donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dissabte, 27 de setembre de 2014

Adiós, Instituto de la Mujer

Quan l'any 1983 es va crear l'Institut de la Dona vam fer una celebració. El feminisme entrava a formar part de les institucions públiques. En aquesta iniciativa vam veure l'inici d'una nova era, les espanyoles començàvem el camí cap a la igualtat i amb això Espanya s'incorporava a Europa. Sempre recordaré les grans dones que van començar aquella marxa, Carlota Bustelo i Ana Mañeru entre altres, cadascuna tenia una posició política però també un objectiu comú: treballar per les dones des del compromís feminista. La setmana passada el Govern va decretar la defunció d'aquest organisme, va canviar el seu nom i els seus objectius. Ara es diu Institut de la Dona i per la Igualtat d'Oportunitats i incorpora les polítiques contra la "discriminació de les persones per raó de naixement, sexe, origen racial o ètnic, religió o ideologia, orientació o identitat sexual, edat, discapacitat o qualsevol altra circumstància personal o social ". Mentrestant s'ha eliminat la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats, de manera que són les competències d'aquesta les que s'incorporen a l'Institut de la Dona.
Més enllà de tenir la sensació que l'únic objectiu del Govern per fer aquest canvi és que no li renyi la Unió Europea, m'agradaria explicar els motius pels quals crec que el mateix suposa una defunció de l'Institut. Amb aquesta decisió s'ha eliminat l'organisme especialitzat d'igualtat de dones i homes precisament quan més es necessiten polítiques específiques. No són suficients el nombre de dones assassinades aquest any? I la violència sexual? I el tràfic de dones i nenes amb fins d'explotació sexual? No importa l'increment de la desocupació femenina o l'ampliació de la bretxa salarial?
Encara que només fos per acabar amb algunes opinions pròpies dels temps de la caverna, com les de l'Alcalde de Valladolid, ja tindria sentit la seva existència. Alguns diran que millor tirem l'alcalde, però és que malgrat aquests 31 anys de polítiques d'igualtat hi ha moltes persones que encara pensen com ell. L'Institut de la Dona recull el coneixement dirigit a prevenir la discriminació i la violència de gènere, així com a promoure la nostra presència en l'ocupació, la societat, la cultura, l'educació o la política. També treballa per enfrontar la comunicació sexista, la que legitima violacions o violències amb què hem d'acabar. I que consti que sóc una fervent defensora de les polítiques d'igualtat de tracte i no discriminació. L'eliminació de la Direcció General ens priva de la possibilitat de comptar amb una estructura especialitzada també en aquest àmbit.
Des de fa anys moltes persones i organitzacions venim defensant una Llei d'Igualtat de Tracte i No Discriminació, així com una estructura administrativa i la creació d'una autoritat que, a més de promoure polítiques, defensi les víctimes. La posició del PP ha estat sempre contrària a aquesta Llei quan el PSOE l'ha presentat al Congrés dels Diputats. No obstant això, sabem que ja que el racisme, l'antisemitisme, l'homofòbia o la transfòbia creixen a Europa és més necessari que mai donar suport als qui pateixen per aquesta causa, com també resulta imprescindible que es reconegui com a víctimes als que estan a la diana de el que anomenem crims d'odi, encoratjats per la discriminació encara existent en la nostra societat.
Per tant, quan el Govern pren aquesta decisió està reduint els recursos dirigits tant a la lluita per la igualtat i contra la violència de gènere de dones i homes com a les polítiques dirigides a combatre la discriminació de les persones per causa d'origen, religió , ideologia, discapacitat, edat, orientació sexual, identitat de gènere, o qualsevol altra circumstància. Quan incorpora aquest text al BOE busca que uns i altres, unes i altres, entrem en competència per les engrunes que ens deixen. I sobretot, amb aquesta actuació el Govern mostra que poc li importen les polítiques d'igualtat, i menys encara les persones que pateixen. Simplement ha trobat una manera fàcil de complir amb uns indicadors europeus que, sense cap dubte, es queden a la superfície.
Amb una decisió com aquesta el Govern mostra una vegada més la seva voluntat de fer-nos retrocedir més de 30 anys. Ho va intentar amb la contrareforma de la llei de l'avortament. Ara estem davant d'un nou atac a la igualtat i la llibertat de dones i homes, i encara que és possible que en aquesta ocasió no aconseguim grans titulars ni enormes manifestacions, hem de saber que els seus resultats seran nefastos per a la vida de les dones i, juntament a elles, per al futur de totes aquelles persones que més necessiten de l'acció decidida dels poders públics.
resum de l'article de : Hazte fan
Feminista y vicepresidenta. Internacional Socialista de Mujer

dilluns, 22 de setembre de 2014

DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMNER !! AVUI ÉS COMMEMORA A LLEIDA a les 18.00 hores, al Teatre Municipal de l'Escorxador,

Els beneficis obtinguts amb la venda d’aquest calendari aniran destinats íntegrament a grups de suport emocional per als cuidadors i a tallers d’estimulació per a persones amb Alzheimer de les AFA membres de FAFAC, la Federació d’Associacions de familiars de malalts d’Alzheimer de Catalunya. Es pot comprar a AFAB, a qualsevol de les AFA de Catalunya, i també a El Corte Inglés i Gros Mercat.
 
El 21 de setembre de 2014 es commemora el Dia Mundial de l'Alzheimer, a Lleida,   per aquest motiu, l'Ajuntament de Lleida en col·laboració amb la Fundació Agrupació Mutua i l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Lleida, us convida a la projecció del documental "Bucarest, la memòria perduda" sobre la vida del polític català Jordi Soler Tura. La projecció tindrà lloc, el proper dia 22 de setembre de 2014 a les 18.00 hores, al Teatre Municipal de l'Escorxador, i comptarà amb l'assistència d'Albert Soler, fill de Jordi Soler Tura i autor del documental. Si esteu interessats/es podeu recollir les entrades gratuïtes a l'Àrea de Gent Gran de l'Ajuntament de Lleida, Rambla de Ferran, 13, baixos, fins el proper dia 18 de setembre de 2014, horari d'atenció de 10.30 a 13.00 hores.  

 
 

dissabte, 20 de setembre de 2014

Les Bruixes Del Pont del Boc : 4 d'octubre Representació de la Festa-Espectacle. US ESPEREM

Entre 1450 i 1750, moltes regions d’Europa van patir la cacera de bruixes. Els càlculs més ponderats apunten la xifra de 110.000 persones processades i de no menys de 60.000 execucions. En un context de crisi econòmica i de maltempsades, les suposades bruixes van ser acusades de pertànyer a una secta universal presidida pel dimoni i de provocar assassinats, infanticidis i destrucció de collites. La iniciativa de la repressió va partir sovint de les comunitats locals.


herbes
de l' EXPOSICIÓ PER BRUIXA I METZINERA
Els processos es van realitzar sense garanties jurídiques. Les tortures van ser habituals. La majoria de les encausades van acabar a la forca. Només algunes veus es van alçar contra aquella carnisseria.


Les víctimes van ser, arreu, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles. A Catalunya es van produir més de 400 execucions. Tot i que s’han documentat processos als segles XV i XVI, la repressió va prendre un caire generalitzat i massiu durant els anys 1616-1622. 

La societat medieval creia en el poder de la màgia i molts dels seus membres la practicaven. Les finalitats perseguides eren molt diverses: des de curar o protegir fins a endevinar el futur, descobrir coses i fets ocults, propiciar l’amor i el desig o perjudicar i, amb la pràctica del malefici, destruir la salut o el patrimoni d’altres. De fet, la màgia medieval englobava realitats ben diferents: d’una banda, hi havia el que alguns historiadors anomenen la màgia superior, recolzada en una visió més o menys complexa de l’univers i de transmissió escrita; de l’altra, hi havia la màgia inferior o fetilleria, que es limitava a buscar un funcionament mecanicista i acostumava a ser de transmissió oral. Dins la màgia superior cal distingir també entre nigromància i màgia natural, segon es cercava l’ajut de poders sobrenaturals per mitjà d’uns ritus o simplement conèixer i explotar els poders ocults de la natura. Des de la Baixa Edat Mitjana, nigromància i fetilleria s’assimilarien a bruixeria, que comportava la idea de pacte amb el diable i submissió a la seva voluntat.

divendres, 19 de setembre de 2014

CAMINADA A TRENC D'ALBA :QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

SI POTS,  VINE A CAMINAR DIUMENGE!!
REPRENEM LES CAMINADES DE LA COORDINADORA LLEIDA CAMINA

dimecres, 17 de setembre de 2014

JA PODEU PASSAR PEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA A APUNTAR-VOS A LES ACTIVITATS!!



 CONTACONTES A BALÀFIA
 NARRAR CONTES
Bona part de l’èxit d’un conte depèn , en bona part, de la gràcia amb que l’expliquem.
  NARRAR CONTES és un taller que es realitza al CENTRE CÍVIC  DE BALÀFIA EN COL.LABORACIÓ AMB LA LUDOTECA DE BALÀFIA. Els recursos i eines necessàries per tal de que el conte o història que ens expliquen arribi als oïdors .
 
Les puntes al coixí són un treball artesanal de fil, delicat i de gran bellesa que consisteix a teixir peces delicades com poden ser tapets, mocadors, ventalls, estovalles, fruit d'entrecreuats i moviments fàcils que exerciten també la psicomotricitat. El Centre Cívic de BALÀFIA, us ofereix classes els dilluns de 16.00 a 19.30 h i els dimecres de 18.00 a 20.00 h.
 CURS DE SEVILLANES AL CENTRE CíVIC
Aquest curs està dirigit a totes les persones que vulguin iniciar-se en el ball de les sevillanes. Les sevillanes tenen un aire alegre i de festa. Es ballen en parella o en grup.
En aquest taller aprendrem el ritme, el braceo i els passos que componen les sevillanes.
 CONTINUAREM INFORMANT...

Ens ha deixat Montserrat Abelló

La divisa poètica de la Montserrat Abelló, que ella deia amb tanta passió en les mans, en la mirada i en la veu; ha estat també la seva divisa vital. El 9 de setembre, a mitja tarda, va dir que estava cansada de viure i que es volia morir. Immediatament després, s'ha mort. Aquesta dona generosa, extraordinàriament vivaç i ferma s'ha mort, com ha viscut: al ritme del seu voler, del seu desig i fidel a les paraules.
http://www.homenatge.barcelonareview.com/ang.html
Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, ha col.laborat a la IV Fira Internacional del llibre feminista 1990, en el Congrés del PEN 1992 i ha estat una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995. Ha fet nombroses traduccions de poesia tant del català a l'anglès com de l'anglès al català. Ha participat en els llibres d'assaig "Cartografies del desig" Proa, 1998 i "Memòria de l'aigua" Proa, 1999

Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
 MONTSERRAT ABELLÓ I EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles. 
 (De Dins l’esfera del temps, 1998)


dilluns, 15 de setembre de 2014

2014 Any Vinyoli : sobre la poesia de Joan Vinyoli




dilluns 15 de setembre es presentarà en societat el llibre La mano del fuego, l’antologia bilingüe de Joan Vinyoli que ha preparat Jordi Llavina (que també en signa el pròleg) i que ha traduït Carlos Vitale (Ediciones Candaya). 
La presentació, però, tindrà un component molt destacat d’espectacle, perquè després de les intervencions de Vitale i Llavina, hi haurà una suggestiva interpretació musical. Per a això, dos joves autors de l’escena indie ens oferiran algunes versions pròpies de poemes de Joan Vinyoli. Són Dídac Rocher (autor, entre altres treballs, d’El Minotaure i Teseu) i Joan Colomo (autor, entre altres, de La fília i la fòbia).
L’acte tindrà lloc a la llibreria Calders (passatge Pere Calders, 9, de Barcelona), aquest  dilluns, 15 de setembre, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Aquesta serà la segona de les diverses presentacions previstes per a aquest llibre (després de la de dissabte 13 de setembre a Saragossa). Les que hi ha programades a continuació faran escala en les ciutats espanyoles de Conca, Sevilla, Múrcia, i la gallega d’A Coruña.

 Ara que és tard
 ALL TIME IS UNREDEEMABLE
La nit passada anava per les vinyes
seques, palpant els ceps un per un
com si fer-ho tingués significat:

rera els canyissos,
una dona vetllant cremacions
em va cridar i em conduí
fins a l'estable.

No recordo
la casa, no vull fer memòria
del menjador ni de l'escala ni
de cada replà.

Només recordo el vent
abrupte, cargolant-se
per l'apagada xemeneia, rebatent
les portes.

I la passió
que m'empenyia cap algú
que ja no era dins el camp
sinó dels records.

Els arbres gemegaven
i tot era un crit fosc
que venia de lluny
i res no era comprensible
ni res no era ja per abastar el que tant
les mans volien: no sentir-se buides
del tot.
Els grans focs apagats ja no es revifen.
El vent glaçat impera i mata.

dijous, 11 de setembre de 2014

11 de setembre, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

La fase final de la Guerra de Successió, després de la pau internacional signada a Utrecht el 1713, era una altra guerra. Era un conflicte marcat per la religiositat exacerbada i la violència extrema. Era, més que mai, una cruenta guerra civil. Òbviament, també era una guerra per la defensa de les lleis i constitucions del país, per les llibertats amenaçades per un enemic que presentava un anticatalanisme radical. Però no convé simplificar el caràcter de la guerra, s’ha de visualitzar en tot el seu context.

dimecres, 10 de setembre de 2014

Equitat de gènere, la gran assignatura pendent, per Fina Rubio

 La presidenta de la xarxa DDiPAS, Fina Rubio, reflexiona en un article publicat a Social.cat, Saltant barreres, al voltant de les quotes femenines com a sistema per avançar cap a una societat més igualitària. El text constata que, malgrat que “en les darreres dècades s’han anat guanyant espais en l’àmbit laboral i moltes legislacions clarament discriminatòries han donat pas a lleis que persegueixen avançar en l’eradicació de les discriminacions (…), en la pràctica, la participació econòmica i laboral de les dones continua estant marcada per profundes desigualtats i discriminacions de gènere, atrapada entre les dues cares de la mateixa moneda: el sostre de vidre i el terra enganxós.

Set anys després de l’esclat ‘oficial’ de la crisi econòmica se’ns fa evident que la seva profunditat i durada estan tenint conseqüències esfereïdores per a la majoria d’homes i dones de la nostra societat, que veuen com la pèrdua de treball i la precarització del que encara existeix, així com la retallada sistemàtica de drets socials, aboquen a situacions d’exclusió i pobresa a moltes persones que mai havien pensat que s’hi trobarien.

Així, cada vegada més, es consolida una societat profundament polaritzada en què un reduït nombre de persones són cada dia més riques mentre la majoria cada dia és més pobre. A Catalunya, la taxa de risc a la pobresa ha passat del 16,6% el 2008 al 19,1% el 20111, i el 60% de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes2. Certament, la nova pobresa i el processos d’exclusió que desferma afecten de manera transversal a homes i dones. Tanmateix, aquests processos també tenen gènere, tot i que aquest fet esdevé molt menys visible.
Situació de les desigualtats de gènere en el context actual

La pobresa afecta especialment les dones, que superen en 1,1 punts la taxa de risc de pobresa masculina3. Són les llars monoparentals, encapçalades majoritàriament per dones, les que acumulen els nivells més baixos de renda i les que tenen, en conseqüència, un major risc de pobresa4. També dins les famílies en situació de risc de pobresa i exclusió es viuen situacions marcades per les diferències de gènere: l’accés als recursos de la llar ja no és equitatiu i, en un moment en què aquests són molt escassos, són les dones les que veuen més deteriorades les seves condicions de vida amb un increment de les tasques domèstiques, un retrocés en la igualtat i, sovint, amb un increment dels índex de violència sobre elles i els seus fills i filles.
Al mercat de treball, la precarietat i la bretxa salarial –que travessa tota l’ocupació femenina—continuen fermament arrelades: a l’Estat espanyol les dones cobren de mitjana un 22,5% menys que els homes per un treball d’igual valor. Els baixos salaris, que afecten una de cada sis persones a la Unió Europea, cauen principalment sobre les espatlles de les dones (un 21% de dones amb baixos salaris i un 13,3% d’homes)5.

Però la crisi que estem vivint és molt més i va molt més enllà d’una crisi econòmica. A l’empara de la crisi econòmica s’estan imposant profunds canvis socials que configuren un context polític, econòmic i social radicalment diferent del que havíem conegut les darreres dècades. La imposició de polítiques neoliberals està suposant la desfeta de l’Estat del benestar i la ruptura del conjunt de relacions socials que s’havien articulat al seu voltant.

La situació actual està posant en evidència els límits, les dificultats i les contradiccions del model econòmic i social actual en relació a com es dóna resposta a les necessitats humanes, en totes les seves dimensions, especialment les de les dones. Una de les contradiccions més fortes –sistemàticament invisibilitzada— és la ruptura entre producció i reproducció, sobre la qual que s’ha assentat històricament aquest model econòmic, fent que la major part dels costos de les tasques de reproducció, socialització i suport a la vida restin invisibles, no comptabilitzats i descarregats sobre les dones.
És en aquesta ruptura on arrelen les principals causes estructurals que generen processos de discriminació, exclusió i marginació de les dones. Sota el paraigües de la crisi, s’estan aprofundint les bretxes històriques que han marcat la participació de les dones tant en l’economia i els treballs com en l’activitat política i social, enfortint així el vell model que ja feia aigües per tot arreu. Alhora que es posen en risc o s’eliminen moltes de les conquestes i avenços assolits amb l’esforç i la lluita de moltes dones, de les que ens precediren i de les que avui continuem apostant per una societat sense discriminacions ni exclusions de gènere, que sigui realment més justa i més habitable per a tothom.

Propostes de la xarxa DDiPAS per a l’agenda política de les eleccions europees

Des de la xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector (DDiPAS) considerem especialment rellevant situar al bell mig de la nostra acció un enfocament que se centri en els drets econòmics i socials de les dones. Uns drets d’importància cabdal, que són part inalienable i central dels Drets Humans i que formen part de la vida de les dones i de la possibilitat de viure-la amb justícia, dignitat i qualitat. Així ho reconeix la Carta de Nacions Unides i també es va manifestar a la conferència mundial de dones de Beijing, l’any 1995, quan es va fer palès que els drets econòmics i socials de les dones són drets humans. Encoratjant els governs, els agents socials i les organitzacions de la societat civil a comprometre’s amb ells. També el Consell de la Unió Europea ha aprovat diverses resolucions i recomanacions encaminades a avançar en la igualtat de gènere i eradicar les discriminacions. En aquesta línia, el 12 de desembre de 2012, el Parlament Europeu va aprovar la Resolució sobre la situació dels drets fonamentals en la Unió Europea, en què s’insta la UE i els estats membres a intensificar els seus esforços per aconseguir els objectius del Pacte Europeu per la Igualtat de Gènere (2011-2020) i a impulsar mesures per disminuir la bretxa salarial entre homes i dones i la segregació al treball.
Des d’aquest punt de partida i des del nostre àmbit d’acció, proposem la defensa i articulació de polítiques i actuacions que assegurin avançar en l’equitat de gènere de manera integral, barrant el pas a les polítiques que suposin un atac i un retrocés per a les dones. Per aquest motiu, davant les properes eleccions al Parlament Europeu que tindran lloc el proper 25 de maig, hem fet un seguit de propostes en defensa d’aquests drets6.

Són propostes i mesures que, per fer-les realment possibles, exigeixen canvis estructurals –tal i com es planteja des de l’economia feminista— que prenguin com a punt de partida la centralitat de la vida humana i l’assoliment d’estàndards de vida acceptables per a tota la població, que satisfacin tant les necessitats biològiques i socials, com les emocionals i afectives.

Estem convençudes que aquests canvis no només són possibles, sinó que constitueixen una necessitat urgent, vital per a l’articulació d’una sortida raonable i justa a la crisi econòmica i social que patim i que ens ha de permetre construir el país i la societat que necessitem i volem.

Fina RubioPresidenta de la xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social (DDiPAS) i membre de la Junta Directiva de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) en representació de la Fundació Surt.

diumenge, 7 de setembre de 2014

Ara és l'Hora. Gabriella Napolitano - tast del seu "Un temps propi" i El dret de les dones a tenir temps propi per Montse Gatell. Presidenta de l' Institut Català de la Dona (ICD)

Gabriella Napolitano - Un temps propi, és un projecte fotogràfic que impulsa a les dones a fugir dels límits imposats per la societat. Amb motiu del començament del curs i de les Activitats al  Centre Cívic de Balàfia posem en relleu la necessitat de reinventar accions i llenguatges per representar un nou món.

Per sort, la nostra societat ha començat a entendre que la conciliació de la vida laboral, personal i familiar ha sobrepassat el debat circumscrit a allò que afecta les dones en exclusiva i cada cop som més conscients i s’assumeix sense complexos que la conciliació és cosa d’homes i dones per igual. Ara bé, la natura estructural dels factors que construeixen les desigualtats entre dones i homes encara fa necessari que des de les polítiques públiques no només s’hagi de treballar per corregir les situacions de discriminació, sinó que calgui impulsar les polítiques que incorporin la perspectiva que les dones tenen de la vida per contrarestar les inèrcies històriques que valoren la realitat masculina com a preeminent i universal. Com bé sabem, aquesta visió del món ha perjudicat profunda i especialment les dones, ja que no ha tingut en compte les diferents responsabilitats que les aquestes exerceixen i, molt menys, el dret de les dones a comptar amb un temps propi. És des d’aquesta perspectiva que l’Institut Català de les Dones se suma i involucra en les iniciatives que demanen horaris més racionals i un avenç cap a la conciliació dels temps. Em refereixo al suport que des del Govern de la Generalitat de Catalunya donem a la iniciativa per a la reforma horària “Ara és l’hora”, una plataforma de la societat civil que aposta per implantar uns horaris més racionals i beneficiosos per a la ciutadania, les empreses i les institucions. L’objectiu és passar d’una distribució del temps pròpia de l’era industrial a una que s’adapti a les necessitats de la nova societat del coneixement, uns nous horaris que permetin conciliar la vida familiar i laboral, augmentar la productivitat i la producció empresarial i millorar el benestar de tota la societat. També el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, (CNDC)òrgan consultiu de l’Institut Català de les Dones on participen 380 entitats que treballen a favor de la igualtat efectiva de dones i homes, ha resolt adherir-se a la mateixa iniciativa després de considerar que la desorganització horària que vivim és un obstacle per a la competitivitat i la producció empresarial, augmenta els riscos psicosocials, fa persistir la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, produeix problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, baixos rendiments educatius, manca de temps familiar i personal i una disminució del benestar de la societat en general.
El repte que tenim al davant va més enllà d’adaptar el mercat laboral a les exigències de les feines de cura i atenció essencials per a la supervivència del conjunt de la població. El repte és, també, endreçar els models antics i obrir la porta a noves fórmules d’organització comunitària i familiar que facilitin la creació d’una esfera personal del temps que permeti a totes les persones, i en especial a les dones, explorar les facetes de la personalitat que tenen a veure amb les seves necessitats, inquietuds i desitjos com a individus lliures i singulars. 
 
el 17 de setembre a les 17 hores en parlarem 
d'Ara és l'Hora
amb Fabian Mohedano i les representants del
CNDC

dimarts, 2 de setembre de 2014

A 2 dies del 19è aniversari de l'inici a Beijing de la IV Conferència Mundial sobre la Dona

http://www.un.org/womenwatch/daw/beijing/fwcw.htm

  Declaració de Beijing 
 Beijing,  IV Conferència Mundial sobre la Dona
4 a 15 de setembre de 1995
1. Nosaltres, els governs que participem en la Quarta Conferència Mundial
sobre la Dona,
2. Reunits a Beijing el setembre de 1995, any del cinquantenari de la
fundació de les Nacions Unides,
3. Decidits a promoure els objectius d'igualtat, desenvolupament i pau per a totes les dones del món, en interès de tota la humanitat, 
4. Reconeixent les aspiracions de les dones del món sencer i prenent
nota de la diversitat de les dones i de les seves funcions i circumstàncies,
fent honor a les dones que han aplanat el camí, i inspirats per
l'esperança que resideix en la joventut del món,
5. Reconeixem que la situació de la dona ha avançat en alguns aspectes
importants en l'últim decenni, tot i que els progressos no han estat
homogenis, persisteixen les desigualtats entre dones i homes i segueix
havent obstacles importants, que comporten greus conseqüències per al
benestar de tots els pobles,
6. Reconeixem així mateix que aquesta situació s'ha vist agreujada per una
pobresa cada vegada més gran, que afecta la vida de la major part de la
població del món i té els seus orígens en l'àmbit nacional i en l'
àmbit internacional, 
7. Ens comprometem sense reserves a combatre aquestes limitacions i obstacles ia promoure així l'avenç i la potenciació del paper de la dona en
tothom, i convenim que aquesta tasca exigeix
​​una acció urgent, amb
esperit decidit, esperança, cooperació i solidaritat, ara i en els
albors del nou segle.
Reafirmem el nostre compromís de:
8. Defensar els drets i la dignitat humana intrínseca de les dones i els
homes, tots els altres propòsits i principis consagrats en la Carta de
les Nacions Unides, la Declaració Universal de Drets Humans i altres
instruments internacionals de drets humans, en particular, la
Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació
contra la dona i la Convenció sobre els Drets de l'Infant, així com la
Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona i la
Declaració sobre el dret al desenvolupament;
9. Garantir la plena aplicació dels drets humans de les dones i les
nenes com a part inalienable, integral i indivisible de tots els drets
humans i llibertats fonamentals; 
10. Impulsar el consens i els progressos aconseguits en anteriors conferències
de les Nacions Unides - sobre la Dona, celebrada a Nairobi el 1985,
sobre el Nen, celebrada a Nova York el 1990, sobre el Medi Ambient i
al Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro el 1992, sobre els Drets
Humans, celebrada a Viena el 1993, sobre la Població i el Desenvolupament,
celebrada al Caire el 1994, i en la Cimera Mundial sobre Desenvolupament
Social, celebrada a Copenhaguen el 1995, amb l'objectiu d'aconseguir la
igualtat, el desenvolupament i la pau;
11 Aconseguir l'aplicació plena i efectiva de les Estratègies de Nairobi
orientades cap al futur per al progrés de la dona;
12. Promoure la potenciació del paper de la dona i l'avançament de la dona,
inclòs el dret a la llibertat de pensament, de consciència, de
religió i de creença, el que contribueix a la satisfacció de les
necessitats morals, ètiques, espirituals i intel · lectuals de les dones i
els homes, individualment o en comunitat amb altres, pel que els
garanteix la possibilitat de realitzar el seu ple potencial en la societat
plasmant la seva vida d'acord amb les seves pròpies aspiracions.
Estem convençuts que:
13. La potenciació del paper de la dona i la plena participació de la dona
en condicions d'igualtat en totes les esferes de la societat, inclosos
la participació en els processos d'adopció de decisions i l'accés al
poder, són fonamentals per a l'assoliment de la igualtat, el desenvolupament i
la pau;
14 Els drets de la dona són drets humans;
15. La igualtat de drets, d'oportunitats i d'accés als recursos, la
distribució equitativa entre homes i dones de les responsabilitats
respecte de la família i una associació harmoniosa entre ells són
indispensables per al seu benestar i el de la seva família, així com per a la
consolidació de la democràcia;
16 L'eradicació de la pobresa basada en el creixement econòmic sostingut,
el desenvolupament social, la protecció del medi ambient i la justícia social
exigeix
​​la participació de la dona en el desenvolupament econòmic i social i
igualtat d'oportunitats, i la participació plena i en peu d'igualtat de
dones i homes en qualitat d'agents i de beneficiaris d'un desenvolupament
sostenible centrat en la persona;
17 El reconeixement explícit i la reafirmació del dret de totes les
dones a controlar tots els aspectes de la seva salut, en particular la seva pròpia
fecunditat, és bàsic per a la potenciació del seu paper;
18. La pau local, nacional, regional i mundial és assolible i està
inextricablement vinculada al progrés de la dona, que constitueix una
força fonamental per a la direcció de la comunitat, la solució de
conflictes i la promoció d'una pau duradora a tots els nivells;

19 És indispensable dissenyar, aplicar i vigilar, a tots els nivells, amb la
plena participació de la dona, polítiques i programes, entre ells
polítiques i programes de desenvolupament efectius, eficaços i sinèrgics, que
tinguin en compte el gènere, i contribueixin a promoure la potenciació del
paper i l'avançament de la dona;
20. La participació i contribució de tots els participants de la societat
civil, en particular dels grups i xarxes de dones i altres
organitzacions no governamentals i organitzacions de la comunitat, amb el
ple respecte de la seva autonomia i en cooperació amb els governs, són
importants per a una aplicació i seguiment efectius de la Plataforma d'
acció;
21 L'aplicació de la Plataforma d'Acció exigeix
​​el compromís dels
governs i de la comunitat internacional. En assumir compromisos d'acció
a nivell nacional i internacional, inclosos els assumits en la Conferència,
els governs i la comunitat internacional reconeixen la necessitat de prendre
mesures prioritàries per a la potenciació del paper i l'avançament de la
dona.
Estem decidits a:
22. Intensificar els esforços i accions encaminats a assolir, abans que
acabi el segle, les metes de les Estratègies de Nairobi orientades cap a
el futur per al progrés de la dona per a fins d'aquest segle;
23 Garantir a totes les dones i les nenes tots els drets humans i
llibertats fonamentals, i prendre mesures eficaces contra les violacions
d'aquests drets i llibertats;
24. Adoptar les mesures que siguin necessàries per eliminar totes les formes de discriminació contra les dones i les nenes, i suprimir tots els
obstacles a la igualtat de gènere i l'avenç i potenciació del paper
de la dona;
25. Encoratjar els homes a participar plenament en totes les accions
encaminades a garantir la igualtat;
26. Promoure la independència econòmica de la dona, inclòs el seu ús, i
eradicar la càrrega persistent i creixent de la pobresa que recau
sobre les dones, combatent les causes estructurals d'aquesta pobresa
mitjançant canvis en les estructures econòmiques, garantint la igualtat d'
accés a totes les dones, incloses les de les zones rurals, com
agents vitals del desenvolupament, als recursos productius, oportunitats i
serveis públics;
27 Promoure un desenvolupament sostenible centrat en la persona, inclòs el
creixement econòmic sostingut, mitjançant l'ensenyament bàsic, l'educació
durant tota la vida, l'alfabetització i capacitació, i l'atenció
primària de la salut per a nenes i dones;
28. Adoptar mesures positives per tal de garantir la pau per l'avançament de la
dona i, reconeixent la funció rectora que han exercit les dones en
el moviment en pro de la pau, treballar activament cap al desarmament
general i complet sota control internacional estricte i eficaç, i donar suport
les negociacions per a la concertació, sense demora, d'un tractat ampli de
prohibició dels assaigs nuclears, d'abast universal i verificable
multilateral i efectivament, que contribueixi al desarmament nuclears
29. Prevenir i eliminar totes les formes de violència contra les dones i les
nenes;
30. Garantir la igualtat d'accés i la igualtat de tracte d'homes i
dones en l'educació i l'atenció de salut i promoure la salut sexual i
reproductiva de la dona i la seva educació;
31. Promoure i protegir tots els drets humans de les dones i les nenes;
32. Intensificar els esforços per a garantir el gaudi en condicions de
igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals a totes
les dones i les nenes que s'enfronten múltiples barreres per aconseguir la seva
potenciació i el seu avenç per factors com la raça, l'edat, l'idioma,
l'origen ètnic, la cultura, la religió o la discapacitat, o per
pertànyer a la població indígena;
33. Garantir el respecte del dret internacional, inclòs el dret
humanitari, a fi de protegir les dones i les nenes en particular;
34. Potenciar al màxim la capacitat de les dones i les nenes de totes les
edats, garantir la seva plena participació, en condicions d'igualtat, en
la construcció d'un món millor per a tots i promoure el seu paper en el
procés de desenvolupament.
Estem decidits a:
35. Garantir l'accés de les dones en condicions d'igualtat als
recursos econòmics, incloent-hi la terra, el crèdit, la ciència i la
tecnologia, la capacitació professional, la informació, les comunicacions
i els mercats, com a mitjà de promoure l'avenç de les dones i les
nenes i la potenciació del seu paper, fins i tot mitjançant l'augment del seu
capacitat per gaudir dels beneficis de la igualtat d'accés a aquests
recursos per al que es recorrerà a, entre altres coses, la cooperació
internacional;
36. Garantir l'èxit de la Plataforma d'Acció exigirà un compromís
decidit dels governs i de les organitzacions i institucions
internacionals a tots els nivells. Estem fermament convençuts que
el desenvolupament econòmic, el desenvolupament social i la protecció del 

medi ambient són elements interdependents i sinèrgics del desenvolupament
sostenible, que és el marc dels nostres esforços per aconseguir una millor
qualitat de vida per a tothom. Un desenvolupament social equitatiu que reconegui 
de donar als pobres, en particular a les dones que viuen en la pobresa,
la possibilitat d'utilitzar els recursos ambientals de manera sostenible és
una base necessària del desenvolupament sostenible.
  Reconeixem també que el creixement econòmic sostingut de base àmplia en el context del
desenvolupament sostenible és necessari per donar suport al desenvolupament social i la justícia social. L'èxit de la Plataforma d'Acció també requerirà una
mobilització apropiada de recursos a nivell nacional i internacional i
recursos nous i addicionals per als països en desenvolupament procedents d'
tots els mecanismes de finançament disponibles, incloses les fonts
multilaterals, bilaterals i privades per a l'avenç de la dona;
recursos financers per enfortir la capacitat de les institucions
nacionals, subregionals, regionals i internacionals; el compromís de
aconseguir la igualtat de drets, la igualtat de responsabilitats i la
igualtat d'oportunitats, així com la igualtat de participació de les
dones i els homes en tots els òrgans i processos de determinació de
polítiques a nivell nacional, regional i internacional; l'establiment o
enfortiment de mecanismes en tots els nivells per retre comptes a
les dones del món;
37. Garantir també l'èxit de la Plataforma d'Acció en els països amb
economies en transició, el que exigirà cooperació i assistència
internacionals constants; 
38 Per la present ens comprometem en qualitat de Governs a aplicar la
següent Plataforma d'Acció i a garantir que totes les nostres polítiques
i programes reflecteixin una perspectiva de gènere. Instem al sistema de les
Nacions Unides, a les institucions financeres regionals i
internacionals i a les altres institucions regionals i internacionals
pertinents, a totes les dones i tots els homes, així com a les
organitzacions no governamentals, amb ple respecte de la seva autonomia, ja
tots els sectors de la societat civil a què, en cooperació amb els
governs, es comprometin plenament i contribueixin a l'aplicació d'aquesta
Plataforma d'Acció.
Please help Google Translate improve quality for your language here.