Les dones del moviment veïnal d’ahir i d’avui
FAV - Moviment veïnal a Lleida i DONES
Recollit del Programa Anònimes del Casal de la Dona (text lliure)
i aportacions testimonials de dones
Aquest text va anar per totes...
A Catalunya, els
moviments veïnals de la dècada dels seixanta i setanta van tenir una intensitat
i una extensió molt destacades i van contribuir clarament a resoldre la
transició política a favor de la democràcia.
La participació de les dones en
aquests moviments va ser molt rellevant i alhora decisiva per a la pròpia
existència, gràcies a elles, a les seves reivindicacions i al seu treball es
van construir carrers, escoles, places, equipaments esportius, centres de
salut, i d’atenció a les dones, planificació familiar, etc. però han restat
invisibles i anònimes en quasi tots els casos.
Van ser moltes
les dones que van col·laborar amb els moviments veïnals de forma anònima des
del seus inicis als anys 60s, mai sabrem com és deien i quines van ser les
seves accions i obres. Ho van fer al llarg de dècades, comencem a documentar-ho
a partir dels anys 70s.
Aquest període
de reconeguda importància per la història del nostre país no hauria estat
possible sense la seva col·laboració i vàlua. Poc reconegudes i Invisibilitzades moltes d’elles. De
d’altres n’ha quedat documents amb el nom i una breu explicació
testimonial, són les que a continuació nomenem.
Cal agrair el
treball realitzat de recollida de dades i de reconeixement per part de les
tècniques del casal de la Dona de l’ Ajuntament de Lleida amb el Programa
Anònimes, i del moviment veïnal de Lleida, on s’ha recuperat una part d’aquesta
història.
El programa municipal
“Anònimes”, que organitza el Casal de la Dona de l’Ajuntament de
Lleida en col·laboració amb les vocalies i les associacions de dones del
municipi. Te com a objectiu descobrir les vides i la trajectòria personal i
social de lleidatanes anònimes que han treballat i treballen activament en la construcció
d’una ciutat acollidora, igualitària, tolerant i respectuosa amb la diversitat.
S’ha fet un reconeixement a les activistes socials que han desenvolupat la seva
tasca, molt important i des de molts àmbits, callada, invisible al llarg de
dècades fins als nostres dies
L’activitat “Anònimes” forma part
del programa “Activa’t al Casal” i es desenvolupa en diferents espais
municipals. Fins ara s’ha fet el reconeixement a un total de 12 dones de
diferents barris de la ciutat per visualitzar la tasca que fan cada dia a favor
de la comunitat.
En aquests moments també estan
realitzant recollida de dades i testimonis l’ Àngels Torrelles i Francesc
Closa, als quals agraïm el seu treball des d’aquestes línies.
S’han dut a terme els
reconeixements següents:
A Pardinyes, Ramona
Salla. Fa 50 anys que treballa pel barri en tot tipus d’iniciatives
cíviques i socials. Des del 1968 ha estat vinculada a la creació de
l’AMPA de l’escola del barri, de l’ associació de veïns, de la
Coral llums de Veu i la Tuna. Ha impulsat la
Processó de la Somereta. Ha format part de la junta
de la Llar de Jubilats.
A Cappont, Rosa
Pascual, fundadora de la vocalia de Dones en aquest barri. Pascual va
liderar el grup de dones des del final de l’any 1989 fins al 1994. Va estar
vinculada a la junta de Comerciants del Centre Històric. Destaquen també les
hores dedicades a l’atenció i l’acompanyament de persones grans i malaltes en
diversos centres i residències de gent gran, com també la seva implicació amb
els grups de teatre per a gent gran.
A Templers-Escorxador, Dolores
Ariño, presidenta de la Vocalia de Dones del barri
Templers-Escorxador des del 1993; presidenta de la Taula contra el
càncer des de fa 15 anys (AECC-Lleida), i cooperant al Senegal (ONG Veïns del
mon) durant 4 anys.
A
Noguerola-Estació-Segre, Dolors Flix. Va impulsar i
liderar la Vocalia de Dones de l’AV del barri de Noguerola i ha estat
i es una persona activa en la reivindicació dels drets de les dones.
Ha col·laborat amb entitats com l’Associació de Familiars d’Alzheimer, AECC-Lleida,
lliga contra el Càncer, Colors de Ponent, etc. A més, ha participat amb el
Consell Municipal de les Dones. Amb ella col·laborant estretament
va estar fins el seu decés Montse Morguí
A la Mariola,
germanes Araceli i Mercè Molina, líders del moviment veïnal i femení
a la Mariola i fundadores de l’Associació Lleidatana d’Ajut al
Toxicòman (ATALL). Araceli Molina, per la seva banda, es també fundadora de la
confraria El Natzarè.
A
Magraners, Paquita Roure, missionera auxiliar de l’Esglèsia. Tota una
vida dedicada al servei a les persones des del vessant religiós i espiritual.
Va treballar a ASPROS i està vinculada al barri de Magraners per mitjà de la
parròquia de Sant Josep Obrer, fent voluntariat amb els grups de pastoral.
Al
Barri Universitat, Carmina Gómara pionera en l’organització
d’activitats per a dones i vinculada a l’associació veïnal des de fa
gairebé 30 anys. Va posar en marxa un taller de costura que va arribar a tenir
30 treballadores. Ha organitzat activitats per promoure la salut de les dones,
el teixit associatiu femení i la cohesió del veïnat.
A Balàfia, Isa
Sàez, Teresa Gil, (Carme Padilla i Pilar Colias, aportació donabalafia)
Isa
Sàez, presidenta de l’Associació de
Veïnes i Veïns de la zona de les Verges (Balàfia Oest-Nord) als anys 80-90 fins
la inclusió d’aquesta a l’ Associació de Veïns de Balàfia i Responsable
de la vocalia de la dona de l’AV de Balàfia, vinculada
també a la Plataforma Amics de Cuba contra el Bloqueig de la
Llei Herms. Ha dedicat la seva vida a l’activisme social, vinculada primer a
l’associació veïnal de les casetes de la Verge Blanca, de la qual va ser
presidenta durant 7 anys. Com a coordinadora de la Vocalia de la
Dona de l’associació Veïnal de Balafia, ha promogut l’associacionisme
femení, fundadora de donabalafia associació; i la qualitat de la
vida de les dones.
Teresa Gil.
Col·laboradora també de l’ Associació Veïnal en el desenvolupament d’activitats
i festes, creadora de la famosa cassola d’ “Abolafia”, en homenatge als primers
pobladors del barri en l’època àrab. Medalla Macià al Mèrit del treball.
Pregonera de la Festa Major del Barri. A més a més, ha tingut una vida activa i
dedicada al voluntariat en diferents entitats del tercer sector com Antisida, i
religioses com Càritas, l’Hospitalitat de la Mare de Deu de Lourdes i
la parròquia San Antoni M. Claret.
Carme
Padilla A Balàfia va
trencar motlles i va viure intensament el fenomen sociològic desenvolupat al
nostre barri; resident al carrer Cartoixà Telm, des de la seva
construcció va ser treballadora incansable per la unió de les diferents
entitats que el conformaven. Blocs Franco Gaminde, avui Voravia, Cases de
las “Regions Devastades”, avui al bell mig d’Alcalde Porqueres, Carrers de les
Verges i les diferents partides, avui dins el nucli de població; Balàfia és un
dels més grans de Lleida en extensió i població. S’encarregava del secretariat
de l’ associació en col·laboració amb la Sra. Paquita Sanvicen i el Sr. Joan
Gómez, President de l’entitat veïnal. Potser va ser la primera feminista del
barri de Balàfia, va impulsar aquest moviment social quan encara era
embrionari, a finals dels anys setanta, desvinculant-se més tard
degut a que totes les que l’havien iniciat amb ella a Balàfia es van vincular a
partits polítics. La Carme va ser testimoni directe de la transformació de
la vida quotidiana, de les dones i homes de Lleida. Trepitja les voreres de
Balàfia, envoltada de “Glamour”, representa una època quan l’esperit de servei
al barri convidava a la participació. Els socis i sòcies li hem d’ agrair
el seu tarannà, la seva causa comuna per mantenir i millorar, si cap, el nivell
de benestar de tots els veïns i veïnes. Cofundadora de l’ associació de
Linfelleida, de persones afectades pel Limfedema, devastadora malaltia.
Pilar Colias :Vídeo
adjunt segons les preguntes de referència.
A Cappont, Mati
Diaz, Carme Molet, escultora, Anna Ariño
Mati Diaz vinculada
al barri de Cappont des de fa gairebé 30 anys, primer des de la
Vocalia de Dones de l’Associació Veïnal, i mes tard, com a presidenta de
l’Associació de Dones Àrea de la Dona de Cappont. Es organitzadora de
múltiples activitats a favor de la salut, el benestar i la qualitat de vida, la
formació, l’ associacionisme femení, la participació activa de les dones al
barri, etc.
Carme Molet Chicot,
escultora. 2004/2005, L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el tinent d'alcalde Francesc
Pané han inaugurat l'escultura que l'artista Carme Molet ha realitzat en
commemoració del Dia Internacional de la Dona i que està ubicada a la plaça 8
de març.
L'escultura, que du per nom "Fent memòria", és una
peça rectangular en forma d'espiral de 2,50 metres d'alt i 8 metres de llarg
d'acer inoxidable. A l'escultura s'hi reflecteixen diferents noms de dona,
alguns d'ells relacionats amb destacades representants de la història o de la literatura. El paer en cap ha destacat la sensibilitat de l'escultura,
que "vol recóneixer el paper de les dones" . Per la seva banda, el
tinent d'alcalde Francesc Pané ha dit que es pretén que l'escultura sigui un
punt de trobada per a la reivindicació de la dona, "tant en moments de
celebració com de protesta". L'escultura ha estat patrocinada per
l'empresa ROMERO POLO.
L'Ajuntament de Lleida ha organitzat l'acte unitari de
celebració del Dia Internacional de la Dona avui, a partir de les 19h, a
l'Auditori Municipal Enric Granados. En el mateix acte es durà a terme un
homenatge a l'esportista Meche Cadens i al col·lectiu de dones de l'Horta.
També es llegirà el manifest "Dona i vida, dóna-hi vida" .
Anna Ariño Anna Ariño: "Els
obstacles que afronten les dones per poder avortar són actes de violència
institucional": Sobretot que respecti els drets individuals de les persones,
que sigui el més progressista possible i que no es deixi a ningú fora. Un dels
temes fonamentals sobre salut reproductiva per nosaltres és el dels ventres de
lloguer. Sempre s'utilitza el cos de la dona per a un negoci, com la
prostitució, i sempre és consumit per homes que tenen un poder adquisitiu molt
més alt que les dones implicades. Voldríem que fos una llei integral, de les
més avançades d'Europa si pot ser i, sobretot, que respectés la individualitat
de les dones.
https://xarxanet.org/cultural/noticies/anna-arino-els-obstacles-que-afronten-les-dones-poder-avortar-son-actes-de
Al Clot de les
Granotes, Lídia Rúiz, Mercè Ciutat i Montserrat
Canals
Lídia
Rúiz, capítol propi
Mercè
Ciutat, col·laboradora de Lídia Rúiz, unides a l’
Ateneu Popular de Ponent i a l’associació veïnal del Clot de les Granotes per
la reivindicació del mateix com a Plaça Pública
Montserrat Canals activista
en les reivindicacions del moviment del Clot de les Granotes que va evitar que
s’edifiqués i va aconseguir que es fes una plaça; membre fundadora (i ex
tresorera) de l’Ateneu Popular de Ponent, membre de la Comissió del
projecte Llars del Seminari, i col·laboradora de Càritas.
Maria Barqué Juny, va
ser una dona molt lluitadora, mestressa de casa i mare, amb 49 anys, va
començar a a treballar a favor de la Diabetis, no li va costar agafar la
“bandera” i la responsabilitat de portar a l’Associació de Diabètics
de Catalunya la Delegació a Lleida. l’ADC A causa de les necessitats
de l’entitat i una major visibilitat, es va sol·licitar un espai municipal a la
Paeria. Gràcies al seu activisme social i a la col·laboració del
llavors regidor, Sr. Francesc Pané, a principis del 2006, es va tancar l’acord
per tal d’ocupar el despatx 1.6 del Centre Cívic de Balàfia, ara anomenat Maria
Barqué Juny, ubicat a C/ Terrassa nº 1. Tot aquest procés va tenir el suport de
l’Associació de Veïns de Balàfia (Sr. Manolo Terrados) i posteriorment del Sr.
Toni Baró, Així va començar la col·laboració entre les dues entitats. Més
endavant, amb la constitució de Dona Balàfia, amb la presidenta Sra. Jos
Farreny, vàrem iniciar una nova etapa de col·laborar i fer xarxa
Ella té el mèrit d’aconseguir un
gran creixement des de principis de l’any 2004 fins a principis de 2013. Des de
l’inici de la diabetis del seu fill l’any 1992, va sentir la necessitat de
compartir la seva experiència amb altres famílies que haguessin passat per la
seva mateixa situació. Va començar a formar part de l’entitat l’any 1993 com a
vocal i gràcies a la seva força i empenta, va assumir la coordinació de l’ADC
Lleida a principis de 2004. Aquest impuls va fer, entre altres coses, que
aconseguís un protocol amb el departament d’ensenyament per tal de posar un
monitor format en diabetis a totes les sortides escolars on hi hagués un alumne
amb aquesta patologia, un acord de col·laboració amb
l’HUAV Lleida i l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí, per tal de donar
suport a les famílies en el moment de debut. També va aconseguir formar un grup
de famílies molt nombrós que servis de suport pels nous debuts, així com fer
visible la diabetis amb nombroses activitats arreu de Lleida i província com
per exemple, el projecte conjunt amb l’ AVV Balàfia i dba “Caminem amb la
Diabetis/Anellem Lleida” per visibilitzar aquest dia a dia amb la patologia i
fomentar l’activitat física al col·lectiu.
A Llívia, a Montserrat
Flix, Lolita Subirà i M. Rosa Casals. A l' horta, Partida de Grenyana , Dolors Comes Saureu. Tenim informació que del Casal de la Dona
els faran el reconeixement cap a l’octubre. D’aquestes no tenim dades.
.jpg)
