A la nostra
associació DonaBalàfia, juntament en col·laboració amb l' AVV de Veïns i Veïnes
i la seva vital Vocalia de la dona, estem portant a terme un treball de
recuperació de la memòria històrica de les dones de ciència, escriptores,
pedagogues, pintores, esportistes... lleidatanes i d’arreu, de principi
de segle i de tots els temps. Això ens ha portat a assabentar-nos dels
noms de moltes dones oblidades i poc reconegudes.
Des de les nostres associacions agafem el testimoni de la Lara Rosell, que va fer un
estudi sobre els noms dels carrers de Lleida que va ser guardonat en diverses
ocasions. En aquest estudi, es constata que Lleida és una de les ciutats amb
menys noms de dona als seus carrers. Per a més informació, us podeu dirigir al
Campus de Cappont de la UdL. La investigació porta el nom : "Amb nom de
dona, Dóna' m un carrer!"
Proposem,
amb el beneplàcit de les entitats veïnals públiques i privades, que els carres,
Vials i places en construcció de Balàfia del
polígon SUR19 es "bategin" tots ells amb noms de dones.Per realitzar aquest objectiu, per seguir avançant publiquem aquesta carta :
Carrers
que discriminen
Sens dubte és adient que l’Ajuntament de
Lleida bategi alguns indrets de la ciutat amb el nom de personatges il·lustres
nascuts a la Terra Ferma o directament relacionats amb el territori. Tanmateix,
en aquest tema es percep una absència que no podem obviar: entre tots aquests
noms falten els de certes dones que mereixen, amb escreix, aquesta distinció.
Resta, encara, el pes d’una llarguíssima tradició de menyspreu al sexe femení.
Una tradició que, actualment, per justícia i per sentit comú, ja hauria de
estar superada, perquè en certa manera constitueix una forma més de
maltractament, tal volta molt subtil, però real. És per això que, a l’hora de decidir el nom dels nostres vials i
places, paga la pena tenir en compte algunes dones que són dignes d’aquest nom.
A tall d’exemple, volem citar Aurèlia Pijoan,
metgessa que treballà en el Laboratori Municipal de Lleida, on es va
especialitzar en la producció de la vacuna antituberculosa. Durant la Guerra
Civil exercí la professió a l’Hospital Intercomarcal i dirigí, en el municipi
pallarès d’Espot, una casa de repòs per a combatents amb dolències pulmonars.
Fou regidora a l’Ajuntament de Lleida i es convertí en la primera dona que
accedí a un càrrec de representació municipal a la Paeria. Tota la seva vida desenvolupà
una llarga tasca política i mèdica en favor dels més desafavorits, sempre des
de la pertinença al PSUC.
Una
altre dona que mereix ésser recordada en alguna plaça o carrer de Lleida és
Federica Montseny, una fèmina que, dintre del govern socialista de Francisco
Largo Caballero, es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social,
essent la primera dona de l’estat espanyol que ocupà el càrrec, entre els mesos de novembre de 1936 i el maig
de 1937. Malgrat la curta durada del mandat, en pocs mesos planejà cases d’ acollida
per a la infància, menjadors per a embarassades, una llista de professions
exercides per persones amb discapacitat i el primer projecte de llei sobre l’avortament
a Espanya, que per cert va xocar amb l’oposició d’alguns ministres del Govern i
es va deixar de banda. Aquest dret no seria reconegut a l’Estat espanyol fins
cinquanta anys després. Cal remarcar que Lleida és l’única ciutat mitjana de
Catalunya que no té cap indret amb el nom de Federica Montseny.
Sol·licitem
a les autoritats municipals lleidatanes que compleixin les promeses de batejar
algun indret de la ciutat, carrer o plaça, amb els noms d’aquestes dones
rellevants, valentes i avançades, que van deixar petjada a casa nostra i que
mereixen ésser recordades. Fora un gest raonable i coherent, que els honoraria.
Si més no, amb
la publicació d’aquesta carta aprofundirem en la tasca a la qual som sensibles,
la visibilització de la dona i la seva
aportació històrica i actual a la nostra ciutat i país.
Podeu visitar el video penjat per
roiginegrevideos el
29/04/2011. "Federica Montseny" (1991) es un
documental de Pedro Gil Paradela que forma part de la sèrie "Mujeres"
dirigida por Silivia Arlet y produida per TVE.
S'entrevista a
Frederica Montseny i fa un repàs a la seva vida a tots els nivells i
parla dels fets més rellevants que la van marcar. El reportatge va
acompanyat de documentals de la època.
Lleida encara sense carrer per Aurèlia Pijoan i Federica Monseny.
