AMB EL LEMA AVANCEM. RESISTÈNCIA I DESAFIAMENT
About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot,
AQUÍ US DEIXEM EL VÍDEO
El Monestir femení santjoanista Més important de catalunya de l'època medieval
Del feminisme a les pensions, la manifestació de l’1 de maig agrupa les principals reivindicacions del moment
A les manifestacions d'aquest any les proclames aniran en favor de la igualtat salarial entre homes i dones, en defensa del sistema públic de pensions i pels drets laborals en general. “S'enten el dia d’avui com una jornada de lluita i reivindicació necessària per canviar la correlació de forces i combatre l’explotació, la precarització i l’opressió”, reivindiquen els diferents manifests que es llegiran en acabar les manifestacions i protestes.
RECORDEM A CLARA ZETKIN
A LLEIDA ENCARA NO TENIM UN CARRER AMB EL SEU NOM !
Clara Zetkin (Königshain-Wiederau, 5 de juliol de 1857 - Arkhangelskoye, 20 de juny de 1933), amb nom de soltera Clara Eissner, fou una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de les dones.[1]
Destacà en l'organització del Sindicat d'Enquadernadors de Stuttgart i en el Sindicat de Sastres i Modistes. Estudià a Leipzig; el 1892 fundà el diari Gleichheit («Igualtat»),[2] i des del 1895 fou membre de l'Executiva Nacional del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), on s'arrenglerà amb l'esquerra front la dreta d'Eduard Bernstein i el centrisme de Karl Kautsky. El 1914, fou l'única responsable de l'SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg, i fou empresonada per oposar-se a la Primera Guerra Mundial.
Com a secretària de l'Oficina Internacional de les Dones Socialistes, el març del 1915 organitzà la conferència de Dones Socialistes. Defensà el sufragi femení universal front les propostes d'un sufragi masculí universal combinat amb un sufragi femení censatari.[3][4] Amiga de Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, i vinculada al moviment de la Lliga Espartaquista, participà en la fundació del Partit Comunista d'Alemanya (KPD). El 1920 fou elegida delegada al Reichstag fins a 1933. Membre del Comitè Executiu de la Internacional Comunista des del 1921, a partir del 1924 residí a Rússia de manera permanent.
Quan els Nazis van prendre el poder en 1933, el Partit Comunista va ser il·legalitzat. Clara Zetkin es va exiliar a la Unió Soviètica, on va morir el 20 de juny de 1933 a Moscou, a l'edat de setanta-cinc anys.[1]
Al barri barceloní de la Sagrera hi ha un carrer que porta el seu nom.
Totes som Punt Lila és una xarxa de suport veïnal contra la violència masclista promoguda per la Favb amb l’acompanyament de la Comissió de Feminismes de la Federació i la implicació de les Vocalies de Dones i de Feminisme de les asociacions veïnals de Barcelona. És un projecte autogestionat per associacions veïnals, veïnes, entitats i equipaments de barri. Actualment, la xarxa està present als barris del Raval, Sant Antoni, La Marina i Esquerra de l’Eixample.
Les botigues, entitats i equipaments dels barris -tant diürns com nocturns- formen part d’una xarxa d’espais segurs que té com a finalitat prevenir, detectar i visibilizar la violència masclista. Identificaràs aquests espais perquè tenen un adhesiu a la porta. Adreça’t al punt lila més proper si vius algun tipus de violència.
Els punts lila:
Vols formar-ne part?
Si vols formar part de Totes Som Punt Lila i constribuir a fer créixer la xarxa comunitària i veïnal, participa en aquest radar feminista enviant-nos un correu electrònic o trucant a la FAVLL bvioletesfavll@gmail.com
https://lassociacio.org/la-csw70-evidencia-tensions-globals-pero-consolida-els-drets-de-les-dones-en-un-context-advers/
Engeguem la Xarxa de Suport per la Regularització a Lleida
Perquè cap persona és il·legal .
Xerrada informativa Dilluns 20 d'abril
🕡 18:30
📍Camp de bitlles del Centre Cívic de Balàfia
https://maps.app.goo.gl/ZNfj5ZErPUChpBSp7
Recull de relats
Relat de M.C.Roca: Uns Bons Veïns
Llibres del Delicte. Novembre 2013. 3ª Edició.
També edició en castellà: Ellas También Matan
https://www.mcarmeroca.cat/