donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

divendres, 28 de febrer de 2014

“Dia europeu per la igualtat salarial entre dones i homes” : descobrim a Maria Antònia Ferrer

La Dra Dolors Comas d’Argemir rep la Distinció Maria Antònia Ferrer 2014

 Dolors Comas Argemir 

Des de donabalafia associació en afegim, compartim i celebrem el reconeixement de la Universitat Rovira i Virgili a la Dra Dolors Comas d'Argemir per la seva tasca en la defensa dels drets de les dones, juntament amb Feministes de Catalunya. Aquesta distinció és un reconeixement que atorga anualment la universitat a aquelles persones, entitats i institucions o col·lectius de la societat civil i del món acadèmic que han destacat per la seva tasca de defensa de les dones i la seva visibilització. El proper 4 de març a les 16.00h és celebrarà l'acte institucional dins del marc la Setmana per la Igualtat de la URV. http://feministesdecatalunya.blogspot.com.es/2014/02/la-dra-dolors-comas-dargemir-rep-la.html

Distinció Maria Antònia Ferrer

La Distinció Maria Antònia Ferrer és un reconeixement que atorga anualment la URV a aquelles persones, entitats, institucions o col·lectius de la societat civil i del món acadèmic que han destacat per la seva tasca de defensa dels drets de les dones i la seva visibilització.
L’objectiu es sensibilitzar sobre la necessitat d’eliminar les desigualtats i destacar els membres de la comunitat universitària que han contribuït a la igualtat entre els homes i les dones.
La distinció duu el nom de la Dra. M. Antònia Ferrer i Bosch (Tarragona, 1926), historiadora molt vinculada a la ciutat de Tarragona. La seva línia d’investigació ha estat principalment sobre el món contemporani, pensament i societat i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i comunicacions en congressos. La docència és la seva passió i com a historiadora ha treballat principalment el segle XIX. Va fundar l'escola Pax de Tarragona, es va doctorar en història als 50 anys i està preparant el seu cinquè llibre.

Distincions atorgades

  • 2013. Montserrat Duch
  • 2012. Professores de Química
  • 2011. Marta Selva
  • 2010. Montserrat Palau
  • 2009. Berta Ramos
  • 2008. GRÈC
Més informació :http://www.urv.cat/igualtat/distincio.html

 

dimecres, 26 de febrer de 2014

CANÇÓ DE COMIAT

Un dia hi va seure algú,
sobre la seva melangia,
entonant la cançó d'un amic,
altra hora perdut,
 i dels pensaments deixats,
en la pena guardada,
sota el tronc, a terra,
ensorrat en les fonts del temps.
Quants versos d'amor
sota les fulles!
I sobre la fusta podrida
que queda sencera
aromàtica i trista,
esquerdada, verda,
abans llisa i lluenta,
ara grossera i amarga,
del banc del parc.
Serenyes converses,
escoltades pels roures,
guardades dins els barrons
foradats,que jeuen morts
en el sòl del verger.
Quantes vides escoltades
en el silenci!
Quantes mirades sentides
en la foscor!
Quantes llums foses
sota les llàgrimes
d'argiloses cares maquillades,
en persones buides
de consols, d'esperances i promeses.
Avui mor, clavat a terra!
-hi diu en la seva llenya-.
Sol però insistent, aquí jau!
Acaba aquesta nit,
la seva vida de tardors,
llonga, esquerdada i sàvia,
perdurable i tenaç...

                 Sònia C. Ignés

 

dijous, 20 de febrer de 2014

100 anys serparen les imatges : Trinitat Sais llegeix el discurs inaugural del curs al Col•legi Oficial de Metges de Barcelona, la jove metgessa es converteix en la primera dona que fa una conferència a la institució col•legial. Barcelona. 31 de gener de 1914.

Comitè de Dames de la junta organitzadora del Primer Congrés d’Higiene Escolar, celebrat a Barcelona el 1r d’abril de 1912. Trinitat Sais, asseguda la segona per l’esquerra. A la seva dreta, Carme Serra i a l’esquerra, la presidenta, Celestina Vigneaux, i la vicepresidenta, Carme Karr. Dretes des de l’esquerra, les senyores Irma Dalgà, Rafaela Sànchez Aroca, Rosa Sensat i Maria Baldó. [ Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM) ]
Retrat de Trinitat Sais, publicat a la revista Feminal. 1914.
La imatge és testimoni del moment que Trinitat Sais llegeix el discurs inaugural del curs al Col•legi Oficial de Metges de Barcelona i la jove metgessa es converteix en la primera dona que fa una conferència a la institució col•legial. Barcelona. 31 de gener de 1914. 
[ Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM) ] 
100 anys separen aquestes dues imatges
 
 Mercedes Velasco. Metge foniatre.
 Dins el cicle de conferències "Salut-Malaltia. Una altra visió és possible", la metgessa foniatra Mercedes Velasco va realitzar una xerrada el dijous 24 de gener, a les 19,30 hores sobre  "Medicina energètica".
A Lleida, La  Dra.  ROSA Mª PÉREZ, és PRESIDENTA  del Col.legi de Metges des de novembre de 2007,  càrrec al qual fou REELEGIDA el 2011. La doctora Rosa Maria Pérez és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Saragossa, especialista en Medicina Legal i Forense i doctora en Cirurgia d'Urgència. Màster de Psiquiatria Social, i de Valoració del Dany Corporal per la Universitat de Rovira Vigili i diplomada en Sanitat. Entre altres càrrecs, ha estat subdirectora de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, divisió de Lleida. Mèdica Forense de diversos jutjats. És professora de Medicina Legal de la Universitat de Lleida. En l'àmbit col · legial va ostentar el càrrec de vicesecretària i vicepresidenta d'aquesta corporació entre 1998 i 2007. En el Consell Català ha ocupat diversos càrrecs com el de secretària de la corporació i membre de la seva Comissió Deontològica.
http://casaldeladona-lleida.blogspot.com.es/2008_02_01_archive.html
 

dimecres, 19 de febrer de 2014

8 de març de 2014 : Carme Karr és mereix un carrer a Lleida !

Carme Karr va desenvolupar en la premsa de la segona dècada del segle XX una activitat periodística regular, amb dedicació pràcticament exclusiva, oberta a diverses temàtiques i a distintes publicacions, i va esdevenir així el precedent més proper a una professional del periodisme com s’anirà entenent en la dècada posterior. Nascuda en el si d’una família estrangera, va integrar-se a la vida cultural catalana i va començar a col·laborar a la revista L’Avenç i, més endavant a Joventut. La seva cultura i formació li van facilitar l’entrada en el periodisme, que es va convertir per a ella en una via d’expressió de les seves idees modernes i avançades. Sota el pseudònim de Xènia va iniciar una polèmica amb Eugeni d’Ors, el Xènius de La Veu de Catalunya, i amb el seu nom signà articles en català i en castellà al Diario de Barcelona, El Día Gràfico i a Las Provincias. Quan el 1906 va aparèixer la Il·lustració Catalana, el seu director va fer-li l’encàrrec de preparar un suplement mensual dedicat a les dones. Així va néixer Feminal, una revista que va sortir des de 1907 fins a 1917, de la qual va ser directora i impulsora i aconseguí una qualitat de contingut i de presentació ben notables. Aquesta revista, amb aparició puntual cada quart dissabte de mes, va comptar amb les veus femenines més potents de principis de segle, com Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra i la Comtessa de Castellà. Karr no va deixar mai de col·laborar en la premsa del moment, signant amb el seu nom o amb pseudònims com l’Escardot. Tot i que dominava força bé el francès, l’alemany i el castellà, va triar el català com a vehicle preferent per expressar-se en els seus escrits. A més dels textos periodístics, també va conrear la narrativa breu, la novel·la, el teatre, els contes per a infants, les conferències i, fora de la literatura, la composició de peces musicals. Font : Diccionari Biogràfic de les Dones. 

FEMINAL : Publicació mensual en català apareguda a Barcelona del 28 d’abril de 1907 al 30 de desembre de 1917 com a suplement de «La Ilustració Catalana».
Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturització de les dones; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals (amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia, etc). Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres..
Carme Karr amb les seves filles
Com somriuen els ulls blaus, infantils, de Carme Karr, que acaba de reunir-se'ns; aquesta dona que ha fet tan soroll a Barcelona, i que és tota minúscula.
- Li agrada? - em pregunta.
- Molt, senyora. Això és un bé de Déu. L'art de delicadeses i de treball. I sobretot, d'organització, d'idea, deixi que li digui: això és feminisme.
Em mira, una mica irònica:
- I què entén vostè, per feminisme?
- Això mateix; el que vostè ha fet.
- Ah!... El feminisme no és això, solament... És una cosa tan àmplia, tan diversa, tan profunda... Però vaja, reconec que això ho hem fet bé...
- Divinament, senyora Karr. Tan bé, que és la millor afirmació feminista que podien fer. Es veuen aquí moltes coses tan sèries, de ben fetes, que sembla mentida que estiguin fetes per dones.
- I per què? ¿És que vostè també creu que les dones no podem fer tot el que fan els homes?
- Ah, sí! Tot menys assemblar-s'hi. Tot menys votar, per exemple. Menys el sufragisme...
- Perdoni, nena. Vostè no en sap gaire de feminisme. Aquí on em veu, jo sóc partidària decidida del sufragi femení. ¿Per què les dones no hem de tenir el dret d'intervenir en allò que ens interessa tant com als homes?
- Poden tenir tots els drets que es vulgui, senyora. Menys el de desfigurar-se.
- Senyoreta Polo: Vostè no ha vist les més grans sufragistes angleses (angleses, ja ho veu); la Duquesa d'Atholl i Lady Astor, membre de la Cambra dels Comuns, a Londres, assistir a les sessions del Congrés, amb un grapat de mil lliures esterlines damunt, en joies, supremament elegants i supremament femenines. Vostè no ha vist aquesta gran política, Lady Astor, a Ginebra, durant una reunió de la Societat de les Nacions, portant una esplèndida nurse i donant mamar, ella mateixa, a un fill seu de catorze mesos...
Digui que la dona pot fer-ho tot; tot, fixi's bé, menys d'ésser dona. Feministes són i seran sempre aquestes. Les altres, les dones que volen ésser iguals que els homes i que fan d'ells uns rivals, són "masculinistes"...
                                                                          

 
                                                                  L'esperit d'acció femenina
L'obra de la meva fundació, és clar, -ens explica l'encantadora velleta- és la de l'elevació del rang de la dona, un rang postergat i envellit durant una quarantena de segles d'atavismes socials i religiosos, i un apostolat contra la injustícia que se li ha anat fent durant tot aquest temps. Vostè creu que la dona és d'una altra espècies que l'home? És clar que no. Però sembla que hom li ha considerat tota la vida. I la meva dèria no és ni més ni menys que això: desfer aquest error anacrònic en aquesta època vindicativa i lluminosa i posar, només, les coses al seu lloc. "Doneu la Cèsar el que és del Cèsar..." Doneu a la dona el que és de la seva raça: el dret de viure; de viure en tot i com tots.
Això a més a més, és d'una necessitat humana i social apremiant. Es pot tolerar que una dona s'hagi de convertir en un blanc de revessos i de misèries, pel sol fet de posar a coll l'embalum de la seva feminitat primitiva?
¿Pel sol fet que ningú li hagi ensenyat a deseixir-se, a treballar, a viure com una persona? Cregui que fa vergonya de veure aquestes dones infelices que no surten soles de casa, que tenen el treball per un pecat i que només aspiren a casar-se. Casar-se. Està molt bé. Però, és el fi natural de la dona?. Les estadístiques han provat que a Barcelona hi ha seixanta-mil dones que no tenen parella, "que sobren"... Seixanta-mil dones que no es poden casar. ¿I doncs què han de fer aquestes dones? Treballar, laborar d'una manera o altra, i no esperar a morir-se de fàstic; entenc que tota criatura té l'obligació de guanyar-se un sou,  "la vida", que ha de justificar-la.
Però sobretot, és precís preocupar-se del destí d'aquest contingent de població "condemnat de l'excedència". Se l'ha d'aprofitar i és això el que jo estic fent, el que vaig aconseguint a còpia d'esforç i de lluita. De lluita, abans que res. Ah! Vostè no es pot arribar a imaginar què és el desenvolupament de la meva idea en aquest país, en aquest ambient... 

                                                                             
Carme Karr de : (POLO, Irene: "La dona que treballa a l'Exposició", Imatges. Setmanari gràfic d'actualitats. (Barcelona), any1, núm. 7, 23 de juliol 1930, text complet)  


dimarts, 18 de febrer de 2014

Assessoria Legal Gratuïta : Assessorament legal per als i les sòcies de l' AVV Balàfia i DonaBalàfia associació





Solucionem de forma gratuïta qualsevol consulta jurídica que se't pugui presentar .Prestacions :
    
Campanya RENDA : L'assessorament més complet per tots els teus dubtes fiscals .
    
Aclareix els teus dubtes per telèfon davant de qualsevol qüestió legal : compravenda d'immobles , comunitat de propietaris , contractes de treball , divorcis , herències , etc .
    
Resol les teves consultes d'urgència legalment, de forma gratuïta : accidents de trànsit , robatoris , immobilitzacions , etc .
    
Redactem i presentem les teves reclamacions de consum davant tercers en temes relacionats amb el vehicle : tallers de reparació, fabricants de vehicles, incompliment de garanties , etc .
    
T'assessorem sobre els teus drets com a consumidor/a sobre temes relacionats amb telecomunicacions , viatges , etc .
    
Rep assessorament telefònic per al viatger davant problemes com "overbooking",            anul · lacions de vols , etc .
    
A més , si cal acudir a la via judicial , mitjançant la nostra xarxa d'advocats obtindràs la primera consulta gratuïta, pressupost sense compromís i un % de descompte en els honoraris del lletrat .

dilluns, 17 de febrer de 2014

CAP FÀRMAC IGUALA ELS EFECTES DE L'EXERCICI FÍSIC

                              CAP FÀRMAC IGUALA ELS EFECTES DE L'EXERCICI FÍSIC
                                               L'EXERCICI ÉS L'AUTÈNTICA " polipíndola "                                       Publicat a Physiology , revista científica d'alt impacte .
L'evidència científica és tan contundent que el que crida l' atenció és que aquesta informació no estigui en boca de tothom.
Exposem aquí algunes de les afirmacions dels autors de l'última revisió :- " L'exercici físic no només té un efecte protector sinó també EFECTE TERAPÈUTIC sobre les patologies cardiovasculars "- " En comparació als fàrmacs , aconsegueix millorar el pes corporal i el to muscular , i assegurar una bona aptitud cardiorespiratòria i una major longevitat "- " Hem demostrat que és terapèutic en malaltia cardiovascular , en alguns tipus de càncer , així com en altres patologies "- "A la tercera edat , és l'únic remei que existeix contra la sarcopènia , i ajuda a prevenir les caigudes . No hi ha cap fàrmac que tingui aquest efecte" .
   - " Per això, els metges haurien de prescriure exercici i com més , millor, ja que cal tenir en compte la relació dosi- resposta"- COM MÉS I MÉS INTENS MILLOR : "La quantitat també influeix , i la literatura apunta que com més intens sigui l'exercici , millor per al que ho practica " .
                                   
Sobre aquest últim apartat , volem apuntar la necessitat de programar correctament el tipus d'exercici així com la intensitat d'aquest. Per tant , CONSIDEREM INDISPENSABLE LA SUPERVISIÓ D'UN PROFESSIONAL EXPERT EN EXERCICI FÍSIC, LLICENCIATS EN CIÈNCIES DE L'ACTIVITAT FÍSICA . Helena Martínez Coach Deportivo

divendres, 14 de febrer de 2014

NORUEGA ENS EMOCIONA !! Contra la discriminació dels homosexuals en els Jocs Olímpics d'Hivern a Sotxi

La indignació general per les lleis russes que prohibeixen l'anomenada propaganda homosexual segueix. Per tant, XXL, un gran minorista punter d'articles esportius als països escandinaus, ha convertit l' aeroport d' Alguaire en un "Airport Love"  i així  donar suport a les lluites de la comunitat LGBT en contra de la tendència de la  Rússia homofòbica que està donant forma als Jocs Olímpics de Sochi 2014.
LLEIDA, 20 des (EUROPA PRESS) -
    L'operador turístic britànic Thomas Cook obrí el 20 de desembre del 2013,  la temporada de neu amb vols a l'Aeroport de Lleida-Alguaire per traslladar esquiadors a les estacions del Pirineu des de Birmingham, Bristol, Gatwick i Manchester i com a novetat enguany des de Southampton.
    Com en l'última temporada, la companyia vendrà bitllets des de Lleida a les diferents ciutats angleses, ha informat el Departament de Territori i Sostenibilitat en un comunicat, els vols a Birmingham, Bristol i Southampton acabaran el 16 de març de 2014, mentre que els vols de Gatwick i Manchester continuaran fins al 30 de març.
    L'any passat, Lleida-Alguaire va transportar 21.580 passatgers durant la temporada d'hivern, xifra que inclou els viatgers de Thomas Cook i els d'Air Nostrum, que connecta Lleida i Mallorca.

dilluns, 10 de febrer de 2014

s' atansa el 8 de març ... són dies per la reivindicació : En nom de dona, dona'm un carrer : Dolors Piera, Carme Karr, Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra i la Comtessa de Castellà.



A la nostra Associació DonaBalàfia, juntament i en col·laboració amb  l’ AVV de Veïns i la seva vital Vocalia de la Dona estem porta’n a terme un treball de recuperació de la memòria històrica de les DONES de Ciència, Escriptores, Pedagogues, Mestres, Pintores,  Esportistes ... lleidatanes, catalanes i d’arreu,  de principi de segle XX i de tots els temps. Això ens a portat a assabentar-nos dels noms de moltes dones oblidades i poc reconegudes.
D’altra banda i arran d’un estudi publicat i difós a la premsa local,  situa a Lleida com la ciutat catalana on hi ha MENYS noms de dones als seus carrers places i equipaments.
Proposem amb el beneplàcit de les entitats abans esmentades que als nous Vials en construcció, els  carrers i places de  tots els indrets de Lleida es bategin tots ells amb noms de dones : Dolors Piera, Carme Karr, Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra i la Comtessa de Castellà. 
Especialment aquests dies demanem que el nom d’una dona PIONERA de la nostra ciutat,  figuri entre el nomenclàtor de la ciutat, Sra.Dolors Piera, una dona lluitadora, mestra, sindicalista i feminista "... no hi ha avanços socials, si aquests no reconeixen a les dones com a subjectes de la història...Aquesta mestra no te el seu nom en cap carrer de Lleida, segons ens consta i si les dades són correctes. En aquests dies fem aquesta petició de carrer per la Sra.Dolors Piera i les altres dones del present escrit. Tots ells,  els farem arribar  a la comissió de noms de carrers per que Lleida deixi de figurar en aquesta  llista. Si més no, aprofundirem en la tasca a la qual no hem de defallir, sensibilitzar per la visibilització de la dona i la seva aportació històrica i actual a la nostra ciutat i país. 

http://www.cdp.udl.cat/home/index.php/ca/component/content/article/307-la-udl-als-premis-goya
Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, 1910 – Santiago de Xile, 2002), qui dóna nom al Centre, va formar part d’aquest grup de mestres que van participar en el procés de renovació pedagògica i en la conquesta d’una educació pública i democràtica, basada en el compromís amb la igualtat, la justícia i la solidaritat. Ella va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i va ser fundadora de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE-UGT).
El seu pare li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, entre els anys 1924 al 1928 on en plena Dictadura del general Primo de Rivera hi havia un grup de mestres renovadors i introductors del mètode Montessori. Molts d'ells van ser desterrats o se'ls va obrir un expedient, com al mateix pare de Dolors. Malgrat el clima polític advers, Dolors i el seu pare van assistir a les activitats organitzades a l' Ateneu Lleidatà i van formar part dels fundadors del grup Batec, defensor de l'escola laica i única i introductor del mètode pedagògic de Célestin Freinet.
El 1937 participà en l'organització del Congrés de la Dona i en la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la que va ser elegida secretària general. Havia deixat la seva tasca de mestra innovadora i sindicalista per passar a ocupar altes responsabilitats en la direcció política. El 1938 va ser nomenada consellera-regidora pel PSUC, càrrec que ocupà fins l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el gener del 1939. 


Adjuntem un petit tast de la seva historia : Font Diccionari biogràfic de les Dones




dissabte, 8 de febrer de 2014

MOLTES GRÀCIES ALS COMERÇOS I PERSONES QUE HAN COL.LABORAT PER QUÈ AQUESTA FESTA de les ÀGUEDES 2014 SIGUI GENIAL


 LLISTAT D’OBSEQUIS DELS COMERÇOS I ENTITATS DEL BARRI DE BALÀFIA PER LA FESTA DE LES ÀGUEDES
Gimnàs ROYAL
BODEGA MASIP
CAFETERIA DEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA
ESPIRAL
SIS SIS
SABATERIA XAVIER
PERRUQUERIA I ESTÈTICA LOURDES I ROSER
PERRUQUERIA MARTA MARTÍNEZ
PERRUQUERIA OLGA
PERRUQUERIA
LLENCERIA MERCERIA JOSEFINA
FRUITES ELS GERMANS
EL BON FORNER
FARMÀCIA ISANTA
CAFETERIA JA HI SOM TOTS
CANDI PASTISSER
REPUNTS XANIEL
PLUS FRESC
CARME OLIVA
BOTIGUES CONSUM
MAG MANGRINI
I LES NOSTRES MONITORES
MÒNICA VIVES d' SCRAPBOOKING
MARIA CERVERA de PUNT DE CREU
PACA ROMERO de PINTURA A L’OLI