TIÓ DE NADAL A BALÀFIA UNA ACTIVITAT AMB IL.LUSIÓ

 

Per tota Catalunya està molt arrelada la tradició nadalenca de fer cagar el Tió. El tió era, en principi, un tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.

Per tal de fer cagar el Tió cal realitzar una cerimònia que consisteix en cantar una o més cançons (que canvien en els diferents pobles de Catalunya) i colpejar el tronc amb força. Al País Valencià no existeix aquesta tradició. Opinem que és important recuperar i difondre les nostres tradicions cara a les tradicions forànies que sens mengen les nostres.

De la ploma de Joana Raspall podem llegir un preciós poema sobre la tradició del Tió.

EL TIÓ

(Joana Raspall)
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
la tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.