: moltes dones, encara ara, han d’escollir si posar per davant la seva carrera professional o el fet de tenir criatures. I en la majoria de casos no és perquè elles vulguin fer aquesta tria, sinó que el mercat laboral penalitza el tenir fills i penalitza la conciliació (a les dones, clarament). Que en una entrevista de feina et preguntin per si estàs casada i/o vols tenir fills, a part de ser il·legal i denunciable, passa; i passa a les dones i no passa als homes, perquè es dóna per fet que qui agafarà la baixa i els permisos de conciliació seran les dones. I Homes, no veieu amb els problemes amb els que us topareu si se us acut demanar la baixa per paternitat, aquesta és l’altra! Alhora, accedir a permisos de conciliació penalitza la promoció interna a la feina i el desenvolupament laboral… De debò, el món – ni l’empresa – s’enfonsaran perquè tant homes o dones ens absentem a parts iguals o treballem menys hores per cuidar les nostres criatures, mares-pares, àvies…!
    3. Vida política i associativa: aquí els moviment socials i associatius encara hem de treballar força. Sovint fem les reunions tard perquè moltes de nosaltres treballem. I les hores en que fem les reunions (moltes vegades cap a les vuit del vespre) són hores en que toca que les criatures sopin, es dutxin i vagin a dormir. I altra vegada, massa sovint se n’ocupen les dones (trobem perfectament normal deixar la criatura amb un o una cangur sempre que sigui per oci o feina, però què ens diríem si fos per anar a una assemblea?). I el resultat és que la política i l’associacionisme acaba tenint una composició de molts homes, i dones joves i grans (que no tenen criatures al càrrec), amb les corresponents relacions de poder que l’edat comporta; i amb poca representació de les necessitats d’una determinada franja de dones. Vinga, si ens organitzem col·lectivament segur que podem establir horaris conciliadors, disposar d’espais de cura per als infants, fer torns, skypes… imaginació al poder!
    4. Vida de jubilades: quan duran gran part de la vida hem tingut contractes a temps parcial – o no hem treballat – per dedicar-nos a les tasques domèstiques i de cura, la pensió que ens queda al jubilar-nos és força minsa. Ja ho veuen, tota aquesta enorme quantitat de treball, indispensable per fer les vides vivibles i estar a punt pel mercat de treball, no compta per res en el nostre actual sistema de seguretat social! No és d’estranyar, doncs, que la pobresa tingui rostre de dona, i, sobretot, de dona gran.
  4. ENCADENAMENT DE DESIGUALTATS: Per últim, una de les maneres com socialment donem resposta a aquest tetris de temps i dedicació que suposa el treball de cures, perjudica a moltes altres dones. Quan externalitzem algunes de les tasques a persones que les facin per nosaltres, la gran majoria de vegades és a dones que han deixat els seus països d’origen i a les que ni contractem ni paguem un salari digne. O moltes altres vegades, ho externalitzem a les nostres mares jubilades, quan aquestes haurien d’estar gaudint – per fi – d’un temps més alliberat.
Estudi:
Entorn.
 Institut Català de les Dones
https://ulleresperesquerrans.com/2017/03/16/ojos-que-no-ven-desigualtat-al-canto-5-questions-feministes-sobre-els-treballs/

8 de juny 2017, dijous, APLEC DE LES DONES DE LLEIDA

Les dones de les entitats, associacions i vocalies de dones de Lleida  celebren l’Aplec de les Dones, aquest any és fa el 8 de juny de 2017. L’acte compta amb l’assistència de l’Alcalde, Àngel Ros i de les regidores de drets civils, cooperació i igualtat, tinents d´alcalde i regidora de benestar social i de Seguretat.
L’Aplec te lloc al Pavelló 4 de la Fira de Lleida- Camps Elisis, organitzat des del Casal de la Dona i Centre Municipal d’Informació i Atenció a les Dones (CIAD) de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida.
És un esdeveniment que se celebra des de l’any 1994 i que te l’objectiu, a més a més d’enfortir el teixit associatiu femení i la xarxa de col·laboracions entre les entitats de dones del municipi, una clara voluntat de reforçar el lideratge femení i, alhora, promoure accions per a la millora de la salut i el benestar de les dones, ja que s’emmarca en la commemoració anual del 28 de maig, Dia Mundial d’acció per a la salut de les dones. 
Al llarg de la jornada, l’Espai Dones i Salut, oferta una àmplia informació sobre els recursos i serveis de les entitats de salut que hi ha al municipi de Lleida. Durant el matí les assistents  participen en una sèrie de tallers dissenyats amb dinàmiques grupals, que tenen la finalitat de promoure l’adquisició d’hàbits saludables i estratègies per a la millora de la salut física i emocional de les dones.

dimarts, 30 de maig de 2017

ENS COSTA IMAGINAR-TE ABSENT PER SEMPRE. MARIANO "EL PUNTAL DE BALÀFIA" ENS HA DEIXAT

Aquesta matinada el Mariano de Balàfia ens ha deixat orfes!
E.P.D.

Ens costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se'ns acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
et viurem intensament sense tenir-te
(lliure de Miquel Martí Pol)

dimecres, 24 de maig de 2017

26 de maig 2017: JUANJO GARRA IN MEMORIAM

22 de maig de 2013, l'expedició formada per Lolo González, Juanjo Garra i Enrique Osiel al Dhaulagiri iniciava el primer atac al que és el setè cim més alt del planeta, però les condicions meteorològiques adverses els obligaren a esperar una millora del temps al camp 3.[9][10] Després d'atacar definitivament el cim l'endemà, l'alpinista lleidatà patí una caiguda a uns 8.000 metres d'altitud, a l'últim sector de l'ascens,[11] i es trencà el turmell, restant amb dificultats de mobilitat i veient-se obligat a passar la nit al ras al costat de Kheshap, el xerpa que l'acompanyava, qui havia baixat fins al camp 3 amb Lolo González per tal d'aconseguir ajuda i posteriorment havia reprès l'ascens per assistir l'alpinista lleidatà.[12][10][11]
El mateix 23 de maig s'iniciaren els preparatius per rescatar Garra i el xerpa Kheshap, coordinats per Sebastián Álvaro (director de a Al filo de lo imposible).[5] Per la seva banda, al camp base de l'Everest s'aplegaren Alex Txikon, Jorge Egocheaga, Damián Benegas i Ferran Latorre, que acabaven de coronar el Lhotse, disposats a iniciar un ascens ràpid al cim per assistir l'alpinista lleidatà en el cas que l'helicòpter de rescat —pilotat per Simone Moro, qui pocs dies abans havia realitzat el rescat a l'Himàlaia major altura, 7800 metres— no aconseguís contactar amb Garra i optés per deixar un grup d'alpinistes aclimatats, xerpes, provisions i material d'ajuda al punt més elevat possible de la muntanya.[13][10] Malgrat que el dia 24 de maig Garra i Kheshap van aconseguir descendre entre 100 i 200 metres des del punt on passaren la primera nit al ras, continuaven en un indret inaccessible per l'helicòpter de rescat, que també hagué de fer front a condicions meteorològiques adverses.[14] Davant aquesta situació, l'helicòpter deixà tres xerpes carregats amb menjar, aigua i oxigen a uns 6.300 metres d'altitud per tal que intentessin el rescat per terra i descendissin l'alpinista accidentat fins a una alçada assequible per l'helicòpter.[10][15]
El 25 de maig i davant les dificultats perquè l'equip d'alpinistes que havien coronat el Lhotse i que es trobaven al camp base de l'Everest (Jorge Egocheaga, Damián Benegas, Ferran Latorre i Alex Txikon) aconseguissin incorporar-se al rescat al Dhaulagiri aquell mateix dia, l'alpinista alemany Dominik Mueller es va afegir a les tasques de rescat, contactant amb el grup de xerpes a l'alçada del camp 3 aquella mateixa nit, que Garra i Kheshap tornarien a passar al ras.[10][16]D'altra banda, l'helicòpter va rescatar un alpinista hindú que feia dos dies que estava perdut intentant descendir del Dhaulagiri.[10][17]
L'endemà, l'equip d'alpinistes procedents del Lhotse va aconseguir afegir-se a les tasques de rescat. Egocheaga i Nigma Sherpa aconseguiren aterrar al camp 3 i es dirigiren vers la zona on es trobaven Garra i Keshap; mentre Txikon i Latorre aterraren al camp 1 arran de les males condicions meteorològiques i iniciaren l'ascens a peu. D'altra banda, Dominik Mueller i un altre xerpa van emprendre el camí de descens al camp 3, acompanyats de 7 alpinistes més que s'havien perdut durant el descens de les seves respectives expedicions.[10] L'equip de xerpes i Egocheaga finalment va aconseguir contactar amb Garra i Kheshap,[18] i iniciaren el descens vers el camp 3, una operació que es presentava molt delicada a nivell tècnic i que es veia agreujada per l'estat de salut de Garra, molt dèbil després d'haver passat tres nits al ras i a prop de 8.000 metres d'altitud;[10] l'alpinista lleidatà, a causa de les complicacions, traspassà poc després d'haver iniciat el descens.[19][20][21][22]

dimarts, 23 de maig de 2017

27-28 de maig: Dia internacional d'Acció per la Salut de les Dones.NOSALTRES EN BICICLETA

LA FESTA DE LA BICI
DIA D'ACCIÓ PER LA SALUT DE LA DONA
A BALÀFIA
PROPOSEM
Fa més d'una dècada que es commemora aquest dia. A Balàfia fa més de 5 anys que proposem accions i activitats per comemorar-lo. Les entitats de Balàfia treballem per la sensibilització i l'apoderament de les dones del nostre barri i del territori. Aquest any us presentem aquesta activitat que estem segures serà del vostre grat!
Us esperem!!
Feu difusió!
signeu el manifest
http://sherides.es/manifiesto-mujer-ciclista/
En l'àmbit internacional, es recorda que en una reunió de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius que va tenir lloc l’any 1987 a Costa Rica (després de la celebració del V Encuentro Internacional Mujer y Salud), la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib va proposar la creació d’un dia d’acció mundial per la salut de les dones. Des d’aleshores, cada 28 de maig és una jornada de mobilització i reivindicació en què es commemora el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones.
Avui més que mai és necessari afrontar els nous reptes socials, polítics, econòmics i culturals del nou escenari mundial i visibilitzar-ne l'impacte per a la salut integral de les dones. Segons defineix l’Organització Mundial de la Salut, s’entén per salut el complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència de malaltia. Per tant, s’ha de vetllar per aconseguir proporcionar a les persones la millor qualitat de vida possible. Històricament, s’ha accedit a l’avenç mèdic a través d’un model masculí. És a dir, la provatura mèdica ha pres com a camp d’acció el cos masculí, i ha generalitzat els resultats a tot l’univers, inclòs el femení. Actualment, l’evidència científica demostra que existeixen diferències de gènere entre els homes i les dones pel que fa a la salut, i que cal fer estudis tenint en compte aquesta variable per tal de garantir la prevenció, la major precisió en el diagnòstic i el dret de les dones a ser ateses i tractades eficientment.

dimecres, 17 de maig de 2017

DIA D'ACCIÓ PER LA SALUT DE LES DONES 28 de maig

PREPAREM UN MUNT D'ACTIVITATS PER COMMEMORAR AQUEST DIA

La història del Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones es remonta al V Encuentro Internacional de Mujer y Salud a San José, Costa Rica,
 el 28 de maig de 1987. 
La intenció era fer visible la desigualtat de les dones en termes de salut, fent públiques les seves demandes i el compromís de les administracions per afavorir-les.
Avui més que mai és necessari afrontar els nous reptes socials, polítics, econòmics i culturals del nou escenari mundial, i visibilitzar el seu impacte per a la salut integral de les dones.
Segons defineix l’Organització Mundial de la Salut,s’enten per Salut el complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’enfermetat. Per tant, s’ha de vetllar per aconseguir proporcionar a les persones la millor qualitat de vida a la que puguin aspirar. Històricament s’ha accedit a l’avenç mèdic a través d’un model masculí, posteriorment generalitzat al femení. Actualment, l’evidència científica demostra que existeixen diferències de gènere entre els homes i les dones en quant a la salut, i que cal fer estudis tenint en compte aquesta variable per tal de garantir la prevenció, la major precisió en el diagnòstic i la igualtat de drets de les dones a ser ateses i tractades eficientment per les seves problemàtiques.

diumenge, 7 de maig de 2017

GAUDIM A LA PLAÇA, divendres 19 de maig de 2017 a partir de les 17:00h

NO HI FALTEU !!
Us esperem a la 
III GAUDIM A LA PLAÇA, 
serà una estona plena d'alegria, emoció i activitats, 
El III GAUDIM A LA PLAÇA és una oportunitat d’aprenentatge per a aprofundir, de manera vivencial i en un ambient natural i de pràctica del joc la plena consciència dels infants en el barri, dins d’un clima de  comunitat, bon veïnatge i servei per a tots els infants. 
La Jornada és un espai d’esbarjo per a la convivivència dels infants i compartir experiències significatives amb la comunitat. Estan  convidades les famílies i els seus amics i amigues que desitgin endinsar-se en un dia de pràctica per a compartir en comunitat.

13 de maig de 2017 Trofeu per homenatjar el CE Episcopal en el seu 25 aniversari. Balàfia Vòlei amb el patrocini de Rodi Motor Servicis

El Balàfia Vòlei Lleida, amb el patrocini de Rodi Motor Services, organitza un trofeu per homenatjar el CE Episcopal, ja que aquest any es compleixen 25 anys de la seva creació. 

Per a l'ocasió s'ha creat una il·lustració que serà, alhora, la imatge del cartell, l'autora del qual és l'artista lleidatana i jugadora del nostre club Balàfia Vòlei Femení, Raquel Zazurca
Des del club creiem convenient retre aquest homenatge a aquest club que va aconseguir fer història en el voleibol masculí. Un homenatge merescut que no s'havia fet mai fins ara i, a més, el Balàfia Vòlei continua essent hereu d'aquest club.
Es retrà homenatge al CE Episcopal, amb la presència del Sr. Simón Figueras, i altres membres del CE Episcopal, i de molts jugadors de totes les èpoques per jugar una sèrie de partits amistosos.
Us hi esperem! 
No falteu, a partir de les 
17.30 h començarà l'espectacle.