PARLEM DE LLENGUATGE INCLUSIU. US COMPARTIM UNA MANERA DE FER-LO ÚTIL. EL FEM VIRAL?

Com ho fem per visibilitzar les dones en el llenguatge, doncs? 

cliqueu als punts i ho veureu !

El llenguatge és una construcció sociocultural i històrica, es caracteritza per ser dinàmic i estar exposat a transformacions. A més, el llenguatge és en ell mateix un instrument de canvi social, ja que a través de la parla o de l’escriptura és possible veure i reconèixer allò que les persones –siguin dones o homes- han aportat a la societat. 

El llenguatge és la facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretables per una persona receptora. 

Però el llenguatge no és només un conjunt de paraules, és un conjunt de significats compartits. A través del llenguatge designam la realitat, però també la interpretam i la cream simbòlicament quan feim abstraccions. La nostra cultura, de tradició patriarcal, s’ha reflectit en l’ús de llenguatge. Aquests sediments s’hi han fixat de tal manera que han entrat a formar-ne part. Per tot això, no s’ha de tenir por a forçar el llenguatge, a adaptar-lo a noves realitats per rompre aquest cercle viciós.

https://view.genial.ly/5f09dfd43d5a6d0d6f17498a/horizontal-infographic-review-receptes-per-visualitzar-les-dones-en-la-llengua

GRÀCIES MONTSE MASANA PER AQUEST TREBALL FANTÀSTIC

"Un país, un equip" animen a la ciutadania a reprendre la pràctica esportiva i l'activitat física amb seguretat i responsabilitat.

Tenint en compte que la pandèmia del coronavirus ha impedit que haguem pogut gaudir de l’esport i l’activitat física en plenitud de condicions, amb un confinament obligat durant gairebé dos mesos, la campanya, impulsada per la Secretaria General de Esport i de l’Activitat Física (SGEAF), “vol aprofitar la progressiva tornada a l’activitat per part del món de l’esport durant l’etapa de represa per fer que la ciutadania confiï en les mesures preventives que han establert les autoritats sanitàries i esportives i el propi sector, i vegi l’esport com una activitat segura. 

DONES:PARTICIPEU!!

Evidències científiques han demostrat, a més, que les persones que millor superen la malaltia de la Covid-19 són les que gaudien d’un millor estat físic”, afirma el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Gerard Figueras.

El missatge de la campanya va dirigit tant a la població en general com a practicants potencials d’activitat física i esportiva, així com, especialment, a tots els agents que configuren el teixit esportiu de Catalunya, és a dir, entitats esportives, administracions locals i empreses que tenen per objecte la promoció, el foment i la prestació de serveis vinculats amb l’esport i l’activitat física a Catalunya, als quals demanem complicitat per tornar a activar el sector”, afegeix Gerard Figueras, afirma el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física. “Altres àmbits del país ja s’estan activant, i ara ens toca a nosaltres, l’esport. Demanem el compromís de tots els agents esportius de Catalunya per enfortir aquest sector, perquè si actuem com a país i com un equip en garantirem la continuïtat i el progrés”, ha conclòs. A partir d’avui s’emetrà l’espot i la falca de la campanya per televisió, ràdio i portals digitals, i també es difondrà per les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram i Youtube

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA:Els Actes de la Diada Nacional s’adapten a les mesures de Prevenció de Transmissió de la Covid-19

La DIADA NACIONAL DE CATALUNYA  tindrà un format especial adaptat a les recomanacions de prevenció per la Covid-19

Enguany, tenint en compte les circumstàncies sanitàries i la recomanació de no fer actes públics evitant les concentracions de gent, les ofrenes florals canvien de format i els Ajuntaments dipositaren les ofrenes de les diferents entitats i associacions al llarg del matí del dia 11 de setembre als llocs habituals.

Retall de la Poesia dedicada

A Maria Mercè Marçal 

In memòriam

 Segat el temps a favor de l’inici
tornarem a la mar arrels i terra
i les portes, que dòcilment tancaven,
duien la nit pels contorns de la casa.
Els cops inquiets de campanes atentes
feren sonar les ombres dels terrats
amb els acords d’un dol que s’instal·lava
sense perdó ni temps per a la súplica.
Una a una les voltes per les penes
infal·libles de bronze –clams i clams
de preguntes i perquès sense fi–
allargaven eternament la calma.
Dels teulats se’n pujava un aire rosa
i es va escampar en flames sobre els dies
omplint de cendra els racons i les coses
que abans, amor, d’amor tenien nom

El meu amor sense casa

Teresa Pascual

CONSEQÜÈNCIES DE LA COVID-19 EN L'ESPORT FEMENÍ-L'ASSOCIACIÓ ESPORT FEMENÍ LLEIDA EN PARLA A LA 3a EDICIÓ "PORTA LA TEVA CADIRA"

Instantània de l'acte a càrrec de Jordi Fu

https://www.esportfemenilleida.com/activitats

3ª EDICIÓ: PORTA LA TEVA CADIRA

Crònica de l' Activitat, gentilesa de l'equip Esport Femení Lleida

 Dimecres 9 de setembre va tenir lloc la tercera edició del: “PORTA LA TEVA CADIRA”

“Porta la teva Cadira” caracteritzat per unes mesures de seguretat per la COVID.19 i unes condicions meteorològiques de darrer moment poc favorables. Vam haver d’improvisar un nou espai per a la realització, la glorieta dels Camps Elisis. Refugi de pluja.

Va esdevenir, respectant les distàncies de seguretat un lloc idíl·lic  i alhora màgic.

Grans professionals amb una àmplia trajectòria van aportar la seva experiència.

Vam parlar de om hem canviat les nostres rutines, els nostres hàbits, el rendiment esportiu ... així com ha afectat la Covid-19 i les seves conseqüències als grups més vulnerables.

Van marcar la sessió les desigualtats socials i el paper, novament, de la dona en tota aquesta etapa, van donar continuïtat al debat.

Finalment la nutrició i l'exercici físic van tancar la sessió sense deixar de banda les recomanacions de la nostra col·laboradora la fisioterapeuta Clara Bergé.

Amb cada acte de "Porta la teva cadira" aprenem i creixem com a entitat.

Els valors, l'experiència i la saviesa van ser  presents.

Una jornada on ens ha acompanyat la pluja, això ha fet que l’ assistència de persones davallés però que sens dubte, repetirem amb més força i tornarem a gaudir.

Agraïments a: Naila Martínez (nutricionista), Anna Salazar (Orum Centre), Clara Bergé (fisioterapeuta), Dra. Carme Campoy (sociologa i fisiotaerapeuta), Núria Codina (hipopressius Lleida), Glòria Cornet (terapeuta emocional), Toni Baró (President de la FAVLleida), Gemma Villanueva (Cap del Servei d'esports de l'Ajuntament de Lleida) i la Dra. Gemma Espigares (Diputada al parlament de Catalunya per Lleida).

Gràcies a tots i a totes

AQUEST ANY 2020 NO HEM TINGUT FESTA MAJOR DE BALÀFIA!

 Estimat Mariano:

Què diu el Sr. Poch? I la Carmen Padilla? No us heu trobat pas amb el Juanjo Garra?.

T’escric aquestes ratlles, encara que suposo que des d’allà d’alt ho veieu tot, per explicar-te que aquest 2020 no hem fet la Festa Major de Balàfia. I no et pensis que és per falta de pressupost, ni que, encara que us trobem a faltar a vosaltres, al Jeroni, la Maria, al Miquel Burgués, i a altres, tenim voluntariat, no es per res de tot això. 

És perquè ens ha arribat una epidèmia causada per un virus, Covid-19, que ha trastocat tota la nostra vida, la personal i la social. Per tres vegades hem hagut de quedar-nos a casa un munt de dies, totes portem mascareta pel carrer, s’han acabat els petons de salutació, encaixades de mans i fins i tot les abraçades, fem una cosa molt rara, ens toquem els colzes! Aquesta és la salutació.

Ho hem intentat. Ens hem reunit per preparar encara que fos algunes activitats. Després de la tercera fase ens vam trobar, ull, amb separació de 2 metres, per dir que no faríem Festa Major però si alguna de les activitats del Programa que poguessin desenvolupar amb garanties sanitàries. Però “ai las” vam patir un rebrot i totes les bones intencions se’n van anar “en orris” 

Així, en aquesta NO Festa Major 2020, no tenim Pregonera, ni el teu “Xupinazo”, ni farem la Cercavila amb el Manyac i els Gegants Pepeta i Pepet. Ni Llonganissada, ni Festa Infantil, ni Concurs de Dibuix, ni Balls, ni Disco-Mòbil, ni Tirada de Bitlles, ni Torneig de Futbol,ni Recitals de les Corals, ni Sardanes, ni Havaneres, ni la Festa de l’ Escuma ni la Holy, ni el Trofeu d’Escacs. Ni Pubilles, ni Hereu, ni firetes, ni la Traca augmentada del José Luis. En resum, una No Festa Major molt trista. 

Ai... Sant Bartomeu!!!

A Balàfia però, som persones positives i optimistes i, Mariano, maldarem per tornar a tenir la teva, la nostra Festa Major el 2021.

Ara, amb una llagrimeta lliscant per la galta, hem de dir la frase: Mariano i companyia, passiu bé ( ep!, acomplint les normes que ens indica el Departament de Salut, i fins l’any que ve!

Junta AVV Balàfia

“Conseqüències de la crisi post-COVID i del model de governança en les entitats especialitzades en l’abordatge de les violències masclistes”, Declaració del Consell Nacional de Dones de Catalunya

 Conseqüències de la crisi post-COVID

 i del model de governança en les entitats especialitzades en l’abordatge de les violències masclistes

El passat 10 de juny, en el plenari del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), les companyes de la cooperativa Tamaia, viure sense violència van anunciar de forma colpidora que tancaven.

Tamaia és una entitat pionera i de referència en la lluita contra les violències masclistes, i l’impacte d’aquesta decisió és inefable per molts motius, donat que la seva trajectòria de quasi 30 anys ha impregnat a professionals, ha estat cabdal en la vida de moltíssimes dones i ha generat sabers específics (per exemple, en la creació de la Llei 5/ 2008 del Dret de les dones a l’eradicació de les violències masclistes) que han marcat les polítiques públiques.

Citant les pròpies paraules que argumenten la seva decisió:

“La intempèrie és un lloc de molta dificultat per poder acompanyar i sostenir les altres dones. Una intempèrie d’ordre material per la manca de sosteniment”

“Conseqüència directa d’unes polítiques públiques absolutament insuficients i absurdament burocratitzades”

“La violència masclista és estructural i aquesta dimensió s’articula també en la situació de precarietat de les professionals que estem a la primera línia de l’atenció”

La intempèrie a la qual es veuen sotmeses les entitats, i més encara davant la crisi de la COVID-19, és un fet ja denunciat. Volem recordar que el 17 d’abril més de cent vint entitats feministes i de l’economia social i solidària signaven el manifest “#Som Essencials”, un manifest que denunciava la situació d’emergència de les entitats feministes davant la situació provocada per la pandèmia. Allí es posava en evidència el risc en el qual estava la continuïtat del seu treball social i d’atenció, que ja se sostenia de forma molt precària.

La major part d’entitats que aborden les violències masclistes i que lluiten pels drets de les dones van signar aquest manifest. Així i tot, aquest document es va prendre per part de les administracions, com si fos una queixa de part, quasi des de la infantilització, perquè no es va assumir CAP de les demandes que contenia. Ni una. Demandes perfectament assumibles i associades al manteniment de compromisos, la flexibilització de subvencions, l’adaptació i calendarització d’activitats i, en definitiva, la creació d’un pla de contingència per a les entitats feministes. Un pla que tingués en compte no només l’atenció, sinó també totes les accions de prevenció i recerca, encara més essencials en els moments de crisi viscuts. I que, a més, pogués tenir en compte la diversitat territorial i de projectes que es duen a terme arreu del país. Sobre tot perquè, ja que aquestes estaven assumint, en plena crisi, el sosteniment dels seus programes, com a mínim, s'exigia un reconeixement i un marc bàsic que no fos viscut, en paraules de les companyes de Tamaia, com l’absoluta intempèrie.

Creiem que l’anunci de Tamaia és la punta de l’iceberg, que ens assenyala de forma cruenta una problemàtica molt més gran i que cal entomar amb responsabilitat. Considerem que donades les circumstàncies i les conseqüències per a moltes entitats, aquest absolut menyspreu a les demandes efectuades no pot quedar impune.

Per aquest motiu exigim:

 L’assumpció de responsabilitats polítiques davant la situació exposada.

 La necessària resposta davant l’evidència de descoordinació, manca de lideratge i solidesa política en la defensa d’un teixit social i solidari, ric, potent, amb projectes propis de gran impacte en la comunitat. Per part de totes les administracions, des de les locals, diputacions fins a les del Govern de la Generalitat.

 Un canvi estructural en el marc de la co-governança, que permeti el reconeixement dels projectes consolidats de contrastada solvència i trajectòria en la lluita contra les violències masclistes.

 La creació d’un grup d’interlocució entre el CNDC i el Govern que assumeixi de forma clara (amb projecte, calendari, pressupost…) la recerca d’un canvi real de relació público-comunitària, basat en el reconeixement i la cura. És evident que hi ha marcs legals que cal respectar que poden dificultar aquesta reconeixement, però també que quan es busquen hi ha moltes maneres d’establir relacions de major cura i respecte, i més encara entenent el bé social dels projectes i la voluntat expressada de generar polítiques més participatives.

 Garantir en aquesta anàlisi i propostes la dimensió i la diversitat de les entitats, així com la visió territorial, i també interseccional.

Volem un canvi de model basat en el reconeixement per a totes les entitats, que possibiliti:

 La continuïtat dels projectes de les entitats feministes assegurant uns terminis temporals per a la dotació de subvencions i reduint la burocratització que comporta avui en dia la gestió.

 Un marc de col·laboració clar i previsible entre administracions públiques i entitats feministes.

 Un marc que sigui valorable i revisable mitjançant un grup d’interlocució entre el Consell i el Govern de Catalunya.

 Un sistema garantista, però que vetlli per la gestió adequada dels serveis, valorant la qualitat de l’atenció en comptes de licitacions basades en el preu, que acaben precaritzant les professionals.

Sense aquest marc de col·laboració, la continuïtat de l’activitat de les entitats, amb tota la riquesa que això implica a escala de país, no és viable en condicions dignes.

Si es parla de co-governança i de co-producció de polítiques, exigim que sigui de debò.

Una pèrdua com la de Tamaia no pot quedar impune

Ens assenyala un camí, i l’hem de seguir.

Juliol de 2020

MANS - MASCARETA - METRES DE DISTÀNCIA 3 Ms PER SORTIR-NOS-EN!!! LLUITEM PLEGADES PER COMBATRE LA COVID-19

 MANS - MASCARETA 

 METRES DE DISTÀNCIA

NOVA CAMPANYA DE LA FAV-LLEIDA

 (Federació d'associacions veïnals de Lleida)

 per tal de prevenir la propagació 

del virus de la COVID-19

GRÀCIES ROSA CASTILLO i JORDI i MERLI BARÓ FARRENY

Tot un grup de persones relacionades amb la FAV i l' AVV Balàfia i DonaBalàfia ha treballat per tal d'ajudar a continuar amb les directrius del Departament de Salut i fer difusió de mesures de PREVENCIÓ DE LA TRANSMISSIÓ DEL VIRUS DE LA COVID-19

 NO PARAREM DE FER DIFUSIÓ 

I TOTES I TOTS HEM DE CONTINUAR AMB LES MESURES DE PREVENCIÓ

SON FONAMENTALS !!!

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube-nocookie.com/embed/Eu7txjm00b0" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen></iframe>

TORNEM AL SETEMBRE AMB FORÇA!!

 Des de les Associacions de Balàfia, DONABALAFIA I L' AVV BALÀFIA

us volem anunciar que tornem al mes de setembre amb força! 

Encara restem tancats però treballem per l' inici de curs

AVIAT US DONAREM MÉS INFORMACIÓ

Feminist Europe Platform #HerEuropeDay

Ens posem en contacte desde Feminist Europe Platform, projecte resultant de la campanya  #FemEu2019 en la que, d'una manera o altra, hi vas participar en el marc de les eleccions europees 2019. Durant aquest temps hem estat treballant fent seguiment de les recomanacions que vam construir conjuntament amb tu perquè s'incorporés de manera prioritària la igualtat de gènere a l'agenda europea i hem pogut contribuir a les estratègies que la Comissió Europea ha anat plantejant en aquests mesos des de l'inici de mandat. El dia 9 de maig, és el Dia d'Europa i no volíem deixar-lo passar sense impulsar una intensa i necessària campanya que et compartim i convidem a sumar-t'hi! 

Amb la campanya #HerEuropeDay volem:

 Mostrar que la igualtat de gènere és un valor fonamental de la Unió Europea i que com a tal,ha de ser prioritària en tots els àmbits per construir una Europa amb justícia social.

 Posar en relleu l’anàlisi des d’una perspectiva feminista sobre l'impacte de la situació generada per l'emergència sanitària i social (actual i post-COVID19) en els drets humans de les dones i l’agenda política europea en matèria d’igualtat de gènere, així com de les alternatives i aliances que s’han generat i es generen des de les entitats i col·lectius feministes d'arreu d'Europa.

 Donar visibilitat a la visió de les dones expertes en l'àmbit de la Unió Europea i la seva baixa representació en els debats públics i els mitjans de comunicació.
 

Com t'hi pots sumar?

 Compartint a les teves xarxes la campanya amb els hashtags #HerEuropeDay  i/o #FeministEurope i la imatge que adjuntem ;) Si vols canviar les teves capçaleres de Twitter i FB respon aquest correu i te les farem arribar!

 Seguint i difonent les accions que publicarem i transmetrem en directe!  Aquí  tens el PROGRAMA ONLINE!

10-12h  #HerEuropeDay Talks: 11 expertes i una pregunta clau "Quin és l'impacte de la COVID19 en les dones i la igualtat de gènere a la Unió Europea?"

12:30-13h  Anàlisi per Instagram Live: Mireia del Pozo, directora del programa Plusvàlua Dones i Neus Pociello Cayuela, directora de la Fundació Aroa, analitzaràn els missatges de les expertes i les causes de la baixa representació d'opinadores als mitjans i als debats públics.

17-18:15h Debat transnacional on activistes d'arreu d'Europa reflexionaràn sobre l'impacte de la #COVID19 en 4 eixos fonamentals (TREBALL, SALUT, VIOLÈNCIES MASCLISTES i PARTICIPACIÓ POLÍTICA), les iniciatives de cooperació europea que han sorgit i les estratègies per enfortir l'acció per garantir la igualtat de gènere i els drets de les dones a Europa. Organitzat conjuntament amb l'entitat  Lodzkie Dziewuchy / Gals4 Gals (Polónia) i la col·laboració de Young Feminist Europe, Non una di meno, Icelandic Women Association, Creación Positiva i L'Associació.

El debat serà en Anglès i Castellà. Per participar registreu-vos AQUÍ o seguiu-lo en directe per Facebook!

Més informació de la campanya i el programa ·#HerEuropeDay AQUÍ

Seguim comptant amb tú per aquesta campanya o per qualsevol iniciativa que tinguis en ment, fem aliança i xarxa, perquè només amb la força de totes les persones podrem construir el futur d'Europa amb mirada feminista i caminar cap a una Europa més social, més justa i més democràtica. 

Gràcies per ser part d'aquesta onada violeta! Som-hi!

Promovem l'aliança i l'acció en xarxa de persones i entitats que defensen els drets humans de les dones a Europa

Promoting the network and joint action of civil society advocating for women's human rights in Europe.

Programa impulsat|Programme promoted by Fundació Aroa

Telèfon|Phone +34 620.162.382

Skype: Feminist Europe Platform

Pàgina web|Website: www.fundacioaroa.org

Segueix la nostra acció|Follow our action on: 

@femEUplatform @fundacioaroa

Dia d'Europa 2020

Aquest dissabte va ser el Dia d'Europa, en commemoració de la Declaració Schuman, que el 1950 va posar a Europa en el camí de l'actual Unió Europea. Avui recordem els valors fundacionals de la nostra Unió: unitat i solidaritat a Europa. En la lluita contra la COVID-19, la Unió Europea ens mostra que la força rau en la solidaritat, ja que estem davant d'una crisi que només podrem superar si estem les persones juntes. Us convidem a passar el dia amb nosaltres en línia i a seguir els actes previstos pel Parlament Europeu per al 9 de maig. Sàpiga-ho tot sobre el Dia d'Europa 2020 i passi-ho amb nosaltres Uniu-vos a directe des del Parlament Europeu per retre homenatge tant als europeus que van fer història en 1950 com als que avui mateix l'estan forjant. Li guiarem per l'hemicicle, ens submergirem en la història del Dia d'Europa i parlarem de les moltes formes en que la solidaritat europea està vencent a la COVID-19. Busqui #EuropeDay a les xarxes socials i participi en el debat sobre el que Europa significa per a cada un de nosaltres. Hi ha fins i tot una playlist de Spotify especialment dedicada a el Dia (no oblidi enviar-nos els seus suggeriments per a completar-la). Pot també fer-li un cop d'ull a l'exposició en línia sobre la història de la Declaració Schuman i del Dia d'Europa. Celebri el dia amb nosaltres i faci saber a les seves amistats i veïns la seva convicció que els reptes se superen millor junts penjant la bandera europea de la seva finestra o balcó. O fins i tot pot dibuixar una vostè mateix. Estem recopilant imatges i vídeos de banderes europees a tot Europa i esperem veure també la seva en l'esdeveniment de Facebook. També volem retre homenatge als europeus que estan marcant la diferència, per petita que aquesta sigui, en la lluita contra la COVID-19. Estem reunint històries d'investigadors, personal sanitari, científics, professors, amics i veïns units en la superació d'aquest repte. Afegiu seva història utilitzant # EuropeansAgainstCovid19 a les xarxes socials. Comptem amb vostè! L'equip d'atenció als visitants de Parlament Europeu

Qui va ser Simone Veil?

El Parlamentarium d'Estrasburg rep el seu nom en honor de Simone Veil, primera persona i primera dona a ocupar la presidència de el Parlament Europeu després de la instauració de les eleccions europees. Com supervivent de l'Holocaust, el seu mandat com a presidenta, entre 1979 i 1982, va revestir un profund simbolisme, demostrant  la força de la reconciliació europea. La lluita per la igualtat de drets entre homes i dones va ser un element definitori en la vida d'Veil, que va lluitar contra les injustícies que ella mateixa va conèixer de primera mà.

 Una de les veus més importants del femeninisme Europeu

Simone Veil, una de les veus més importants del feminisme europeu. Icona de la l luita pels drets de les dones, Veil va presidir el Parlament Europeu i va impulsar al 1974 l'accés a la contracepció  i la  legalització de l’avortament a França el 1975, quan dirigia la cartera de Salut. Una llei llavors molt controvertida. Veil la va haver de defensar davant una Assemblea Nacional amb només nou diputades assegudes als 490 escons de la cambra. La llei es coneix com "la loi Veil".

INCREMENTEM EL RECONEIXEMENT SOCIAL AL TREBALL REALITZAT PER LES DONES?

L'ICD publica el primer dossier estadístic 

"Dones en el treball" 

per impulsar el reconeixement social 

dels treballs que fan les dones

Amb motiu de la commemoració del dia 1 de Maig, la consellera del departament de la Presidència, Meritxell Budó, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, han presentat, a través del Live Instagram del canal de l'ICD, el dossier estadístic Dones en el Treball, que ha estat elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) en base a les darreres dades oficials publicades a Catalunya.

L’objectiu d’aquest dossier “és incrementar el reconeixement social al treball que executen les dones a Catalunya, tant en el mercat del treball remunerat com en el treball no remunerat, així com donar visibilitat a les desigualtats, discriminacions i dificultats a les que s’enfronten per raó de gènere”, ha explicat la consellera de la Presidència a l’inici de la seva intervenció.

El dossier posa de manifest que les dones, tot i comptar amb una gran càrrega de treball si se suma el treball remunerat i no remunerat, no compten amb el reconeixement ni la valoració econòmica suficient en proporció a la labor inestimable que fan per preservar la qualitat i cura de la vida en la nostra societat.

La consellera Budó ha destacat que aquestes dades, recollides i analitzades per l’OIG, “evidencien desigualtats, discriminacions i dificultats a les que s’enfronten les dones” i que encara que algunes d’aquestes desigualtats, discriminacions i dificultats “són velles conegudes” no es deixarà de parlar-ne perquè “amb el silenci no les superarem.”

La portaveu del Govern ha repassat les dades més rellevants d’aquest dossier que “constaten una realitat que, malauradament, ens és prou coneguda: les dones continuem patint discriminació, violència i desigualtat per raó de gènere en tots els àmbits de la nostra vida. També en el treball” En aquest sentit, ha reivindicat la necessitat que “les administracions públiques, les entitats i la societat civil, actuem conjuntament amb l’objectiu de construir una societat catalana on la igualtat entre dones i homes sigui, per fi, una realitat.”

Per la seva banda, la presidenta de l’ICD, Laura Martínez, que ha repassat les dades del dossier en la seva intervenció, s’ha referit a que la crisi sanitària de la Covid-19 “ha provocat que cobrin especial rellevància les ocupacions més feminitzades” i que les dones tot i comptar amb una gran càrrega de treball “no compten amb el reconeixement ni la valoració econòmica suficient en proporció a la labor inestimable que fan per preservar la vida en la nostra societat.”

Laura Martínez ha incidit en la importància de “treballar conjuntament per canviar l’imaginari social, que encara assigna rols i comportaments diferenciats a homes i dones” i ha recordat que cal que les dones, que són més de la mitat de la població i de la força de treball de la nostra societat, “tinguem el reconeixement i la valoració que ens mereixem per preservar la qualitat i cura de la vida de la nostra societat.”

JO VULL

Vull salut i esport

Vull poder abraçar-te

Vull que puguem tocar-nos

Vull que desaparegui el confinament

Vull que no hi hagi aïllament

Vull que desaparegui el coronavirus

Vull compartir neguits

Vull abraçar a la meva mare que es una lluitadora

Vull petonejar als meus nets i impregnar-me de la tendresa de la seva infància  

Vull compartir estona amb les meves germanes cara a cara

Vull parlar amb els meus fills i fer llargues sobretaules

Vull saber llegir un poema com el de la Joana Raspall

Vull que arribi aviat un tractament per l’endometriosi

Vull que s’acompleixin els objectius del desenvolupament sostenible

Vull que les nostres avies i avis estiguin respectats i estimat

Vull fer un reconeixement als professionals sanitaris

Vull posar en valor als i les treballadores dels centres i residències de gent gran

Vull ser desobedient

Vull ser obedient

Vull ser lliure

Vull ser valenta

Vull ser alegre

Vull continuar sent combativa

Vull lluitar amb les meves amigues

Vull ser escoltada

Vull ser respectada

Vull ser tranquil.la

Vull ser visible

Vull ser forta

Vull besar al meu marit i tenir sexe amb ell

Vull que no hi hagi fam al món

Vull treball digne

Vull que no li diguin que és treball quan és explotació

Vull aprendre a dir no

Vull que cap persona hagi de morir sola

Vull anticipar

Vull ser diligent

Vull que tinguin suport les persones que lluiten per un món millor

Vull que desapareguin el homes que és creuen amb el dret d’explotar a les persones

Vull que no hi hagi violència

Vull que no hi hagi retallades en educació

Vull que tinguem una sanitat amb recursos

Vull tenir una ratio d’infermeres per població com a Alemanya, Irlanda o Dinamarca

Vull que no hi ha preses polítiques ni aquí ni en lloc

Vull que tothom sàpiga el nom de moltes dones de ciència i les seves fites aconseguides

Vull que a l’obrir els llibres de text dels estudiants hi hagi paritat

Vull que els professors al preparar les seves classes pensin amb les heroïnes de la història oblidades

Vull dones que manen a grans nacions

Vull cridar que les dones manen bé

Vull que és premiï el coneixement

Vull que les televisions inverteixin en entreteniment que aporti cultura

Vull que és reconegui a les dones esportistes, el seu treball, dedicació i esforç

Vull que els mitjans de comunicació visibilitzin a les dones que fan esport i es facin ressò de les seves fites i els seus triomfs

Vull juntes paritàries als equips esportius

Vull que tothom tingui accés a la Cultura

Vull que les noies triïn jugar a pilota

Vull pensar que hi ha moltes noies que els hi agrada l’esport i practicar-lo

Vull que les dones pageses tinguin veu

Vull que les ramaderes es representin a elles

Vull trencar tots els sostres de vidre de les dones

Vull pensar que sempre hi ha temps de somiar

Vull que parem de classificar per sexe quan encara hem de néixer

Vull que hi hagi moltes dones fent política per tal de prendre sàvies decisions

Vull que els temes de les dones els debatin les pròpies dones

Vull que no hi hagi països on les dones no poden votar

Vull que les jugadores de futbol guanyin els mateixos diners que els jugadors

Vull acabar amb els estereotips de gènere

Vull que s’acabin els micromasclismes

Vull que no hi hagi més pandèmies

Vull que molta gent faci les coses amb amor

Vull que hi hagi una llei de mecenatge

Vull que no hi hagi crueltat amb els animals

Vull que el mar no estigui contaminat

Vull que desaparegui l’homofòbia, la xenofòbia i el racisme

Vull que siguem curoses amb el medi ambient

Vull que hi hagi més dones amb el Nobel

Vull que cuidem la terra el nostre planeta

Vull que cadascuna de nosaltres fem una acció cada dia per a nosaltres per estimar-nos.

Vull badar

Vull riure

Vull estar viva

Vull donar gràcies per l’oportunitat

CUIDEM-NOS DES DELS BARRIS UNA INICIATIVA DE LA CONFAV PEL BON VEÏNATGE

23 d'abril 2020 SANT JORDI CONFINADES !!

És bonic el dia de Sant Jordi. A Catalunya és el nostre dia dels enamorats. Ens regalem llibres i roses. I petons i abraçades. Les persones i els llibres ocupen carrers i places, es talla el trànsit del centre de les capitals, les llibreries també s’omplen de gent i l’escriptor i la escriptora és la persona més cercada. Surt a signar llibres i parla, ni que sigui escaridament, amb els seus lectors i amb gent que no ho són, però que li fan confiança, perquè han triat el seu llibre per a regalar.

US DEIXEM AQUÍ EL TESTIMONI DE 3 ESCRIPTORES

Trio de triomfadores en el Sant Jordi confinat A falta de les tradicionals -i controvertides- llistes que cada any per Sant Jordi proporciona el Gremi de Llibreters de Catalunya, tot apunta que seran al podi Eva Baltasar, amb "Boulder"; Irene Solà, amb "Canto jo i la muntanya balla", i Txell Feixas, amb "Dones Valentes". Amb elles, al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio hem parlat de com han viscut aquesta diada tan diferent i atípica.