donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

diumenge, 29 de juliol del 2012

I TROBADA FACEBOOK DONABALÀFIA i INAUGURACIÓ PLAÇA FEDERICA MONTSENY


Dins del “Projecte de reforma i millora del carrer Alcalde Porqueres”  i per la Festa Major del Barri de Balàfia s’inaugurarà una Nova placeta a l’acabament del carrer Escultor Corsellés, cantonada Alcalde Porqueres, al davant  del Mercat de Balàfia.  Tindrem l'honor de tenir una plaça dedicada a la FEDERICA MONTSENY, una dona que va marcar l'avantguarda de les dones del seu temps, una dona que va lluitar pel drets de tots en una societat i en uns temps convulsos,  per això, i fent paral.lelisme amb el temps, volem  aprofitar l'avinentesa fer que tots els amics i  amigues de les xarxes socials ens trobem en la  I TROBADA FACEBOOK de donabalàfia associació , per celebrar que ja som més de 3000. Aquesta activitat comptarà amb el patrocini de Gimnàs Royal.  
 Pensem en un món millor on homes i dones estan en igualtat,  per reivindicar i recordar que la meitat de la població mundial, les dones, encara no han conquerit els drets que li equiparen a la seva altra meitat, els homes.
VINE I FES-TE SOCI I SÒCIA 
I  COL·LABORA AMB LES ASSOCIACIONS DE BALÀFIA
Visita les  nostres pàgines:  WWW.BALAFIA.ORG i http://donabalafiaassc.blogspot.com.es/

FESTA MAJOR DE BALÀFIA. TAST. Rectificació activitats Diumenge

DIA 26 DIUMENGE
09.00 h. XI OPEN D’ESCACS partides llampec de 5 minuts, al Centre Cívic. Organitza  el Club d'Escacs Balàfia, col·labora Club d’Escacs Lleida. Inscripcions a les oficines de l’A. Vv., al Club Escacs Balàfia o al Club Escacs Lleida.
12.00 GRAN MISSA solemne en honor al nostre patró Sant Bartomeu a l’ església de Sant Antoni Mª Claret de Balàfia.
13.15 h. EXHIBICIÓ DE BALLS DE SALÓ  a càrrec dels alumnes de DIDANCE Acadèmia de ball. Al Centre Cívic.
17.00 h. FESTA D’ESCUMA. Plaça Jardí de les Magnòlies PATROCINADA PER: PARCS INFANTILS “PEQUE PARTY”
18.00 h. BALLADA DE SARDANES amb la “COBLA MUNICIPAL DE LLEIDA “ a la plaça Jardí de les Magnòlies.
21.00 h. CANTADA D’HAVANERES a càrrec del "GRUP BOIRA" a l’escenari dels Jardins de les Magnòliies. Hi haurà la tradicional degustació de rom cremat.
22.45 h. Traca  de Fi de Festa.

Durant tots els dies :
 FIRETES AL CARRER PENEDÈS - PLAÇA DE LES MAGNÒLIES, PER A FER LES DELÍCIES DE PETITS I GRANS.

VINE I FES-TE SOCI I SÒCIA I  COL·LABORA AMB L’ASSOCIACIÓ DE BALÀFIA

Visita les  nostres pàgines:  WWW.BALAFIA.ORG i http://donabalafiaassc.blogspot.com.es/ 

dissabte, 28 de juliol del 2012

Jocs Olímpics London 2012 : Totes les delegacions van desfilar amb dones per primera vegada

Segre-avui-
Els Jocs Olímpics de Londres 2012 ja tenen un lloc en la història. Per primera vegada, totes les delegacions que prenen part en la competició compten amb dones en la seua relació d’esportistes.
Els 204 països que van desfilar ahir en la cerimònia aporten 4.847 esportistes femenines, el 46% del total, la xifra més alta de totes les edicions dels Jocs.
La participació femenina no ha parat de créixer, sobretot a partir de Barcelona’92, on hi va ha-
ver 2.704 dones esportistes, un 28’8%. Als primers Jocs,Atenes 1896, no hi va participar cap dona i als segons, París 1900, només 22. Fins a Munic’72 no es va superar el miler d’atletes.

Dalma Rushdi Malhas
El Comitè Olímpic Internacional (COI)  va demanar a l'Aràbia Saudita, Brunei i Qatar a reconsiderar la seva política de no enviar a les dones per competir en els Jocs Olímpics en la reunió prèvia als Jocs Olímpics.  "Esperem que aquests tres països s'envien a les dones als Jocs Olímpics de l'any 2012 a Londres", van declarar Anita DeFrantz,  representant de les dones al COI i la comissió esportiva i el president dels Estats Units.
La Sra DeFrantz, que havia suggerit prèviament els tres països han de ser exclosos si continuen amb la seva política de les dones, també va assenyalar que les 10 federacions internacionals - el futbol, aixecament de peses, handbol, tir amb arc, tir, rugbi, ciclisme, bobsleigh, el piragüisme i el boxa - no tenen dones en els seus comitès executius. "Ara hi ha menys dones que mai treballant en les capacitats d'alt nivell en les federacions esportives", va dir.


 Wodjan Ali Seraj Shaherkani
El president del COI, Jacques Rogge, va donar el seu suport als comentaris de la Sra DeFrantz, però ha insistit que el moviment esportiu "està fent progressos".  La ONU, organisme Internacional que vetlla pels Drets humans,  grup Human Rights Watch, va acusar a l'Aràbia Saudita de doblegar-se a les afirmacions per part de poderosos conservadors del país, els clergues musulmans prediquen que els esports femenins constitueixen "mesures del diable" que encoratgen a la immoralitat i redueixen les possibilitats de les dones de complir amb els requisits per al matrimoni. Aràbia Saudita en un gir sobtat,  ha aixecat la seva prohibició a les dones esportistes que competeixen en tornejos internacionals.  En base a l'informe  del COI que insta a exigir de l'Aràbia Saudita legalitzar els esports de les dones com una condició per a participar en els Jocs Olímpics.



                               membres saudites  del club de futbol de les dones al port del Mar Roig de Jeddah

divendres, 27 de juliol del 2012

FEDERICA MONTSENY a BALÀFIA : tindrem l’honor de tenir una plaça amb el seu nom

Balàfia i Lleida fan justicia,  
homenatjant a  Federica Montseny, primera dona ministra de Sanitat de l'estat espanyol i de tota l'Europa occidental durant la Segona República (1931-1936)
tindrem l’honor de tenir una plaça amb el seu nom 
en la Inauguració és realitzarà  la I TROBADA FACEBOOK donabalàfia associació 
Federica Montseny i Mañé va nèixer a Madrid el 1905 i va morir el 1994 a Tolosa de Llenguadoc,  va ser una líder anarquista espanyola. Filla dels també anarquistes Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l'escola racionalista de Francesc Ferrer i Guàrdia i editors de La Revista Blanca, una publicació destacada dins el pensament llibertari espanyol durant el primer terç del segle XX. La seva educació va ésser impartida per la seva mare i la va completar d'una manera autodidacta llegint literatura o teatre, tant fossin clàssics com obres contemporànies. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
Amb 18 anys ja defensava clarament l'anarquisme, edat a la qual va publicar el seu primer article a Solidaridad Obrera. D'aleshores ençà no va parar d'escriure col·laborant freqüentment amb La Revista Blanca i en les seves col·lacions de narrativa La Novel·la Ideal i Voluntad. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va escriure tres novel·les centrades en l'emancipació femenina, La Victoria, El hijo de Clara i La indomable. Ja llavors defensava la igualtat entre sexes dins d'una societat sense Estat ni capital. Es desmarcava de les feministes de la seva època que solament pretenien un reconeixement polític de la dona dins la societat capitalista.
Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Federica es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el govern  socialista. La seva tasca en el govern es va veure limitada per la curta durada del seu mandat. No obstant això, en pocs mesos planejà llocs d'acollida per a la infància, menjadors per a embarassades, una llista de professions exercides per persones discapacitades i el primer projecte de llei de l'avortament a Espanya. Pràcticament cap dels seus projectes va arribar a executar-se. El seu projecte de llei de l'avortament va rebre l'oposició d'altres ministres del govern i va deixar-se de banda quan Federica va sortir del govern a causa dels Fets de maig del 1937. El dret a l'avortament no seria reconegut a Espanya fins cinquanta anys després.
 El 1977 va retornar a l'Estat Espanyol per a la reconstrucció del sindicat ara en territori espanyol. Ni l'exili ni els seus problemes de visió van impossibilitar-la en la propaganda i difusió dels ideals llibertaris que defensava.