Reserveu-vos la data perquè el 12 de novembre celebrarem els 10 anys d’A-porta

 

Notícia CONFAVC / Barcelona, 31 d’agost del 2026.- Fa deu anys que el projecte A-porta de la Confederació aterra als barris de Catalunya amb un model d’intervenció comunitària altament innovador basat en una clau: és el teu veí o veïna qui et pot ajudar a millorar la teva qualitat de vida. És la comunitat –el barri i els recursos que hi ha-  el pal de taller que ajuda al propi veïnat a superar situacions de vulnerabilitats, com la solitud no volguda, la pobresa energètica, els hàbits alimentaris poc saludables, entre d’altres.

Per la seva tasca d’innovació social i transformació comunitària ha estat reconegut per diferents institucions i administracions. Per exemple, el 2025 va rebre el  Premi a l’Experiència Transformadora, atorgat el 2025 en els Premis de Participació de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social de l’Estat espanyol (EAPN-ES);  el Premi a la Innovació en Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, concedit aquest mateix any per la Plataforma Educativa; el 2020, el Premi Civisme (categoria d’Innovació) atorgat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya; el Premi Desafío RECI (Diversity Advantage); atorgat per la Red Europea de Ciudades Interculturales (RECI), iniciativa impulsada pel Consell d’Europa; i el  2018, el  Premi a la Innovació i la Transformació Social (Millor projecte social d’Espanya), atorgat per la Fundació ”la Caixa”. 

Per tota aquesta trajectòria que ja ha transformat 25 barris de 18 municipis de Catalunya des del 2016, us convidem el 12 de novembre a una jornada de celebració molt especial al Teatre del Centre Cívic de la Zona Nord . De moment SAVE THE DATE: apunteu-vos-ho a les agendes! «Darrere la porta: el barri» i volem que també hi sigueu vosaltres i la vostra AV!

 

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA RURAL. A L'OCTUBRE A LLEIDA COMMEMOREM AQUESTA DATA AMB ACTES DE REIVINDICACIÓ I LLUITA. EL DIA 17 HOMENATGE

 

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA RURAL. A L'OCTUBRE A LLEIDA COMMEMOREM AQUESTA DATA AMB ACTES DE REIVINDICACIÓ I LLUITA

 

AMB MOLT ORGULL PRESENTEM LA XARXA VEÏNAL A LLEDA "TOTES SOM PUNT LILA DE LA FAVLL"

 

US ESPEREM !!

A LA FESTA MAJOR DE BALÀFIA I AL MÓN VEÏNAL ACCIÓ DE VISIBILITZACIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES. BATEGUEM PER LES QUE JA NO HI SÓN

 

50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Actes reivindicatius a totes les contrades. Institucional

 

50 anys de les Jornades de 1976: memòria i actualitat

El record de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona ha estat un dels eixos centrals dels actes realitzats a tota Catalunya. Aquella trobada, celebrada al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 1976 i que va reunir milers de dones, va situar per primera vegada en un fòrum públic i obert un conjunt de reivindicacions que avui formen part del marc jurídic i institucional del país.

La commemoració d’aquest aniversari s’emmarca en el programa oficial d’efemèrides del Govern. L’Institut Català de les Dones organitzarà diversos actes al llarg de l’any, així com una exposició itinerant i publicacions específiques per recuperar i divulgar el llegat d’aquelles jornades.

De la commemoració a l’acció

El Govern ha volgut situar el 8M no només com una jornada de reconeixement, sinó com un moment per revisar l’estat de la igualtat efectiva al país. En aquest sentit, ha recordat que l’acció en matèria d’igualtat es desplega de manera transversal i sostinguda, amb l’objectiu d’abordar l’autonomia econòmica de les dones, la redistribució del temps i les cures i l’erradicació de les violències masclistes.

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/798649/president-illa-quan-hi-ha-mes-igualtat-homes-dones-mes-progressa-catalunya

Benvingudes i benvinguts al I Congrés Dones que mouen Ciutats a Lleida 23 i 24 d’octubre a La Llotja

Dos dies per debatre sobre la igualtat i els drets de les dones, la justícia econòmica, una vida lliure de violències masclistes i una governança compartida.

🔗 Enllaç programa: https://www.paeria.cat/ca/serveis/i-congres-dones-que-mouen-ciutats/i-congres-23-i-24-doctubre-de-2026/programa

Inscripció gratuïta. Places limitades.

🔗 Enllaç d'inscripció: https://app.bipeek.com/registro-evento/DFH62uMJ8tHeLzGe1bFqxAZF8Xy7gB1gCxXrD0uv8sS2ijishtNA5HWoeeJm

Us  esperem 🗓️ el 23 i 24 d’octubre a La Llotja de Lleida! 💜

Maria Göppert-Mayer . Tal dia com avui va nèixer aquesta científica alemanya afincada als EEUU que va canviar la física nuclear!

28 de juny de 1906, va néixer Maria Göppert-Mayer, física guardonada amb el Nobel pel model de capes nuclear. Va trencar barreres en ciència #científiques #físiques #nobelprice #feminismes #capdonaenoblit

ES COMMEMORARAN ELS 50 ANYS DE LES JORNADES CATALANES DE LA DONA !!

 

I Congrés a Lleida DONES QUE MOUEN CIUTATS

 

El I Congrés Dones que mouen ciutats, està programat per als dies 23 i 24 d'octubre de 2026 a La Llotja de Lleida, s'erigeix com una plataforma estratègica per a la implementació local de l'agenda feminista global.

En aquest congrés es presentaran els resultats de les fases prèvies, i es contrastaran les propostes a escala global, amb la participació de dones d’arreu i des de diferents perspectives.

El congrés adopta un mandat temàtic directament alineat amb les àrees crítiques identificades per la CSW69 que planteja tres debats: Justícia econòmica, Governança i participació, i el Dret a una vida lliure de violències, que sorgeixen de les crides a l'acció i dels reptes fonamentals destacats en la Declaració Política de la 69a Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW69) de les Nacions Unides.

El Congrés neix a Lleida, però mira al món. La ciutat i el seu entorn ofereixen un terreny fèrtil per arrelar aquestes discussions globals en la realitat del territori. El congrés, per tant, no només portarà el debat global a Lleida, sinó que també amplificarà i connectarà les iniciatives locals a un marc d'acció més ampli, generant solucions que siguin alhora globalment informades i localment pertinents.

Es proposa un model de congrés interactiu, participatiu i orientat a l'acció, que busca no només diagnosticar els problemes, sinó concrear solucions.

Amb l’objectiu de pensar per a l’acció, d’oferir respostes i aportar solucions entorn d’aquests tres eixos, hem organitzat tres taules de debat, que tindran lloc entre novembre i desembre de 2025:

• Dret a la justícia econòmica i a una distribució equitativa de les oportunitats i els recursos
• Dimecres 12 de novembre a les 18 h (Sala Alfred Perenya)
• Dret a una vida lliure de violències masclistes
• Dimecres 19 de novembre a les 18 h  (La Llotja)
• Dret a la governança i a la participació plena en la vida pública
• Dimecres 3 de desembre a les 18 h (Sala Col·legi Enginyeria- C/ Aribau)

Volem comptar amb la participació activa de les dones del municipi de Lleida per enriquir aquests debats, tant a títol individual com en representació de les diferents entitats del teixit associatiu femení.

Podeu consultar les propostes de les dones de Lleida a través de l'enllaç següent:

Propostes de les dones de Lleida

   

PROPERAMENT ES COMMEMORARAN ELS 50 ANYS DE LES JORNADES CATALANES DE LA DONA. A LLEIDA ENS AVANCEM !!

 

ENCUENTRO DE LAS MUJERES VECINALES DE L'ESTAT ESPANYOL. LES DONES S'UNEIXEN PER COMBATRE EL MASCLISME, ELS DISCURSOS D'ODI, LA INTOLERÀNCIA I EL FEIXISME

 

AMB EL LEMA AVANCEM. RESISTÈNCIA I DESAFIAMENT

LA LLUITA CONTINUA 1 de maig FEMINISME. PENSIONS DIGNES. RECORDEM A CLARA ZETKIN

 Del feminisme a les pensions, la manifestació de l’1 de maig agrupa les principals reivindicacions del moment

A les manifestacions d'aquest any les proclames aniran en favor de la igualtat salarial entre homes i dones, en defensa del sistema públic de pensions i pels drets laborals en general. “S'enten el dia d’avui com una jornada de lluita i reivindicació necessària per canviar la correlació de forces i combatre l’explotació, la precarització i l’opressió”, reivindiquen els diferents manifests que es llegiran en acabar les manifestacions i protestes.

RECORDEM A CLARA ZETKIN

A LLEIDA ENCARA NO TENIM UN CARRER AMB EL SEU NOM !

Clara Zetkin (Königshain-Wiederau, 5 de juliol de 1857 - Arkhangelskoye, 20 de juny de 1933), amb nom de soltera Clara Eissner, fou una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de les dones.^[1]

Destacà en l'organització del Sindicat d'Enquadernadors de Stuttgart i en el Sindicat de Sastres i Modistes. Estudià a Leipzig; el 1892 fundà el diari Gleichheit («Igualtat»),^[2] i des del 1895 fou membre de l'Executiva Nacional del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), on s'arrenglerà amb l'esquerra front la dreta d'Eduard Bernstein i el centrisme de Karl Kautsky. El 1914, fou l'única responsable de l'SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg, i fou empresonada per oposar-se a la Primera Guerra Mundial.

Com a secretària de l'Oficina Internacional de les Dones Socialistes, el març del 1915 organitzà la conferència de Dones Socialistes. Defensà el sufragi femení universal front les propostes d'un sufragi masculí universal combinat amb un sufragi femení censatari.^[3][4] Amiga de Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, i vinculada al moviment de la Lliga Espartaquista, participà en la fundació del Partit Comunista d'Alemanya (KPD). El 1920 fou elegida delegada al Reichstag fins a 1933. Membre del Comitè Executiu de la Internacional Comunista des del 1921, a partir del 1924 residí a Rússia de manera permanent.

Quan els Nazis van prendre el poder en 1933, el Partit Comunista va ser il·legalitzat. Clara Zetkin es va exiliar a la Unió Soviètica, on va morir el 20 de juny de 1933 a Moscou, a l'edat de setanta-cinc anys.^[1]

Al barri barceloní de la Sagrera hi ha un carrer que porta el seu nom.

Totes som Punt Lila. A la FAVLL i amb Barris Violetes comencem a treballar per adaptar a Lleida aquesta iniciativa ! Us deixem un "tast" d'informació

 

Totes som Punt Lila és una xarxa de suport veïnal contra la violència masclista promoguda per la Favb amb l’acompanyament de la Comissió de Feminismes de la Federació i la implicació de les Vocalies de Dones i de Feminisme de les asociacions veïnals de Barcelona. És un projecte autogestionat per associacions veïnals, veïnes, entitats i equipaments de barri. Actualment, la xarxa està present als barris del Raval, Sant Antoni, La Marina i Esquerra de l’Eixample.

Les botigues, entitats i equipaments dels barris -tant diürns com nocturns- formen part d’una xarxa d’espais segurs que té com a finalitat prevenir, detectar i visibilizar la violència masclista. Identificaràs aquests espais perquè tenen un adhesiu a la porta. Adreça’t al punt lila més proper si vius algun tipus de violència.

Els punts lila:

• Donen suport i acompanyament a les dones que pateixen algun tipus de violència psicològica, física o sexual.
• Instal·len carpes de color lila a espais estratègics dels barris que formen part de la xarxa per conscienciar la comunitat sobre la violència masclista.
• Fan mapatges i marxes exploratòries amb les veïnes per detectar zones segures i insegures dels barris.

Vols formar-ne part?

Si vols formar part de Totes Som Punt Lila i constribuir a fer créixer la xarxa comunitària i veïnal, participa en aquest radar feminista enviant-nos un correu electrònic o trucant a la FAVLL bvioletesfavll@gmail.com

La 70a sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de les Nacions Unides (CSW70) s'ha reunit del 9 al 19 de març, tot just fa un mes de l'Informe emés per L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius hi ha participat activament com a part de la delegació catalana i membre del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) i

 

https://lassociacio.org/la-csw70-evidencia-tensions-globals-pero-consolida-els-drets-de-les-dones-en-un-context-advers/

La CSW70 evidencia tensions globals però consolida els drets de les dones en un context advers

S'APROPA SANT JORDI a BALÀFIA CURSA, NOVEL.LES I LITERATURA Asmaa Aouattah

 

Asmaa Aouattah

Aviat la tindrem a Balàfia, compartirem el seu mestratge i les seves vivències com a escriptora i activista social!

Us deixem la seva entrevista amb la companya de la CONFAVC Omaira Beltrán 

La periodista intercultural Omaira Beltrán realitza, per a Itacat Ràdio, una entrevista a Asmaa Aouattah, escriptora catalano-amazig d'origen rifeny. Asmaa Aouattah és una reconeguda activista defensora de la llengua amaziga i a l'entrevista ens explica, d'una banda, la situació política actual i cultural del Rif i del Marroc i, de l'altra, ens parla de la seva producció literària. Asmaa Aouattah és llicenciada en filosofia per la Universitat Mohamed Ben Abdellah de Fes, El Marroc, amb un Màster en Construcció i Representació d'Identitats Culturals, per la Universitat de Barcelona (UB) i un altre Màster en Agents d'Igualtat d'Oportunitats, per a la Universitat de Lleida (UdL). Va treballar com a Agent d'igualtat al Consell Comarcal del Maresme, a Mataró, i dedica el seu temps lliure a l'activisme i a l'escriptura. En l'àmbit de la literatura, Asmaa Aouattah ha publicat el poemari: "Entre cendra i foc. Poemes dedicats al Moviment Popular Rifeny (Hirak Rif)" (Neret Edicions, 2020), en català i amazic. També ha publicat el llibre de contes titulat "L'etern retorn" (Voliana Edicions), el febrer de 2018 en llengua catalana, i el 2025 en llengua castellana. Itacat Ràdio és un projecte de l'Agència de Comunicació Intercultural ITACAT, de l'Associació Llatins per Catalunya i de la Xarxa Barcelona Antirumors. Amb la col·laboració del CIEMEN.

https://www.youtube.com/watch?v=s4Fd3cefe-c

https://ca.wikipedia.org/wiki/Asmaa_Aouattah

GRÀCIES PER PENSAR AMB NOSALTRES

S'APROPA SANT JORDI a BALÀFIA CURSA, NOVEL.LES I LITERATURA ... CONEIXEU a Maria Carme Roca, Escriptora Catalana ??

Elles també maten

Recull de relats

Relat de M.C.Roca: Uns Bons Veïns

Llibres del Delicte. Novembre 2013. 3ª Edició.
També edició en castellà: Ellas También Matan

Tretze escriptores composen un relat ben negre. Fora manies i supersticions. El tretze és un bon número. Amb aquest recull de relats s'ha fet un exercici de literatura criminal femenina per demostrar que les autores catalanes escriuen allò que els surt de l'ànima, però que si cal matar, maten.

 https://www.mcarmeroca.cat/

87 MARXA CONTRA ELS FEMINICIDIS TOTES X TOTES. NO DEFALLIM EN LA VISIBILITZACIÓ DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

 

RUTA PELS CARRERS EN NOM DE DONA DE BALÀFIA

 Els carrers de Balàfia viuran, el dijous, 26 de març la ruta dedicada als carrers i espais que porten nom de dona, una iniciativa impulsada pel Cercle Violeta de Balàfia i l’AV Balàfia amb donabalafia en el marc del International Women’s Day. La proposta, s’afegeix a la ruta titulada “Dones que inspiren”, proposada per l’Institut Torre Vicens que vol reivindicar la memòria i les aportacions de dones vinculades a l’educació, la sanitat, la cultura, l’activisme i la vida comunitària, i reforçar la seva presència en un espai públic, nomenclàtor,  on històricament estan infrarepresentades.

Els recorreguts per carrers de dones, com la "Ruta de les dones que inspiren Balàfia" a Lleida https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/ruta-de-les-dones-que-inspiren-balafia-141851784 o l'itinerari a Tarragona https://bibliotecatarragona.gencat.cat/ca/actualitat/detalls/noticia/Ruta-Aloguin, destaquen la història i els mèrits de dones rellevants en el nomenclàtor urbà. Aquestes rutes, sovint organitzades al voltant del 8M, reivindiquen la visibilitat femenina en l'espai públic https://cervera.cat/actualitat/noticies/cervera-acollira-lacte-unitari-del-8m-a-les-terres-de-lleida-amb-litinerari-guiat-simplement-perque-son-dones.

8M, AL MÓN VEÏNAL PARLEM DE PERSPECTIVA DE GÈNERE INTERSECCIONAL. PARLEM DE FEMENISMES i PER CLOURE LES ACTIVITATS EN COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES US PRESENTEM UNA DONA SÀVIA DE L' EDAT MITJA REFERENT I US FEM UN APUNT D'UN ALTRA DE MÉS PROPERA

 

 HI HA MOLTES HISTÒRIES DESCONEGUDES DE DONES SÀVIES DE L'EDAT MITJA

"Domina Hieronyma Gort, monialis interrogatus ut supra, dixit que Aldonça Mediona ha tingut moltes voltes a don Joseph Marles en casa donant-li entrada i aço ha durat set o vuyt mesos y que Ana Castro tenia en sa casa bandolers y entre altres hun que’s deia Barberet (...) may se ha servada la clausura en lo present monestir y eren vingudes a termens que alguna senora anava ma per ma ab homens per lo present monestir." 

Aquest és un dels testimonis recollits en un informe que el gran priorat de Catalunya de l’orde hospitalari de Sant Joan va redactar l’any 1581, arran de la visita que va fer al monestir santjoanista de Santa Maria d’Alguaire (Segrià), on, segons la investigació, s’estaven cometent “grans escàndols” entre la comunitat de monges que hi vivien. Se les acusava, entre altres infraccions de la regla monàstica, de no respectar la clausura.

Durant més de tres segles, la comunitat de monges de Santa Maria d’Alguaire va ser una de les més poderoses de la Catalunya medieval, fins que el seu rebuig a la imposició de la clausura i la traïció d’una de les seves membres les va portar a ser reprimides per les autoritats religioses

“Marquesa de la Guàrdia, fundadora, comendadora i benefactora del monestir femení de la Mare de Déu d’Alguaire de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem”

Per saber-ne més vegueu

https://www.sapiens.cat/revista/sapiens-287/santa-maria-alguaire-monestir-escandols_405142_102.html

Aquest article es va publicar en el número 287 del Sàpiens (març 2026)

Podeu consultar el llibre Història de la vila d’Alguaire i el seu monestir santjoanista, de Josep Lladonosa (Ajuntament d’Alguaire, 2007). La Universitat de Barcelona organitza jornades de portes obertes per visitar el jaciment. També podeu seguir els darrers descobriments i publicacions relacionades amb el monestir a la web del projecte Priores, senyors i prínceps. Els espais de poder a la Catalunya medieval i moderna, de la UB: www.ub.edu/lamub/psp.