donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dimarts, 31 de desembre del 2013

Ens encanta acabar l'any amb amor i presentar-vos : Femení i Singulars ~ per Victòria Palma

L'espai "Femení i singulars" de Catalunya Música arriba a l'esfera dels blogs. Un lloc reservat a l'art musical de les dones, obert a tots (i totes) vosaltres. Si teniu algun suggeriment, teniu una bústia oberta: femeni@catmusica.cat

una carrera a l’ombra d’Édith Piaf

L’any 1949 la cantant i mite francesa Édith Piaf escrivia la lletra de la cançó L’hymne a l’amour.  Aquella era tota una declaració destinada al gran amor de la seva vida, el boxejador Marcel Cerdan. “Déu uneix aquells que s’estimen”, diu el premonitori final de la cançó.  Només un mes després d’estrenar-la, a Nova York, Cerdan moria en un tràgic accident d’aviació. A partir d’aleshores, Piaf, amb la seva veu trencada, com la seva vida, convertiria aquell himne en tot un símbol. Però potser el que molts de vosaltres no sabeu és que al darrere d’aquella melodia, a l’ombra de Piaf durant 25 anys, s’hi amagava una dona: la pianista i compositora francesa Marguerite Monnot.

‘L’HYMNE A L’AMOUR’
Le ciel bleu sur nous peut s’effondrer
Et la terre peut bien s’écrouler
Peu m’importe si tu m’aimes
Je me fous du monde entier
Tant qu’l'amour inond’ra mes matins
Tant que mon corps frémira sous tes mains
Peu m’importe les problèmes
Mon amour puisque tu m’aimes
J’irais jusqu’au bout du monde
Je me ferais teindre en blonde
Si tu me le demandais
J’irais décrocher la lune
J’irais voler la fortune
Si tu me le demandais
Je renierais ma patrie
Je renierais mes amis
Si tu me le demandais
On peut bien rire de moi
Je ferais n’importe quoi
Si tu me le demandais
Si un jour la vie t’arrache à moi
Si tu meurs que tu sois loin de moi
Peu m’importe si tu m’aimes
Car moi je mourrais aussi
Nous aurons pour nous l’éternité
Dans le bleu de toute l’immensité
Dans le ciel plus de problèmes
Mon amour crois-tu qu’on s’aime
Dieu réunit ceux qui s’aiment

dilluns, 30 de desembre del 2013

Bikimel: jove i rockera

Fa anys que canta i compon les seves cançons. Va actuar amb grups de rock i blues fins que va decidir-se de tirar endavant el seu propi projecte:BIKIMEL. Així Vicky de Clascà va ser finalista del concurs Sona 9 el 2007, juntament amb Manel, i enguany ha publicat el seu primer disc, 'Stat Jònic' (Temps Record, 2010). 'El disc m'ha ajudat a lluitar contra els meus fantasmes', diu en aquesta entrevista amb VilaWeb TV, parlant de les reminiscències de música nord-americana dels setanta que té el seu disc.
Té una veu que no deixa indiferent. Potent i delicada alhora, alguns l'han comparada amb Sheryl Crow i Janis Joplin. De fet, la seva versió de "the rose", de Joplin per al disc de la Marató de TV3 de l'any passat. No és la seva única col·laboració: també va participar en el disc de 'Tribut a Sau' amb una  versió de 'Envia'm un àngel' i és una de 'les Mazoni de Mazoni' (versió de 'Eufòria' feta amb Jaume Pla).
Vicky de Clascà explica que aquest primer disc li ha 'sortit variat'. Hi trobem cançons rockeres, alguna balada i un parell de peces d'aire medieval. En destaca, a més, la feina de Ricky Falkner, un dels productors més destacats de casa nostra. I ara que el disc ja és al carrer, li sobren ganes de defensar-lo dalt l'escenari, on potencia el seu aspecte més rocker. I si 'el panorama és molt negre' i costa fer concerts, també invoca la perseverança per tirar endavant.
Durant la visita de Vicky de Clascà, va interpretar a l'Espai VilaWeb una de les cançons d'aquest disc, 'La roca del rei', per als lectors.


diumenge, 29 de desembre del 2013

Aquesta és la nostra escola:Des de la Junta de l'AMPA ens agradaria desitjar-vos a tots unes bones i dolces festes, plenes de joia, i un millor 2014, que esperem sigui, també, el de la nostra escola!!!

Després d'hores i hores de treball, amb molt d'amor, el treball al cap i a la fi també és amor, podem presentar el fruit del projecte "Aquesta és la nostra escola", un vídeo gravat per la comunitat educativa de l'escola Pinyana, per mares, pares i mestres, amb un doble objectiu, tal i com s'explica en la notícia a LleidaTV, a partir del minut 20, amb la que enllacem: donar a conèixer el potencial de la nostra escola i reivindicar el seu edifici, per no ser menys que ninguna altra, doncs ja són cinc anys en barracons i de sempre, quan se'n fan tres, totes reben el premi que nosaltres també demanem: l'edifici.

ENTRE TOTS I TOTES 
HO ACONSEGUIREM!!
Gràcies, especialment a la Carme, la Sílvia i a la Merche. 
Ah, i no ens oblidem de La Gran Aventura (gràcies per lletra i música).

dissabte, 28 de desembre del 2013

Text familiar, Ramon Sanahuja (cunyat), amb motiu del bateig del pavelló Juanjo Garra.

Benvolgudes Autoritats, amics, veïns;
Estimat Juanjo,
Ja ens veus , som aquí per batejar el Pavelló, que fins ara era Olímpic. Del mont OIimp, de la muntanya més alta de Grècia, aquella on vivien els deus grecs.
Estic segur que la teva humilitat i la de la teva família no et creu mereixedor de tant honor. Per això, conversant amb tu com ho fem, imaginàriament, ens diries, amb aquell humor teu que tu voldries solament “apadrinar” aquest pavelló.
Per avançar en el temps, la societat necessita referents i encara que no en fóssim tant conscients tu n’erets un. Tristament, us hem de dir que potser no ho volíem, que ell encara no ho voldria. Però us he de dir que és un encert i malauradament ens omple d’orgull.
Aquest pavelló, Juanjo, compleix plenament amb el teu esperit: de compartir, un equipament, municipal, que dota d’igualtat d’oportunitats, a dos barris humils, de la ciutat de Lleida,  per a la pràctica de l’esport.
Aquest pavelló es part del fruit del teu treball, des de l’Ajuntament i per a la ciutat i, en particular pels barris del Seca de Sant Pere i de Balafia. Segurament fent d’animador sociocultural, tractant amb els veïns que tant t’estimaven, ja es va gestar la idea d’impulsar un equipament similar. Aquest darrers anys, des de la Regidoria d’Esports els vas veure i en vas viure la seva construcció.
Qui sap que ens hagués deparat el teu intens treball, les teves ganes de lluita per idees NO impossibles. La teva empremta ha ajudat a  materialitzar els desitjos de molts veïns. La família ha copsat l’estima de la gent dels barris i creieu-me que el Juanjo s’hi  identificava i estimava molt, la gent dels barris.
D’aquí unes hores, un dies, quan tots estiguem  distrets, treballant, el Juanjo pujarà a la coberta d’aquest pavelló per contemplar el que fem. Aquell moment no veurà  la neu del Dhaula, veurà aquelles coses que tant li agradaven de l’estimada Lleida. Veurà des d’aquest raconet de la ciutat, voltat encara de conreus i fruiters, lluny del soroll, tal com li agradava. Per aquí podrà passejar i trobar la seva “estimada bicicleta” o podrà córrer pel carrer Llibertat, seguint camins de Marimunt o baixant pels de Montcada, descobrint potser encara algun racó desconegut, ben a prop sempre de Corts Catalanes.
PAVELLÓ JUANJO GARRA i (pròxim) ROCÒDROM KESHAP GURUNG, sereu el record d’una gesta inhumana d’esforç,  de lleialtat, de companyerisme, de lluita fins als darrers alés de consciència contra totes les adversitats.
Estimat Juanjo, no ens deixes més remei que repassar el passat per reviure’t en el present.  Ja no entrenes amb l’Oscar, no vas a dinar a Casa Matilde, no reculls a la parada del bus a l’Aina, no pares taula per sopar amb l’Assumpta.  Ja saps que tots et trobem a faltar i no et tindrem més aquí, per això ajuda’ns a que sorgeixi un altre “Garra”, un altre “Juanjo Garra”, acull i apadrina aquest pavelló amb tot el teu cor.
Per que en un futur els joves que entrin per aquestes portes, tot i que encara no sàpiguen que coi! volen dir aquelles paraules rares que en deies, il·lumina’ls, motiva’ls per que busquin QUIMERES, les seves, i teves QUIMERES PERSONALS.

Lleida, 14 de desembre del 2013

Ramon Sanahuja
Cunyat de l’Assumpta Moreno


divendres, 27 de desembre del 2013

El Balàfia Volei organitza el Torneig de Nadal Memorial Àngel Biosca

Serà un triangular cadet que es disputarà el proper 28 de desembre entre el club local, el FC Barcelona i el CV Saragossa, amb el qual col·labora El Cafè dels Artistes, el col·legi Claver, l'AAVV Balàfia i l'Ajuntament de Lleida

Balàfia Volei Lleida organitza el Torneig de Nadal Memorial Àngel Biosca el proper 28 de desembre de 10.00 a 13.00 hores al pavelló Juanjo Garra en el qual participaran tres equips cadets: l'Exclusivas Sarabia Balàfia Volei, el FC Barcelona i el CV Saragossa. El triangular compta amb la col·laboració de El Cafè dels Artistes, el col·legi Claver, l'AAVV Balàfia i l'Ajuntament de Lleida.

El regidor d'Esports, Txema Alonso, juntament amb el president del club, Juan Campillos, així com el president de l'AAVV Balàfia, Toni Baró, el director del col·legi Claver Xavier Pujol i el coordinardor general d'Activitats Paraescolars, Enrique Piqueras, han assistit a la presentació del torneig que vol, a més de la competició pròpiament dita, retre un sentit homenatge al desaparegut Àngel Biosca, una persona que va representar molt per al voleibol lleidatà i català amb una llarga trajectòria en aquest esport. És per això que el club ha volgut que aquest torneig de Nadal porti el nom de Memorial Àngel Biosca, comptant amb el suport tant de la seva família com del col·legi Claver, on ell desenvolupava la seva tasca professional i esportiva, com de la seva família.

dijous, 26 de desembre del 2013

EDUCANT EN IGUALTAT :Volem recordar aquests dies a Carme Karr, la il.lustrada feminista catalana i Feminal.

 
 Carme Karr va desenvolupar en la premsa de la segona dècada del segle XX una activitat periodística  regular, amb dedicació pràcticament exclusiva, oberta a diverses temàtiques i a distintes publicacions, i va esdevenir així el precedent més proper a una professional del periodisme com s’anirà entenent en la dècada posterior. Nascuda en el si d’una família estrangera, va integrar-se a la vida cultural catalana i va començar a col·laborar a la revista L’Avenç i, més endavant a Joventut. Va ser una dona polifacètica i amb una gran consciència social que es va veure reflectida al llarg de la seva trajectòria. La seva cultura i formació li van facilitar l’entrada en el periodisme, que es va convertir per a ella en una via d’expressió de les seves idees modernes i avançades. Sota el pseudònim de Xènia va iniciar una polèmica amb Eugeni d’Ors, el Xènius de La Veu de Catalunya, i amb el seu nom signà articles en català i en castellà al Diario de Barcelona, El Día Gràfico i a Las Provincias. Quan el 1906 va aparèixer la Il·lustració Catalana, el seu director va fer-li l’encàrrec de preparar un suplement mensual dedicat a les dones. Així va néixer Feminal, una revista que va sortir des de 1907 fins a 1917,  de la qual va ser directora i impulsora i aconseguí una qualitat de contingut i de presentació ben notables. Va ser impulsora i presidenta tant del Comitè Femení Pacifista de Catalunya, organització antibel·licista creada el 1915, com d’Acció Femenina (1921), i de la Llar (1913), primera residència per a una ampliació d’estudis de professores i estudiantes i Escola de la Dona. També reclamà el dret de pares i mares de família a intervenir en l’ensenyament a les escoles, i a formar part de juntes d’inspecció. El seu feminisme, que advocava per dotar les dones d’eines que les capacitessin tant per a l’exercici d’una professió com per a la igualtat de drets, va quedar àmpliament exposat a Feminal .
FEMINAL : Publicació mensual en català apareguda a Barcelona del 28 d’abril de 1907 al 30 de desembre de 1917 com a suplement de «La Ilustració Catalana».  Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturització de les dones; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals (amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia, etc). Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres..

dimecres, 25 de desembre del 2013

BON NADAL

I...FELIÇ 2014
CARREGAT D'UN MUNT D'ACTIVITATS

dilluns, 23 de desembre del 2013

desembre per Chien Shiung Wu : JOC DE MIRALLS

D'origen xinès, Wu (Física 1912-1997), és va doctorar a Berkeley, 1040, s'establi a la Universitat de Columbia on és va convertir en una reconeguda experta en tècniques experimentals per a l'estudi dels nuclis i la radioactivitat. L'any 1956, va proposar, dissenyar i conduir l'experiment que va demostrar que la interacció débil, responsable de la desintegració dels nuclis no és sempre simètrica.
Primera dona presidenta de la Societat Americana de Física, va lluitar per la Igualtat d'oportunitats per a les dones científiques i primera dona en rebre el premi Comstock de la National Academy of Sciences, 1964. Desprès d'aquest èxit va continuar la seva investigació en el camp de la medicina estudiant l'anèmia de cel.lules falciformes. 
 

diumenge, 22 de desembre del 2013

12 mesos...12 AUTORES...

llegir per parlar, llegir per aprendre


La poeta polonesa Wislawa Szymboska, premi Nobel de 1996. Autora d’una desena de llibres de poemes, como ara Fi i principiInstant Aquí, el darrer que va publicar, el 2009.
Els darrers anys, va autoritzar la traducció de les notes de lectures que havia publicat durant 30 anys a la premsa polonesa on un dia parlava del Mío Cid i l'endemà de jardineria.
Foto Irene Esteban
- M. Dolors Millat publica  Terra inhòspita. Barcelona ‘2048’ desprès de la seva primera novel.la Quirat i mig (Edicions de 1984), és la història de l'Alicia, una dona madura que ho té tot a la vida i que a partir de la mort sobtada i violenta de la seva millor amiga, comença una recerca interior a través de viatges a un univers paral·lel. Amb  Terra inhòspita. Barcelona ‘2048’, Millat ens trasllada a un món futur per obligar-nos a repensar i qüestionar el model social actual. Ens força a plantejar-nos si el progrés científic i el desenvolupament econòmic desenfrenats no ens aboquen a la renúncia dels principals valors humans i, en definitiva, no ens enriqueixen sinó que ens alienen i anul·len com a tals.  ens fa una crida a la responsabilitat.
Los salvajes de París. Relato de un viaje de George Sand(pseudònim d’Amandine Aurore Lucie Dupin, 1804-1876). S'hi explica la visita, al 1845, d’un grup d’indis iowa a París que van ser exhibits com si es tractés dels animals d’un zoo. Sand,  que els va veure, es va sentir molt interessada per la possibilitat de canviar la seva sort, a través de l’educació. 
 On el foc no s’apaga de May Sinclair (1863-1946), en traducció de Dolors Udina. Es tracta d’un recull de contes en clau fantàstica sobre la culpa i l’expiació. Borges tenia entre els seus favorits el relat que dóna nom al recull. May Sinclair és el pseudònim de Mary Amelia Saint Clair, autora del final de l’època victoriana.
La desgràcia de ser dona (Ara Llibres)  Rosa Regàs explica la gravetat de la situació de la dona i la indignació que li produeix el poc cas que se’n fa.

Vicki Baum (1888-1960), va escriure un dels primers bestsellers del segle passat GRAN HOTEL, (va ser publicat per primer cop el 1929 i va ser portada al cine el 1931 amb Greta Garbo en el paper principal). Un hotel del Berlin d’entreguerres és el lloc per on desfilen un seguit de personatges amb les seves històries que s’entrellacen.

Empar Moliner publica La col·laboradora (Columna).  La protagonista, que exerceix de negra, es dedica a escriure biografies de gent poc interessant per encàrrec, una situació que suporta amb la cocaïna i l’alcohol. 

Valérie Mréjenpublica Eau sauvage (Periférica), en traducció de Sonia Hernández Ortega. Una novel·la curta (nouvelle) sobre relacions familiars i la dificultat del diàleg. Amb tocs humorístics. Mréjen també és cineasta i artista plàstica 
Susanna Tamaro publica Per sempre (Columna i Seix Barral en castellà), amb un protagonista metge cardiòleg que marxa al camp per intentar superar la mort de la seva dona, al cap de quinze anys del traspàs.
Rebecca West(1892-1983). Rebecca West és el pseudònim de Cicely Isabel Fairfield. Cuando los pájaros caen,  és un thriller d’espies, amb personatges russos a primeries del segle XX a França. De la mateixa autora, Reino de Redonda publica El significado de la traición amb un epíleg de Joan Benet i en traducció de Panteleimón Zarín. L’autora que va seguir el judici contra Lord Chaw-Chaw, acusat de trair Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial, fa una reflexió ètica sobre la traïció.
La dona que es va perdre (Empúries), de Marina Espasa. Barcelona viu sota l’amenaça d’una invasió de talps, en una faula que explora els límits de la realitat. Aquesta és la primera obra de l’autora, que pot ser reconeguda per molts lectors per les seves aparicions com a col·laboradora als programes televisius.
 Lindsey Davis publica Rebeldes y traïdores (Edhasa) en traducció de Montse Batista. Es tracta d’una obra coral que comença amb la decapitació de Carles I i abasta l’únic període republicà anglès, el de Cromwell. És un volum de més de 1.000 pàgines en el qual l’autora hi ha treballat més de 20 anys. Davis també és autora d’una coneguda i popular saga detectivesca que es desenvolupa a la Roma imperial, amb el personatge de Marco Didio Falco. 
En aquesta llista ens sorprèn la presència de diverses autores nascudes al segle XIX: Vicki Baum, George Sand, May Sinclair i Rebbeca West. Per cert, excepte Baum, totes empraven pseudònim per a escriure!!
gràcies a les notis de la Manolita al bloc  

dissabte, 21 de desembre del 2013

21 de desembre : un dia per recordar el càncer infantil. Fundació Josep Carreras i la lluita contra la leucèmia - 'La Fleur'.

  • Cada any es diagnostiquen més de 5.000 casos de leucèmia a Espanya. 
  • És una loteria en la qual podem tenir un número sense comprar-lo.
El càncer infantil abasta una sèrie de tumors diferents que en el seu conjunt és de molt baix volum. Els càncers més freqüents són les leucèmies (25%), les neoplàsies del Sistema Nerviós Central (SNC) (20%) i els limfomes (14%).
S’ estima que a Catalunya es diagnostiquen entre 170 i 200 casos nous anuals (0-14 anys). Malgrat aquest baix volum el càncer és, a Catalunya, la primera causa de mortalitat en nens i nenes de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents.
La supervivència ha arribat al 77% als 5 anys en els últims anys a Espanya i és similar a la mitjana europea.

divendres, 20 de desembre del 2013

S'acaba l'any ...!

Carrerons inacabats,
falses rialles i tendres paraules
has trobat a l'atzucac
d'amor dels meus braços.

Em deus l'espai,
em deus l'amic que deies ser
en els nostres dies feliços.

Has amagat del meu bes
els teus silencis,
i un trau has obert,
endinsant una estella
en els teus antics desitjos.

Ara  ploro evocant el moment
i la lànguida veu que orna
la inquietud del meu vers,...
S'apaga!
Li resta un instant només.
Mira! Ja  moren amb tristor,...
els seus últims esquitxos.

                             Sònia C.

dimarts, 17 de desembre del 2013

Us presentem :TEDxBCNwomen

Barcelona, ​​2012. TEDxBarcelonaWomen 2012

L'any passat, TEDxBarcelonaWomen celebrar emprenedors socials apoderament de les dones a tota la Mediterrània.

12 ponents i 6 artistes procedents de 9 països diferents ens van dir com canvien el seu món!


A San Francisco, per primera vegada, TEDWomen 2013 serà canalitzar l'esperit d'arrencada de Silicon Valley per celebrar invenció en totes les seves formes.

No només la tecnologia i les coses, sinó també solucions a la pobresa, enfocaments per al procés de pau; expressions d'art, i, de vegades, la nostra pròpia vida. Més de 150 esdeveniments TEDx de tot el món participaran, compartint el "livestream" i presentació de ponents locals al voltant del tema "inventat aquí".

El resultat: una conversa veritablement global - des de San Francisco a São Paulo a Seül - celebrant inventors i dissenyadors, pensadors i els responsables; solucionadors de problemes locals i líders mundials. TEDWomen 2013: Inventat Aquí. Ser-hi.

San Francisco, CA - 5 desembre 2013
TEDWomen2013



diumenge, 15 de desembre del 2013

HUMANITATS : US CONVIDEM A CONVERSAR AMB NOSALTRES A L' ATENEU POPULAR DE PONENT


Ens trobem en un nou ordre social en ple canvi, però ancorat en estructures passades, de manera que, mentre la realitat ha canviat, l'imaginari cultural i algunes persones és resisteixen a fer-ho. La participació de les dones al món científic, cultural, social i tecnològic és encara ara clarament insuficient. És hora de que les aportacions de les dones a aquestes disciplines siguin reconegudes. Per parlar de dones, de l'impuls del teixit social amb ulls de dona i de les dones capdavanteres a la nostra societat, per donar a conèixer, compartir i debatre de tots aquests temes ens reunirem   dilluns dia 16 de desembre de 2013 a les 19:30h als DIÀLEGS DELS DILLUNS a l' Ateneu Popular de Ponent :
  El paper de les dones a la societat.

D'ON VENIM, ON SOM I ON ANEM...