donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

diumenge, 30 de juny de 2013

NOMENCLÀTOR : A la història de cadascun dels noms que donen identitat als carrers de Lleida li falta dos dones que han estat reconegudes en tots els àmbits per les seves aportacions : Aurèlia Pijoan i Francesca Bonnemaison

 En la nostra tasca de recuperació de la memòria històrica reivindiquem la falta dels noms d'aquestes dones en els nostres carrers 
El llarg camí cap a la conquesta del dret a la igualtat de dones i homes que s’ inicia fa segles, dones com Mary Wollstonecraft o Olympe de Gouges en ple segle XVIII en són bons exemples. Un procés que ha significat obrir espais (reals i metafòrics), línies de pensament, noves maneres de fer polítiques, etc.  Avui, volem parlar de dues dones implicades i reconegudes en tots els àmbits,  des del moviment feminista fins al professional.   És una dona molt implicada en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i reconeguda en tots els àmbits del moviment feminista. les nostres protagonistes són:
-Aurèlia Pijoan, (Castellserà, Lleida, 1910- Ciutat de Mèxic 1998). Metgessa que treballà en el Laboratori Municipal de Lleida, on es va especialitzar en la producció de la vacuna antituberculosa. Durant la Guerra Civil exercí la professió a l’Hospital Intercomarcal i dirigí, en el municipi pallarès d’Espot, una casa de repòs per a combatents amb dolències pulmonars. Fou regidora a l’Ajuntament de Lleida i es convertí en la primera dona que accedí a un càrrec de representació municipal a la Paeria. Tota la seva vida desenvolupà una llarga tasca política i mèdica en favor dels més desafavorits, sempre des de la pertinença al PSUC.
 - Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872 – 1949). Va ser la creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909, que va esdevenir l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona un any més tard. L’edifici que ocupava aquesta institució al barri de Sant Pere de Barcelona és actualment l’Espai Francesca Bonnemaison, on avui entre altres té la seva seu l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i l’Escola de la Dona.


divendres, 28 de juny de 2013

Amb l’estiu s’acosta la Festa Major de BALÀFIA 2013

Amb l’estiu s’acosta la Festa Major! …activitats per a tots els gustos i totes les edats.
 
   Us ho perdreu?
Amb l'agost arriba la Festa Major del nostre barri. La gent surt al carrer i es mobilitza per ballar, cantar i passar-ho bé.
Moltíssimes veïnes i veïns i persones de fora del barri s’impliquen en la preparació de les Festes, i és que hi ha un munt d’activitats!!.
Trieu i remeneu pel programa, hi trobareu activitats musicals, culturals, divulgatives, artístiques, infantils… i de tota classe. Segur que en trobeu alguna que us crida l’atenció, i que podreu compartir amb altres veïns i veïnes del barri!
Enguany les festes se celebraran entre els dies 22, 23, 24 i 25 d'agost.
Si voleu descarregar el programa complert, d'aquí uns dies el presentarem, podreu pitjar sobre el cartell de la Festa, i si voleu estar assabentats del dia a dia de les Festes, us recomanem facebook Festa Major de Balàfia
 Bona festa Major!


Us esperen. 
 

dimecres, 26 de juny de 2013

LLAVORS D'ART : CURS PEL MES DE JULIOL

Llavors d’art 
és la nova activitat promoguda per les associacions de Balàfia i per  
Maria Letizia Cipriani i Artús Porta 
que ens acosta a totes les expressions de l'art.

Des del 1 de juliol i fins al 5 de juliol  podeu venir. Aquest taller contindrà peces realitzades per les i els alumnes on  "Expressar-te” és l'objectiu ,  
podreu venir al Casal de Balàfia, C./Terrassa, 1 cantonada Penedès - Balàfia - Lleida.
Us hi esperem!

dissabte, 22 de juny de 2013

Avui, el dia que acaba l'escola pels infants i començen les vacances, el volem dedicar a Rosa Sensat

Rosa Sensat, MESTRA I PEDAGOGA, 1873-1961.  Als quinze anys Rosa Sensat ja era mestra al Masnou. Més tard va ser parvulista a Girona i a Madrid, on va entrar en contacte amb la Institució Lliure d'Ensenyament. També hi aconseguí el títol de mestra normal, el qual li permeté guanyar per oposició la plaça de labors de l'Escola Normal d'Alacant. Finalment, s’encarregà de les classes de ciències, la seva veritable passió, i hi pogué aplicar una metodologia innovadora fins que, en trobar-se embarassada, renuncià a la plaça i demanà el trasllat a una escola de nenes de Barcelona. Va ser una gran divulgadora. Va participar en congressos i va impartir cursos i conferències on explicava els principis de l'Escola Nova i els plantejaments del moviment internacional a favor d'un ensenyament domèstic de caire científic. 
Les seves principals aportacions es van concretar en propostes encaminades a racionalitzar els continguts i la didàctica de les matèries escolars considerades exclusivament femenines, així com a apropar els principis científics a la realitat i les vivències de l'alumnat. Eren en realitat les dues cares d'una mateixa moneda, la necessitat de renovar la didàctica de les ciències per fer-les més vitals i més atraients i  la necessitat de bastir uns arguments inqüestionables que permetessin la incorporació de sòlids coneixements científics en els programes de les escoles femenines.
Aquesta doble proposta cal inscriure-la en el marc del feminisme català de principis del segle XX, moviment al qual Sensat va estar estretament vinculada. De fet, se la pot considerar una figura clau, ja que va actuar de fil conductor entre la generació de les primeres feministes catalanes i la posterior fornada de mestres compromeses en la modernització i dignificació de l'escola de nenes.


divendres, 21 de juny de 2013

Anna Ramírez, avui parlem del Tourmalet del ciclisme femení

L'Anna porta tota la vida pedalejant contracorrent.  Fora de casa, és l' Anna que pujada a una bici lluita sempre pels drets de les dones ciclistes d’aquest país. Una dona lluitadora sense pèls a la llengua que no té por de res ni de ningú.
Fa un temps, l' Anna Ramírez va decidir expressar el que pensava sobre el tracte que les corredores rebien en aquest país mitjançant una carta a la Comissió de Fèmines de la Federació Espanyola de Ciclisme, un organisme que ella mateixa diu no saber “què és ni per a què serveix”. Aquesta carta de protesta es va filtrar a les xarxes socials i això va tenir conseqüències negatives per a ella: “el seleccionador (Ramón González Arrieta) em va dir que l'única perjudicada seria jo i que no aconseguiria res, que les espanyoles no aconseguiríem res ni amb la carta ni competint amb les millors del món perquè no n’ hi ha una que valgui la pena. Vaig entendre allò com una amenaça de que no aniria més amb la selecció espanyola però en aquest moment de la meva vida tant em fa anar-hi com no anar-hi. No tinc por de res”. 
Mirant cap al futur del ciclisme femení espanyol, l'Anna no hi veu la llum: “si ens uníssim totes i donéssim un cop de puny sobre de la taula alguna cosa farien però les corredores critiquen la situació per darrera i després no són valentes per dir-ho a la cara de qui correspon. Com moltes vegades a la vida de les dones, tenen por de perdre el poc que tenen i amb aquesta actitud no aconsegueix res. La passivitat de l'actual seleccionador de la qual es queixa l'Anna contrasta amb l’entrega que li atribueix a l'anterior, Juan Carlos Martín: “crec que la Federació veu en el Ramón un home que no gasta, no li dóna problemes i no li crea maldecaps, i això a la gent que està a dalt els va perfecte, no com el Juan Carlos que estava diàriament a la porta de la Federació demanant coses.”Aquesta falta de suport en la lluita ha acabat per desmotivar l'Anna, que ja es resigna a viure l’esport com una mera diversió. Això sí, continua creient en una idea ferma i clara: “les dones podem dir alguna cosa i el nostre esforç també s’ha de recompensar igual que el dels nois”.
A Espanya una dona no pot viure de la bici, a no ser que siguis una corredora molt i molt bona i guanyis un mundial o uns jocs olímpics i et segueixis quedant aquí a Espanya, perquè aleshores rebràs una beca. Però arribar a aquest nivell és molt difícil i per aconseguir-ho has de fer primer el salt a un equip estranger i evolucionar corrent curses internacionals, cosa que aquí no es fa”.
Mentre que les noies han de fer-se a la idea que han de tenir primer uns estudis o una professió i després intentar fer el salt professional marxant d'Espanya, un noi pot tenir des de petit la il•lusió de ser professional aquí: “el ciclisme masculí té una sèrie d’equips, de llocs on els nois poden anar perquè els acullen i els faciliten la formació com a ciclistes, si després valen, continuaran i sinó  durant aquell temps hauran rebut una educació i una formació per poder fer alguna altra cosa a la vida. Però ells poden pensar en el ciclisme com un pla A, en canvi elles ho hauran de veure sempre com un pla B. I la diferència és una qüestió bàsicament cultural, no física ni d’ espectacle:a altres països s’està professionalitzant molt el ciclisme femení però a Espanya hi ha molts estigmes culturals, molt masclisme, i costa que la gent aposti per nosaltres. No se’ns respecta com se’ns hauria de respectar”.
- See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/790/anna-ramirez-el-tourmalet-del-ciclisme-femeni/#sthash.3iUsw5K2.dpuf

dijous, 20 de juny de 2013

BALÀFIA : PRIMAVERA I CULTURA

El passat dimarts gairebé 300 persones, sòcies i socis de l' AVV Balàfia i  de Lleida van reunir-se a la sala d' Actes del Centre Cívic de Balàfia  per celebrar el gran acte de cloenda de les Activitats que és realitzen al llarg de l'any al Centre Cívic promogudes per l' AVV Balàfia, Vocalia de la Dona i DonaBalàfia associació. La benvinguda a l’acte va anar a càrrec de les regidores de l' Ajuntament de Lleida, Sra. Rosa Ball, Sra. Bea Obis i Sra. Gemma Batalla i el regidor de barri Sr. Joan Gómez.
Tot seguit, les i els alumnes dels diferents tallers  van oferir una mostra de les seves activitats :  de les diferents manualitats : punt de Creu, punta de coixí, treballs manuals, tall i confecció, ganxet ... que han quedat exposades fins avui dijous a les 20:00h. Els més petits ens van oferir una mostra dels RITMES I BALLS amb el seu professor Christian, van ballar un fragment de la coreografia preparada; les noies de la gimnàstica rítmica fan fer una petita demostració i és va fer un repàs de totes les activitats que continuaran i tenim programades cara l'any vinent,  cada familiar i amic va poder veure els treballs i progressos que han aconseguit. 
A continuació, van ser els adults, va tenir lloc la ballada de Dansa Lliure i Country dels monitors Artus i Tere. Com a punt final  entre tots els assistents, que van poder "tastar" ballant, aquestes dues activitats tant saludables i conèixer més sobre el procés i el projecte en conjunt. El darrer ritual per desitjar-nos BON ESTIU va ser ballat alhora els alumnes que hi havia a l’escenari i les i els asseguts a les grades.
 
Totes les activitats han tingut un record d'homenatge al nostre conciutadà i amic 
Juanjo Garra 
Gràcies Cristina per aquest video tan sentit

dimarts, 18 de juny de 2013

la Jove Big Band del Consevatori Enric Granados de Lleida a BALÀFIA

Esdeveniment a Balàfia

Com ja és habitual per la Cloenda d'Activitats a Balàfia, l'escenari del Centre Cívic es torna petit per rebre de nou a la Jove Big Band de Lleida, acompanyats de les i els convidats especials i alguna que altra sorpresa.
El concert que ens proposa ara la Jove Big Band de Lleida és un gir radical respecte a l'últim concert celebrat a Balàfia. En aquesta ocasió tornen als cànons del bon swing i el jazz que ens faran gaudir amb els clàssics de tota la vida.

dilluns, 17 de juny de 2013

Tenim el gust de convidar-vos a l’acte de CLOENDA de les Activitats de la Vocalia de la Dona i donabalàfia i de les Activitats Infantils de l’ Associació de Veïns de Balàfia


Diumenge 30 de juny : CAMINEM PEL RIU SEGRE. El riu més llarg dels Països Catalans

El riu més llarg dels Països Catalans
                                                  El Segre: un patrimoni espoliat
El riu Segre, al seu pas per la ciutat de Lleida, és un dels millors exponents de la sobreexplotació abusiva i sense escrúpols d’un recurs com l’aigua, declarat bé públic. La finalitat de declarar un bé públic és la d’evitar-ne la privacitat i facilitar l'ús equitatiu i l'aprofitament responsable. Lamentablement, les administracions han pervertit i desnaturalitzat el caràcter públic de l’aigua privatitzant-ne la gestió mitjançant concessions eternes, equivalents a vertaders drets de propietat cedits, principalment, a monopolis elèctrics.
Des de Lleida i 40 km aigües avall fins a la central de Serós –lloc on retornen al riu els 60.000 l/s d’aigua sostrets a la presa del parc de La Mitjana per part de l’empresa Endesa, que en contrapartida tan sols deixa 2000 l/s, un menyspreable 3% de l’aigua que es pren al riu-, les administracions han permès una sobreexplotació irracional fins al límit de deixar el Segre sense el cabal ecològic que li pertany, deixant-lo sense capacitat de regeneració natural i provocant greus problemes de caràcter social i ambiental al llarg i ample de la seva llera, fet que palesa l'espoliació perversa d’un recurs públic.

La Directiva Marc de l’Aigua exigeix que tots els rius europeus estiguin en óptimes condicions ecològiques l'any 2015. Per això, ara és el moment de retornar al riu la seva dignitat i de recuperar-ne els valors i les funcions ambientals i socials. Per aquest motiu, l’agrupació d’entitats Lleida Ambiental es marca com a objectiu principal la recuperació integral del riu Segre i proposa assolir els objectius següents:
1. La recuperació del cabal ambiental necessari en concordança amb el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, per tal d’evitar que la contínua degradació el faci irrecuperable.
2. Establir, a partir d’un debat obert a les entitats socials i agents implicats, una comissió de concertació inclosa a la Directiva Marc de l’Aigua i acordada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que permeti nous models d’ús i  gestió del riu que facin compatible els aspectes productius, ambientals, culturals i paisatgístics.
Ja hem aconseguit algunes fites importants: el desembre de 2009 la Paeria va aprovar, a instància de Lleida Ambiental, la declaració de l’any 2010 com a Any del riu Segre, i el 25 de març de 2011, en el ple de la Paeria i de forma unànime per tots els grups polítics, s’aprovà una segona moció on s’exigia a la CHE incorporar, al tram del riu Segre al seu pas per Lleida, uns cabals ecològics amb dotacions que oscil·lessin entre els 14.000 l/s i 18.000 l/s. Si tenim en compte que ara tot just arriba als 2000 l/s, aquest fet suposaria un èxit sense precedents que demostraria que tot l’esforç no s’ha fet en va.

US ESPEREM !!! 

diumenge, 16 de juny de 2013

Aurora Bertrana Les seves ganes d'aventura i la seva descoberta de noves cultures la van convertir en escriptora

DONES AMB HISTÒRIA
AVUI EL DEDIQUEM 
AURORA BERTRANA
UNA DONA DEL SEGLE XX

Un dia del 1900 l’Aurora va decidir anar a veure el mar, a peu i sense dir-ho a ningú. El problema és que el mar era a quaranta quilòmetres de casa, i que ella només tenia vuit anys. Els pares i els avis van passar moltes hores d’angúnia fins que no la van veure aparèixer, ja de nit. Aquell dia no va arribar a la platja i se’n va anar a dormir sense sopar, però això no li va fer disminuir ni una mica el desig de viure aventures, conèixer llocs nous i anar a la seva. 

Aquests no eren els seus únics objectius: també volia ser escriptora com el seu pare, Prudenci Bertrana —que sabia de sobres el que era escriure i ballar-la magra—, i que no volia això per a la seva “Sargantaneta”. I l’Aurora es va encaminar cap a la música: va estudiar fins a convertir-se en una bona violoncel·lista, i va fer el seu primer sou tocant a un cafè de la Rambla de Barcelona. Més endavant va anar a estudiar a Ginebra i es va guanyar la vida treballant en un trio femení de jazz que actuava en hotels dels Alps.
L'any 1926, després de llegir Le Mariage de Loti de Pierre Loti, decideixen instal·lar-se a la colònia francesa de Tahití. Fruit de l'experiència escriu el seu primer llibre Paradisos oceànics. Una dona que escriu sobre països exòtics, i que per primer cop fa una aproximació a la mítica dona polinèsia, va causar una forta impressió.
El 1930 s'instal·la a Catalunya i continua escrivint novel·les, fent conferències i col·laborant en publicacions de l'època. Encara que el seu pare, Prudenci Bertrana,  s'havia oposat a que Aurora escrivís, van col·laborar tots dos en l'experiència d'escriure conjuntament una novel·la repartint-se els capítols. En va sortir L'illa perduda on s'integren els elements d'aventura i romanticisme propis de la literatura dels mars del Sud. El 1933 es presenta com a candidata al Congrés de la República per la Formació d' Esquerra Republicana, però en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat política.
L'any 1935 marxa al Marroc tota sola per estudiar l'ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en té l'home musulmà, el qual, segons diu, els nostres homes conserven. Fruit d'aquest viatge, on visita harems, bordells i presons, serà el seu llibre El Marroc sensual i fanàtic.
 Crònica d'Agnès Rotger Dilluns, 29 d'abril de 2013. per saber-ne més :cliqueu a la fotografia o busqueu a Sàpines

divendres, 14 de juny de 2013

dijous, 13 de juny de 2013

Ens encanta col.laborar amb les Institutcions :Activa’t al Casal : L'advocada respon ...drets Sexuals i de Reproducció de les Dones

Darrera sessió d'aquest curs del taller mensual L’advocada respon..., del programa Activa’t al Casal.

La regidora de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, Maria Rosa Ball, ha presidit aquest dilluns la darrera sessió d'aquest curs del taller mensual L’advocada respon..., del programa Activa’t al Casal. Ha tractat sobre els drets sanitaris i en matèria de salut sexual i reproductiva, i la professional que ha impartit la xerrada ha estat Montse Viladrosa, llicenciada en Dret, diplomada en Infermeria i Ajudant Tècnic Sanitària. 
L’acte ha tingut lloc a Centre Cívic de Balàfia, a petició de Dona Balàfia Associació i la Vocalia de la Dona de l’AV Balàfia, atès que L'advocada respon... forma part dels Tallers Itinerants. La sessió estava programada en el marc del Dia Mundial d’Acció per la Salut de les Dones, que es commemora cada any el 28 de maig. Totes les dones i homes van escoltar amb molta atenció les explicacions de la ponent que va donar tot tipus de detalls sobre aquest tema tan ampli.

dimecres, 12 de juny de 2013

Torneig de Futbol Femení : US ESPEREM

Torneig Futfemení Lleida.

El proper dia 16 de juny (Diumenge) de les 09.00 h. a 21.30h es jugarà al Camp municipal UE Balafia el torneig de futbol femení-7 que organitza l’Associació Lleida Cultesport. Tots els equips femenins que vulguin participar a aquest torneig es poden inscriure a traves de la pagina del facebook i si volen seguir la informació que fa referència al Torneig futfemeni Lleida també. Es preveu que el torneig hi participin unes 150 jugadores.

diumenge, 9 de juny de 2013

Crowdfunding 'I tu com ho veus?'/¿Y tú cómo lo ves? / fer una mirada al masclisme quotidià

I tu com ho veus? és un documental que proposa fer una mirada al masclisme quotidià; un masclisme que podríem qualificar d’“invisible” o de “micromasclisme”. La primera dificultat es justament trobar el nom exacte per definir-lo i adonar-nos de la seva presencia dia a dia.

A traves de les accions i reflexions de tres dones es vol mostrar que aquest masclisme o sexisme quotidià esta tan arrelat a la nostra societat que moltes vegades passa desapercebut. Les tres protagonistes d'aquest documental ens dirigeixen cap a una reflexió mes profunda i conscient i mostren que les “petites coses” importen.
(fes-ne un tastet aquí
  
El documental s’emmarca dins la producció del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, que assessora la documentalista Belkis Vega. En l’edició d’enguany del Taller de Documental Creatiu, el centre ha sofert una forta retallada del pressupost per la qual cosa només s’ha pogut garantir el finançament del documental fins al rodatge. Aquest crowdfunding vol fer possible el muntatge i l’edició del documental que tindrà una durada d'uns 20 minuts.
A partir de I tu com ho veus? volem:
- Reflexionar com a grup sobre com es reprodueix, dia a dia, a través dels petits detalls les relacions de dominació com el masclisme.
- Fer arribar el nostre documental a centres educatius, grups de dones, projectes de transformació social amb els que volem compartir la experiència.
Aquest és un documental sobre la magnitud dels petits detalls i d’afrontar dificultats invisibles. Dificultats a les que aquí anomenem masclisme... quotidià!