donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

diumenge, 31 de gener del 2016

GRÀCIES. MOLTES GRÀCIES !!! per un divendres de gener de 2016 amb voluntat transformadora de l'Esport i la Dona!




VII Taula Rodona - Col.loqui sobre “Dona i Esport" a Balàfia, aquest any dedicada al II Congrés Català de l' Esport i a l' Observatori Femení de l' Esport Lleidatà l seguiment de les Xarxes Socials de l' Esport Femení.
L’ Acte ha estat preparat conjuntament per DonaBalàfia Associació, la Vocalia de la dona i  l' Associació de Veïns de Balàfia.
            Les paraules de la presidenta i la presentació del Sr. Ignasi Servià han donat pas a la tertúlia que ha esdevingut un fòrum moderat per la Sra. Conxita Duran:  “Totes i tots els  presents hem tingut un nexe comú,   parlar de Dones Esportistes, de l' alegria i dificultat de practicar esport - de la Desigualtat  – del Progrés, de la salut i de la Qualitat de vida”. 
La  nostra voluntat ha estat la de coordinar esforços i obtindre el ressò que és mereixen totes les dones i sobretot les que adopten l’esport com a estil i forma de vida.
En conclusió : Aquesta trobada ha volgut ser un espai de treball,  de reflexió i debat emmarcada en les dones, la Igualtat, el  posar en valor les seves fites, inquietuds, neguits i anhels, sobretot de les esportistes però també de les responsables esportives d'entitats i dels i les polítiques  de la nostra ciutat.
 
La vostra participació ha estat una molt valuosa ajuda, per això en el nostre nom i en el de les entitats col·laboradores us volem fer palès  el nostre agraïment i a l’hora us anunciem que seguirem col·laborant  en properes edicions. 
 MOLTES GRÀCIES !!!

divendres, 29 de gener del 2016

2016, LES DONES PLANTEM CARA PER L’ESPORT!". vii TAULA RODONA DONA I ESPORT

2016,
LES DONES PLANTEM CARA
PER L’ESPORT!"
 Com cada any al gener ens sobren motius per tornar a reunir-nos al voltant d’una taula i parlar de dones i d’esport. Aquest any, més que mai, en aquest impàs de govern que hem tingut, hem de parlar-ne, tenim una eina a l’abast que s’ha de desenvolupar, les conclusions del II Congrés de l’ Esport Català i la Llei d’Igualtat. El primer fruit del treball de comissions, de dones i homes de tot el territori que van treballar per tal de tenir unes línies de treball no pot quedar en un calaix o no ser aplicat. La segona, desenvolupar plenament El capítol IV: incorporació transversal de la perspectiva de gènere a tots els estudis universitaris i en l’àmbit esportiu. Hem d’exigir als polítics, als clubs i a la ciutadania el paper que ens correspon a les dones, rebutjant les polítiques regressives i les retallades socials, que representen una ofensiva als nostres drets. Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere, l'augment de les morts de dones a mans d'homes, ara hem patit polítiques poc sensibles amb l’esport femení i com a conseqüència ens plantegen el pitjor escenari per als drets de les dones. Falten accions contundents i positives per tal de visibilitzar i contribuir a la normalització de l’esport femení. Tenim un panorama encara molt desigual en l’esport i el gènere.
L'única sortida que ens queda és l'autoorganització de les dones i els homes feministes?
 Ja n'hi ha prou de patir desigualtats. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de la invisibilització de les dones al món de l’esport!
·                     Proposem: Les DONES tindran més presència a les juntes directives, complir la llei
·                     Tindran més presència femenina les federacions, consells esportius, col·legis professionals, etc.
·                     És desenvoluparan polítiques actives per donar suport al teixit esportiu femení i potenciar la pràctica de l'esport universitari.
·                     Tindran més presència en el mitjans de comunicació:ràdio, premsa, televisió, xarxes socials. Els Mitjans locals i els seus redactors cuiden l’esport femení,  a nivell nacional haurien de  desterrar la opaca indiferència amb les notícies protagonitzades per les dones que practiquen l'esport.  
Calen Polítiques actives per incrementar la participació femenina en els esports de competició
Apostem per Prendre mesures concretes per evitar la violència masclista en l'esport

ÉS TEMPS DE DECIDIR

ÉS TEMPS DE SUMAR

dimecres, 27 de gener del 2016

AQUEST ANY A BALÀFIA LES ÀGUEDES SERÀ UNA FESTA PER A DONES, NOIES I NENES TOTES LES EDATS

Tradicionalment les dones és desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui farem sopar i ball, àpat col·lectius, i en la festa són les dones les que manen.

dimarts, 26 de gener del 2016

VII TAULA RODONA DONA I ESPORT: DE LES CONCLUSIONS DEL II CONGRÉS CATALÀ DE L'ESPORT


COM POTENCIAREM EL LIDERATGE FEMENÍ EN L'ÀMBIT DE L'ESPORT?

LES NOSTRES PROPOSTES...
  • Les DONES tindran més presència a les juntes directives, per llei
  • Tindran més presència femenina les federacions, consells esportius, col·legis professionals, etc.
  • És desenvoluparan polítiques actives per donar suport al teixit esportiu femení i potenciar la pràctica de l'esport universitari.
  • Tindran més presència en el mitjans de comunicació:ràdio, premsa, televisió, xarxes socials. Els redactors desterraran la opaca indiferència amb les notícies protagonitzades per les dones que practiquen l'esport.  
  • Treballar amb les i els interlocutors de les dones, ICD, Secretaria General de l' Esport, Universitat, Consells, Col.legis Professionals, Federacions, etc. 
  • Polítiques actives per incrementar la participació femenina en els esports de competició
  • Prendre mesures concretes per evitar la violència masclista en l'esport
ÉS TEMPS DE DECIDIR
ÉS TEMPS DE SUMAR



dilluns, 25 de gener del 2016

BALÀFIA ÉS SOLIDÀRIA: POSA'T LA GORRA. FESTA A LA SEU VELLA EL 28 DE FEBRER. A BALÀFIA POTS COMPRAR LA GORRA AL BAR DEL CENTRE CÍVIC.

L’objectiu principal d’aquesta campanya és el de sensibilitzar a la societat i donar a conèixer l’existència del càncer infantil, per tal de normalitzar la malaltia i pal·liar les necessitats que se’n deriven a partir del diagnòstic. Un dels efectes secundaris que pateixen els infants i adolescents malalts de càncer, el més palès, és la pèrdua del cabell. Per aquesta raó, es cobreixen el cap amb una gorra. És per això que hem fet de les gorres el símbol de solidaritat envers tots aquests infants.
Des de ja fa 2 anys, Lleida celebra la seva festa del Posa’t la Gorra a la Seu Vella! amb gran èxit de participació, implicant les administracions locals, empreses, escoles, i comerços.
La campanya “Posa’t la gorra!” és a la vegada, la primera font de recursos per finançar tots els serveis i accions que  duem a terme . Amb la campanya volem aconseguir més recursos per tirar endavant els projectes i programes previstos, donar resposta a les necessitats de les famílies i garantir la seva sostenibilitat en el futur.
La gorra cada any també ens vol recordar que els nens i nenes amb càncer, són nens i nenes per sobre de tot, i també per sobre d’una malaltia que els roba una part del seu temps però mai els seus somnis, les seves inquietuds i les ganes de fer allò que els agrada fer. Posant-nos la gorra els ajudem a construir un futur on realitzar aquestes inquietuds i fer possible aquests somnis. Posant-nos la gorra ens convertim en nens i nenes iguals.

diumenge, 24 de gener del 2016

ÀGUEDES A BALÀFIA. T'HO PERDRÀS?


Festes de Santa Àgueda
Al voltant del 5 de febrer moltes poblacions de la geografia catalana celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones: Santa Àgueda. La festa, que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.
Últimament, aquestes festes  també serveixen per reivindicar millores a les poblacions i recordar lo lluny que estem les dones de la paritat en molts àmbits 

dimarts, 19 de gener del 2016

Mediació: a BALÀFIA apostem pel DIÀLEG

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast.
La mediació és una de les formes possibles de gestió alternativa dels conflictes. És alternativa, per exemple, a la resolució judicial del conflicte d'interessos. La mediació entén que a través del diàleg és possible arribar a l'entesa en qualsevol conflicte latent o declarat en què puguin trobar-se les persones. Per facilitar aquest diàleg, el mediador ajuda les parts en conflicte, però no imposa cap solució ni intervé amb cap tipus d'interès. Ni tan sols, el mediador té interès en què les parts arribin a un acord concret. Molt sovint, és la simple participació en el procés mateix de mediació la forma de contenir, gestionar o pacificar una relació conflictiva.
US ESPEREM A BALÀFIA

Les polítiques de dones s'adscriuen al Departament de la Presidència, això ha de servir per revitalitzar les polítiques d'igualtat. És necessiten Nous Plans Estratègics de Polítiques de Dones.


  • Les polítiques de dones s'adscriuen al Departament de la Presidència  (14.01.2016)
    El DECRET 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l' Administració de la Generalitat de Catalunya determina, entre altres, que les polítiques de dones corresponen a l'àmbit de competència del Departament de la Presidència, d'acord amb el que estableix la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes. L' Institut Català de les Dones resta adscrit al Departament de la Presidència. És necessiten nous Plans estratègics de Polítiques de dones,  aquests,  són documents que defineixen les línies de treball i les directrius que orienten l'activitat dels poders públics catalans cap a la igualtat efectiva de dones i homes. 
  • A Lleida el II Pla Municipal de Polítiques d’ Igualtat de Gènere nascut amb el propòsit de facilitar el desenvolupament de la societat lleidatana dins unes pautes de convivència més igualitàries tenia una vigència del 2011-2014. El de la Generalitat del 2012 al 2015, és el setè. Aquests Plans, són hereus d’una llarga tradició de planificació en matèria d’igualtat entre dones i homes per part dels Governs de la Generalitat i darrerament del municipal lleidatà. Els documents aprovats fins ara mantenen aquesta tradició, aposten per les mesures d'acció positiva i avancen en la transversalització de la perspectiva de gènere i la posada en marxa de mesures per assolir-la. A més a més, als que esperem,  han d'incorporar els avenços legislatius en aquest camp que han tingut lloc en els darrers anys, com la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i la  Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.
  •  Per a la igualtat efectiva, lluita!. 

dilluns, 18 de gener del 2016

Vídeo ANY NEUS CATALÀ

El vídeo ha estat realitzat per l'Institut Català de les Dones com a document homenatge a la supervivent dels camps de concentració nazis Neus Català i per cloure la commemoració al llarg de l'any 2015 de
 l'ANY NEUS CATALÀ que celebrava el seu centenari.
 Ha estat elaborat per l’historiador i divulgador Jordi Algué, i és un viatge en imatges per la seva vida.
Neus Català i Pallejà, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola, és l'única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Catalunya dedicà el 2015 a Neus Català que, amb cent anys, és l'última persona de l'estat que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück. El tret de sortida de l'Any Neus Català fou l'1 d'abril de 2015, després de rebre el 9 de març, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta commemoració es ret un reconeixement per extensió a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini. “Neus Català és una dona forta i solidària, una lluitadora antifeixista, una supervivent dels camps d'extermini nazis i un referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial”, va destacar la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en l'acte de presentació

diumenge, 17 de gener del 2016

Fita històrica:La llei catalana d’igualtat entre dones i homes estableix la creació de l’Observatori per a la Igualtat de Gènere i impulsa mesures per garantir la paritat i la presència equilibrada en l'àmbit públic

El nou govern té en la joventut una de les seves principals característiques i també aposta per la representació del territori i més presència de dones: n'hi haurà cinc per les tres que hi havia fins ara i pels deu homes!!. DEMANEM al nou govern un major compromís i obligacions com a ens públic en matèria de contractació, ajuts, esports, coeducació, protecció de la salut, justícia i centres penitenciaris, urbanisme, medi ambient, mobilitat, dona i món rural. Compromís pressupostari per al desenvolupament de la llei. Representació paritària a tots els òrgans i nivells directius, amb transitorietat per assolir-la (més llarga de la que voldríem). Usos del temps, conciliació, corresponsabilització i permís patern. Plans d'igualtat amb racionalització d'horaris, flexibilitat i personalització. Tolerància zero amb la violència masclista i l'assetjament sexual. Garantia del dret al propi cos.
La llei d’igualtat catalana pot ajudar al canvi cultural i de mentalitat social, però el canvi també s’ha de venir per altres bandes
A partir de la llei hem d'aconseguir els canvis estructurals necessaris i trencar els estereotips perquè la dona tingui el paper rellevant al qual ha estat vetada històricament. 
Aquesta LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, es va aprovar negociant gairebé sis-centes esmenes presentades pels grups. La llei encara ha d’aterrar a l’executiu, i s’ha de posar en marxa. Per tant, unes setmanes després de l’aprovació de la llei, no sabem com serà aquest observatori. El que sí que sabem és què en diu el text que s’ha aprovat, que parla de la necessitat que hi hagi un observatori explícit de gènere que ens aporti dades perquè, a través de l’Institut Català de les Dones, el govern pugui dissenyar les polítiques públiques més acostades a les necessitats del país i de la societat en general.
L’única cosa que podem dir és com ens imaginem que hauria de ser aquest observatori. Des de l’Institut Català de les Dones sempre hem dit que no s’ha de crear una estructura que dupliqui tasques, càrrecs o les funcions que ja es duen a terme des d’altres llocs. Per tant, no es tracta de crear un organisme a part de l’Institut Català de les Dones o de la Generalitat, sinó d’omplir amb més funcions aquesta institució (l’ICD) per tal que, amb l’estructura mínima que necessiti, pugui fer les tasques d’observatori que ara mateix no fa, perquè no tenim les eines ni tenim aquest encàrrec. Encara no tenim el text fix, després de la incorporació de les esmenes. Quan tinguem això, haurem de començar a fer els reglaments de desplegament de la llei en cada un dels punts que a nosaltres ens pertoqui, que no són tots.
La llei impulsa mesures per garantir la paritat i la presència equilibrada d’homes i dones en l’àmbit públic, però no aborda de forma tan extensa l’empresa privada. És una llei completa? S’han deixat alguns punts?  és clar. S’han deixat molts punts. Però se n’han incorporat moltíssims que fins ara no teníem legislats. Creiem que és una llei que fa un pas endavant molt ferm, però que no pot ser de cap manera la llei definitiva que ha de donar pas a un escenari absolutament d’igualtat entre els homes i les dones. La llei és un instrument. I aquest instrument ens ha de servir per seguir caminant. Per poder imaginar una societat diferent, més enllà de les lleis hi ha les actituds de les persones i, per tant, de les que són als càrrecs públics, a les administracions, a les empreses i de tots els agents socials i econòmics que hi ha en una societat. Tots els problemes de la desigualtat entre els homes i les dones venen d’un imaginari col·lectiu que ordena socialment les persones en una situació diferent envers les seves oportunitats i el seu punt de partida. Per tant, els homes i les dones estem posats en llocs diferents en aquesta societat. Tota llei és bona si ens fa avançar, però no és l’única eina amb la que hem d’afrontar aquest avanç.
Garantir una presència equilibrada d’homes i dones en sanitat o educació és molt difícil, a causa del nombre elevat de dones. En carreres tècniques també, però per la situació contrària. Factors com aquests resten força a la llei?  és un instrument més. La llei pot ajudar al canvi cultural i de mentalitat social, però també s’ha de donar per altres bandes. Clar que si fóssim capaços com a societat de construir una organització social diferent, exempta de totes les desigualtats i discriminacions entre els uns i les altres, no faria falta una llei d’igualtat. És veritat que hi ha alguns àmbits on les dones són més representatives o estan més representades. Però aquesta llei ve a corregir les desviacions respecte les persones que estan discriminades. Hi ha una sèrie de factors culturals pels quals els homes no omplen les facultats de ciències de l’educació, però no és una trava per a ells. Hi poden accedir perfectament. En canvi, la manca d’accés de les dones a un tipus de formació determinada ve donada també per aquest imaginari col·lectiu i perquè hi ha un munt de factors que les frenen en aquest possible accés. Aquesta llei ve a corregir les desviacions de les desigualtats respecte les dones, que són el 50% de la població en un estat de més vulnerabilitat. I de menys drets. Els drets els tenim tots adquirits, però no els podem exercir de la mateixa manera. L’exemple que has posat és una excepció. En la majoria de casos són les dones les que tenen algunes dificultats per accedir a alguns llocs. No podem basar aquesta llei, ni cap altra, en l’excepció. Ara, haurem de fer accions positives perquè estaria molt bé que els homes accedissin a ciències de l’educació. Aquesta seria la normalitat. No veig que aquesta llei hi hagi d’anar el contra. La llei té punts on es parla de la incorporació de les dones a les carreres vinculades a la ciència o la tecnologia. També parla de l’accés dels homes a professions feminitzades, però no ho acaba d’especificar. Perquè això és l’excepció.
Encara que avui puguem dir que s’ha avançat molt en igualtat, la realitat quotidiana ens diu que encara no és així, per exemple amb aquestes Cinc dades que mostren que la igualtat entre homes i dones és un miratge1:elles han sortit a treballar, però ells no han entrat a casa; 2: treballem més però també tenim menys diners i menys salut;3: encara ens marquen la vida els rols i estereotips de gènere; 4: allò que compta té segell masculí; 5: i la política encara és un territori poc amic de les dones.

divendres, 15 de gener del 2016

avui BALÀFIA AL BÀSQUET AMB EL ACTELFORÇA LLEIDA


FORÇA BALÀFIA
US ESPEREM

S'APROPA EL 8 DE MARÇ 2016, LA LLUITA CONTINUA...

Homenatge a les dones del moviment associatiu femení de Lleida

Us presentem 4 Vídeos documentals produït des de l' Aula de teatre de Lleida per al Casal de la Dona de Lleida i els actes de celebració del dia de la dona del dia 13 de març de 2015 al Teatre de la Llotja.

LES MOTXILLES

L'ESCALADA

L'ESPAI

L'ESPAI from L'aula on Vimeo.
Espai Francesca Bonnemaison,  des de 1941, recull l'herència de les iniciatives de Francesca Bonnemaison, en honor de la qual porta el seu nom. Alberga diverses institucions des de les quals es fomenta  la participació activa de les dones en tots els àmbits de la cultura, i s'impulsen polítiques d'igualtat d'oportunitats adreçades al conjunt de la ciutadania dels pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona.

La invisibilitat

GRÀCIES A LA GENT DEL TEATRE PEL VOSTRE SUPORT
CONTINUEM REIVINDICANT ELS NOMS DE DONES ARTISTES ALS CARRERS DE LLEIDA
 Mary Santpere, Victòria dels Àngels, Matilde Almendros,
 Anna Lizaran, Rosa Novell

diumenge, 3 de gener del 2016

Consell Nacional de les Dones de Catalunya ha aprovat la Declaració per a la 60a Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de Nacions Unides 2016:“Per un desenvolupament sostenible amb la participació de les dones”

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya, CNDC, entitat reconeguda com a consultiva per part del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, ECOSOC, ha aprovat la Declaració per al 60è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona d'aquest organisme, que tindrà lloc del 14 al 24 de març de 2016, i on es fa seguiment de l'evolució de la situació de les dones respecte els objectius marcats en la cimera de Beijing de l'any 1995, IV Conferència Mundial de la Dona.
 L'Informe Brundtland -1987- tenia com a propòsit analitzar i proposar noves polítiques de desenvolupament econòmic que poguessin satisfer les necessitats del present sense comprometre les futures generacions. Aquest informe, coordinat per la llavors primera ministra de Noruega, Gro Harlem Brundtland, va utilitzar per primera vegada el terme “desenvolupament sostenible”. Posteriorment, seria recollit a la Declaració de Rio (1992) i reafirmat en la Conferència de Rio+20. El desenvolupament sostenible implica adoptar mesures que millorin els seus tres pilars: societat, economia i medi ambient. I les dones n’han de ser agents fonamentals per seguir avançant. Àmbit social Les violències contra les dones són el principal obstacle per al seu apoderament i per al desenvolupament sostenible de la nostra societat. Les dones seguim exercint un paper fonamental en la sostenibilitat de la vida. La violència estructural i simbòlica, que es tradueix en manca de reconeixement i de recursos, dificulta la consecució dels objectius del desenvolupament sostenible. La precarietat laboral, la càrrega de la cura, la desigualtat salarial i el sostre de vidre col·loquen en situació de gran vulnerabilitat les dones que pateixen violència. La reducció del treball en el camp, abans realitzat per un 40% de dones, ara està en un 2%. La dificultat d'accedir a un habitatge pot perpetuar relacions de violència. D'altra banda, la legislació en matèria de violència i la seva aplicació provoca sovint una major victimització de les dones que no troben reconeixement ni protecció. La falta de reparació de les dones que pateixen violències per part de les institucions és un fre a l'apoderament. L'accés de les dones a l'educació, la formació professional i l'augment de les seves capacitats esdevenen la clau del seu apoderament i de la millora dels seus mitjans de subsistència. El suport públic a objectius concrets pot assegurar la igualtat d'oportunitats en matèria d'educació i capacitació professional, especialment en àmbits com les ciències i la tecnologia. D'aquesta manera, les dones exerciran un paper més important en les activitats de recerca i desenvolupament, per exemple, en temes de tecnologies respectuoses amb el medi ambient. La salut, pilar fonamental de l'apoderament, es veu afectada per diversos factors mediambientals i culturals com l'ús de pesticides en zones agrícoles que malmet especialment la salut de les dones, la regressió del Delta de l'Ebre que amenaça una població sencera o la diversitat de malalties provocades per les violències viscudes al llarg del cicle vital. Altres aspectes que cal remarcar és el biaix que tenen les recerques clíniques i sanitàries en què les dones no són el subjecte d'estudi, i l'escassa anàlisi des de la perspectiva de gènere que ofereixen les dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). Globalment, ens preocupa la incorporació dels drets sexuals i reproductius en els Objectius del Desenvolupament Sostenible, que han estat desmembrats i sotmesos a un canvi de paradigma vinculant-los a la provisió de serveis i oblidant la transversalització dels drets com a pilar fonamental. És imprescindible aconseguir dissenyar indicadors quantitatius i qualitatius que mesurin realment els resultats i puguin establir i esmenar les polítiques en favor seu, crear estratègies d'aplicació -adequades als diferents països, regions i comunitats- que incloguin mecanismes de rendició de comptes participatius i finançats per a l'ús de la societat civil. A Catalunya, celebrem que el Parlament hagi aprovat, recentment, una declaració que considera aquests drets com a fonamentals i com un dels eixos centrals en el desenvolupament sostenible. Totes les polítiques públiques han de contemplar un enfocament de gènere i abordar els factors estructurals que perpetuen les desigualtats. Aquestes han de basar-se en principis de justícia social que comptin sempre amb la participació activa de les dones, possibilitin els mecanismes d'accés i comunicació efectius que facin visibles les iniciatives d'autogestió i les xarxes de suport entre dones. És imprescindible dotar les polítiques de recursos econòmics adequats per aconseguir-ho i avaluar-ne els seus èxits així com reduir les desigualtats entre països, en un marc de major solidaritat, perquè disminueixi la pobresa de les zones més empobrides. Àmbit econòmic La crisi econòmica segueix essent una realitat. En aquest context cal ressaltar l’impacte especialment negatiu en moltes dones ja que la disminució de prestacions socials les ha obligat a retornar al paper de cuidadores sense remuneració ni drets reconeguts i tornant a dependre de la parella. Actualment les dones representen a Catalunya el 46% de la població activa i la seva taxa d'atur està en el 20%. La bretxa salarial se situa al voltant del 19% i és més gran en feines de menys formació i contractes de jornada completa. A partir dels 45 anys les dones catalanes pateixen més la discriminació salarial. Aquesta bretxa s’acaba traduint en menys prestacions d'atur i pensions més baixes per a les dones. Cada any les pensionistes catalanes reben 4.429 milions d'euros menys que els homes a causa d'aquesta discriminació salarial i també de la menor participació de la dona al mercat laboral. Una altra problemàtica que ens afecta és la dificultat per accedir a llocs de presa de decisions en les empreses. Això té un important impacte sobre el creixement i la capacitat econòmica del país. Integrar la paritat al mercat laboral seria un actiu per resoldre la crisi econòmica. Els principals obstacles per a l'accés a aquests càrrecs a Catalunya tenen a veure amb factors culturals (cultura empresarial masculina, falta d'autoconfiança de les dones, poca coresponsabilitat en la llar) i normatives (horaris de treball, traves a la major conciliació de la vida familiar i laboral, etc.). Referent a l’emprenedoria, encara ara és predominantment masculina. Al 2014 més de 6 de cada 10 emprenedors en fase inicial eren homes. No obstant això, l'activitat emprenedora femenina a Catalunya (5,9%) es manté per sobre de la resta d'Espanya (4,3%) i d'Europa (5,0%). La taxa d'activitat emprenedora femenina més alta ha estat la corresponent a dones amb educació superior (26%). Àmbit mediambiental Els recursos del planeta no són inesgotables. El nostre model de desenvolupament i consum a escala global és insostenible, extractiu i injust. Preval el benefici empresarial d'uns pocs per sobre de la vida i la salut de la Terra i dels éssers que l'habiten, convertint els recursos naturals en armes de control i dominació que afavoreixen l’increment de desigualtats, pobresa i exclusió social, perpetuant així l’exclusió de les dones en els processos de desenvolupament i dels seus beneficis. La participació de les dones, el seu paper en la gestió i adopció de decisions són fonamentals per als processos de desenvolupament sostenible i l’accés a càrrecs de govern en els plànols local, nacional i internacional, on poden ser eficaces agents del canvi. Diversos estudis constaten que les dones, a causa del seu estil de vida i pautes de consum, semblen preocupar-se més pel medi ambient i tenen un major sentit de responsabilitat cap a l'assoliment del desenvolupament sostenible. Hi ha indicis que les dones solen ser consumidores més responsables, reciclen més i utilitzen el transport públic més sovint que els homes. El nostre model energètic està basat en la utilització de combustibles fòssils i nuclears, i penalitza la utilització d'energies renovables. Un altre problema és el model agroalimentari (cultius transgènics que alimenten, també, la nostra ramaderia). Caldria apostar per una seguretat alimentària i una millor nutrició, promoure l'agricultura sostenible, ecològica i de proximitat així com garantir la sobirania alimentària de les comunitats productores. La ciutadania catalana s'ha mobilitzat, en nombroses ocasions, contra el Pla Hidrològic de l'Ebre, per la sobreexplotació, per l’incompliment de tractats de la Unió Europea sobre l'aigua, per no tenir en compte els efectes del canvi climàtic, per posar en perill espais protegits, per la utilització d'herbicides nocius per a la salut (glifosat), pel fracking… (tècnica d’extracció de gas no convencional que el Parlament català va prohibir al 2014). Com sempre, volem destacar que els temes anteriorment tractats (social, econòmic, mediambiental) tenen un plus quan afecten les dones majors, de diferent origen ètnic, amb diversitat funcional, d'àmbit rural, amb opcions o identitats sexuals no hegemòniques o que viuen en situacions de monoparentalitat.
El Consell Nacional de les Dones de Catalunya, que integra 379 entitats, fa una crida perquè: • A Catalunya s'adoptin les mesures necessàries per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible segons l'agenda mundial. • El govern català, en les seves relacions internacionals, insti els governs a promoure els drets de les dones en qualsevol lloc del planeta.

dissabte, 2 de gener del 2016

VII TAULA RODONA DONA I ESPORT, 2016


LES DONES PLANTEM CARA
PER L’ESPORT!"
 Com cada any al gener ens sobren motius per tornar a reunir-nos al voltant d’una taula i parlar de dones i d’esport. Aquest any, més que mai, en aquest impàs de govern que estem hem de parlar-ne, tenim una eina a l’abast que s’ha de desenvolupar, les conclusions del II Congrés de l’ Esport Català. Aquest document fruit del treball de comissions, de dones i homes de tot el territori que van treballar per tal de tenir unes línies de treball no pot quedar en un calaix o no ser aplicat. Hem d’exigir als polítics, als clubs i a la ciutadania el paper que ens correspon a les dones, rebutjant les polítiques regressives i les retallades socials, que representen una ofensiva als nostres drets. Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere, l'augment de les morts de dones a mans d'homes, ara hem patit polítiques poc sensibles amb l’esport femení i com a conseqüència ens plantegen el pitjor escenari per als drets de les dones. Falten accions contundents i positives per tal de visibilitzar i contribuir a la normalització de l’esport femení. Tenim un panorama encara molt desigual en l’esport i el gènere.
L'única sortida que ens queda és l'autoorganització de les dones i els homes feministes?
 Ja n'hi ha prou de patir desigualtats. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de la invisibilització de les dones al món de l’esport!