donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dijous, 20 de juliol de 2017

ON SÓN LES DONES?


http://onsonlesdones.blogspot.com.es/
On són les dones (OSLD) és un col·lectiu que analitza la presència de les dones als espais d'opinió dels mitjans de comunicació de Catalunya i en denuncia la seva absència tot demanant que es doni veu i s'escolti les dones expertes
A partir del mes de juny de 2016 i unides per la causa comuna d'acabar amb la sobrerepresentació masculina en els espais d'opinió dels mitjans de comunicació catalans (premsa escrita, premsa digital, ràdio i televisió), s'inicià el recompte diari de la composició de gènere dels espais d'opinió i el 28 de juliol es va presentar el manifest fundacional  de la seva iniciativa.
Mensualment han anat presentant els resultats dels recomptes on assenyalen el desequilibri de gènere per a cada mitjà. El febrer de 2017 van convocar una taula rodona amb el títol “Les dones als espais d'opinió dels mitjans”, que va tenir com a ponents Esther Vera (Diari Ara), Karma Peiró (Nació Digital), Lídia Heredia (TV3) i Mònica Terribas (Catalunya Ràdio).[7]
El seu treball consisteix a analitzar el problema, però consideren que la responsabilitat de posar-hi remei recau en els propis mitjans, així com en les autoritats públiques que han de vetllar perquè es garanteixi la igualtat efectiva de dones i homes també en el cas dels mitjans de comunicació, en compliment de les disposicions legals. 
On són les dones s'inscriu dins de l'activisme ja iniciat per altres col·lectius que les han precedides a denunciar la invisibilització de les dones als mitjans de comunicació, com l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), i se senten partícips en la lluita comuna que diferents grups de dones estan realitzant arreu del món, com Clásicas y Modernas, a l’estat espanyol; Hay Mujeres, en l’àmbit llatinoamericà, o Women Also Know Stuff, en l’àmbit anglosaxó

dijous, 13 de juliol de 2017

Aquest any per les ACTIVITATS 2017-2018 us proposem txi-kung , amb la Montse Ruiz

QUE ÉS EL  TXI-KUNG o CHIKUNG?
El txi-kung o Chikung és una tècnica mil·lenària que consisteix a realitzar moviments coporals fàcils i senzills perquè pugui fluir correctament l'energia, txi o qi a través de les línies energètiques que estan al nostre cos i que "alimenten" els òrgans interns, anomenades meridians.
A través d' exercicis físics i mitjançant la respiració s'aconsegueix desbloquejar gran part de tensions, sensacions i emocions que ens oprimeixen en el dia a dia. Poden haver quedat en el nostre cos físic causant dolor, pesadesa, insomni, etc. i que a força d' anys fan que puguin aparèixer patologies o malalties.
Una pràctica adequada i freqüent de txi-kung ens aporta molt a nivell corporal, mental i d'estat d'ànim. Aporta tenir consciència de l'aquí i ara, saber treballar ordenadament amb el nostre cos i saber dirigir correctament la nostra energia sempre a favor nostre.
 La calma, la serenitat, la fortalesa interna, la claredat mental, el saber estar conscients en situacions estressants sense desbordar és el que ens pot aportar el treball constant i continuat d'una bona pràctica de txi-kung. La salut i l'equilibri torna a prendre control de les nostres vides.
A les seves classes incorpora també la meditació i altres tècniques que he anat aprenent i gestionant des de fa 7 anys.
Espero i confio que aquesta pràctica sigui enriquidora per a tothom.
Moltes gràcies per l'atenció que li heu posat a aquesta carta de presentació.

diumenge, 9 de juliol de 2017

TABU.cat

TABU.cat és un recurs per treballar en equip als instituts o als espais joves, sobre aspectes com el sexpreading, els “piropos”, els límits i el consentiment a l’hora de lligar o les estratègies de cosificació del cos de les noies.
En nom de l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Joventut, ens plau convidar-vos a la presentació de TABU.cat, una eina pedagògica interactiva per prevenir les violències sexuals amb joves.

TABÚ: Allò del què està prohibit parlar...

Però tothom coneix i sap què passa: als vestidors, als passadissos, dins de l’aula, fora de l’aula, als espais joves, a les discoteques, a través del mòbil... La violència sexual és quelcom quotidià a la nostra societat però costa parlar-ne, anomenar-la, assenyalar-la i visibilitzar-la, perquè és tabúPer això TABÚ. Tu tries què t’hi jugues és una eina per posar nom a allò que existeix, per deixar d’amagar i fer front a violències que, per quotidianes, s’han naturalitzat. Aquest recurs pedagògic abordarà la prevenció de les violències sexuals, com el sexpreading, i altres experiències subtils i poc reconegudes  com els “piropos”, les llistes per puntuar “la guapa  de la classe” o la forma en què es lliga...  És un joc per  parlar-ne  i construir nous imaginaris socials de referència, que permetin a noies i nois sentir-se més lliures en la seva manera de ser i en la seva manera d’estimar i relacionar-se.
http://dones.gencat.cat/ca/ambits/exposicions/expo_Tabu/

dimarts, 4 de juliol de 2017

MARXEM DE VACANCES PRESENCIALMENT....TOT PREPARANT LA FESTA MAJOR

SOM FORA EL MES DE JULIOL
DEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA
ENS PODEU TROBAR A LES XARXES SOCIALS
https://www.facebook.com/DONABALAFIA
https://www.facebook.com/lleida.femeni
I ALS E-MAILS
dba@balafia.org
dona@balafia.org
associació@balafia.org
TORNEM
el 7 d'agost 
ESTEM PREPARANT 
LA FESTA MAJOR

dijous, 29 de juny de 2017

AGNÈS GREGORI:RECORDEM A LES NOSTRES ATLETES. TENIM MOLT FUTUR

Aquests dies faria anys una de les Pioneres de l'Esport Lleidatà.
L'Agnès Gregori Prunera
atleta catalana
 (Lleida, 10 de juliol de 1910 - Lleida, 7 de novembre de 2007)
Des d'aquest bloc fem homenatge, visibilitzem, intentem reparar la injustícia
 i donar peu a les Pioneres de l'esport. 
Amb la seva presència a l'espai públic
 durant les primeres dècades del SXX (1900-1939) 
van representar a la dona progresista i participativa a tots els nivells.
Les seves fites esportives i el seu bagatge van quedar a l'oblidades 
 amb la dictadura franquista.
No obstant això, gràcies a aquests  grups de pioneres de l'esport de Lleida, Barcelona, Tarragona i Girona, que van decidir trencar tot tipus d’estereotips i normes socials establertes i apostar per la pràctica esportiva, un hàbit indispensable per a una bona qualitat de vida, actualment els beneficis de l’activitat física i l’esport es troben a l’abast de totes les nenes, noies i dones de qualsevol edat de la nostra societat
Agnès Gregori Prunera
atleta catalana
Avui en dia, la presència de les dones en manifestacions i activitats esportives és un fet comú i habitual. Aquests dies un grup d'intrèpides noies segur que fan mil activitats per què volen, per què els encanta l'esport, els encanta participar i gunayar,; però encara no fa gaires dècades, a les nostres contrades, la pràctica esportiva estava reservada exclusivament als homes.
per a més informació : http://www.donesdigital.cat/noticia/1167/les-esportistes-dahir/                                          http://creunegraduatletica.blog.cat/2016/01/07/feminitat-esport-cultura-2/


dilluns, 26 de juny de 2017

PER DIVENDRES: ACTIVITAT INTERGENERACIONAL A BALÀFIA EN COL.LABORACIÓ AMB SANITAS RESIDÈNCIAL

Les associacions de Balàfia col.laboren en els projectes intergeneracionals de les Residències de gent gran del barri, són una eina de dinamització sociocultural i vinculació entre les persones i agents de la residències de la tercera edat, les associacions i la comunitat. 

Oferim als usuaris un espai físic, Centre Cívic de Balàfia,  i participatiu on, a través de la creació i el manteniment d’ aquesta activitat,  potencia les capacitats físiques, cognitives i d’autoestima a la vegada que promoure les relacions socials entre les i els destinataris. De programació ocasional, el projecte esdevé el fil conductor de les diferents activitats educatives, culturals i lúdiques de la institució dirigides a contribuir a la preservació del grau d’autonomia i independència dels residents així com l’assolisemt d’un estat de benestar emocional òptim.

divendres, 16 de juny de 2017

ACTIVITATS DE CLOENDA A BALÀFIA:PER DORMIR MILLOR VENIU A ESCOLTAR A LA DRA. NÚRIA ROURE


Per facilitar el son reparador, ens ho explicarà acuradament la Dra. Roure. A nivell general ens ofereix aquest tast...
Cal tenir en compte les pautes per una bona higiene del son:
-Cal ser tolerants amb els episodis d'insomni o falta de son
-Cal establir una bona rutina abans d'anar a dormir, facilitarà que el vostre cos es predisposi a descansar i evitarem així els problemes.
-A l’habitació evita: Llegir, mirar la televisió, estudiar, parlar per telèfon, menjar, ja que aquestes activitats fan que el cos s’habituï a estar despert al llit. És preferible utilitzar-la només per dormir i l’activitat sexual...

PER SABER-NE MÉS US ESPEREM 
AL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA


dimecres, 14 de juny de 2017

PARTICIPACIÓ DE LES DONES EN LA VIDA CIUTADANA:QUATRE PENALITZACIONS QUE ENS FAN MENYS CIUTADANES


QUATRE PENALITZACIONS 
QUE ENS FAN MENYS CIUTADANES.
 L’actual organització desigual del treball domèstic i de cures penalitza les dones almenys en quatre grans àmbits:
Vida personal: independentment de si aquest treball agrada més o menys a qui el fa, està clar que no està gens valorat ni apreciat socialment (potser se n’escapa el cuinar) i això, que ningú m’ho negui, crema. No acostumem a dir-nos: «Uau, gràcies per deixar el lavabo tant net» (i tenir el lavabo net és molt important!). I si aquesta tasca et pertoca principalment a tu al nucli domèstic, i és constantment menystinguda, pot generar frustració i baixa autoestima. I si a més, degut a aquesta desigual distribució, et deixa poc temps per a l’oci propi i el desenvolupament personal més enllà del treball (sigui quin sigui), diguem-ne que el panorama no és gaire alentador.
    1. Vida laboral: moltes dones, encara ara, han d’escollir si posar per davant la seva carrera professional o el fet de tenir criatures. I en la majoria de casos no és perquè elles vulguin fer aquesta tria, sinó que el mercat laboral penalitza el tenir fills i penalitza la conciliació (a les dones, clarament). Que en una entrevista de feina et preguntin per si estàs casada i/o vols tenir fills, a part de ser il·legal i denunciable, passa; i passa a les dones i no passa als homes, perquè es dóna per fet que qui agafarà la baixa i els permisos de conciliació seran les dones. I Homes, no veieu amb els problemes amb els que us topareu si se us acut demanar la baixa per paternitat, aquesta és l’altra! Alhora, accedir a permisos de conciliació penalitza la promoció interna a la feina i el desenvolupament laboral… De debò, el món – ni l’empresa – s’enfonsaran perquè tant homes o dones ens absentem a parts iguals o treballem menys hores per cuidar les nostres criatures, mares-pares, àvies…!
    2. Vida política i associativa: aquí els moviment socials i associatius encara hem de treballar força. Sovint fem les reunions tard perquè moltes de nosaltres treballem. I les hores en que fem les reunions (moltes vegades cap a les vuit del vespre) són hores en que toca que les criatures sopin, es dutxin i vagin a dormir. I altra vegada, massa sovint se n’ocupen les dones (trobem perfectament normal deixar la criatura amb un o una cangur sempre que sigui per oci o feina, però què ens diríem si fos per anar a una assemblea?). I el resultat és que la política i l’associacionisme acaba tenint una composició de molts homes, i dones joves i grans (que no tenen criatures al càrrec), amb les corresponents relacions de poder que l’edat comporta; i amb poca representació de les necessitats d’una determinada franja de dones. Vinga, si ens organitzem col·lectivament segur que podem establir horaris conciliadors, disposar d’espais de cura per als infants, fer torns, skypes… imaginació al poder!
    3. Vida de jubilades: quan duran gran part de la vida hem tingut contractes a temps parcial – o no hem treballat – per dedicar-nos a les tasques domèstiques i de cura, la pensió que ens queda al jubilar-nos és força minsa. Ja ho veuen, tota aquesta enorme quantitat de treball, indispensable per fer les vides vivibles i estar a punt pel mercat de treball, no compta per res en el nostre actual sistema de seguretat social! No és d’estranyar, doncs, que la pobresa tingui rostre de dona, i, sobretot, de dona gran.
  1. ENCADENAMENT DE DESIGUALTATS: Per últim, una de les maneres com socialment donem resposta a aquest tetris de temps i dedicació que suposa el treball de cures, perjudica a moltes altres dones. Quan externalitzem algunes de les tasques a persones que les facin per nosaltres, la gran majoria de vegades és a dones que han deixat els seus països d’origen i a les que ni contractem ni paguem un salari digne. O moltes altres vegades, ho externalitzem a les nostres mares jubilades, quan aquestes haurien d’estar gaudint – per fi – d’un temps més alliberat.

dimarts, 13 de juny de 2017

DONABALAFIA ASSOCIACIÓ TANCA L'ETAPA DE REPRESENTACIÓ A L' ASSEMBLEA TERRITORIAL DE LES DONES DE LLEIDA:CARTA DE COMIAT DE LA PRESIDENTA

Coordinadora Territorial ICD Na Carme Castelló, 
Assemblea Territorial de les Dones de Lleida
Jos Farreny, donabalafia, sortint
Sílvia Bonilla, entrant
Vull començar aquest text donant les gràcies a les dones que m’heu fet confiança al llarg dels anys com a representant de l’ Assemblea Territorial de Dones de les Terres de Lleida, a les del Consell Nacional de Dones de Catalunya, a l' Anna Coll,  a les tècniques i  Coordinadores Territorials  de l’ ICD, Na Elena Fuses i Na Carme Castelló i a les Presidentes, Vicepresidentes i Gerents de l’Institut Català de les Dones.
En aquest comiat vull parlar-vos de la feina que falta per  fer, de la poca visibilitat de les accions de les dones, dones de ciència, esportistes, de la poca repercusió del treball quotidià, qui continua demanant la conciliació?,  de la paritat, de la invisibilitat,  de la violència masclista,  de la poca presència d’aquests fets als mitjans de comunicació, les dones continuem patint  la situació més injusta,  hem de continuar lluitant perquè hem de donar resposta a les desigualtats!. Deixeu-me recalcar que en el àmbit de l’esport això encara és més greu. Parlem de Drets Humans que s’incompleixen, si millora la situació de les dones  significa que milloren les condicions de vida i de salut de tota la humanitat.
         Un altra assignatura pendent és la publicitat, els i les publicistes diuen que reflexen una realitat social, no hi puc estar d’acord, que ven una noia nua quan anuncia alguna cosa? Aquesta publicitat  s’emet als  mitjans de comunicació públics i privats,  hi ha un observatori que penja d'una associació que compta els molts missatges andrògens als mitjans, premsa, TV, als dibuixos animats, a les revistes, les i els redactors  no paren compte, hi ha programes emesos per les algunes televisions publiques i moltes privades que denigren a les dones.
          Pel que fa a les TIC  opino que se’n parla poc. Hi ha una bretxa, és difícil incorporar-se però s’ha de fer! Totes tenim waps, doncs, amb la resta de la tecnologia també. Tenim una Llei que ha anat  pel davant de les demandes de les dones. No conec cap  associació de dones que promogui els DRONS, CASCOS INTEL.LIGENTS DE REALITAT VIRTUAL ... és en l’aspecte que  som menys reivindicatives. Un record per Martina Castells i Zoe Rosinach.
Quan ens vam quedar amb una representant al CNDC a Lleida  vaig intentar representar la dona rural amb dignitat i potenciar la seva participació en un espai estable on es recullien les aportacions de les dones, potenciant, promoven i impulsant les seves accions perque donin resposta a les seves inquietuds, propostes o problemàtiques, aquí he d’agrair especialment a la Delegació de Lleida el seu treball.
Hem de seguir als nostres governs que van adquirir el compromís de treballar per a eliminar les barreres de la discriminació. A partir de l’Assemblea General de la ONU del 2000, s’ha incorporat la perspectiva de les dones en tots els programes i polítiques públiques. D’aquesta manera s’haurien de valorar les seves aportacions específiques en la construcció del teixit social, el benestar de les persones i al progrés de tota la societat humana. Encara ara això no passa.
En aquesta època difícil, on moltes famílies pateixen veritables dificultats, hem d’apostar per un model d’ associacionisme potent i optimista centrada en les dones de totes les edats. Les dones, les nostres dones hem de respondre a la crida sobretot amb participació, amb mestratge, amb ulls de dona, amb reivindicació, amb lluita, amb alegria ... ser-hi present!
I clar, no pot faltar la recuperació de la memòria històrica de les  dones que van ser unes autèntiques pioneres en la modernització i difusió dels valors femenins. Com a representants nombraré a Neus Català, Victòria Sau, Gabriela Mistral, Josefina Castellví,  Agnès Gregori ...Vull aprofitar aquest repàs per donar valor al seu testimoni de lluita i valentia.
Acabo amb la “menció” de la Plataforma per l’ Acció de les Dones.  Any rere any s’inauguren les sessions del Consell Econòmic i Social de la ONU a Nova York, ECOSOC. Allí s’analitzen els Resultats de la Plataforma de Beijing, JA SABEU: MIRAR EL MÓN AMB ULLS DE DONA, aquest any de fet el títol d’aquesta sessió ha sigut Beijing+20,  s’analitzen,  deia, els progressos i fites aconseguides i les que encara queden per aconseguir  per les dones i cap a les dones  a nivell mundial. Una d’aquestes fites és incorporar a totes les dones a la salut i nosaltres proposem : Promoció de la Salut mitjançant l’ Exercici Físic. De sobres és coneguda la importància que donem a la nostra associació a l’esport femení com a element de salut, integració, qualitat de vida, equitat...per a les dones i socialment.
DonaBalàfia Associació, a la qual tinc l’honor de representar, va rebre l’acreditació i la carta de presentació per tal d’accedir a les sessions com a representant de l’ Assemblea Territorial de les Dones de Lleida (ATDLL) al Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) l’any 2010. En l’entitat ens vam sentir honorades i, alhora, carregades de responsabilitat en el moment de representar les terres de Lleida en aquesta important conferència. Com ja he dit, “Mirar el món amb ulls de dona” fou el lema de la conferència de Beijing i és com nosaltres maldem per tirar endavant les nostres programacions. La trobada de Beijing va servir per marcar un punt d’inflexió per a totes les dones on aquestes van deixar de veure’s com a víctimes. Les dones allí reunides i les seves líders van proposar que s’ha de  passar a l’acció, s’han de prendre les regnes per trobar solucions a la discriminació i a la resta  de problemes de les dones al món. Els reptes que es presenten, any rere any són nous/vells amb una visió diferent,  de dona en els camps de la salut, polítiques, cooperació, desenvolupament, prevenció de la violència... són desafiaments tots ells que tenen a veure amb el  desenvolupament de la societat en el nou mil·lenni.     
                                        
Per un planeta 50-50 al 2030 !! 

COMPROMÍS PER LA IGUALTAT.  

Donar-vos les gràcies per la vostra implicació !
Jos Farreny Justribó de DonaBalàfia associació, representant de              l' Assemblea Territorial de Dones Lleida al Consell Nacional de Dones de Catalunya, CNDC del 3 de novembre de 2009 fins al 7 de juny de 2017

dilluns, 12 de juny de 2017

FESTES DE CLOENDA DE LES ACTIVITATS A BALÀFIA. A TENIR EN COMPTE!

S’ atansa el final de curs i ja anem tancant activitats, com la compartida entre el Club Escacs Balàfia i la AVV Balàfia, juntament amb la Vocalia de la Dona i donabalafia associació.
A més, també  fem la cloenda de totes les activitats infantils: Teatre, ritmes i Balls i música, unes activitats que s’han fet al llarg de l'any . 
Volem donar les gràcies als i les monitores de les activitats  per la seva col·laboració.
Amb ella ens ajuden a que el 
Centre Cívic de Balàfia sigui un dels 
més dinàmics de Lleida

dissabte, 10 de juny de 2017

Què és el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, CNDC?

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) és l'òrgan col·legiat de participació i consulta de l'Institut Català de les Dones que integra les representacions de les entitats que treballen en programes en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com les diferents entitats de dones del territori català, per a les qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i educatiu.
El CNDC és membre d'alguns òrgans de participació del Govern de la Generalitat i està reconegut com a organisme amb estatus consultiu especial del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. Actualment, el CNDC està format per més de 350 entitats.

Entre altres funcions, el CNDC promou la participació i l’associacionisme de les dones, incentiva el treball en xarxa, i fa propostes a l'Institut Català de les Dones sobre qüestions que afecten les dones i l’equitat de gènere. 
El CNDC està estructurat en el Ple, que és l’òrgan de màxima representació; la Comissió de coordinació, que executa i coordina les accions i projectes que duu a terme el CNDC; i els grups de treball, que actualment tracten sobre dones grans, salut, participació internacional, dones amb discapacitats i violència masclista. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són els òrgans territorials de participació i consulta del CNDC. 

dimecres, 7 de juny de 2017

Què són les ASSEMBLEES TERRITORIALS DE DONES DE CATALUNYA?. A LLEIDA ATDL

Són organismes de representació de les dones de tot el territori  Català al CONSELL NACIONAL DE DONES DE CATALUNYA. Hi poden participar federacions, consells, coordinadores, plataformes i xarxes, formades totes per entitats de dones i entitats i grups de dones que componen el moviment associatiu femení de cadascun dels àmbits territorials de Catalunya. El seu objectiu és fer més participativa i plural la representació de la diversitat del moviment associatiu de dones de Catalunya i, alhora, afavorir la descentralització territorial. Les ATD incentiven el treball en xarxa de les diferents iniciatives sorgides en l' àmbit territorial; participen als debats, campanyes i consultes del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) i canalitzen les propostes, demandes i necessitats femenines del territori cap a la Comissió Permanent. D'aquestes n' hi ha una representant a Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l' Ebre, Catalunya Central i a l' Alt Pirineu i Aran. En aquest moment la representació de l' Assemblea Territorial de Dones de Lleida al CNDC és,  per votació democràtica celebrada el 3 de novembre de 2009 DonaBalàfia Associació, representada per la Presidenta na Jos Farreny.
En nom de la representant de l’Assemblea Territorial de Dones de Lleida, Jos Farreny, us convoquem a la reunió de la sessió ordinària de l’any 2017, que tindrà lloc el dia 7 de juny de 2017 a les 16.30 h. a la sala d’actes de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, c/ Lluís Companys, 1 amb el següent ordre del dia:

  1. Lectura i aprovació de l’acta anterior. S’adjunta
  2. Explicació de les actuacions realitzades al llarg d’aquest període per la representant de l’ATDL
  3. Eleccions a representant a l’Assemblea Territorial de Dones de Lleida.
  4. Explicació de la convocatòria de subvencions per a les entitats de dones
  5. Explicació del pla estratègic de l’Institut Català de les Dones
  6. Precs i preguntes
Esperem la vostra assistència!
a Manresa al Consell Nacional de Dones
 
amb la Presidenta Gatell, la vicepresidenta CNDC, la representan de Girona i la 
representan de la Federació de famílies de Catalunya

dissabte, 3 de juny de 2017

Desena edició dels Premis Dona i Esport de Barcelona:Èrika Villaécija, Laia Sanz amb Eloi Vila i Laia Palau guardonades

Les premiades d'enguany són Encarnación Hernández, per la promoció esportiva, va ser una de les jugadores pioneres del bàsquet català, entrenadora i àrbitre; Erika Villaécija, a la dona esportista; el Club d’Atletisme Nou Barris, al club esportiu; i Laia Sanz i Eloi Vila, al mitjà de comunicacióLa nedadora Erika Villaécija ha estat premiada per la seva trajectòria en l'alt rendiment i pel suport que dona a les atletes més joves, la pilot de Corbera ha recollit el Premi de Comunicació, juntament amb Eloi Vila, pel llibre "Qui té la voluntat té la força", i la jugadora de bàsquet ha rebut una menció especial per la plata als Jocs Olímpics de Rio.
Amb aquests premis l' ajuntament de Barcelona i el seu Institut d' Esports reconeix l'esforç, la constància i la il.lusió que posen les dones en l'esport. Els premis donen prestigi a l'Esport Femení. FELICITATS !!
Preparant #Balafia9donaiesport
 La frase d'Angela Davis, "feminisme és la idea revolucionària que les dones som persones" és dolorosament vigent.

dimecres, 31 de maig de 2017

ENCARA ARA LES DONES TREBALLEN EL TRIPLE QUE ELS HOMES EN LES TASQUES DE CURA I DE CASA

SEGONS  LA INFORMACIÓ QUE CORROBORA                 L' INSTITUT CATALÀ DE LES DONES
    L'ESTAT ESPANYOL I CATALUNYA ÉS EL PAIS ON ELS                      HOMES S'HAN INCORPORAT POC                                            A  LES TASQUES DE CURA I ATENCIÓ
Les dones treballen diariament de mitjana 4,55 hores a les tasques de cura i atenció a la llar i a les persones, els homes ho fan una mitjana d' 1,37h. Hi posem valor ?

Les dones tenim poc temps per a les reivindicacions i la vida política, sinó fixeu-vos en la composició d’assemblees, moviments socials i grups polítics! Sí… i tant que hi ha dones! Però de quines edats? Amb quines responsabilitats familiars? Totes tenim el mateix temps per dedicar-lo a aquestes activitats?

Fa un temps vaig mirar-me al melic i al meu voltant i vaig prendre consciència d’això: que les dones que tenim temps per a les reivindicacions i la vida política som – majoritàriament – les que no tenim persones petites o grans al càrrec (ei, fins i tot les més d’esquerres!), les joves i les velles.
 Productiu/Reproductiu?
La invisibilització del treball domèstic i de cures, com ja us podeu imaginar, té efectes molt perversos. I la seva desvalorització encara més! I és que a primera vista sembla un treball que pot fer tothom, que treu poca estona, que fins i tot pot ser agraït perquè tu te l’organitzes… anem, doncs, a veure què comporta:
  1. DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DEL TREBALL DE LA VIDA QUOTIDIANA: Tot i que el puguin fer tant homes com dones (de debò, saber posar la rentadora o fer mimitos no té res a veure ni amb els cromosomes, ni amb les hormones ni res que s’hi assembli)… el treball domèstic i de cures està desigualment distribuït! I no només en hores, sinó en contingut. A Catalunya les dones fan 2 hores més de treball domèstic i de cures que els homes. (Oi que no es nota?). I quan observes el tipus de treballs que fan uns i altres trobem que portar els nens al futbol, fer la paella o barbacoa dels diumenges, penjar quadres o arreglar el jardí… ho acostumen a fer els homes. La resta acostuma, feines en general més avorridotes i amb poc reconeixement social, a recaure sobre les dones. De debò, me n’alegro moltíssim si a casa vostra això no passa 🙂 De nou, celebreu-ho! Però en moltes llars això continua passant, i moltes dones, quan arriben a casa, comencen una segona jornada de treball. És el que s’anomena la doble jornada de treball; i esgota tant com el seu nom indica, i priva tant com el seu nom indica de tenir temps per a una mateixa.
  2. TENIR EL CAP A TOT ARREU (I ENLLOC!): El treball domèstic i de cures no es pot compactar. Menjar, rentar, transportar, fer freguetes, preguntar com estàs, resoldre conflictes… és una cosa que s’ha de fer a diari. No serveix treballar 10 hores durant quatre dies de la setmana i dedicar els altres tres al treball domèstic i de cures. És un treball que té a veure amb la vida quotidiana i que està ple d’imprevistosla criatura ha agafat febre i se l’ha de portar al metge, la caldera s’espatlla i s’ha de trucar l’electricista, el paper de vàter s’acaba, ens enfadem pel motiu que sigui… i moltes vegades, tot plegat passa, ho pensem o ho hem de gestionar mentre estem a la feina. Total: que quan estem a la feina pensem en els treballs domèstics i de cures, i quan estem fent-los pensem en el que hem de fer l’endemà a la feina perquè degut a tot això abans no ho hem pogut acabar de fer. I estem a tot arreu i enlloc a l’hora, us sona? Així doncs, qui gestiona aquestes tasques – que si tornem a les estadístiques acostumen a ser les dones – ens veiem obligades a ser omnipresents o, almenys, tenir el que s’anomena una doble presència.
  3. QUATRE PENALITZACIONS QUE ENS FAN MENYS CIUTADANES. L’actual organització desigual del treball domèstic i de cures penalitza les dones almenys en quatre grans àmbits:
    1. Vida personal: independentment de si aquest treball agrada més o menys a qui el fa, està clar que no està gens valorat ni apreciat socialment (potser se n’escapa el cuinar) i això, que ningú m’ho negui, crema. No acostumem a dir-nos: «Uau, gràcies per deixar el lavabo tant net» (i tenir el lavabo net és molt important!). I si aquesta tasca et pertoca principalment a tu al nucli domèstic, i és constantment menystinguda, pot generar frustració i baixa autoestima. I si a més, degut a aquesta desigual distribució, et deixa poc temps per a l’oci propi i el desenvolupament personal més enllà del treball (sigui quin sigui), diguem-ne que el panorama no és gaire alentador.
    2. Vida laboral: moltes dones, encara ara, han d’escollir si posar per davant la seva carrera professional o el fet de tenir criatures. I en la majoria de casos no és perquè elles vulguin fer aquesta tria, sinó que el mercat laboral penalitza el tenir fills i penalitza la conciliació (a les dones, clarament). Que en una entrevista de feina et preguntin per si estàs casada i/o vols tenir fills, a part de ser il·legal i denunciable, passa; i passa a les dones i no passa als homes, perquè es dóna per fet que qui agafarà la baixa i els permisos de conciliació seran les dones. I Homes, no veieu amb els problemes amb els que us topareu si se us acut demanar la baixa per paternitat, aquesta és l’altra! Alhora, accedir a permisos de conciliació penalitza la promoció interna a la feina i el desenvolupament laboral… De debò, el món – ni l’empresa – s’enfonsaran perquè tant homes o dones ens absentem a parts iguals o treballem menys hores per cuidar les nostres criatures, mares-pares, àvies…!
    3. Vida política i associativa: aquí els moviment socials i associatius encara hem de treballar força. Sovint fem les reunions tard perquè moltes de nosaltres treballem. I les hores en que fem les reunions (moltes vegades cap a les vuit del vespre) són hores en que toca que les criatures sopin, es dutxin i vagin a dormir. I altra vegada, massa sovint se n’ocupen les dones (trobem perfectament normal deixar la criatura amb un o una cangur sempre que sigui per oci o feina, però què ens diríem si fos per anar a una assemblea?). I el resultat és que la política i l’associacionisme acaba tenint una composició de molts homes, i dones joves i grans (que no tenen criatures al càrrec), amb les corresponents relacions de poder que l’edat comporta; i amb poca representació de les necessitats d’una determinada franja de dones. Vinga, si ens organitzem col·lectivament segur que podem establir horaris conciliadors, disposar d’espais de cura per als infants, fer torns, skypes… imaginació al poder!
    4. Vida de jubilades: quan duran gran part de la vida hem tingut contractes a temps parcial – o no hem treballat – per dedicar-nos a les tasques domèstiques i de cura, la pensió que ens queda al jubilar-nos és força minsa. Ja ho veuen, tota aquesta enorme quantitat de treball, indispensable per fer les vides vivibles i estar a punt pel mercat de treball, no compta per res en el nostre actual sistema de seguretat social! No és d’estranyar, doncs, que la pobresa tingui rostre de dona, i, sobretot, de dona gran.
  4. ENCADENAMENT DE DESIGUALTATS: Per últim, una de les maneres com socialment donem resposta a aquest tetris de temps i dedicació que suposa el treball de cures, perjudica a moltes altres dones. Quan externalitzem algunes de les tasques a persones que les facin per nosaltres, la gran majoria de vegades és a dones que han deixat els seus països d’origen i a les que ni contractem ni paguem un salari digne. O moltes altres vegades, ho externalitzem a les nostres mares jubilades, quan aquestes haurien d’estar gaudint – per fi – d’un temps més alliberat.
Estudi:
Entorn.
 Institut Català de les Dones
https://ulleresperesquerrans.com/2017/03/16/ojos-que-no-ven-desigualtat-al-canto-5-questions-feministes-sobre-els-treballs/