amb motiu del Dia Internacional de les Dones Rurals
Reptes de les dones a les zones rurals
La participació de la dones al mercat de treball a les zones rurals abasta un ampli ventall d’ocupacions, que van més enllà de l’agricultura, especialment al nostre país; com diu l’Informe del Parlament Europeu sobre les dones i el seu paper a les zones rurals ( 2016/2204(INI) elaborat conjuntament per la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural i la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, es considera les dones com agents del canvi per a una agricultura sostenible i més respectuosa per al medi ambient; tenint en compte que a redós de l’agricultura i la ramaderia es generaran d’altres activitats econòmiques que ajudaran a dinamitzar les zones rurals.
Hi ha un tel prim que separa les dones que viuen al món rural del món urbà, que en alguns casos sembla que ja hagi desaparegut del tot i, de fet, l’accés a l’educació i els canvis generacionals i sociològics, de mica en mica, ho han fet possible. Però tenim molts indrets del país on viure-hi i treballar-hi, és tot un repte, perquè en la forma d’organitzar-nos col·lectivament i familiar, s’arrosseguen uns rols que ni de molt lluny són d’igualtat. Tot i els avenços a la nostra societat rural i urbana, la conciliació porta nom de dona.
Aquest mateix any 2018, el Parlament Europeu ha fet una Recomanació al Consell sobre les prioritats de la Unió Europea durant el 62è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de les Nacions Unides, segons la qual es demana l’apoderament de les dones rurals i l’accés de la dona als mitjans de difusió i a les tecnologies de la informació i les comunicacions. Això posa en evidència, si més no formalment, que s’ha detectat aquesta necessitat i que s’han de millorar les condicions de vida i de treball a les zones rurals, si es vol evitar el seu despoblament, tenint el compte el paper multifuncional que s’atorga a les dones a les zones rurals. Així doncs, caldrà que s’apliquin les polítiques públiques necessàries per a què es facin efectius aquests canvis tecnològics i viaris per afavorir el desenvolupament a les zones rurals.
La sostenibilitat de les zones rurals passa, doncs, per la millora en les condicions de vida i de treball de les dones, i hem de tenir en compte que la seva participació en l’ús dels instruments dels programes de desenvolupament rural 2007-2013 han estat baixos, segons es desprèn dels informes emesos pel propi Departament d’Agricultura. En la incorporació de joves, un 27 % han estat dones; en la modernització de les explotacions agràries, les dones han arribat al 9 %; en la millora dels processos de transformació i comercialització, un 6,6 % han estat de dones; en creació i desenvolupament de microempreses, el 21% ha estat per part de dones i de les activitats turístiques el 26,5% han estat sol·licitades per dones. Aquesta és una mostra que possiblement es podria extrapolar a tots els àmbits, no és que no hi hagi dones sinó que la seves feines de coordinació no es visibilitzen, com passa a tot arreu.
Consell Nacional de les Dones de Catalunya
Catalunya, 15 d’octubre de 2018
