donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dissabte, 26 de març del 2022

37a ASSEMBLEA DE LES AV DE CATALUNYA. MANRESA 2 d'abril 2022

 


Participeu a la 37a Assemblea de les AV de Catalunya: el 2 d’abril 

La 37a Assemblea General  de les AV de Catalunya, que tindrà lloc presencialment el 2 d’abril  de 9: 30 a 14 h a Manresa amb l’objectiu de refrendar un full de ruta veïnal del moviment veïnal català comú per encarar aquest any amb una visió compartida, així com un Codi Ètic de la CONFAVC. La federació amfitriona, la FAVManresa ha buscat una antiga casa barroca del segle XVII, la  Casa del Senyor Jaume, com a seu de l’assemblea: l’Auditori de l’Espai Plana de l’Om.

La 37a Assemblea arrencarà en primera convocatòria a les 9:30 i en 2ona a les 10.00h i tindrà un caràcter de gestió associativa amb la previsió de discutir i aprovar la Memòria 2021 i del Pressupost 2021, l’admissió de noves entitats sòcies i baixes, i la presentació i aprovació, com ja hem dit,  del Pla de treball 2022 lligat al pressupost corresponent. Aquí teniu l’enllaç del FORMULARI per a fer les inscripcions, on també hi trobareu les indicacions per les persones que vulguin quedar-se a dinar, amb altres detalls de la jornada.

Ja podeu accedir a l’espai de la web de la CONFAVC amb la finalitat que podeu accedir a a tota la documentació requerida. Programa de la jornada

Cap a Manresa!

diumenge, 20 de març del 2022

Consell Nacional de Dones de Catalunya a la Comissió de la condició Jurídica i Social de la Dona de l'ONU - NGO CSW66 FÒRUM

 El tema prioritari de a la CSW66 aquest 2022 és l'assoliment de la igualtat de gènere i l'apoderament de totes les dones i nenes en el context de polítiques i programes de canvi climàtic, medi ambient i reducció del risc de desastres.

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan de consulta i participació de l’Institut Català de les Dones (ICD), participa en el Fòrum Paral·lel d’ONGs de la Comissió sobre l’Estatus de la Dona (CSW66) de l’Organització de les Nacions Unides.

El CNDC ha presentat per a la CSW66 una declaració escrita en què s’identifiquen les prioritats per assolir la justícia climàtica. Podeu consultar-la en català a aquesta meteixa plana web i a la llista de documents oficials d’aquest període de sessions.

També organitza una taula rodona en el Fòrum de les ONG de la CSW66, que enguany celebra el 50è aniversari, sota el títol “Propostes feministes per assolir la justícia climàtica”. Aquest col·loqui comptarà amb la participació del a presidenta de l'ICD i del CNDC, Meritxell Benedí Altés, la directora de l' ICD i Vicepresidenta 1ª del CNDC Neus Pociello Cayuela i de ponents de reconegut prestigi com Andrea Vega Troncoso, responsable de Projectes i Comunicacions de Women's Environment & Development Organization (WEDO); Blanca Bayas Fernández, investigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització i membre d'Acció Ecofeminista; Carolina Gutiérrez, coordinadora de la Red Mesoamericana Dona, Salut i Migració a Guatemala i Yuria Celidwen, copresidenta de la Unitat de Tradicions Religioses Indígenes de l’Acadèmia Estatunidenca de Religió i representant del Caucus de Dones.

Aquesta taula rodona es durà a terme telemàticament el proper 23 de març, de 17 a 19 h, i es podrà seguir en directe en el web del Fòrum de les ONG de la CSW66 al qual us haureu d’inscriure i a través del youtube de l'ICD.

Les sessions oficials de la CSW es podran seguir de forma virtual a través de la transmissió en viu de l'ONU, que oferirà interpretació en els idiomes oficials.

CNDC

El CNDC està reconegut com a organisme amb estatus consultiu especial del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) amb més de 20 anys d’experiència i amb representació en les sessions anuals de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW).

CSW

La Comissió sobre l’Estatus de la Dona de les Nacions Unides va engegar-se el 1946 i és el principal òrgan intergovernamental mundial dedicat exclusivament a la promoció de la igualtat de gènere i l’ empoderament de les dones. A més, la CSW documenta les realitats que pateixen les dones d’arreu del món per donar així sentit als estàndards mundials d’igualtat de gènere. No fou fins el 1996 que decidí assumir un paper principal en el seguiment i la revisió dels avenços i problemes en la implementació de la Declaració de Beijing i la Plataforma per a l’Acció, a més de preservar una correcta difusió de la perspectiva de gènere en les activitats organitzades per la ONU.

dilluns, 14 de març del 2022

El Seixanta-sisè període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona tindrà lloc del 14 al 25 de març de 2022.CSW66 (2022)

En el Dia Internacional de la Dona, posem de relleu les aportacions de les dones i les nenes com a multiplicadores de solucions climàtiques.

“Hem observat els efectes de la COVID-19: desigualtat creixent; més pobresa i violència contra dones i nenes; retrocessos en els avenços quant a l'ocupació, la salut i l'educació. La crisi pel canvi climàtic s’accelera. La degradació ambiental i el perjudici als drets i el benestar de les dones i les nenes és desproporcional”, va assenyalar la directora executiva d'ONU Dones, Sima Bahous. “Avui tenim l'oportunitat de posar les dones i les nenes al centre de la nostra planificació i acció, i podem integrar la perspectiva de gènere a les lleis i polítiques nacionals i internacionals. Tenim l'oportunitat de repensar, reemmarcar i reassignar els recursos. Tenim l'oportunitat de beneficiar-nos del lideratge de dones i nenes defensores del medi ambient i activistes climàtiques perquè ens guiïn a la preservació del nostre planeta. El canvi climàtic és multiplicador d'amenaces.

 


dimecres, 9 de març del 2022

8M #BarrisVioletes: Les dones dels barris: feministes en defensa de la pau (manifest veïnal) CONFAVC


Manifest 8 de març: Durant els més de 50 anys de moviment veïnal, les dones sempre hem estat al davant de les reivindicacions i lluites per a dignificar els barris. No obstant, la nostra presència ha estat invisibilitzada.

Des d’aquest manifest pensat i repensat per les veïnes de les associacions veïnals de Catalunya aglutinades entorn la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)  volem visibilitzar aquestes grans aportacions.

La lluita tenaç de tantes dones als barris que ha permès fer possible posar la vida i la cura de la vida al centre als nostres barris. Un element que  s’ha concretat en la generalització de serveis públics com escoles bressol, escoles de persones adultes, centres de planificació familiar i de salut sexual i reproductiva, i tants d’altres.

En una cruïlla de crisis

Les cures han estat un deure que el patriarcat històricament ens ha imposat sense llibertat i sense ser reconegudes. Una tasca que ha estat naturalitzada com a pròpia de les dones. Considerem que hem de reivindicar aquest paper -essencial pel manteniment i el desenvolupament de la vida- que ha representat una millora als barris, pobles i ciutats per a homes i dones, al temps que considerem que és de tot punt imprescindible incorporar tothom des de la coresponsabilitat.

Estem en la  cruïlla de múltiples crisis, una crisi econòmica agreujada per la pandèmia amb un 30% de la societat catalana en risc d’exclusió social. Una crisi de les cures que condemna a la precarietat les persones que exerceixen funcions de cura remunerades o no i deixa sense atenció milers de persones en situació de vulnerabilitat.  Una crisi ecològica de dimensions mai vistes que ens afecta directament amb increments de la contaminació, de les sequeres, amb l’empobriment de la biodiversitat i moltes altres manifestacions que impacten i impactaran cada cop més en les nostres vides. Tot plegat agreujat ara per la guerra d’Ucraïna.

En aquest context, el paper de les dones i del conjunt d’un moviment veïnal arrelat als barris, sensible a les necessitats de les persones, capaç de donar respostes i exigir-les a les administracions, actiu i combatiu és més necessària que mai.

Construïm la pau, condemnem les guerres 

En uns moments en què una guerra ha sacsejat la nostra quotidianitat perquè la tenim a les portes d’Europa, no podem oblidar que també hi ha altres guerres obertes i declarades o permanents i negades al món. Hem de recordar que les dones hem estat al capdavant dels moviments socials pacifistes, no per la nostra “naturalesa” sinó senzillament perquè ens arrencaven amb les lleves de les guerres, els éssers més estimats: fills i companys i posaven en .perill la subsistència de milers de famílies. Les dones ens hem revoltat contra les injustícies.

En l’imaginari col·lectiu de casa nostra encara és present el capítol de la Revolta de les Quintes a la Vila de Gràcia, quan l’abril de 1870 unes 300 dones van ocupar l’Ajuntament per impedir el sorteig de les lleves i van començar a cremar les llistes de les quintes i el mobiliari a la plaça. A partir d’aquest fet, la revolta es va estendre. O que van ser les mares indignades davant les lleves de la Guerra del Rif les que van encendre la Setmana Tràgica el 1909.

Un altre exemple internacional és la fundació de la Women’s International League for Peace and Freedom (WILPF) al 1915 durant la I Guerra Mundial, les Madres de la Plaza de Mayo d’Argentina: les mares i àvies de les 30.000 persones desaparegudes durant els anys de la última dictadura militar (1976-1983). El 1982, a casa nostra, es va crear el grup DOAN (Dones Antimilitaristes) recollint la tradició pacifista de Neus Català. En aquest moviment dones procedents del moviment veïnal, com la Carolina Costa, van ser molt actives.

Però també els moviments de mares de Soacha, Daguestan, Txetxènia o de les dones joves desaparegudes de Ciudad Juarez; les Dones de Negre (Women in Black), fundat el 1988 per a protestar pels abusos dels soldats israelians als territoris ocupats palestins; el paper de les liberianes per acabar amb la Guerra entre 1999-2003 (Women in Peacbuilding Network) o la lluita antinuclear de les britàniques en el sí de la Greenham Common Women són una petita representació d’un vast ventall de moviments socials pacifistes abanderats per dones.

Nosaltres, veïnes dels barris de Catalunya, que hem lluitat sempre per a dignificar la vida als barris de Catalunya, també agafem la bandera de treballar per la pau – com sempre hem fet-, perquè en guerra no hi ha condicions per una vida digna. 

  • Exigim que la comunitat internacional garanteixi per la via diplomàtica la retirada de les tropes russes d’Ucraïna i l’establiment de corredors per tal de garantir l’ajuda humanitària. 
  • Reclamem que el govern espanyol i el català posin els mecanismes per a fer una acollida real digna de les persones refugiades assegurant que es respectin el drets de les dones i la infància.
  • Rebutgem les mesures que portin a una escalada bèl·lica de conseqüències devastadores.

Per tot plegat ens sumem a les mobilitzacions del 8 de Març i a totes les iniciatives contràries a les guerres.

Agafem la torxa atendre les necessitats de la població civil, ja sigui l’exiliada, la damnificada, o la revoltada contra una guerra que com totes, només esdevé un túnel dolorós, per la ciutadania del món, de mort i exili. (Manifest pdf)

Des de tots els barris de Catalunya, 8 de març del 2022

#BarrisVioletes: Les dones dels barris: feministes en defensa de la pau (manifest veïnal)

dimarts, 8 de març del 2022

COMMEMORAR EL 8M

 

RECORDAR LA DATA SIMBÒLICA I VOL SER UN HOMENATGE AL 8 de març de 1975, per la gent de més edat ja ho sap, la ONU va Declarar aquest "L'ANY INTERNACIONAL DE LA DONA" I AIXÍ INAUGURAVA UN LLARG CAMÍ EN LA LLUITA PER LA IGUALTAT DE LES DONES de forma UNIVERSAL, recollint les velles reivindicacions que podem situar al llarg de tota la història. A Lleida LES DONES DEL COGUL. AFRANIA. MARIA SAURET. MARTINA CASTELLS I BALLESPÍ. ZOE ROSINACH PEDROL. VICTORINA VILA BADIA. DOLORS PIERA. AURÈLIA PIJOAN i les recordades Pioneres de l' Esport Lleidatà. MARIA MERCÈ MARÇAL I ROSA FABREGAT. AL món: HIPATIA. CRISTINA DE PIZAN. Olympe de Gouges. seneca falls convention. ROSA LUXEMBURGO. CLARA ZETKIN. CLARA CAMPOAMOR.VICTORIA KENT. VICTOR CATALÀ. Francesca Bonnemaison. VICTÒRIA SAU.

ARA, AQUESTS DIES A LA MATEIXA ONU S'HA AJUNTAT DONES DE TOT EL MÓN PER SEGUIR TREBALLANT PER L'EQUITAT :

La desigualtat de gènere i la crisi climàtica són dos dels problemes més urgents de l'actualitat. A mesura que comprenem millor i establim les connexions fonamentals entre el gènere, la igualtat social i el canvi climàtic, és moment que prenguem mesures encaminades a trobar solucions.

Seguiu els enllaços per a veure més informació:

https://www.unwomen.org/es/noticias/en-la-mira/2022/03/en-la-mira-dia-internacional-de-la-mujer-2022

https://www.unwomen.org/es/noticias/reportaje/2022/03/cinco-acciones-para-fomentar-la-igualdad-de-genero-y-la-sostenibilidad

MOLTES GRÀCIES!!


diumenge, 6 de març del 2022

ACTIVITATS EN COMMEMORACIÓ DEL 8 DE MARÇ. I Què en poden esperar les dones, del Parlament Europeu?

 

L’Eurobaròmetre mostra els terribles efectes de la pandèmia sobre les dones

• El 77% de les dones de la UE considera que la pandèmia de la COVID-19 ha intensificat la violència física i emocional (el 75% a Espanya).

• Quatre de cada deu enquestades (el 38%) afirmen que la pandèmia també els ha fet disminuir els ingressos, les possibilitats de conciliar (44%) i el temps que dediquen a la feina remunerada (21%).

• La salut mental de les dones s’ha vist molt afectada per les restriccions: els confinaments i els tocs de queda (per al 41% a escala de la UE) i les limitacions del nombre de persones que es podien reunir (38%).

Les dones volen que l’Eurocambra combati el tràfic d’éssers humans i l’explotació sexual, la violència física i psicològica i la bretxa salarial de gènere.

Per al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el Parlament Europeu va encarregar una enquesta entre les dones europees per a valorar com ha influït la pandèmia sobre diferents aspectes de la seva vida.

Els resultats del sondeig revelen un fort impacte de la pandèmia tant a nivell personal com professional, amb un augment important de la violència masclista.

Què en poden esperar les dones, del Parlament Europeu?

Les dones europees consideren que el Parlament Europeu hauria de donar prioritat a: el tràfic i l’explotació sexual de dones i nenes (47%); la violència física i psicològica contra les dones (47%); la bretxa salarial entre dones i homes i les conseqüències que té en el desenvolupament professional (41%); les dificultats més grans de les dones per a conciliar la vida personal i laboral (31%), i la protecció de les dones i nenes de col·lectius vulnerables (30%).

Les espanyoles, de la seva banda, situen com a primeres prioritats el tràfic i l’explotació sexual de dones i nenes i les dificultats de conciliació (ambdues amb el 45%), seguides de la bretxa salarial (44%), la violència contra les dones (41%) i la protecció de les més vulnerables (34%).

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va assenyalar, després de conèixer els resultats de l’enquesta: «Les dones han estat les més colpejades per la pandèmia de la COVID-19. S’han vist afectades mental i econòmicament. Això s’ha d’acabar. El Parlament Europeu està actuant per a canviar-ho».

El president de la comissió d’Igualtat de Gènere del PE, Robert Biedron (S&D, Polònia) va afegir-hi: «L’enquesta confirma el que ja sabem: la pandèmia ha afectat de forma desproporcionada les dones i les nenes de múltiples maneres. Des de l’augment de la violència de gènere fins a una càrrega més gran de les cures, passant per l’impacte econòmic en sectors desproporcionadament ocupats per dones o la inseguretat dels contractes de feina. Però les crisis també poden ser font d’oportunitats: la possibilitat de reconstruir millor. Per això la recuperació ha de situar les dones al centre de les solucions, cosa que també impulsarem amb la nostra feina».

Context

Per a commemorar el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març de 2022, el Parlament Europeu va encarregar una enquesta per a recollir l’opinió de dones europees de diferents generacions, països i característiques sociodemogràfiques en aquests temps de COVID-19.

Aquesta enquesta flash de l’Eurobaròmetre va ser realitzada per Ipsos entre el 25 de gener i el 3 de febrer de 2022 als 27 estats membres de la UE, amb un total de 26.741 entrevistes.

Els resultats a nivell de la UE es ponderen en funció del volum de població de cada país.

Consulteu les dades i l’informe complet


divendres, 4 de març del 2022

ACTIVITATS EN COMMEMORACIÓ DEL 8 DE MARÇ. Què és la intereseccionalitat? cliqueu damunt de la imatge i mireu el vídeo per saber-ne més

 UN ANY MÉS LES LES ASSOCIACIACIONS FEMINISTES DE LLEIDA CONVEQUEN A LA CIUTADANIA A DIFERENTS MANIFESTACIONS 


La interseccionalitat és un terme encunyat per Kimberlé Williams Crenshaw. Ella va començar a parlar sobre la interseccionalitat en el moment en què es va adonar que, en moltes situacions d’injustícia social, el racisme i el sexisme se solapaven sovint, creant múltiples nivells d’injustícia social. Les dones negres experimentem l’impacte simultani de la racialitat i el gènere. I dic experimentem, i no patim, perquè el terme patir, em situa automàticament en el paper de víctima; i, com que no m’ho sento, prefereixo dir que visc o experimento masclisme i racisme abans que no pas dir que pateixo violència masclista i racista. Pot semblar una qüestió menor, però convindràs amb mi que el llenguatge crea realitats. I des d’aquesta possibilitat de crear realitats, jo trio situar-me com a subjecte amb capacitat de decisió i agència, més que no pas com a víctima passiva que necessita ser salvada del què sigui. Tot i així, però, insisteixo que es tracta d’un posicionament a nivell personal. 



dimecres, 2 de març del 2022

A BALÀFIA, ACTIVITATS EN COMMEMORACIÓ DEL 8 DE MARÇ. 8-M aquest any PARTICIPARÀS?

 
US ESPEREM !!!

Diferents lemes reivindiquen any rera any aquesta jornada/jornades "Contra les precarietats, les fronteres i les violències. Les feministes som aquí" s'espera que milers de dones surtin als carrers, en un moment en què la sortida de la crisi sanitària del covid està evidenciant que són elles les que ho tenen més difícil per encarar la recuperació. Les dones pateixen amb més intensitat les conseqüències d'un mercat laboral precaritzat que les condemna a tenir més contractes temporals, la conciliació o la mitja jornada –sovint no desitjats– i a fer les feines menys reconegudes tant econòmicament com socialment, malgrat que la pandèmia ha demostrat que les cures i el sector serveis són essencials per al bon funcionament social.

dimarts, 1 de març del 2022