US FEM UN TAST DEL QUE US ESPERA !!!
About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot,
US ESPEREM !!
L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament. Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu.
Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850. Aquest fet permeté que Catalunya se situés en la mateixa òrbita musical de molts països d’Europa, on el cant coral popular proliferava; a més, introduí a Catalunya un gènere nou que atragué immediatament l’atenció del públic barceloní i que arrelà dins la vida musical catalana. Aquest primer impuls coral estigué marcat per una clara vocació social, ja que volia ser una manera de fer música progressista i participativa, i els seus mecanismes associatius tenien com a objectiu una millora de les condicions de vida de la classe obrera a través de la pràctica de l’art. El caràcter obrer de l’associació i les idees republicanes de Clavé convertiren el cor claverià en objecte dels atacs de les forces conservadores. Molt sovint Clavé tingué dificultats per a dur a terme les seves activitats; malgrat tot, però, no solament pogué continuar realitzant les seves actuacions, sinó que, des del moment de la fundació de la societat el 1850, sorgiren altres cors que volgueren seguir-ne l’exemple, tant a Barcelona com a pobles propers, i la idea s’estengué per tot el país. Mostra d’aquest creixement i implantació del cant coral foren la creació de la primera Federació de Cors de Clavé el 1860, anomenada Associació Euterpense, i els festivals que Clavé organitzà a Barcelona entre el 1860 i el 1864, any en què arribà a reunir uns 2 000 cantors.
A Lleida, el Cor de l’Orfeó Lleidatà te una reconeguda trajectòria i els seus orígens es remonten a l’any 1861.
SALUTACIÓ FESTA MAJOR
2025
BALÀFIA. CONSTRUIR. FEM
BARRI. FEM FESTA MAJOR
Benvolgudes i
benvolguts
Aquest darrer juny
fèiem l’assemblea anual i aquesta junta veïnal, que arriba a l’equador del seu
mandat, renova la satisfacció i el compromís de participar i us volem animar a
sumar amb nosaltres i a col·laborar amb l’associació. Al fer el repàs i resum
de l’any ens ho explicàvem a la Comissió de la Festa Major, son tantes les
activitats que desenvolupem que destriar les que pugin ser més significatives
per afegir a aquesta salutació de la Festa Major de Balàfia 2025, costa molt. Quan
anem desgranant ens venen al cap totes i el que comporta i es significatiu, els
més de de 50 anys d’història de l’associació veïnal de Balàfia i aquesta ens
omple de satisfacció i al mateix temps, ens omple de responsabilitat!
L’AV
Balàfia suma fent equip i la Festa Major es un bon moment per visibilitzar a
totes les persones que realitzen un immens treball que portem a terme a l’AV
Balàfia, juntament amb donabalafia i totes les vocalies, moltes, tot un conjunt de persones que
treballen desinteressadament per tenir un barri millor, més cohesionat, més
maco, més culte, més esportiu i més “festero” , i volem que sigui el símbol del
tarannà de la junta i del barri, Sumar amb BALAFIA VIVA!
A
la Comissió de festes de l’AV Balàfia incloent ja el consolidat grup de joves,
preparem l’organització i el programa de la Festa Major de
Balàfia de 2025, que aquí us presentem, fa molts dies que treballem, amb molta
il·lusió, moltes hores de feina i tota la implicació.
Honorem a St. Bartomeu i també a la gent de barri amb aquest treball.
Aquest
any hem gaudit a principis de juliol d’un concert de Banda que ha fet un
recorregut pel barri i ha estat gràcies a la solidaritat del nostre pregoner d’aquest
any, el Mestre Amadeu Urrea Pérez, director de la Banda Municipal de Lleida.
Gràcies per acceptar l’encàrrec i fer que el nostre barri s’ompli de música que
ens cuida l’ànima !
La
Festa Major de Balàfia 2025 comença el 21 d’agost i acaba el 25, i el programa ens
portarà a més a més de les activitats habituals, lúdiques, culturals, festives,
esportives i tradicionals perquè puguem gaudir de les persones més grans a les
més menudes, moltes novetats!. L’homenatge als i les sòcies de més de 89 anys
de l’associació, per la seva fidelitat i la seva perseverança. La Festa Neó i l’Escala
HI-fi a l’emblemàtica Sala d’Actes Victòria dels Àngels del Centre Cívic de
Balàfia, un dels llocs neuràlgics del barri . Un any més, l’alegria, la gresca
i la xerinola omplirà el barri amb aquest ampli programa d’activitats. Aquest
programa inclou les que ja són una tradició, la Festa Holi i l’Escuma, el Ball
del i la sòcia, les demostracions de Zumba amb Royal Lleida Health Fitness Club,
les bitlles, la visita a les Residències del Barri de les pubilles, l’hereu i
el cabaler. El Tai-Txi, escacs, les corals: Concert dijous a la tarda abans de
la Cercavila de l’ coral i el Concert de Gospel dissabte amb Som Gospelleida de
l’AV Balàfia i les havaneres i novetats, seguiu-nos per les xarxes socials !.
Amb
la poesia i el grup de “Poesia Belles Arts” farem un Homenatge particular de
Balàfia al poeta Garcia Lorca, sempre recordat i estimat, s’apropa el 2026, any
del 90è aniversari de la seva execució pels feixistes de la revolta militar de
l’any 1936. La ciència per als més menuts també serà protagonista ens agrada la
barreja !! la cultura, la gent, la tecnologia, tot i cap a Balàfia !
I
que us hem de dir del Festival Gamma, de l’octubre passat, amb els murals és va
elevar la qualitat de vida del nostre barri, amb “les noies que trenen la vida”,
amb el particular homenatge a les dones
del món veïnal que l’han bastit, amb la nostra “Gioconda” de Balàfia, l’ Aloja,
dona d’aigua, som barri pelleter, per sota passa el riu Noguerola i diferents
afluents !! i amb el record de les
travesses del tren que volen i que estan a la memòria de les persones més grans
i que el joves veuen amb curiositat quan els expliquen que on juguen i passegen
hi havia unes vies que feien de frontera, ara soterrades ! aviat hi tindrem
també una placa de reconeixement. I aquest
any la nostra particular “mestra” de la cartellera s’ha superat, ens ha fet una
portada on ho ajuntem tot i tot !! Moltes gràcies !.
Per anar acabant, un agraïment molt
especial als i les
col·laboradores, a totes les persones que d’una manera o
altra treballen i han treballat des de l’associació veïnal, per la seva
implicació, especialment, per la Festa Major de Balàfia 2025; pel patrocini en la
Festa Major, als comerços del barri, al col·lectiu de firaires, a l’Ajuntament
de Lleida, per la col·laboració i la cessió dels seus espais per
desenvolupar-la. Volem una Festa segura per a tothom i amb bona convivència i
amb respecte, tornarem a baixar els decibels pel soroll i tindrem al pregó llengua de signes,; des d’aquestes línies també agraïm a la
Guàrdia Urbana i als Mossos d’Esquadra, així com el “Punt lila” que farem amb el
material del Casal de la Dona el seu suport.
El
moviment veïnal a la Festa Major compromès en promoure la sensibilització en la
perspectiva de gènere interseccional i la lluita contra les violències
masclistes “1000 ulls als Barris” i en aquest sentit farem un acte principal
que incloem al programa!
Balàfia es un barri
referent a Lleida. La Festa Major de Balàfia és un referent a Lleida i som
referent i posem èmfasi en la llengua, el català, en la perspectiva de gènere,
en tenir un barri net i segur, en la convivència, en la cultura, l’esport i la
salut. Ara ... Balàfia, GAUDIM DE LA FESTA MAJOR!
Visca Balàfia!
Comissió de Festes i
Junta de l’Associació Veïnal de Balàfia.
BALÀFIA ANEM DE FESTA
MAJOR !!!
«L’acte més valent és pensar per una mateixa, en veu
alta». Coco Chanel
(1883-1971), dissenyadora francesa i fundadora de la marca d’alta costura
Chanel. Va revolucionar el món de la moda impulsant els pantalons com una peça
també destinada a les dones.
«Peus, per què els vull, si tinc ales per volar». Frida Kahlo (1907-1954), cèlebre pintora
mexicana que es va revelar contra els prejudicis sexistes. Kahlo va escriure
aquesta cita al seu diari personal el 1953, un any abans de morir, per
reivindicar la llibertat.
«No es neix dona, s’arriba a
ser-ho». Simone de Beauvoir (1908-1986), filòsofa francesa
considerada un referent del feminisme pel seu assaig titulat ‘El segon sexe’,
de 1949. Aquí, l’autora aborda com es concep la dona al llarg de la història
des de diverses perspectives i conclou que el que s’entén com a dona es tracta
d’un producte cultural construït per la societat.
«Les dones no seran iguals fora de casa mentre els
homes no siguin iguals dins». Gloria Steinem (1934), periodista i escriptora nord-americana considerada
una icona feminista de la seva època. Steinem va ser una de les activistes més
importants de la considerada «segona onada feminista» dels Estats Units entre
1960 i 1980.
«Dones, no us preocupeu per la vostra aparença. El que
et fa diferent o estranya és la teva força més gran». Meryl Streep (1949), actriu nord-americana
nominada 21 vegades als premis Oscar. La veterana de Hollywood, membre de
l’organització Equality Now, ha encapçalat el feminisme en més d’una ocasió per
reclamar una igualtat real entre gèneres.
«Si m’has d’estimar seguint només les teves regles,
guarda’t el teu amor». Chimamanda
Ngozi Adichie (1977), escriptora i dramaturga nigeriana que tracta temes com el
feminisme, el sexisme i la problemàtica racial. Autora reconeguda d’obres com
‘La flor púrpura’ i l’assaig ‘Tothom hauria de ser feminista’, una adaptació de
la seva famosa xerrada TED sobre el feminisme en la societat del segle XXI.
«El poder no te’l donen, l’has d’agafar». Beyoncé (1981), artista nord-americana. Cantant del
conegut tema ‘Who run the wold? Girls’, Beyoncé es caracteritza per
focalitzar-se en l’apoderament femení en els seus temes.
«Tinc dret a vestir-me com jo vulgui perquè em
vesteixo per a mi i no per incitar la sexualitat de ningú». Leticia Dolera (1981), escriptora, directora i actriu
espanyola. Dolera es considera una icona del feminisme actual després de la
publicació del seu primer llibre ‘Mossegar la poma’, en què critica la cultura
patriarcal i parla de la urgència de la revolució feminista.
Versió lliure de la notícia https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20250308/frases-imatges-feministes-dia-de-la-dona-2020-7338721
REVETLLA DE SANT JOAN 2024, rebuda de la Flama del Canigó portada pel Club ciclista Alguaire, 23/6/2024 Encesa de la foguera
👥Amb l'objectiu de sumar i fomentar una societat diversa, inclusiva i interactual, us convidem a compartir un moment únic, un event cultural amb excel.lència de la mà de l'Aicha Cristina Fernández, tot un talent, arqueòloga, antropòloga, divulgada i guia oficial de turisme espezialitzada en "el legado Andalusí". Imparteix xerrades i formacions sobre història, islamofòbia i identitat a escala nacional. Autora del bestseller "Entre dos mundos", ha dirigit els projectes Paseo Andalusí i Halal Experience.
Primer gaudirem d'una xarrada molt interessant sota el títol "Identidad, historia y espiritualidad: Una conversación abierta desde el testimonio" i després es procedirà a la signatura del llibre "Entre dos mundos". 📚
A l'acte hi haurà un taller de Henna i degustació de rebosteria i té marroquí 🫖per tothom qui assisteixi.
No us ho perdeu!