donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dimecres, 30 de juliol de 2014

Les unitats de salut internacional de l’ICS ofereixen la possibilitat de demanar cita prèvia per Internet

 Les unitats de salut internacional de l’ICS ofereixen la possibilitat de demanar cita prèvia per Internet
· Les persones que necessitin consells i vacunació abans de marxar de viatge podran programar una visita a través de l’adreça www.ics.gencat.cat/salutinternacional
· Els viatgers també poden sol·licitar visita a qualsevol centre a través dels telèfons 93 326 89 01 i 902 111 444.
Des d’aquest mes de juliol, les persones que necessitin consells i vacunació abans de marxar de viatge a un país considerat de risc per a la salut poden demanar cita prèvia per Internet a qualsevol de les unitats de salut internacional de l’Institut Català de la Salut (ICS) a través de l’adreça www.ics.gencat.cat/salutinternacional. Aquesta opció s’afegeix a la possibilitat de programar una visita a través dels telèfons únics 93 326 89 01 o bé 902 111 444, que també s’utilitzen per a la programació de visites als centres d’atenció primària.
L’ICS disposa de nou unitats de salut internacional arreu del territori: Vall d’Hebron-Drassanes, Metropolitana Nord, Bellvitge, Baix Llobregat Centre, Anoia, Bages-Berguedà, Osona, Terres de l’Ebre i Lleida.
La unificació de la cita prèvia de salut internacional facilita l’accés a qualsevol d’aquestes unitats, que tenen diferents disponibilitats de dates i hores. D’aquesta manera, cada viatger pot escollir a quin centre vol demanar visita, d’acord amb les seves necessitats i independentment de la seva àrea de residència.
Les unitats de salut internacional de l’ICS ofereixen una àmplia cartera de serveis, que inclou des del consell al viatger i la vacunació (informació sobre mesures preventives generals en viatges a qualsevol país o zona del món, recomanació i administració de vacunes, recomanació i prescripció de tractament preventiu per a la malària, consell de farmaciola i visites urgents per a viatges no planificats) fins a l'atenció a la patologia importada després del viatge.
L’any 2013 aquests dispositius van atendre un total de 32.077 persones. Pel que fa a l’activitat registrada, les nou unitats van dur a terme 28.846 visites de consell al viatger, 60.960 vacunacions i 3.231 visites d’atenció a la patologia importada.
 Integració de l’expertesa i el coneixement en salut internacional
Des de l’any 2013, l’ICS compta amb el Programa de salut internacional (PROSICS), que va néixer amb l’objectiu d’integrar les unitats existents al territori i la seva expertesa en els àmbits de l’atenció i la vacunació del viatger internacional i de l’atenció a patologies importades. En un entorn de constant i creixent intercanvi internacional i de moviments de persones, siguin viatgers, cooperants o immigrants, les implicacions per a la salut aconsellen l’aplicació de mesures preventives específiques i l’existència i potenciació d’unitats especialitzades que, quan cal, atenen també patologies importades. A més de l’activitat assistencial, totes aquestes unitats desenvolupen nombroses activitats docents i de recerca. Recentment, la Unitat de Salut Internacional de l’Hospital de Santa Caterina de Salt, gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària, s’ha incorporat al PROSICS. 




Las unidades de salud internacional del ICS ofrecen la posibilidad de pedir cita previa por Internet

      Las personas que necesiten consejos y vacunación antes de irse de viaje podrán programar una visita a través de la dirección www.ics.gencat.cat/salutinternacional  
      Los viajeros también pueden solicitar visita a cualquier centro a través de los teléfonos 93 326 89 01 y 902 111 444
Desde este mes de julio, las personas que necesiten consejos y vacunación antes de irse de viaje a un país considerado de riesgo para la salud pueden pedir cita previa por Internet a cualquiera de las unidades de salud internacional del Instituto Catalán de la Salud (ICS) a través de la dirección www.ics.gencat.cat/salutinternacional. Esta opción se añade a la posibilidad de programar una visita a través de los teléfonos únicos 93 326 89 01 o bien 902 111 444, que también se utilizan para la programación de visitas a los centros de atención primaria.

El ICS dispone de nueve unidades de salud internacional en el territorio: Vall d'Hebron-Drassanes, Metropolitana Nord, Bellvitge, Baix Llobregat Centre, Anoia, Bages-Berguedà, Osona, Terres de l’Ebre y Lleida.

La unificación de la cita previa de salud internacional facilita el acceso a cualquiera de estas unidades, que tienen diferentes disponibilidades de fechas y horas. De este modo, cada viajero puede elegir a qué centro quiere pedir visita, de acuerdo con sus necesidades e independientemente de su área de residencia.

Las unidades de salud internacional del ICS ofrecen una amplia cartera de servicios, que incluye desde el consejo al viajero y la vacunación (información sobre medidas preventivas generales en viajes a cualquier país o zona del mundo, recomendación y administración de vacunas, recomendación y prescripción de tratamiento preventivo para la malaria, consejo de botiquín y visitas urgentes para viajes no planificados) hasta la atención a la patología importada después del viaje.

El año 2013 estos dispositivos atendieron un total de 32.077 personas. En cuanto a la actividad registrada, las nueve unidades realizaron 28.846 visitas de consejo al viajero, 60.960 vacunaciones y 3.231 visitas de atención a la patología importada.

Integración de la experiencia y el conocimiento en salud internacional

Desde el año 2013, el ICS cuenta con el Programa de salud internacional (PROSICS), que nació con el objetivo de integrar las unidades existentes en el territorio y su excelencia en los ámbitos de la atención y la vacunación del viajero internacional y de la atención a patologías importadas. En un entorno de constante y creciente intercambio internacional y de movimientos de personas, sean viajeros, cooperantes o inmigrantes, las implicaciones para la salud aconsejan la aplicación de medidas preventivas específicas y la existencia y potenciación de unidades especializadas que, cuando hay , atienden también patologías importadas. Además de la actividad asistencial, todas estas unidades desarrollan numerosas actividades docentes y de investigación.

Recientemente, la Unidad de Salud Internacional del Hospital de Santa Caterina de Salt, gestionada por el Institut d’Assistència Sanitària, se ha incorporado al PROSICS.


diumenge, 27 de juliol de 2014

GRETE STERN, somnis d'idili i opresió de la dona

Continuem amb petits homenatges a les fotògrafes, ara us convidem a veure l'obra de la dissenyadora alemana Grete Stern. Amb aquestes fotografies tant interessants i provocatives podem descobrir el món d'aquesta artista.
 
Grete Stern, fotògrafa i dissenyadora alemanya,  (1904-1999). Alumna avantatjada de l'escola Bahuaus, va treballar amb la gran fotògrafa Ellen Rosenberg i després de l'arribada de Hitler al poder va haver d'emigrar a causa del seu origen jueu i la seva ideologia d'esquerra. El seu destí inicial va ser Londres, on va obrir un estudi el 1934, però afermada la seva relació amb el fotògraf Horacio Coppola, amb qui finalment es va casar, la va portar a Argentina, on tots dos van deixar la major part del seu llegat fotogràfic.

 Malgrat la seva separació el 1943, ella sempre es va considerar fotògrafa argentina i el 1958 va adoptar aquesta nacionalitat. Va viatjar per tot el país i va conèixer a l'escasa població indígena, a la qual va fotografiar i amb la qual es va involucrar de manera especial.
Ser cosmopolita no significa ser indiferente a un país y ser sensible a otros. Significa la generosa ambición de ser sensibles a todos los países y todas las épocas, el deseo de eternidad, el deseo de haber sido muchos...Jorge Luis Borges 1951.

GRETE STERN, 
excel·lent fotògrafa,
 la primera dona que va aconseguir capturar els somnis en les fotografies. 
No us perdeu la seva excel·lent obra SURREALISTA.

dijous, 24 de juliol de 2014

MÉS FOTÒGRAFES PIONERES : CONCURS DE FOTOGRAFIA INSTAGRAM DE LA FESTA MAJOR DE BALÀFIA

GERDA TARO, pionera del fotoperiodisme de guerra, una dona amb una una gran història però menystinguda al ser la companya sentimental de Robert Capa. A continuació un breu article escrit sobre ella. http://queaprendemoshoy.com/la-sombra-de-gerda-taro-pionera-del-fotoperiodismo-de-guerra/.

«Mereceríais ahora, pequeña Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera tricolor que combatía por la paz mientras era atacada por los de la guerra.»
— Rafael AlbertiLa arboleda perdida
Milicianes el 1936, de Gerda Taro
Gerda Taro, de nom de naixement Gerta Pohorylle, va nèixer a Stuttgart, Alemanya, l' 1 d'agost del 1910, va ser fotògrafa de guerra i va cobrí com a corresponsal la Guerra Civil Espanyola. Va morir en un accident a El Escorial,  en la retirada de les tropes republicanes durant la batalla de Brunete, 26 de juliol de 1937.
Potser la fotografia més popular de Gerda Taro 
durant la Guerra Civil espanyola: la miliciana practicant el tir amb sabates de mudar

dilluns, 21 de juliol de 2014

Sra. Mercè Ciutat Valero, pregonera de la FESTA MAJOR DE BALÀFIA 2014



Mercè Ciutat Valero, va nèixer a Lleida ara fa 60 anys . Estudià Història a l’ aleshores  Estudi General de Lleida. Ha exercit la docència al llarg de 36 anys la majoria dels quals a l’Escola del  Treball de Lleida, centre educatiu lligat a la Barriada de Balàfia per la procedència de moltes  dels seus  alumnes. Master en immigració i mediació social que li ha permès  conèixer més d’ aprop l’origen, sentiments i desitjos de bona part del seu alumnat.
Vinculada des dels 13 anys al Centre Excursionista de Lleida entitat de la qual el seu pare en  fou un dels re-fundadors després del trist episodi de la Guerra Civil. Des del 1997 fins el 2007, al llarg de deu anys! Presidí aquesta entitat tot celebrant el seu centenari amb un seguit  d’activitats participades per molts homes i dones de les diferents barriades de la nostra ciutat  entre les quals es va comptar amb l’Associació de veïnes i veïns de Balàfia.
Des de sempre ha estat militant feminista del Grup de Dones de Lleida per a la defensa dels  drets de les dones i en un clar rebuig de tot el que pot significar discriminació per raó de sexe,  entre altres. Lluitadora social per a la defensa d’un món més just per a tots i totes.
US ESPEREM ELS DIES  21-22-23  i 24 d' Agost de 2014 a BALÀFIA

dissabte, 19 de juliol de 2014

IGNORADES PERÒ DESITJADES


Poques vegades un títol de llibre com és Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República a Catalunya reflecteix tan bé la seva tesi: ignorades però desitjades és la justa expressió del que succeí amb relació a la participació de les dones en la vida política catalana i espanyola durant la Segona República. Passats els anys no pararem de sentir que la República havia atorgat el dret de vot a les dones, en un pas decidit que certificava la seva plena incorporació a la vida social. Sabíem, però, que el debat a les Corts de la República va ser tens, i que fins i tot alguna de les cinc dones diputades van votar-hi en contra, perquè creien que la població femenina no estava preparada per actuar de forma autònoma, i que seria fàcilment influenciable per l’Església, que la portaria a votar la dreta.
Més enllà d’aquests llocs coneguts, Josep Lluís Martín Berbois planteja encara més contradiccions en la política catalana de la República, sobretot perquè en alguns moments sembla que els papers estaven canviats. Cal destacar del volum l’espai dedicat a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, quan la Constitució republicana ja reconeixia el vot per a les dones però les autoritats de la Generalitat van posar tot d’excuses tècniques amb relació al cens electoral per impedir la participació femenina en aquells comicis.
En aquella tensa situació, les dones conservadores insistien al president Macià, mentre que les d’esquerres havien de fer difícils equilibris entre la defensa del dret de vot i la “inconveniència” de fer-ho en aquell moment. Era recurrent parlar de la manca de formació política o de la influència directa que hi exercirien els capellans. Al segon congrés d’ERC encara hi havia molts reticents al vot femení, tot i que gent de pes com Rovira i Virgili creien que s’havia d’assumir la defensa del dret de vot al marge de la hipotètica orientació conservadora.




Dona votant a Barcelona a les eleccions de febrer del 1936. / pérez de rozas


La dreta tampoc actuava de manera innocent, i entenien que podien utilitzar el tema per desgastar Macià. En una carta privada, Cambó evidenciava que el vot femení no li semblava transcendent per als resultats, però afegia que valia la pena “que siguin els de l’Esquerra els qui donin la responsabilitat que no votin les dones en les eleccions per al primer Parlament de Catalunya”. La dona estava, doncs, en el centre de les discussions polítiques, però sense ser elles les que tenien un protagonisme efectiu. Se les havia posat com a exemples quan recollien signatures per l’amnistia o en favor de l’Estatut, i es van crear seccions femenines que tenien un paper clarament subsidiari. Hi havia, certament, més mobilització política femenina, però, a l’hora de la veritat, en les eleccions a les Corts espanyoles del 1933 només van assolir l’acta tres diputades, justament en els comicis en què molts publicistes van responsabilitzar les dones de la victòria de les dretes.
Com explica Martín Berbois, la historiografia ha desmentit aquella brama, però déu n’hi do el recorregut que ha tingut, encara que davant les eleccions del 1936 tant les dretes com les esquerres sabien que els resultats no dependrien d’una qüestió de gènere. Potser per això mateix a Catalunya no hi hagué ni una sola candidata, ni al Front d’Esquerres ni al Front d’Ordre, encara que un publicista republicà com Josep Maria Francès va afirmar en aquell moment que “allò que fa dos anys fou una imprudència temerària del nou règim, en l’actualitat devé poc menys que una garantia de victòria”. En definitiva, un llibre valent que fa repensar la Catalunya republicana.

IGNORADES PERÒ DESITJADES
Josep Lluís Martín Berbois
A Contravent
285 pàgines. 20 euros

divendres, 18 de juliol de 2014

Contra la Calor : PREVENCIÓ

AL CARRER 

  • Eviteu el sol directe
  • Porteu una gorra o un barret.
  • Utilitzeu roba lleugera (cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
  • Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
  • Porteu aigua i beveu-ne sovint.
  • Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
  • Eviteu sortir a les hores de més calor i eviteu les activitats físiques intenses
  • Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat). Si no en teniu, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, etc.).
  • Refresqueu-vos sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.
  • Beveu aigua fresca de forma regular encara que no tingueu set.
  • Si teniu animals de companyia, procureu que no s'estiguin al sol i hidrateu-los.

A CASA

Controleu la temperatura
  • Durant el dia, tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol.
  • A la nit, obriu les finestres de casa per refrescar-la.
  • Estigueu-vos a les estances més fresques.
  • Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat). Si no en teniu, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, etc.).
  • Refresqueu-vos sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.
  • Beveu aigua fresca de forma regular encara que no tingueu set.
  • Si teniu animals de companyia, procureu que no s'estiguin al sol i hidrateu-los.

Si trobeu alguna persona amb els efectes de la deshidratació
  • Aviseu urgentment els serveis mèdics o el 112.
  • Traslladeu-la a un indret més fresc.
  • Doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la, fins que arribin els professionals de la salut.

dilluns, 14 de juliol de 2014

Femení i Singulars i BON ESTIU

Lili y Nadia Boulanger.
L’any 1912 un influent crític parisenc publicava un article titulat “El perill rosa”. El crític, alertava de la inquietud d’alguns músics contemporanis d’anar sent reemplaçats per dones. “Senyors, és un mal moment per al sexe pretesament fort. Si les ‘senyoretes’ de la música decideixen disputar els premis oficials, estem vençuts.”L’article anava adreçat a la compositora Lili Boulanger, la primera dona que aconseguia el prestigiós guardó Prix de Roma i una de les protagonistes del Femení i singulars d’aquesta temporada.
Marie-Juliette Olga (Lili) Boulanger (1893-1918) va néixer a París en una família de gran arrelament musical a la capital francesa. Un més que precoç talent musical, conduït en primer lloc per la seva germana gran Nadia, i per altres lluminàries de l'època com Gabriel Fauré, que meravellava dia a dia de les dots artístics de la seva pupil · la. De fràgil salut, marcada per una malaltia crònica, ens va deixar abans de complir els vint anys, però a temps de llegar-nos tota la Mística, l'Energia, la tendresa, de la seva llum musical en un variat catàleg d'obres, especialment corals i piano . Una obra on albirem la influència de Fauré i de Debussy en el bell color de la seva rica harmonia i la seva detallista instrumentació. Una sensibilitat aguda i prodigiosament humana servida en la seva expressivitat per una gamma completa de dons naturals, des de la gràcia, el color, l'encant i la subtilesa fins al lirisme alat, o la força clara, fàcil i profunda. Virtuts que rarament solen anar juntes, en benefici d'un únic temperament creador (L. Vuillemin), ella, és una de les dones que ens han ajudat a allargar la llista, ja fa uns quants anys que l’elaborem, d’aquestes “filles de la història” que donen sentit al nostre espai setmanal, a la nostra feina d’anar restaurant la memòria, sense caure en el tòpic de convertir-se en un espai de galeria de víctimes. Som on som i venim d’on venim, i frases com la del crític francès, escrita fa 100 anys, ens pot ajudar a entendre la nostra realitat però volem treballar per aconseguir que el talent, la formació i la singularitat, siguin la seva carta de presentació.
Femení i singulars tanca la temporada i ho fa després d’ haver passat tot un curs, des del setembre passat fins avui, amb històries de la música, històries on les seves protagonistes han estat dones: dones que van convertir la música en la raó de les seves vides, i on cadascuna va trobar un camí i una manera diferent d’endinsar-se en aquest art i fer-se un lloc en la història. Una temporada més hem conegut dones provinents de tots els racons, formacions i procedències: abadesses d’aquí, trobairitzs d’Occitània, mecenes franceses i dives del romanticisme i fins i tot una reina, l’última reina de Hawai ....

Si en vols saber més fes clic aquí: http://femenisingulars.wordpress.com/author/catalunyamusica/

dissabte, 12 de juliol de 2014

35 anys d’ Ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes. Recordant Natividad Yarza Planas

El dimarts 8 de juliol va tenir lloc la presentació dels resultats de l’estudi: 'Dones i homes en els governs locals catalans', elaborat des de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) per Marta Corcoy, Carolina Barber, Tomàs Ezpeleta i Xesco Montañez, amb un títol ben descriptiu, "35 anys d'ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes", es va presentar a Barcelona, a la seu del Col.legi de Periodistas de Catalunya, els resultats de l'estudi "Dones i homes en els governs locals catalans", elaborat per l'Associació de Dones Periodistas de Catalunya (ADPC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. Més alcaldes que alcaldesses en 35 anys d'ajuntaments democràtics. L'acte  es va plantejar com un reconeixement a les alcaldesses, tant les pioneres com les històriques, les més joves i les que s'han incorporat recentment. La diputada d'Educació, Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona, que hi va particiar, va dir, en referència a l'estudi, que «aquest treball ens ha permès prendre consciència del que queda per fer, però  també de tot el que hem avançat les dones en aquests darrers 35 anys d'ajuntaments democràtics».
Mireia Solsona va apuntar també que els documents que aporten dades científiques són «el millor llegat per continuar treballant en el progrés de la dona en tots els sectors, la seva representació i visibilitat. I per això les administracions com la nostra col.labora en aquest estudi». I va insistir en el compromís de la Diputació de Barcelona amb el món local, reflectit en el treball «colze a colze amb els ajuntaments perquè tots els àmbits de la nostra vida, en aquest cas especialment la igualtat d'oportunitats, estiguin equilibrats i es potenciïn».
També van intervenir en aquest acte, des de la vessant institucional, la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega; i des de l'àmbit acadèmic, la professora titular de Filosofia Fina Birulés, que va parlar de "Llibertat política i món comu"; el psicòleg Tomàs Ezpeleta, i la investigadora i periodista de l'ADPC Marta Corcoy, tots dos autors de l'estudi, juntament amb Carolina Barber i Xesco Montañez, coordinats per Associació de Dones Periodistes de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a través de la seva Gerència de Serveis d'Igualtat i Ciutadania de l'Àrea d'Atenció a les Persones.
"Dones i homes en els governs locals catalans, 2003-2011" ha estat publicat per la Diputació de Barcelona, i es pot descarregar gratuïtament al web de la Llibreria de la Diputació www.diba.cat/llibreria.

Nativitat Yarza, mestra a Bellprat (Barcelona),  és va presentar per Esquerra Republicana i va resultar escollida alcaldessa en les eleccions municipals del 14 de gener de 1934,  per només 5 vots de diferència amb la Lliga regionalista de Cambó.
 Aquest resultat la situava com a la 
primera alcaldessa electa democràticament a tot l' estat espanyol.
Dolors Codina Arnau a Talladell (Barcelona), el 1925: 
Dolors Codina Arnau (1878 – 1944)
 va ser nomenada la primera alcaldessa catalana el 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera.
http://www.donesdigital.cat/noticia/933/35-anys-dajuntaments-democratics-1-
matilde-perez-molla-la-primera-alcaldessa-espanyola/#sthash.4pix8I6f.dpuf
Enguany es compleixen 35 anys d’ajuntaments democràtics des de que el 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions locals després de la dictadura franquista. Amb motiu d’aquest aniversari volem donar a conèixer les primeres dones que van obrir camí tant a Catalunya com a l’Estat espanyol ocupant llocs de responsabilitat política als ajuntaments. Comencem presentant el perfil de la que va ser la primera alcaldessa - See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/933/35-anys-dajuntaments-democratics-1-matilde-perez-molla-la-primera-alcaldessa-espanyola/#sthash.4pix8I6f.dpuf

dimecres, 9 de juliol de 2014

Urbanisme..."a cavall entre dos barris": Urbanització de l' Avinguda Torre Vicens i arrenjament de l'entrada del Secà de Sant Pere per l' Avinguda Alcalde Recasens



L'Ajuntament de Lleida urbanitzarà l'Avinguda Torre Vicens, en concret entre la plaça dels Països Catalans i l’Avinguda Llibertat serà un  projecte que s’ha aprovat inicialment i ara està a informació pública, es durà a terme a través de la concessionària Aigües de Lleida i té un pressupost de licitació de 414.117,20 i un termini d’execució de 5 mesos.
La urbanització de l’Avinguda Torre Vicens, s' ampliarà a l'avinguda Sant Pere properament. Dues actuacions molt importants per als dos barris nord que se sumaran a l'arranjament de l'accés principal al Secà de Sant Pere, pel carrer Llibertat, des de la cruïlla de l'Avinguda Alcalde Recasens, dins del projecte global que ha endegat la Paeria per millorar durant aquest any un total de cinc espais urbans i els accessos dels barris.
L’àmbit d’aquest projecte comprèn la millora de l’Avinguda Torre Vicens amb una superfície de 6.000 metres quadrats. L’actuació inclou l’habilitació de 390 m2 de carril bici, la plantació d’una quarantena d’arbres, la millora de la xarxa de sanejament i de l’enllumenat amb una vintena de punts de llum.

dimarts, 8 de juliol de 2014

Lola Álvarez Bravo : FOTÒGRAFES PIONERES. EXPOSICIÓ A BALÀFIA

Lola Álvarez Bravo (Dolors Martínes de Camina) va néixer el 1907 en una família benestant a l'estat de Jalisco. Lola era una dona amb idees molt clares i volia altra cosa que el que li estava destinat com a dona en aquell Mèxic dels anys 20:
"Cuando yo era niña me enseñaban a servir el té, a hacer pasteles y platillos franceses que, de tan decorados, se volvían infames y nadie quería probar. Nada de eso me gustaba. Se suponía que yo debía saber cosas porque era señorita, pero a mí me parecían denigrantes. También querían que aprendiera a tocar el piano. Yo sabía lo que iba a pasar: en las fiestas tendría que tocar para que los demás brincaran. Entonces dije que no. Dije que en todo caso yo también quería brincar.
Inspirada per fotògrafs com Edward Weston i Tina Modotti, Lola va emprendre una carrera independent brillant. Durant 50 anys va fotografiar una àmplia varietat de temes, prenent imatges documentals de la vida quotidiana en pobles de Mèxic i els carrers de les ciutats, així com retrats de grans líders de diferents països. El 1931,  Lola va haver de tirar endavant el treball del seu marit a la revista Mexican Folkways. Així va ser com va començar la seva carrera professional en el món de la fotografia professional. - Veure més a: http://culturacolectiva.com/lola-alvarez-bravo-primera-fotografa-profesional-mexicana/#sthash.JdvEx2yr.dpuf
 
Lola Álvarez va aconseguir certa estabilitat com a fotògrafa a la revista El mestre rural, una publicació de la Secretaria d'Educació Pública, en aquesta descobrir el seu gust pel retrat de la vida rural gràcies als recorreguts que feia en diferents entitats del país. 
El 1936 va iniciar amb la documentació d'una obra de "cadirat colonial"; la bona feina feta en aquest projecte li va valer per ser reconeguda per revistes il · lustrades i l'Institut Nacional de Belles Arts i Literatura. Al retorn d'un viatge de treball Lola va crear la Galeria d'Art Contemporani.  


En aquest espai Frida Khalo, la seva amiga, va realitzar la primera exposició individual de la seva obra pictòrica, el 1953.  
Lola Álvarez Bravo va morir el 1993, als 90 anys d'edat. Gràcies al seu treball va partir sent reconeguda com a artista i com la primera fotògrafa mexicana.