donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dimecres, 30 de setembre del 2015

Acabem el setembre amb una invitació !!

NO US PERDEU L'ESPECTACLE DE LES BRUIXES DEL PONT DEL BOC
dissabte 3 d'octubre a partir de les 19:00h
VENIU A LA COPA D'OR I SOT DE FONTANET
Us deixem el resum de la cinquena representació de la Festa Espectacle en la que BALÀFIA PARTICIPA DES DELS INICIS " LES BRUIXES DEL PONT DEL BOC", que els veïns de l'Associació de veïns Copa d'Or i sot de Fontanet any rere any escenifiquin la vida i penúries de les dones remeieres del segle XV i que tenim el seu punt de reunió al Pont del Boc de Biterna, situat a la Clamor de la Copa  d'Or i que les aigües de la Femosa travessen per sota per arribar al riu Segre

La cacera de bruixes desenvolupada a Catalunya, des dels seus orígens a finals de l'època medieval fins a la seva articulació durant els primers temps moderns. La investigació aporta, un volum considerable de documentació judicial inèdita dels segles XV i XVI, la qual constitueix la base imprescindible per a una aproximació global a aquest fenomen històric. A partir d'aquest material i de les fonts ja conegudes, l'anàlisi s'estructura sobre tres eixos principals. Primerament, s'aborden els elements que donaren lloc a l'estereotip de la bruixa durant l'època baix-medieval. Seguidament, s'estudien les primeres caceres desenvolupades a Catalunya durant les primeres dècades del segle XV, tot comparant-les amb els esments coetanis a nivell europeu. Finalment, s'analitza en detall la documentació judicial inèdita per mirar d'entendre l'articulació de la cacera de bruixes a Catalunya durant els segles XV i XVI. La investigació dona com a resultat la creació del primer corpus documental sobre els primers dos-cents anys de cacera de bruixes a Catalunya, evidenciant la riquesa documental del Principat per a l'estudi d'aquest fenomen. Així mateix, el treball permet arribar a una sèrie de conclusions sobre l'origen i articulació d'aquest fenomen a Catalunya en època medieval i moderna. En primer lloc, destaca la importància dels canvis operats a finals de l'època baix-medieval en referència a la teologia i a les noves reflexions demonològiques, la influència de l'acció inquisitorial contra el maleficium i la seva influència en les cúries laiques, o el discurs anti-supersticiós desplegat per la predicació baix-medieval. En segon lloc, la recerca serveix per constatar la precocitat, intensitat i duresa de la persecució de bruixes a Catalunya, un fet que remarca la seva singularitat en el context dels regnes hispànics. Aquesta situació aniria lligada a la pròpia situació político-jurídica del Principat, amb una forta autonomia de les autoritats locals i una manca de control per part d'institucions de justícia centralitzades, ja fos el Sant Ofici o la pròpia justícia reial. Catalunya seguiria així el model descrit per autors com Brian P. Levack, segons el qual aquells territoris amb un poder central fort i un sistema judicial centralitzat, haurien registrat una intensitat molt baixa de persecucions, amb una absència gairebé total de sentències a mort. Un model perfectament vàlid per al centralitzat i gairebé lliure de bruixes regne de Castella, i també, però just a l'inrevés, per al jurisdiccionalment fragmentat i ple de forques Principat de Catalunya. Finalment, l'última de les conclusions derivades d'aquesta investigació fa referència a la importància del marc local en l'articulació de la cacera, amb un protagonisme destacat d'unes autoritats locals sovint esperonades per la pròpia població. Aquesta constatació ens allunya de concepcions historiogràfiques que vinculaven tradicionalment la cacera de bruixes als mecanismes d'Estat o a l'impuls de l'Església post-tridentina, enfrontats a una suposada cultura popular. En canvi, en el cas català, la persecució seria majoritàriament instigada per la pròpia població en un context de desgràcies com ara epidèmies, maltempsades i morts d'infants o bestiar. Una persecució judicial, doncs, que aniria de baix a dalt, iniciada en les pròpies comunitats a partir d'acusacions de malefici o emmetzinament i desenvolupada en el marc de les cúries locals, amb una subversió evident de l'ordre del dret, un ús habitual del turment i una gran predisposició a emetre sentències de mort.
Per saber-ne més : http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/51863.
Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI)
http://hdl.handle.net/2445/51863

dimarts, 29 de setembre del 2015

29 de setembre, SANT MIQUEL, FESTA MAJOR DE LLEIDA. Pregó Festa Major Balàfia 2015 Sra. Isabel Hornos

 Alcalde, regidores i regidors, amics i amigues, familiars que m’ acompanyeu avui.
En primer lloc, dono les gràcies per tenir l’honor de ser la pregonera de la Festa Major de Balàfia d’ aquest 2015. Durant els preparatius de les festes de l’any passat, quan em van proposar ser-ne la pregonera em van agafar completament d’imprevist, i una mica atabalada, vaig contestar que no, que de cap manera. Estava segura que hi havia altra gent- dones i homes- més interessants que jo per fer el pregó de la festa major del nostre barri. No obstant això, vaig acceptar rumiar-m’ho per a l’any següent, davant la insistència i la meva convicció que cal donar més protagonisme a les dones en tots els àmbits, i en especial a les dels barris. I vet aquí, que van anar passant els mesos i va arribar l’any següent, aquest 2015. Aleshores, aquesta primavera em vaig trobar amb la responsabilitat de no faltar a la meva paraula; i vaig acceptar pensant: “per què no?”,sobretot perquè a banda que m’ ho hagueu proposat com a balafienca de naixement, tinc l’honor de fer de pregonera com a presidenta de l’Associació Recreativa Kina Kreu, entitat que enguany celebra el 25è aniversari, vinculada al barri i, en especial, a la parròquia de Sant Antònia M. Claret.


Fa dies que medito sobre què és i com hauria de ser un pregó. Tot i no dubtar mai de la meva capacitat per fer un pregó -- coses més difícils hi ha en aquesta vida--, la primera reflexió va ser que no em sembla tenir el “perfil” de pregonera: ni sóc una política, ni una guardonada amb un Premi Nobel, ni una artista brillant, ni un personatge televisiu o mediàtic... Sóc, i em sento, sincerament, una ciutadana més. I he arribat a la conclusió que també és bo que un ciutadà o una ciutadana normal pugui fer un pregó, perquè sovint tenim coses a dir més interessants que no pas algunes persones mediàtiques...
 
Dit això, no voldria pas ara caure en els tòpics i en els recursos fàcils parlant de la història o de la trajectòria del barri o fent les típiques reivindicacions del que hi falta o cal millorar, etc.,  coses llargament reclamades en moltes altres ocasions. Així que em limitaré a fer un repàs per alguns dels meus records al llarg dels meus XXxXXX anys de vida al barri, anys que no cal concretar... , però que van començar tal dia com avui, un 20 d’agost de finals de la dècada dels seixanta, amb el casament dels meus pares i la seva prèvia decisió d’establir-se a Balàfia.
 Començaré, doncs, dient que vaig néixer un calorós dia de principis de juliol – que segons el santoral d’aquell moment era el dia de Santa Isabel. Des del moment en què els meus pares, l’Alfonso i la Pilarín, altrament coneguts per molts de vosaltres com el mestre i la infermera, em van portar a casa ja vaig quedar batejada amb el nom familiar amb què des d’aleshores em va conèixer tothom: Maribel (fusió com ja imagineu de Maria i Isabel). Amb el pas dels anys, però, vaig decidir permetre aquest apel·latiu només en l’àmbit familiar i, inevitablement, per extensió a totes aquelles persones del cercle d’amistats familiars que em coneixeu des de ben petita. Per a la resta, doncs, sóc la Isabel.


La meva infantesa va ser normal, com la de la majoria d’infants del barri, que a la dècada dels setanta encara podíem baixar al jugar al carrer i érem com una família. Vaig trigar cinc anys a tenir un germanet, de manera que el carrer de la Garrotxa (primer domicili familiar) es va convertir en l’escenari de jocs amb altres nens i nenes de la meva edat, any amunt any avall, i de relacions socials que han perdurat fins ara: la Cristina, M. Glòria i la M. José, el Robert, el Germán, l’Anna M., el Pep i el Claudi, ... La majoria anàvem a l’Escola Pública de Balàfia, centre educatiu en plena esplendor entre els anys setanta i finals dels vuitanta, que va ser també escenari de molts aprenentatges i amistats duradores. En la meva memòria el carrer La Garrotxa i adjacents és on vaig conèixer grans dones com la Sra. Julieta, la Sra. Delfina, la Sra. Àngels, la Sra. Nuri, la Sra. Carme, la Sra. Pepita (o la mama Pepita, com li deia el meu germà), la Mari Carmen, i tantes altres, algunes de les quals malauradament ja no estan entre nosaltres, grans referents personals per la seva capacitat de treball i dedicació a la família i per extensió a la comunitat. A totes elles la meva estimació.
 
Jo ja tenia prop de cinc anys i un germanet, l’Alfonso, quan els pares van decidir comprar un piset en una zona d’expansió del barri en aquells moments. Ens vam traslladar a l’actual carrer el Vallès (aleshores Tercio de Ntra. Señora de Montserrat), paral·lel a les vies del tren. Allà vam créixer el meu germà i jo, i més tard una altra germaneta, la Sílvia, i també els meus cosins M. José, Joaquín i Anna, que vivien al mateix edifici, al mateix replà que nosaltres. Quins grans records d’aquella època en què passàvem el dia tots sis d’un pis a l’altre. Els pares van tenir la genial idea de muntar-nos una piscina de plàstic a la terrassa i això va fer que els estius casa nostra s’omplís dels nens i nenes de l’escala que venien a refrescar-se i a jugar amb nosaltres (aleshores no hi havia videojocs, ni mòbils, ni tàblets, ni facebooks, whatsapps...). La terrassa va ser també escenari de moltes festes d’aniversari, ja que tots tres germans, curiosament, vam néixer al juliol.
 
Els anys de vida al carrer el Vallès estan plens de records:
-         La ruta a peu des de casa fins a l’escola, en especial aquells dies d’hivern de boira espessa, en què caminàvem amb els braços estirats per no ensopegar amb les faroles; dies de boira, que comptàvem per veure si superaven els de l’any anterior.
-         La lleteria que hi havia davant de casa, a la qual la mare ens enviava a buscar la llet fresca.
-         La tasca de la comunitat parroquial de Sant Antoni M. Claret, des de l’any 1974: la vinculació dels pares al Grup de Matrimonis de la parròquia i la dels meus germans i jo al MIJAC, primer com a infants i més tard com a monitors. Permeteu-me aquí fer un incís per mencionar la Tere i l’Emili, els meus monitors en aquella etapa, i en representació de tants altres que durant tot aquest temps hem fet aquest voluntariat i encara avui continuen tirant endavant el Mijac cada dissabte. Un record també als mossens claretians que ja no estan entre nosaltres com els entranyables Pare Carles i Xavier Saigí. I també, com no, al rector Nemesi Solà, que tots coneixeu perquè ja fa més de trenta anys que és un balafienc més. Recordo la sala petita dels locals del carrer Mossèn Pelegrí, que als inicis servia de temple, que més tard va passar a ubicar-se a un espai més gran just al costat, fins al 2006 any en què per fi es va poder inaugurar l’actual església que tots coneixeu, aquí al carrer Penedès.
-         Recordo també els diumenges, quan en sortir de missa de 12 h, la canalla que vivíem a prop de les vies del tren ens reuníem allà per passar l’estona. Com ja sabeu en aquells anys no estaven pas cobertes i el pas del tren es va cobrar algunes vides. En sortir de missa, molts nens i nenes baixàvem a les vies a posar damunt dels rails la moneda que els pares ens havien donat de paga dominical i esperàvem que passés el tren. La juguesca consistia a veure a qui li havia quedat la moneda més plana per les rodes del tren al pas per aquell tram. Sí, comprenc que us estigueu posant les mans al cap. Ara que sóc mare i miro les coses amb aquesta perspectiva, també posaria el crit al cel ara mateix, però aleshores érem uns inconscients i no vèiem el perill que això comportava.
-         Vull esmentar també la mobilització veïnal i les  reivindicacions de tants veïns i veïnes, entre els quals el meu pare, per a la supressió del pas a nivell i la posada en marxa d’altres millores tant pel que fa a la connexió del barri amb la resta de la ciutat, com per als equipaments dels quals gaudim avui.
-         Aleshores al carrer el Vallès hi havia també el local social i, gairebé a sota del balcó de casa nostra, s’hi feien les revetlles i altres actes de la festa major.
-         Em ve al cap també, la gran sorpresa col·lectiva que vam experimentar en veure acabada la rotonda de la Plaça Europa, que aleshores – poc avesats encara a les rotondes - vam batejar com la truita d’espinacs, fins que finalment va deixar de ser exclusivament una rodona de gespa per mostrar esplèndida la decoració actual. Aprofito aquestes línies per reclamar (i que consti que és l’única reivindicació que penso fer avui!) que per Nadal la plaça Europa torni a gaudir d’il·luminació nadalenca; recordeu aquella cortina de bombetes de to blavós que li confereixen a la rotonda un glamour especial del qual s’ha vist privada els darrers Nadals...?
Si parlo de la plaça Europa, m’he de referir també a la plaça del Treball, les dues places que delimitaven l’inici de la zona que en aquell moment podríem dir “urbana”. El carrer del Vallès i les vies del tren van marcar durant molt de temps uns límits que situaven Balàfia “fora del centre urbà”. Recordo quan de petita sentia amb estupor com la gent gran deia “demà... baixarem a Lleida”, quan es referien a anar a fer compres al carrer Major, o a l’ambulatori. Jo no entenia la frase i sovint li preguntava a la mare... “però que no estem a Lleida, ja?”. De gran, he estat conscient que Balàfia era un barri perifèric, que amb el temps s’ha anat eixamplant i integrant a la ciutat, gràcies sobretot al cobriment de les vies i a aquesta zona de passeig en què ara s’ha convertit i també al transport públic que ens connecta amb totes les altres zones de la ciutat.

 Per l’altre extrem, recordo també com el carrer del Penedès marcava l’altra “frontera”, deixeu-m’ho dir així, del barri. Tota aquesta gran zona d’expansió, anomenada “nova Balàfia” era aleshores el que tothom coneixia com a Camp del Guasch. Quantes vegades hi havíem vingut a jugar, amb la bici, i quantes vegades tornàvem a casa amb una roda punxada. Quantes vegades anar fins al camp de futbol del Balàfia a veure i animar els nois que hi jugaven era com endinsar-se en una selva... sobretot si havia plogut i era als vespres, sense llum per la zona. Quantes excursions fins a la “casa xinesa”... (torno a recordar que aleshores aquestes eren les nostres “xarxes socials”).
 El temps anava passant, em vaig fer més gran... vaig complir 18 anys, me’n vaig a anar a estudiar a Barcelona. Durant aquest període la meva activitat al barri es va limitar, al voluntariat com a monitora del MIJAC durant els caps de setmana i les colònies d’estiu. La vida d’estudiant universitària a Barcelona em va donar l’oportunitat d’eixamplar la ment: eren els anys preolímpics i aquesta ciutat, cada cop més cosmopolita, em va permetre conèixer nova gent, noves maneres de viure, de sentir, d’opinar, de qüestionar les coses. Vaig acabar els estudis i, malgrat que m’encantava viure a Barcelona, vaig tornar a Lleida amb la il·lusió de tots els joves quan acaben els seus estudis: trobar una feina que em permetés independitzar-me.
 Quan en tenia vint-i-tants vaig conèixer el Josep M., el meu marit, i amb ell vaig iniciar una nova etapa – la vida en parella- que em va aportar noves amistats, noves realitats, noves perspectives... Amb ell vaig viure uns sis anys fora del barri, sempre amb el desig de tornar-hi, ja que durant aquells anys “el Camp del Guasch”, començava a esdevenir la nova zona d’expansió. Recordo  el dia que vaig veure els primers projectes urbanístics i vaig pensar “algun dia jo viuré allà”. I així ha estat... El meu fill Josep M. que acaba de complir 16 anys, va néixer en el nostre primer habitatge familiar al Clot de les Granotes. Però vam trigar tan sols dos anys i mig a traslladar-nos de nou a Balàfia, a la Rambla del Corregidor Escofet, un espai tranquil i alhora ple de vida.
 Des d’aleshores la meva vinculació amb el barri ha tornat a ser plena, en especial fent de catequista a la parròquia i també portant la gestió i el lideratge de l’Associació Recreativa Kina Kreu. Per als qui potser no coneixeu l’entitat us explicaré breument que Kina Kreu va néixer l’any 1991 amb la finalitat principal de participar en aquest gran esdeveniment festiu i gastronòmic lleidatà que és l’Aplec del Caragol. Aquest passat mes de maig hem celebrat el nostre 25è aplec. Actualment som gairebé un centenar de persones, entre grans i petits, la majoria del barri de Balàfia, que al llarg de l’any ens apleguem en diferents esdeveniments. El domicili social de l’associació el tenim als locals parroquials de Sant Antoni M. Claret, ja que la idea de fundar la colla va sorgir des d’allà – entre el grup de monitors/es del Mijac, a partir de l’impuls del Pep Iborra. Sempre ens hi hem sentit com a casa, hi tenim les portes obertes en tot moment i procurem correspondre col·laborant en tot el que des de la parròquia se’ns demani.

Des que en sóc la presidenta he procurat que Kina Kreu, més enllà de ser un grup d’amics i amigues que ens reunim per gaudir de l’aplec del caragol, siguem un grup de persones diverses que sapiguem conjugar el lleure, amb la voluntat de servei, contribuint a millorar l’entorn i a promoure els valors de tolerància, solidaritat, respecte, igualtat, generositat... a partir dels quals l’entitat es va constituir.
 
Aquesta voluntat de col·laboració de Kina Kreu s’estén, entre altres, a l’associació veïnal. En el marc de la festa major, per exemple, cada any organitzem les cucanyes infantils de divendres a la tarda i el trenet que condueix els infants fins a la xocolatada perquè puguin ser els primers a gaudir d’aquesta magnífica xocolata que cada any ens prepara la Sra. Rosa amb la inestimable col·laboració de la Tere, la Teresita, l’Ángeles, la Isa, la Jos... i altres dones amb empenta, voluntàries que fan possible moltes altres activitats durant l’any .
Bé, podria seguir i seguir enumerant anècdotes i records, però aleshores estaria fent una autobiografia i tampoc es tracta d’això... només he volgut fer una repassada molt ràpida per algunes de les meves vivències al barri. En realitat,  vull aprofitar aquesta ocasió per parlar de vosaltres i no de mi. Perquè Balàfia no són uns quants carrers amb centres educatius, una església, un centre cívic, una ludoteca, un CAP, un camp de futbol, un pavelló de bàsquet, comerços, places, parcs i jardins, poliesportiu, piscines ... Balàfia és la seva gent. Són les persones que he anat citant, més les que m’he deixat, conscient que anomenar-les totes implicaria tres hores de pregó... Som totes aquelles persones que hi hem viscut des de sempre i les que en aquests darrers anys d’expansió heu triat el barri per establir-vos, com van fer els meus pares en el seu moment, i també totes les que potser residiu en altres zones, però passeu aquí moltes hores  perquè hi treballeu. Sense les persones, sense vosaltres - homes i dones, nens i nenes, jovent, gent gran-,Balàfia no seria res. No hauria esdevingut el que és avui dia: el millor barri de Lleida.
 
És per això que us animo a formar part i a ser protagonistes de l’esdevenir present i futur de Balàfia, participant activament en aquelles associacions en què de ben segur hi podeu aportar coneixements, experiències, idees innovadores... Impliqueu-vosbusqueu estones per fer voluntariat en qualsevol de les entitats vinculades al barri i a la seva gent: a l’associació veïnal, a les diferents entitats esportives, culturals o de salut, a les AMPAs de les escoles, a la parròquia... Viureu la gratificant experiència de donar i també de rebre. Dedicar una part del nostre temps de lleure a millorar el que ens envolta i a fer més fàcil la vida de les persones del nostre entorn ens fa créixer com a ciutadania activa i motivada per al bé comú.
 Permeteu-me que, per acabar, comparteixi amb vosaltres una frase de l’escriptor Eduardo Galeano, que estic segura que sabreu fer vostra: “petites persones, en petits llocs, fent petites coses, poden canviar el món”.
 Serveixi, doncs, aquest aquesta crida a la participació activa en la vida del barri per finalitzar aquest pregó i per donar pas a la Festa Major de Balàfia 2015, amb el desig que sigui una festa acollidora, integradora, de les persones i per a les persones. 
Bona Festa Major a tots i a totes !! 

dilluns, 28 de setembre del 2015

PROGRAMA D'ACTIVITATS DEFINITIU DE BALÀFIA:ACTUALITZACIÓ

ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ de les activitats per al curs 2015-2016 a BALÀFIA per als vostres fills, el públic infantil, adults i gent gran amb l’ objectiu de potenciar la relació entre les veïnes i veïns, pares i fills de forma lúdica i propera al mateix temps que potencia les capacitats de emocionals i socials.

Consulteu, si teniu algun dubte,   a la Recepció del Centre Cívic de Balàfia, a l' Associació de Veïnes i Veïns,  a la Vocalia de la Dona i a DonaBalàfia per tal de gaudir plenament de totes les activitats que oferim.

diumenge, 27 de setembre del 2015

CAMINADA DE PINYANA ! SORTIM DEL CENTRE CÍVIC I PASSEM PER L'ESCOLA DE PINYANA!

GRÀCIES NÚRIA PER AQUESTA FOTO
US ESPEREM EL DIUMENGE 4 d'octubre del 2015
SORTIREM DEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 9:00h
SEGUIREM CAP A L'ESCOLA DE PINYANA
I PRENDREM EL CAMÍ CAP A ROSSELLÓ
ESMORZAREM UNA BONÍSSIMA COCA 
AMB XOCOLATA
AMB L'ESBART ROSSELLONÈS
I TORNAREM CAP A LLEIDA!

dissabte, 26 de setembre del 2015

BRUIXES DEL PONT DEL BOC : BALÀFIA PARTICIPA !! US ESPEREM!!

El fenomen de la bruixeria ha generat un gran nombre de tòpics, que sovint han estat utilitzats en les arts plàstiques, la literatura i el cinema. La bruixa que vola dalt d’una escombra, que es troba amb les seves companyes en sàbats nocturns i que disposa de poders malèfics atorgats pel diable posseeix un gran atractiu en l’àmbit de la creació. La bruixeria i la seva repressió susciten un gran nombre d’interrogants. El recorregut de la mostra pretén donar les claus per respondre algunes de les qüestions i potser obrir-ne de noves. L’exposició es troba estructurada en deu plafons cadascun dels quals ens presenta una temàtica diferent: La bruixeria i la màgia en l’època medieval; La construcció intel·lectual de la bruixa diabòlica; El món de les bruixes segons els seus perseguidors; El sàbat: ¿mite o realitat?; La cacera de bruixes; La inquisició espanyola i el procés de Zugarramurdi; La cacera de bruixes a Catalunya; La bruixa a la tradició popular, i Les narracions de tradició oral i els llocs d’aplec de les bruixes. El que es pretén és explicar el fenomen de la cacera de bruixes que es visqué tant a Catalunya com a la resta d’Europa entre els segles XV i XVII, tot fent un èmfasi especial en els esdeveniments del nostre país durant les dues primeres dècades d’aquest últim segle.

divendres, 25 de setembre del 2015

Participació i declaració del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) a la 60 CSW de Nacions Unides

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya, com a entitat consultiva del Consell Econòmic i Social (ECOSOC) des del 1999, participa anualment en les sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW) i presenta una declaració escrita sobre les qüestions temàtiques que s’aborden en les reunions.


El 60è període de sessions de la CSW es durà a terme a la seu de les Nacions Unides del 14 al 24 de març de 2016 i tindrà com a tema principal “l’apoderament de les dones i la seva relació amb el desenvolupament sostenible”. Si voleu col·laborar amb el GT Internacional en l’elaboració d’aquest document podeu posar-vos en contacte amb  cndc@gencat.cat i us posarem en contacte amb la coordinadora del grup de treball.
 
El període que estableix Nacions Unides per a la presentació de les declaracions escrites és entre l’1 i el 16 d’octubre d’enguany. Un cop passat el termini no es podran enviar ni modificar els documents.

dimarts, 15 de setembre del 2015

Caminada “A trenc d’alba”. 20, setembre - 7:30 am

Lloc de Sortida: Baluard de la Reina (Seu Vella)
Seu Vella
25002 Lleida,
Recorregut: 15 km Sortida: 7:30 h des del Baluard de la Reina. 
 Turó de la Seu Vella. 
Arribada: Avda. Ton Sirera (Monument Salvador Allende) Organitza: Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, AVV Balàfia, Ateneu Popular de Ponent, DonaBalàfia Associació

divendres, 11 de setembre del 2015

11 de setembre 2015: una Diada històrica marcada per l´inici de la campanya electoral

Un any més, Catalunya celebra l' 11 de setembre la seva Diada Nacional. Enguany, però, l'efemèride té més connotacions que mai. Per una banda, coincideix amb el tret de sortida de la campanya electoral, que té com a data clau el 27-S, i que ha de servir per aclarir el futur polític de Catalunya i la seva relació amb Espanya. I, per altra banda, perquè és el tercer any consecutiu que centenars de milers de persones sortiran al carrer en una nova mobilització massiva, que enguany du el nom de "Via Lliure", per reclamar la independència de Catalunya. 
La cita és a les 17.14 h i omplirà una de les vies d'entrada de la ciutat de Barcelona, l'avinguda Meridiana. Les entitats convocants i els assistents volen que serveixi per demostrar, un any més, la solidesa i la força de l'independentisme, alhora que el missatge s'estengui arreu del món.
Durant tota la jornada, hi haurà actes arreu del territori amb motiu de la Diada i, a la tarda, tota l'activitat quedarà centralitzada a la capital, on tindrà lloc la mobilització.
Arreu, tindrà lloc la tradicional ofrena floral, en la qual representats polítics i entitats locals retran homenatge als caiguts a la plaça 11 de setembre a Barcelona. A Lleida el 1707.

dimecres, 9 de setembre del 2015

VENIU A GAUDIR A BALÀFIA: PROSPECTE ACTIVITATS

US AGRADA FER MANUALITATS, IOGA, PUNTA AL LLAPIS?

VENIU A PASSAR LES TARDES I ELS MATINS 

A LES ACTIVITATS DE BALAFIA


 

[PDF]Us agrada fer punta al llapis? Veniu a passar un matí

divendres, 4 de setembre del 2015

Reprenem les nostres activitats : i per començar, us deixem aquesta informació. Animeu-vos a participar


Es tracta d’una plataforma de persones que queden per córrer, però no només per això, sinó que en aquestes sortides fan accions d’ajut comunitari: pujar 60 bosses de terra 5 pisos per les escales fins al jardí del terrat d’una escola, netejar jardins, portar el diari a persones grans que viuen en barris aïllats, ajudar a centres socials, etc.
Aquí ho deixem!!.