donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dimecres, 23 de novembre de 2022

FORA DEL NOSTRE VEINAT LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!. MANIFEST DE LES ASSOCIACIONS VEÏNALS DE CATALUNYA

LES VEINES I VEINS VOLEM CARRERS I BARRIS SEGURS.

FORA DEL NOSTRE VEINAT LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

Les violències i assetjaments vers les dones, criatures, lesbianes, transsexuals i totes les que no s’ajusten a la heteronormativitat, es manifesta de moltes maneres i en molts àmbits -familiar, polític, cultural, esportiu, escolar, laboral i també en els carrers dels nostres barris.

Les violacions a l’espai públic han anat creixent. la violència vicària cada cop és més present i el dany que s’ocasiona a les criatures i als  essers estimats per part de l’agressor ha de tenir una resposta contundent de condemna.

Veiem molt llunyà l’any 1997 quant Anna Orantes Ruiz va ser cremada pel seu marit arrel de la denuncia que ella fa en un programa televisiu pels maltractaments que estava patint. A partir d’aquest fet les administracions van reaccionar i es van prendre mesures tal i com el moviment feminista, el moviment de dones feia molt que reclamaven. No obstant, encara queda molt camí per recórrer, de forma especial pel que fa a la prevenció i a l’acollida de les dones que pateixen maltractaments i els seus fills i filles.

L’espai públic ha de ser un espai segur per a tothom i fer-ho possible ha de ser un objectiu de les administracions i també de les associacions, comunitats i entitats.

El degoteig d’assassinades no s’atura, any rere any hem de recordar el noms i cognoms de totes les que ja no hi son entre nosaltres.

Alcem les nostres veus i totes juntes cridem ben fort que volem una societat tolerant, lliure, que cadascú pugui desenvolupar-se com a persona amb total llibertat, sense coaccions ni menysteniment, que es pugui estimar a qui es vulgui.

Les dones de les associacions veïnals visibilitzem-nos participant en tots els actes que es portin a terme als nostres pobles i ciutats.

Des de la CONFAVC proposem a les Federacions i associacions veïnals “El carrer del Bon Tracte” amb activitats per a visibilitzar la lluita contra la violència de gènere i ens sumem al manifest de les entitats feministes “novembre feminista 2022” així com a les manifestacions que es duran a terme el dia 25 a totes les poblacions de Catalunya.

 https://confavc.cat/la-confavc-presenta-el-projecte-barrisvioletes-a-la-xviii-edicio-del-forum-contra-les-violencies-de-genere/


dimecres, 16 de novembre de 2022

MANIFEST DEL MÓN DE L'ESPORT CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Manifest del món de l’Esport per a l’eliminació de la violència envers les dones
25 de novembre de 2022
Des del món de l’Esport, denunciem totes les formes de violències masclistes, en especial les violències sexuals, i volem assenyalar l’agressor com a únic responsable per cosificar, humiliar, dominar, generar por i restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones. 
Perquè sovint les agressions ocorren en espais considerats privats i les cometen els propis amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers. 
Volem denunciar les diverses expressions de violències que pateixen les dones en els àmbits familiar, de parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític i ens revelem contra el patriarcat que les identifica. 
Des del món de l’Esport, interpel·lem tota la societat a desprendre’s dels estereotips, rols i mandats de gènere, per identificar i denunciar aquelles actituds i conductes que legitimen, banalitzen o que directament constitueixen violència sexual. 
És una tasca conjunta d’homes i dones construir un imaginari col·lectiu on la igualtat sigui un fet amb una mirada inclusiva. 
Des de l’Esport refermem el compromís amb la llibertat i la garantia del dret de les dones a la seguretat, a la integritat física i psicològica, a la salut, a l’educació, a la participació social i política. 
Per un Esport Segur, amb respecte, dignitat, igualtat, llibertat i joc net. 
Per una societat més lliure i per l’erradicació de les violències masclistes! 

dimarts, 15 de novembre de 2022

PREMI “BALÀFIA” La comissió del 50è aniversari del Moviment Veïnal a Balàfia i l' AV Balàfia us animem a participar ! BASES pel 2022

Objectiu:

Reconèixer, posar en valor i fer visible la trajectòria o actuacions de persones físiques, entitats, organismes, empreses o mitjans de comunicació, que hagin destacat per la seva solidaritat, professionalitat o contribució a una millora social en l’àmbit del propi barri de Balàfia.

BASES

1- El premi tindrà caràcter bianual. Consistirà en una figura, relacionada amb Balàfia.

2- El període de presentació de candidatures serà durant el 2n trimestre de l’any en què es concedeix el premi.

3- El jurat estarà format per una comissió de 5 membres de l’AV Balàfia. Serà nomenat per la seva Junta. Podrà concedir premis especials o accèssits, o bé declarar-ho desert, si així ho decideixen la majoria dels seus membres.

4- Els candidats o les candidates al premi podran ser-ho a proposta d’algun membre de l’AV Balàfia o de qualsevol persona o entitat de la ciutat de Lleida.

5- La candidatura s’haurà de presentar en sobre tancat, amb les dades d’identificació de la persona o entitat proposada, (nom, cognoms i, si és possible, telèfon), afegint els mèrits que justifiquin la seva candidatura, així com les dades (nom, cognoms i telèfon) de la persona que la presenta.

6- Els candidats, pel fet de ser-ho, han d’acceptar els criteris de selecció i veredicte final, així com qualsevol decisió presa pel jurat en la resolució del premi.

7- Si es presenta alguna auto-candidatura, quedarà desestimada.

8- No es podrà tornar a premiar a qui ja hagi rebut el premi durant els darrers 5 anys.

9- Es garantirà, al llarg de tot el procés de deliberació del jurat, la confidencialitat dels

candidats o candidates, així com els motius pels quals han estat presentats al premi. El

nom del guanyador/a es farà públic després d’haver-ho comunicat a l’afortunat/-ada i d’haver-ho acceptat.

10- Els mèrits del guanyador/a es faran públics en el moment del lliurament, que tindrà lloc en el marc de la Festa Major de Balàfia.



BASES pel 2022

Les mateixes, excepte els apartats 2, 3 i 10, que adopten el redactat següent:

2- El període de presentació de candidatures serà durant el mes de novembre.

3- El jurat estarà format per la Comissió organitzadora del 50è aniversari del moviment veïnal a Balàfia.

10- Els mèrits del guanyador/a es faran públics en el moment del lliurament, que tindrà lloc en l’acte de cloenda dels 50 anys del moviment veïnal de Balàfia.

COMISSIÓ 50È ANIVERSARI

diumenge, 13 de novembre de 2022

Hem de deixar de banda els valors consumistes, deixar de ser egoistes. Benestar i desenvolupament un binomi pervers?

L'accés al coneixement humà és meravellós,  però, per exemple,  l'ús que fem d'Internet es consumista. El planeta Terra s'està convertint en un mercat mundial. El màrqueting és el problema?  una matèria maleïda?: ens ensenyen a mentir, i a fer-ho amb un gran orgull perquè així vendran més. Hauríem d'analitzar el que es ven a Internet: primer t'engreixen amb els productes que et venen, i després et venen els cursos per aprimar...

 No necessitem pràcticament res d'això!!

Tornar a tenir consciència és una feina feixuga, hem d'aturar-nos un moment i reflexionar si estem fent bé les coses. 

dijous, 10 de novembre de 2022

LA SITUACIÓ DE LES DONES A L'IRAN. Mahsa Amini símbol de les dones ! “Dona, vida, llibertat”

 
fotografia de https://directa.cat/les-dones-revolten-liran/ 
Gràcies
Les manifestacions que han tingut lloc fa poc a l’Iran arran de la mort de Mahsa Amini , la noia detinguda a Teheran per la policia de la moral, han desfermat un cop més la polèmica sobre l’actuació d’aquesta policia (que patrulla pels espais públics per fer complir la llei del vel i altres normes islàmiques) i sobre la situació de les dones a la República Islàmica de l’Iran. 
Des de la Revolució Islàmica del 1979 estan obligades per llei a portar un vel que els cobreixi el cap i el coll i els tapi els cabells. 
Tot i així, durant aquestes últimes dues dècades, a Teheran i altres ciutats importants cada vegada n’hi ha més que deixen que alguns flocs de cabells els surtin del vel com a forma de protesta. 
D'un temps ençà algunes iranianes comparteixen fotos en què les veiem traient-se el mocador per demostrar l’oposició a la llei del hijab, que els prohibeix ensenyar els cabells en públic.

La Projecció del documental: Nasrin, i col·loqui al voltant de la situació de les dones a l'Iran amb Mohsen RamezaniMarjan H Tehrani i Chelo Álvarez- Stehle va tenir lloc a Lleida.

Documental narrat per la guanyadora de l'Òscar, Olivia Colman, sobre l’advocada iraniana Nasrin Sotoudeh, condemnada a 38 any de presó i 148 assots per defensar els drets de les dones.

Nasrin, és un retrat immersiu d’una de les activistes de drets humans i presa política més reconegudes, l’advocada Nasrin Sotoudeh. En els tribunals i als carrers, Nasrin ha lluitat durant molt de temps pels drets de les dones i les xiquetes, minories religioses, periodistes, artistes i persones condemnades a pena de mort. Durant el rodatge, el juny de 2018, Nasrin va ser detinguda per representar les dones que protestaven contra la llei de l’obligatorietat del hijab a l’Iran.

dimarts, 8 de novembre de 2022

La FAVLleida ha celebrat una jornada de participació ciutadana en els marc dels seus 40 anys de l' Escola de Participació Ciutadana. Posem en valor el treball de les dones.

 

Les  dones  del moviment veïnal d’ahir i d’avui

 FAV - Moviment veïnal a Lleida i DONES

Recollit del Programa Anònimes del Casal de la Dona (text lliure) 

i aportacions testimonials de dones

 Aquest text va anar per totes...

A Catalunya, els moviments veïnals de la dècada dels seixanta i setanta van tenir una intensitat i una extensió molt destacades i van contribuir clarament a resoldre la transició política a favor de la democràcia.

La participació de les dones en aquests moviments va ser molt rellevant i alhora decisiva per a la pròpia existència, gràcies a elles, a les seves reivindicacions i al seu treball es van construir carrers, escoles, places, equipaments esportius, centres de salut, i d’atenció a les dones, planificació familiar, etc. però han restat invisibles i anònimes en quasi tots els casos. 

Van ser moltes les dones que van col·laborar amb els moviments veïnals de forma anònima des del seus inicis als anys 60s, mai sabrem com és deien i quines van ser les seves accions i obres. Ho van fer al llarg de dècades, comencem a documentar-ho a partir dels anys 70s.

Aquest període de reconeguda importància per la història del nostre país no hauria estat possible sense la seva col·laboració i vàlua. Poc reconegudes i Invisibilitzades moltes d’elles. De d’altres  n’ha quedat documents amb el nom i una breu explicació testimonial, són les que a continuació nomenem.

Cal agrair el treball realitzat de recollida de dades i de reconeixement per part de les tècniques del casal de la Dona de l’ Ajuntament de Lleida amb el Programa Anònimes, i del moviment veïnal de Lleida, on s’ha recuperat una part d’aquesta història.

El programa municipal “Anònimes”, que organitza el Casal de la Dona de l’Ajuntament de Lleida en col·laboració amb les vocalies i les associacions de dones del municipi. Te com a objectiu descobrir les vides i la trajectòria personal i social de lleidatanes anònimes que han treballat i treballen activament en la construcció d’una ciutat acollidora, igualitària, tolerant i respectuosa amb la diversitat. S’ha fet un reconeixement a les activistes socials que han desenvolupat la seva tasca, molt important i des de molts àmbits, callada, invisible al llarg de dècades fins als nostres dies

L’activitat “Anònimes” forma part del programa “Activa’t al Casal” i es desenvolupa en diferents espais municipals. Fins ara s’ha fet el reconeixement a un total de 12 dones de diferents barris de la ciutat per visualitzar la tasca que fan cada dia a favor de la comunitat.

En aquests moments també estan realitzant recollida de dades i testimonis l’ Àngels Torrelles i Francesc Closa, als quals agraïm el seu treball des d’aquestes línies.

  S’han dut a terme els reconeixements següents:

 A Pardinyes, Ramona Salla. Fa 50 anys que treballa pel barri en tot tipus d’iniciatives cíviques i socials. Des del 1968 ha estat vinculada a la creació de l’AMPA de l’escola del barri, de l’ associació de veïns, de la Coral llums de Veu i la Tuna. Ha impulsat la Processó de la Somereta. Ha format part de la junta de la Llar de Jubilats.

  A Cappont, Rosa Pascual, fundadora de la vocalia de Dones en aquest barri. Pascual va liderar el grup de dones des del final de l’any 1989 fins al 1994. Va estar vinculada a la junta de Comerciants del Centre Històric. Destaquen també les hores dedicades a l’atenció i l’acompanyament de persones grans i malaltes en diversos centres i residències de gent gran, com també la seva implicació amb els grups de teatre per a gent gran.

  A Templers-Escorxador, Dolores Ariño, presidenta de la Vocalia de Dones del barri Templers-Escorxador des del 1993; presidenta de la Taula contra el càncer des de fa 15 anys (AECC-Lleida), i cooperant al Senegal (ONG Veïns del mon) durant 4 anys.

  A Noguerola-Estació-Segre, Dolors Flix. Va impulsar i liderar la Vocalia de Dones de l’AV del barri de Noguerola i ha estat i es una persona activa en la reivindicació dels drets  de les dones. Ha col·laborat amb entitats com l’Associació de Familiars d’Alzheimer, AECC-Lleida, lliga contra el Càncer, Colors de Ponent, etc. A més, ha participat amb el Consell Municipal de les Dones. Amb ella col·laborant estretament va estar fins el seu decés Montse Morguí

  A la Mariola, germanes Araceli i Mercè Molina, líders del moviment veïnal i femení a la Mariola i fundadores de l’Associació Lleidatana d’Ajut al Toxicòman (ATALL). Araceli Molina, per la seva banda, es també fundadora de la confraria El Natzarè.

  A Magraners, Paquita Roure, missionera auxiliar de l’Esglèsia. Tota una vida dedicada al servei a les persones des del vessant religiós i espiritual. Va treballar a ASPROS i està vinculada al barri de Magraners per mitjà de la parròquia de Sant Josep Obrer, fent voluntariat amb els grups de pastoral.

 Al Barri Universitat, Carmina Gómara pionera en l’organització d’activitats per a dones i vinculada a l’associació  veïnal des de fa gairebé 30 anys. Va posar en marxa un taller de costura que va arribar a tenir 30 treballadores. Ha organitzat activitats per promoure la salut de les dones, el teixit associatiu femení i la cohesió del veïnat.

  A Balàfia, Isa Sàez, Teresa Gil, (Carme Padilla i Pilar Colias, aportació donabalafia)

Isa Sàez, presidenta de l’Associació de Veïnes i Veïns de la zona de les Verges (Balàfia Oest-Nord) als anys 80-90 fins la inclusió d’aquesta a l’ Associació de Veïns de Balàfia i Responsable de  la vocalia de la dona de l’AV de Balàfia,  vinculada també a la Plataforma Amics de Cuba contra el Bloqueig de la Llei Herms. Ha dedicat la seva vida a l’activisme social, vinculada primer a l’associació veïnal de les casetes de la Verge Blanca, de la qual va ser presidenta durant 7 anys. Com a coordinadora de la Vocalia de la Dona de l’associació Veïnal de Balafia, ha promogut l’associacionisme femení, fundadora de donabalafia associació;  i la qualitat de la vida de les dones.

 Teresa Gil. Col·laboradora també de l’ Associació Veïnal en el desenvolupament d’activitats i festes, creadora de la famosa cassola d’ “Abolafia”, en homenatge als primers pobladors del barri en l’època àrab. Medalla Macià al Mèrit del treball. Pregonera de la Festa Major del Barri. A més a més, ha tingut una vida activa i dedicada al voluntariat en diferents entitats del tercer sector com Antisida, i religioses com Càritas, l’Hospitalitat de la Mare de Deu de Lourdes i la parròquia San Antoni M. Claret.

Carme Padilla A  Balàfia va trencar motlles i va viure intensament el fenomen sociològic desenvolupat al nostre barri; resident al carrer Cartoixà Telm, des de  la seva construcció va ser treballadora incansable per la unió de les diferents entitats que el conformaven. Blocs Franco Gaminde, avui Voravia, Cases de las “Regions Devastades”, avui al bell mig d’Alcalde Porqueres, Carrers de les Verges i les diferents partides, avui dins el nucli de població; Balàfia és un dels més grans de Lleida en extensió i població. S’encarregava del secretariat de l’ associació en col·laboració amb la Sra. Paquita Sanvicen i el Sr. Joan Gómez, President de l’entitat veïnal. Potser va ser la primera feminista del barri de Balàfia,  va impulsar aquest moviment social quan encara era embrionari,  a finals dels anys setanta, desvinculant-se més tard degut a que totes les que l’havien iniciat amb ella a Balàfia es van vincular a partits polítics. La Carme va ser testimoni directe de la transformació de la vida quotidiana, de les dones i homes de Lleida. Trepitja les voreres de Balàfia, envoltada de “Glamour”, representa una època quan l’esperit de servei al  barri convidava a la participació. Els socis i sòcies li hem  d’ agrair el seu tarannà, la seva causa comuna per mantenir i millorar, si cap, el nivell de benestar de tots els veïns i veïnes. Cofundadora de l’ associació de Linfelleida, de persones afectades pel Limfedema, devastadora malaltia.

 Pilar Colias :Vídeo adjunt segons les preguntes de referència.

  A Cappont, Mati Diaz, Carme Molet, escultora, Anna Ariño

 Mati Diaz vinculada al barri de Cappont des de fa gairebé 30 anys, primer des de la Vocalia de Dones de l’Associació Veïnal, i mes tard, com a presidenta de l’Associació de Dones Àrea de la Dona de Cappont. Es organitzadora de múltiples activitats a favor de la salut, el benestar i la qualitat de vida, la formació, l’ associacionisme femení, la participació activa de les dones al barri, etc.

 Carme Molet Chicot, escultora. 2004/2005, L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el tinent d'alcalde Francesc Pané han inaugurat l'escultura que l'artista Carme Molet ha realitzat en commemoració del Dia Internacional de la Dona i que està ubicada a la plaça 8 de març.
L'escultura, que du per nom "Fent memòria", és una peça rectangular en forma d'espiral de 2,50 metres d'alt i 8 metres de llarg d'acer inoxidable. A l'escultura s'hi reflecteixen diferents noms de dona, alguns d'ells relacionats amb destacades representants de la història o de la literatura. El paer en cap ha destacat la sensibilitat de l'escultura, que "vol recóneixer el paper de les dones" . Per la seva banda, el tinent d'alcalde Francesc Pané ha dit que es pretén que l'escultura sigui un punt de trobada per a la reivindicació de la dona, "tant en moments de celebració com de protesta". L'escultura ha estat patrocinada per l'empresa ROMERO POLO.

L'Ajuntament de Lleida ha organitzat l'acte unitari de celebració del Dia Internacional de la Dona avui, a partir de les 19h, a l'Auditori Municipal Enric Granados. En el mateix acte es durà a terme un homenatge a l'esportista Meche Cadens i al col·lectiu de dones de l'Horta. També es llegirà el manifest "Dona i vida, dóna-hi vida" .

Anna Ariño Anna Ariño: "Els obstacles que afronten les dones per poder avortar són actes de violència institucional" Sobretot que respecti els drets individuals de les persones, que sigui el més progressista possible i que no es deixi a ningú fora. Un dels temes fonamentals sobre salut reproductiva per nosaltres és el dels ventres de lloguer. Sempre s'utilitza el cos de la dona per a un negoci, com la prostitució, i sempre és consumit per homes que tenen un poder adquisitiu molt més alt que les dones implicades. Voldríem que fos una llei integral, de les més avançades d'Europa si pot ser i, sobretot, que respectés la individualitat de les dones.

https://xarxanet.org/cultural/noticies/anna-arino-els-obstacles-que-afronten-les-dones-poder-avortar-son-actes-de

  Al Clot de les Granotes, Lídia Rúiz, Mercè Ciutat i Montserrat Canals

Lídia Rúiz, capítol propi

Mercè Ciutat, col·laboradora de Lídia Rúiz, unides a l’ Ateneu Popular de Ponent i a l’associació veïnal del Clot de les Granotes per la reivindicació del mateix com a Plaça Pública

 Montserrat Canals activista en les reivindicacions del moviment del Clot de les Granotes que va evitar que s’edifiqués i va aconseguir que es fes una plaça; membre fundadora (i ex tresorera) de l’Ateneu Popular de Ponent, membre de la Comissió del projecte Llars del Seminari, i col·laboradora de Càritas.

  Maria Barqué Juny, va ser una dona molt lluitadora, mestressa de casa i mare, amb 49 anys, va començar a a treballar a favor de la Diabetis, no li va costar agafar la “bandera”  i la responsabilitat de portar a l’Associació de Diabètics de Catalunya la Delegació a Lleida. l’ADC  A causa de les necessitats de l’entitat i una major visibilitat, es va sol·licitar un espai municipal a la Paeria.  Gràcies al seu activisme social i a la col·laboració del llavors regidor, Sr. Francesc Pané, a principis del 2006, es va tancar l’acord per tal d’ocupar el despatx 1.6 del Centre Cívic de Balàfia, ara anomenat Maria Barqué Juny, ubicat a C/ Terrassa nº 1. Tot aquest procés va tenir el suport de l’Associació de Veïns de Balàfia (Sr. Manolo Terrados) i posteriorment del Sr. Toni Baró, Així va començar la col·laboració entre les dues entitats. Més endavant, amb la constitució de Dona Balàfia, amb la presidenta Sra. Jos Farreny, vàrem iniciar una nova etapa de col·laborar i fer xarxa 

Ella té el mèrit d’aconseguir un gran creixement des de principis de l’any 2004 fins a principis de 2013. Des de l’inici de la diabetis del seu fill l’any 1992, va sentir la necessitat de compartir la seva experiència amb altres famílies que haguessin passat per la seva mateixa situació. Va començar a formar part de l’entitat l’any 1993 com a vocal i gràcies a la seva força i empenta, va assumir la coordinació de l’ADC Lleida a principis de 2004. Aquest impuls va fer, entre altres coses, que aconseguís un protocol amb el departament d’ensenyament per tal de posar un monitor format en diabetis a totes les sortides escolars on hi hagués un alumne amb aquesta patologia, un acord de col·laboració amb l’HUAV Lleida i l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí, per tal de donar suport a les famílies en el moment de debut. També va aconseguir formar un grup de famílies molt nombrós que servis de suport pels nous debuts, així com fer visible la diabetis amb nombroses activitats arreu de Lleida i província com per exemple, el projecte conjunt amb l’ AVV Balàfia i dba “Caminem amb la Diabetis/Anellem Lleida” per visibilitzar aquest dia a dia amb la patologia i fomentar l’activitat física al col·lectiu.

 A Llívia, a Montserrat Flix, Lolita Subirà i M. Rosa Casals. A l' horta, Partida de Grenyana , Dolors Comes Saureu. Tenim informació que del Casal de la Dona els faran el reconeixement cap a l’octubre. D’aquestes no tenim dades.

dilluns, 7 de novembre de 2022

ESCOLA DE TARDOR DE LA CONFAVC. Inscriviu-vos a l’Escola Veïnal de Tardor: des dels barris, afrontem els reptes globals. ON LINE I PRESENCIAL. TE LA PERDRÀS ?

 

Com des dels barris podem afrontar els reptes globals planetaris com la transició ecològica, l’agenda dels feminismes i la dignificació de les persones contra els discursos de l’odi. Amb aquest objectiu arrencarà el 29 de novembre l’Escola Veïnal de Tardor de TRAMA, amb una conferència inaugural a les 17h a càrrec del científic i divulgador Antoni Turiel sobre “La transició ecològica”. (Formulari d’inscripcions)

En la segona sessió del mateix 29 de novembre, el curs  “La transició ecològica des dels barris: Les comunitat energètiques”  seguirà desplegant-se amb veus expertes com l’advocada Cristina Grau; el regidor de Transició Energètica i Canvi Climàtic, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Sergi Hernández; Pau Pañella, de l’Oficina Local de l’Energia d’Osona

L’Escola seguirà el dia 30 de novembre  amb el curs Estratègies contra els discursos d’odi: els barris per la dignitat de les persones” a càrrec de la periodista Jordina Arnau – coautora també de la “Guia pràctica contra l’extrema dreta” ;   i els activistes de la Unitat Contra el Racisme i el feixisme (UCFR). Fathou Feya Secka, i David Karvala.

El curs “Construïm #BarrisVioletes: reptes del feminisme a peu de carrer”, clausurà els tres dies de formació. Un curs que comptarà amb l’expertesa  pràctica i també acadèmica de l’antropòloga i activista veïnal i feminista, Eva Fernández Lamelas, també integrant del grup de treball feminismes CONFAVC.; l’activista veïnal i social, Carmen Vega Monteagudo, activista veïnal i social; i Laura Liñares, coordinadora del projecte Barris Violetes de la CONFAVC.

Una nova Aula Virtual

Una novetat d’enguany és la posada en marxa d’una Aula Virtual a partir de la qual l’alumnat  inscrit  tindrà accés a aquesta Aula Virtual que permet aprofundir en els temes tractats al llarg de la proposta formativa amb un ventall divers de material, a més de tenir un certificat oficial de Trama si acredita l’assistència de les 4 hores (Per a fer-ho cal sempre matricular-se a partir del (Formulari d’inscripcions).

Les esmentades formacions es faran a la Sala de les Brigades Internacionals de 17 a 20.30h  (Rambla Santa Mònica, núm 10 de Barcelona) en el mateix local on actualment està albergada la CONFAVC.

Enllaços rellevants:

diumenge, 6 de novembre de 2022

EL #SILENCI TAMBÉ #MATA. L’Associació de Dones L’Aurora de Lloret de Mar convoca el 14è Concurs d’eslògans contra la violència masclista.

 

L’Associació de Dones L’Aurora de Lloret de Mar convoca el 

14è Concurs d’eslògans contra la violència masclista.

Des del dilluns 24 d'octubre al dilluns 7 de novembre, podreu presentar les vostres frases, tipus eslògan - curtes i contundents - en el formulari de contacte d'aquest blog, al correu: auroralloret@gmail.com o també al següent formulari: https://forms.gle/uHJcUSqbvp7anWiAA

La frase guanyadora serà l’eslògan que presidirà tots els actes que es faran a Lloret de Mar en motiu del Dia Internacional contra la violència masclista (25 de novembre).
Les frases guanyadores en edicions anteriors són:
2009 - No et moris per ell
2010 - Stop, es pot
2011 - El teu silenci el fa més fort
2012 - Abraça’m sense estrènyer
2013 - Ni un cop més
2014 – Amor+violència=Violència²
2015 - El #silenci també #mata
2016 - NO és NO, prou violència
2017 - Tornaré a viure sense tu
2018 - Empodera't, denúncia, allibera't 
2019 - La teva lluita és la meva
2020 - La llibertat no té gènere
2021 - Si ets indiferent, ets còmplice

divendres, 4 de novembre de 2022