donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dimecres, 10 de setembre de 2014

Equitat de gènere, la gran assignatura pendent, per Fina Rubio

 La presidenta de la xarxa DDiPAS, Fina Rubio, reflexiona en un article publicat a Social.cat, Saltant barreres, al voltant de les quotes femenines com a sistema per avançar cap a una societat més igualitària. El text constata que, malgrat que “en les darreres dècades s’han anat guanyant espais en l’àmbit laboral i moltes legislacions clarament discriminatòries han donat pas a lleis que persegueixen avançar en l’eradicació de les discriminacions (…), en la pràctica, la participació econòmica i laboral de les dones continua estant marcada per profundes desigualtats i discriminacions de gènere, atrapada entre les dues cares de la mateixa moneda: el sostre de vidre i el terra enganxós.

Set anys després de l’esclat ‘oficial’ de la crisi econòmica se’ns fa evident que la seva profunditat i durada estan tenint conseqüències esfereïdores per a la majoria d’homes i dones de la nostra societat, que veuen com la pèrdua de treball i la precarització del que encara existeix, així com la retallada sistemàtica de drets socials, aboquen a situacions d’exclusió i pobresa a moltes persones que mai havien pensat que s’hi trobarien.

Així, cada vegada més, es consolida una societat profundament polaritzada en què un reduït nombre de persones són cada dia més riques mentre la majoria cada dia és més pobre. A Catalunya, la taxa de risc a la pobresa ha passat del 16,6% el 2008 al 19,1% el 20111, i el 60% de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes2. Certament, la nova pobresa i el processos d’exclusió que desferma afecten de manera transversal a homes i dones. Tanmateix, aquests processos també tenen gènere, tot i que aquest fet esdevé molt menys visible.
Situació de les desigualtats de gènere en el context actual

La pobresa afecta especialment les dones, que superen en 1,1 punts la taxa de risc de pobresa masculina3. Són les llars monoparentals, encapçalades majoritàriament per dones, les que acumulen els nivells més baixos de renda i les que tenen, en conseqüència, un major risc de pobresa4. També dins les famílies en situació de risc de pobresa i exclusió es viuen situacions marcades per les diferències de gènere: l’accés als recursos de la llar ja no és equitatiu i, en un moment en què aquests són molt escassos, són les dones les que veuen més deteriorades les seves condicions de vida amb un increment de les tasques domèstiques, un retrocés en la igualtat i, sovint, amb un increment dels índex de violència sobre elles i els seus fills i filles.
Al mercat de treball, la precarietat i la bretxa salarial –que travessa tota l’ocupació femenina—continuen fermament arrelades: a l’Estat espanyol les dones cobren de mitjana un 22,5% menys que els homes per un treball d’igual valor. Els baixos salaris, que afecten una de cada sis persones a la Unió Europea, cauen principalment sobre les espatlles de les dones (un 21% de dones amb baixos salaris i un 13,3% d’homes)5.

Però la crisi que estem vivint és molt més i va molt més enllà d’una crisi econòmica. A l’empara de la crisi econòmica s’estan imposant profunds canvis socials que configuren un context polític, econòmic i social radicalment diferent del que havíem conegut les darreres dècades. La imposició de polítiques neoliberals està suposant la desfeta de l’Estat del benestar i la ruptura del conjunt de relacions socials que s’havien articulat al seu voltant.

La situació actual està posant en evidència els límits, les dificultats i les contradiccions del model econòmic i social actual en relació a com es dóna resposta a les necessitats humanes, en totes les seves dimensions, especialment les de les dones. Una de les contradiccions més fortes –sistemàticament invisibilitzada— és la ruptura entre producció i reproducció, sobre la qual que s’ha assentat històricament aquest model econòmic, fent que la major part dels costos de les tasques de reproducció, socialització i suport a la vida restin invisibles, no comptabilitzats i descarregats sobre les dones.
És en aquesta ruptura on arrelen les principals causes estructurals que generen processos de discriminació, exclusió i marginació de les dones. Sota el paraigües de la crisi, s’estan aprofundint les bretxes històriques que han marcat la participació de les dones tant en l’economia i els treballs com en l’activitat política i social, enfortint així el vell model que ja feia aigües per tot arreu. Alhora que es posen en risc o s’eliminen moltes de les conquestes i avenços assolits amb l’esforç i la lluita de moltes dones, de les que ens precediren i de les que avui continuem apostant per una societat sense discriminacions ni exclusions de gènere, que sigui realment més justa i més habitable per a tothom.

Propostes de la xarxa DDiPAS per a l’agenda política de les eleccions europees

Des de la xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector (DDiPAS) considerem especialment rellevant situar al bell mig de la nostra acció un enfocament que se centri en els drets econòmics i socials de les dones. Uns drets d’importància cabdal, que són part inalienable i central dels Drets Humans i que formen part de la vida de les dones i de la possibilitat de viure-la amb justícia, dignitat i qualitat. Així ho reconeix la Carta de Nacions Unides i també es va manifestar a la conferència mundial de dones de Beijing, l’any 1995, quan es va fer palès que els drets econòmics i socials de les dones són drets humans. Encoratjant els governs, els agents socials i les organitzacions de la societat civil a comprometre’s amb ells. També el Consell de la Unió Europea ha aprovat diverses resolucions i recomanacions encaminades a avançar en la igualtat de gènere i eradicar les discriminacions. En aquesta línia, el 12 de desembre de 2012, el Parlament Europeu va aprovar la Resolució sobre la situació dels drets fonamentals en la Unió Europea, en què s’insta la UE i els estats membres a intensificar els seus esforços per aconseguir els objectius del Pacte Europeu per la Igualtat de Gènere (2011-2020) i a impulsar mesures per disminuir la bretxa salarial entre homes i dones i la segregació al treball.
Des d’aquest punt de partida i des del nostre àmbit d’acció, proposem la defensa i articulació de polítiques i actuacions que assegurin avançar en l’equitat de gènere de manera integral, barrant el pas a les polítiques que suposin un atac i un retrocés per a les dones. Per aquest motiu, davant les properes eleccions al Parlament Europeu que tindran lloc el proper 25 de maig, hem fet un seguit de propostes en defensa d’aquests drets6.

Són propostes i mesures que, per fer-les realment possibles, exigeixen canvis estructurals –tal i com es planteja des de l’economia feminista— que prenguin com a punt de partida la centralitat de la vida humana i l’assoliment d’estàndards de vida acceptables per a tota la població, que satisfacin tant les necessitats biològiques i socials, com les emocionals i afectives.

Estem convençudes que aquests canvis no només són possibles, sinó que constitueixen una necessitat urgent, vital per a l’articulació d’una sortida raonable i justa a la crisi econòmica i social que patim i que ens ha de permetre construir el país i la societat que necessitem i volem.

Fina RubioPresidenta de la xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social (DDiPAS) i membre de la Junta Directiva de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) en representació de la Fundació Surt.