donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dijous, 31 de gener de 2013

Celebració de Santa Àgueda 2013

S’atansa Santa Àgueda, la patrona de les dones!!!! des de les nostres entitats  tenim preparat un acte i celebració :SOPAR amb Ball per a totes les FÉMINES de Balàfia divendres  8 de febrer
 Estarem agraïdes que en féu difusió i ho poseu a l’agenda 
 I pel dia 5, que vagi molt bé aquest dia!

dimecres, 30 de gener de 2013

Dia de la no violència i la pau 2013 dedicat a RACHEL CORRIE.

Aquest dimecres 30 de gener, s’organitza el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau ( DENIP),
amb motiu del 65è aniversari de la commemoriació de l’assassinat de Mohandas Gandhi l’any
1948 a l’Índia.

Gandhi i la seua esposa Kasturba
 
La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa. Mahatma Gandhi i Kasturba.


                         DIADA DE LA  NOVIOLÈNCIA, 2013 dedicat a RACHEL CORRIE.
Rachel Corrie va ser una activista americana que va lluitar a favor dels drets dels i
les palestines. Ara fa 10 anys, va morir atropellada per un buldòzer de l’exèrcit
israelià a la Franja de Gaza

diumenge, 27 de gener de 2013

29-1-2013 IV Taula Rodona Dona i Esport ( SEXISME - ESPORT I DONA ) 18:30h Centre Cívic de Balàfia

      Dona i Esport  ( SEXISME - ESPORT I DONA ) 
Us esperem 
... Al Centre Cívic de Balàfia
C/Terrassa cantonada Penedès,

Dia : 29/01/2013, dimarts
Hora : 18:30h
  LONDRES 2012 :
 ELS MILLORS RESULTATS L' ESPORT FEMENÍ 
CATALÀ I ESPANYOL
ÉS CORRESPON AMB L'ESFORÇ DE LA SOCIETAT I LES ADMINISTRACIONS  PER AFAVORIR LA PRÀCTICA ESPORTIVA DE LES DONES ?
O CONTRÀRIAMENT, ESTEM SEMBRANT UN GRAN RETROCÉS?
ELS I LES PONENTS I EL PÚBLIC DIALOGARAN AMB DADES I BASE CIENTÍFICA SOBRE LA DESIGUALTAT D'OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES, TAMBÉ EN L'ESPORT.
*Realment s'han de prendre algunes actuacions concretes  
per l'esport amb la perspectiva de gènere
     * Promoure la integració de les qüestions de gènere en les polítiques de l'esport.
    * Augmentar la conscienciació sobre la importància de garantir un entorn segur i saludable per a les dones que participen en l'esport?  
     * Hi ha Suport a la recerca en l'àmbit de l'esport femení ?
    * La feminització de la decisió dels òrgans resulta ser un element principal d'una política que porta a major diversitat dins el moviment esportiu. La introducció de quotes en la finalitat de garantir la participació de les dones en òrgans de govern apareix com un mitjà eficaç per eradicar aquesta discriminació.

Moderadora : *Sra. Conxita Duran Delgado. Llicenciada en INEFC. Professora INEFC. Cap de Departament. Directora de Màster.
Composició de la Taula :
*Sra. Carme Adell. Exatleta. Llicenciada. ExPresidenta de la Federació Catalana de Piragüisme.
*Sra. Carme Campoy. atleta. Llicenciada. FISOTERAPEUTA. ULTRAFONDISTA
 
*Sra. Eva Cortijo. Periodista i Escriptora. Responsable a Lleida de la secció d’esports de la Televisió de Catalunya
*Sra. Anna Fillat. Llicenciada en INEFC. Suficiència investigadora (DEA). Master Europeu en Activitat Física Adaptada (EMDAPA).
Professora Associada a la UDL a la FCE  (Facultat de ciències de l' educació).  Responsable de l'Activitat Física Adaptada de la F. Aspros.
*Sra. Isa Sáez. Exatleta anys 60/70, llançadora de pes. Coordinadora responsable de les activitats de la Vocalia de la Dona de l’ AVV de Balàfia.
*Sra. Divina Farreny. atleta. Llicenciada INEFC. INFERMERA ULTRAFONDISTA. Tècnica de Salut Pública de la Diputació de Lleida.
*Sra Eva Bovet. Responsable del Club  Lleida patinatge artistic.
*Sr. Kike Lacasa. Llicenciat i professor INEFC. Gerent Welness Gimnàs Royal, Balàfia, Lleida
*Sr. Ramón Boixadera. Tècnic de la Diputació de Barcelona. Responsable del centre d' operacions de la vila Olímpica i Paralímpica Londres 2012
Llicenciat en Educació física, diplomat en ciencies empresarials, MBA i master en gestió i administració de l'esport.
 *Josep Ramón Vidal. Mestre. President del Consell Esportiu del Segrià.
Mercè Cutilles I Oscar Ordeig a confirmar
i amb la participació del Grup de Joves de Balàfia
Al finalitzar l’acte  hi haurà un petit “brindis” per a desitjar bon any a tots i totes les assistents.

dimecres, 23 de gener de 2013

Preparant la IV TAULA RODONA DONA I ESPORT. 29/01/2013, dimarts 18:30h. Centre Cívic de Balàfia "Declaració de Brighton de la Dona i l'Esport";

Abast i Objectius de la Declaració:
 La Declaració va dirigida a tots aquells governs, autoritats públiques, organitzacions, empreses, centres d'ensenyament i de recerca, organitzacions de dones i les persones que són responsables de, o que influeixen directament o indirectament, la conducta, el desenvolupament o promoció de l'esport o que estan en qualsevol cap participació en l'ocupació, l'educació, la gestió, la formació, el desenvolupament o l'atenció de les dones en l'esport. Aquesta declaració es destina a complementar totes les cartes esportius, locals, nacionals i internacionals, lleis, codis, normes i reglaments relacionats amb la dona o l'esport.L'objectiu principal és el desenvolupament d'una cultura esportiva que permeti i valori la plena participació de la dona en tots els aspectes de l'esport.



                                                                          
És en nom de la igualtat, el desenvolupament i la pau que es fa un compromís per organitzacions governamentals, no governamentals i totes aquelles institucions involucrades en l'esport per aplicar els principis enunciats en aquesta Declaració mitjançant el desenvolupament de polítiques, estructures i mecanismes que:
-   
assegurar que totes les dones i les nenes tenen l'oportunitat de participar en l'esport en un ambient segur i de suport on es conserven els drets, la dignitat i el respecte de la persona humana;
 - 
augmentar la participació de les dones en l'esport a tots els nivells i en totes les funcions i rols;
    
assegurar que els coneixements, experiències i valors de les dones contribueixen al desenvolupament de l'esport
 -  
promoure el reconeixement per part de les dones en el valor intrínsec de l'esport i la seva contribució al desenvolupament personal i estil de vida saludable.



IV Taula Rodona Dona i Esport
                       ( SEXISME  - ESPORT I DONA )
 Centre Cívic de Balàfia C/Terrassa cantonada Penedès,
                       Dia : 29/01/2013, dimarts
                                        Hora : 18:30h
 
Les relacions de gènere en l'esport segueixen sent molt desigual   a tot el món.
               Hi ha una necessitat urgent de reduir la marginació de les dones en l'àmbit esportiu i d'augmentar la seva participació en programes esportius.
  La dimensió del gènere en les polítiques d'esport continua sent marginal i insuficient fins i tot. Aquesta integració de les qüestions de gènere en les accions públiques en favor de l'esport i l'atribució dels fons ha de reduir la marginació de les dones en el procés de desenvolupament de l'esport,   augmentar la seva participació en els programes d'esport, i implementar tant la pràctica com la continuitat. ...
  Realment s'han de prendre algunes actuacions concretes  per l'esport amb la perspectiva de gènere:
    * Suport a la recerca en l'àmbit de l'esport femení.  Hi ha prou Suport a la recerca en l'àmbit de l'esport femení?
 La feminització de la decisió dels òrgans resulta ser un element principal d'una política que porta a major diversitat dins el moviment esportiu. La introducció de quotes en la finalitat de garantir la participació de les dones en òrgans de govern apareix com un mitjà eficaç per eradicar aquest tipus de  discriminació.
 Desenvolupar el potencial humà independentment del sexe.

 

dimarts, 22 de gener de 2013

El Consell Municipal de les Dones elaborarà un programa unitari per commemorar el 8 de Març

El Consell Municipal de les Dones està treballant per elaborar un programa unitari d’actes per commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, per incloure-hi les propostes previstes, tant per part de l’Ajuntament de Lleida com de les entitats de dones de la ciutat. Aquest ha estat un dels principals temes que el Plenari del Consell va tractar en la reunió mantinguda aquest dijous. La regidora de Drets Civils, Cooperació i Igualtat i presidenta del Consell, Maria Rosa Ball, va presidir la reunió, que també va comptar amb la presència de la tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, i de la directora d’Àmbit de Serveis a les persones i Ocupació de l’Ajuntament de Lleida, Montserrat Gil.

                                                                                  En aquest primer Plenari del Consell Municipal de les Dones, l’ordre del dia incloïa altres qüestions, com la presentació de les activitats del programa Activa’t al Casal previstes per al primer semestre de l’any, entre les quals destaquen els Tallers Itinerants: Espai salut, L’advocada respon... i En Femení. Aquests tallers estan dissenyats amb la voluntat d’atansar l’activitat del Casal de la Dona als barris, en especial a les seus de les entitats de dones segons els seus interessos i les seves inquietuds. Els pròxims tallers Itinerants seran avui, amb l'Espai de Salut i la xerrada “El suport psicològic a les persones malaltes de càncer i les dones com a cuidadores"; aquest dijous, amb la secció En Femení i el taller “Què volem les dones?”, al Centre Cívic de Balàfia en col.laboració amb la Vocalia de la Dona de l' AVV i DonaBalàfia associació i dimecres que ve es farà L’Advocada respon... i la xerrada sobre “El Fons de Garantia de Pensions i Prestacions”.
El Consell Municipal de les Dones, format per 35 entitats i sectorials de dones, és l’òrgan de participació de les entitats i organismes d’àmbit social, cultural, polític i econòmic per a la consulta, l’estudi i l’assessorament per a la plena incorporació de les dones a la vida ciutadana i per a l’assoliment de la igualtat de gènere.

dissabte, 19 de gener de 2013

PRESENTEM LA FUNDACIÓ MARIA AURÈLIA CAPMANY: FMAC LLIURES,

 FMAC LLIURES, va néixer amb el propòsit d’aprofundir i promocionar la igualtat real entre les persones i avançar cap a un canvi de paradigma que apostés per la inclusió i la no discriminació de la ciutadania ..
Aquest esperit ens ha consolidat com a un espai de RECERCA I FORMACIÓ sobre polítiques de justícia social vinculades a l’assoliment de la igualtat entre dones i homes des de l’exercici de les llibertats de les dones dones i el reconeixement de la diferència.
El treball és un dels mecanismes bàsics per a garantir determinats drets socials de la ciutadania. En l’actualitat, les desigualtats en l’accés, el manteniment i la promoció dels llocs de treball, el no reconeixement del treball de cura així com la precarietat de determinats sectors laborals feminitzats qüestionen el nostre model productiu.
 
I és cert: tothom s’ocupa de nosaltres. Se n’ocupen molt i amb tanta ignorància. Poques nacions han afinat tant i tan bé allò que entenen per nacionalitat com ho hem fet i ho fem els catalans” Aquestes paraules de Maria Aurèlia Capmany són totalment actuals. Des de la Fundació, sempre hem defensat, i creiem fermament, en l’actualitat del discurs de la Maria Aurèlia. També la imaginem en l’actualitat, amb la seva capacitat i esperit crític en la convulsa activitat política, en la crisi econòmica en la que uns quants s’enriqueixen i la majoria empobreix, fent front als atacs a la llengua i a la nació, a la qualitat de l’escola, la cultura… Estem segures que la Maria Aurèlia hauria estat una activista exemplar, destacada i que no hauria passat desapercebuda.
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Filla del folklorista Aureli Capmany. Estudià a l'Institut Escola, que representava aleshores l'avantguarda educativa de l'època, on començà a escriure empesa per Ramon Esquerra. La pèrdua de la guerra representà per a ella, una jove estudiant que es movia en ambients catalanistes il·lustrats, una ruptura cultural. Treballà de gravadora de vidres per pagar-se els estudis universitaris. Després de graduar-se es a dedicà l'ensenyament mitjà a l'Institut Albéniz de Badalona i, posteriorment, a l'escola Isabel de Villena. Durant els anys quaranta entre en contacte amb el grup de la revista "Ariel". El 1952 marxa a París, gràcies a una beca, on entrarà en contacte amb l'existencialisme corrent que influirà a Necessitem morir (1952). El teatre fou una de les seves grans passions, fins i tot actuà en algunes representacions. Així el 1960 fundarà amb Ricart Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. D'entre las seva obra dramàtica destaquem, El desert dels dies (1960), Dones, flors i pitança (1968), L'ombra de l'escorpí (1971) i la versió teatral d'Un lloc entre els morts (1980). Excel·lí, també, en el camp del periodisme i de l'assaig. Així, col·laborà en nombroses publicacions entre les quals destaquem l'"Avui" i "Serra d'Or". En el camp de l'assaig, citem, entre d'altres, La dona a Catalunya (1966), Dia si, dia no (1968), recull dels articles periodístics, Cita de narradors (1958), etc... De la seva obra narrativa destaquem L'altra ciutat (1955), Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (1967), El gust de la pols (1962) Feliçment, jo sóc una dona (1960) Coses i noses (1980). Ha traduït nombroses obres del francès i de l'italià.

divendres, 18 de gener de 2013

VI Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere

El Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida té com a objectiu distingir els treballs periodístics que fomentin les polítiques de promoció de les dones en tots els àmbits.
El premi el convoquen anualment l’Ajuntament de Lleida, a través de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, i el Col·legi de Periodistes de Catalunya per animar els/les periodistes dels mitjans de comunicació de Lleida a prendre consciència sobre la feina que es realitza en defensa de la igualtat de gènere. El jurat valorarà la qualitat professional dels treballs i l’originalitat dels temes abordats, així com el seu tractament crític i la seva capacitat analítica.
El premi reconeix les persones i la seva feina i promocionarà els treballs que en resultin guanyadors. El VI Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida es regeix estrictament pels valors del periodisme.
 
 Més informació
Premi Mila de Periodisme
Fins el proper 31 de gener de 2013 es poden presentar treballs periodístics a la sisena edició del Premi




dimarts, 15 de gener de 2013

Inauguració de l'Exposició : QUIN TEMPS TENIM? 24 DE GENER DE 2013

L'ORGANITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA



És vol afavorir la revalorització dels temps i els espais personals i familiars, millorar la quantitat i la qualitat dels temps personals i familiars, i provocar un canvi en la concepció dels temps i dels espais que condueixi a un ús del temps més lliure i que possibiliti el benestar dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
El Hall del centre Cívic de Balàfia acull l’exposició “Quin temps tenim? L’organització de la vida quotidiana”, que proposa una reflexió sobre la reestructuració de la gestió dels temps. Es pot visitar fins el 31 de març.
La mostra l’organitzen DonaBalàfia Associació i la Vocalia de la Dona de l 'AVV de Balàfia cedida per l' ICD de Lleida i pels departaments d’Acció Social i Ciutadania i de Treball. L’acte inaugural tindrà lloc el 24 de gener.
En aquesta mostra es fa una reflexió sobre la diferent percepció del temps entre dones i homes. S’hi remarca que el rellotge de les dones està en gran part adaptat al ritme dels altres pel rol familiar, per la seva responsabilitat en relació als fills i filles i persones dependents i per la participació simultània en el mercat laboral. La conclusió és que aquesta situació condiciona una vivència del temps diferenciada i que els diversos usos del temps segons el sexe són un indicador de les desigualtats existents entre homes i dones.
L’exposició té dos grans apartats. El primer, “El temps: una pluralitat d’experiències”, mostra els usos diferenciats del temps per part de dones i homes, així com les conseqüències negatives que aquesta desigualtat té per a les dones, com és el cas dels problemes de salut. En aquest àmbit també es mostra la importància de fer visibles els treballs de cura i la seva comptabilització econòmica.
El segon apartat de l’exposició, “Temps i organització de la vida quotidiana”, se centra a explicar els canvis socials que han protagonitzat les dones els darrers anys i la consegüent redefinició de les relacions entre les dones i els homes que s’ha produït. Aquesta transformació posa en evidència la necessitat de reorganitzar la vida a partir d’uns altres paràmetres temporals, no regits només per la jornada laboral. Finalment, la mostra explica quines són les polítiques que es proposen des del Govern de la Generalitat de Catalunya per abordar aquest fenomen.


diumenge, 13 de gener de 2013

NO US PERDEU LES ACTIVITATS PROGRAMADES PEL CASAL DE LA DONA DEL MES DE GENER

ESPECIALMENT US CONVIDEM EL 24 DE GENER A LA XERRADA 
SOBRE  QUÈ VOLEM LES DONES ? a les 17:30h SALA DE LECTURA CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA

dissabte, 12 de gener de 2013

Querimònia, 2013 : 700 aniversari del privilegi. Motiu de la Caminada de la Marxa Nòrdica d' aquest any el 24 de novembre.


Era Querimònia (en català: La Querimònia) Privilegi concedit el 1313 per Jaume II d' Aragó "el just" a la Vall d'Aran, i que constitueix el Dret Històric de l' Aran, en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d'assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l'adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d'importants franqueses i nous privilegis.
Era especiau situacion dera Val hec que França sagèsse d’aucupar Aran a compdar dera fin deth sègle XIII. Eth prumèr intent siguec coma conseqüència dera excomunion qu’eth Papa Martin IV hec contra Père II eth Gran, rei d’Aragon, damb motiu dera aucupacion dera isla de Sicília e era concession papau des estats dera corona aragonesa a Felip III er Ardit, rei de França. Eth bisbe de Saint Bertrand de Cominges, Bertran de
Miremon, amassèc ara clerecia aranesa e li comuniquèc era excomunion deth rei aragonés. Es capelhans d’Aran responguèren que jamés renegarien ne abandonarien ath son senhor, eth rei d’Aragon, ne per excomunicationem nec per interdicto aliquo.
S'hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats; el lliure aprofitament dels boscs, de l'aigua (tant per a regar com per a moure molins) i la llibertat de pescar i de caçar; l'exempció de tot dret de barra; i l'obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d'un dia. Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria. Concedia, a més, franquesa per censals, donacions, dots, successions, etc, i eren lliures de tota servitud reial, càrrega, imposició, en canvi del pagament d'un únic tribut al rei per veí, consistent en una mida o sester de blat l'any (dit galin del rei, per tal com equivalia a un galin o setena part d'una quartera aranesa). La Querimònia fou confirmada per tots els monarques de la corona catalanoaragonesa i àdhuc pels reis d'Espanya de la casa de Borbó fins a Ferran VII (1817) i Isabel II (1846).
Abans de tantes fartaneres, tothom  va tastar molt concentrat i a pas lleuger, la Marxa Nòrdica com a pas previ per al curs que estem preparant que  segurament servirà també per a cremar els torrons.... 


divendres, 11 de gener de 2013

Solidaritat amb la Gent de la Plataforma d' Afectats per la Hipoteca PAH de Lleida. 26 de gener de 2013

                                   L'ajuda desinteressada cal tot l'any.


Acudiu el 26 d'aquest mes al Centre Cívic de Balàfia  de 17:00 a 20:00 hi podreu gaudir de l'altruisme d'artistes de Lleida i de Saragossa que compartiran amb nosaltres les seves poesies i el seu bon fer.                                         
                                     No falteu!
Per només 3 € podràs passar unes hores en bona companyia, molt més del que algunes famílies poden fer.
Poesia
narrativa
música
Teatre
Preu entrada: 3 €
Rifa d'un lot de llibres! 1 € el nombre

[Pròximament és publicarà el programa d'Actuacions]

Organitza / Col · labora:
- Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Lleida
- Poetes de Ronda
- Addictes al Vers
- Dona Balàfia Ass. / A.VV. de Balàfia / A.VV. de Balàfia - Vocalia de la dona

dimecres, 9 de gener de 2013

Janet Rowley : Perseverància, treball i esforç

Des de molt jove, a Janet ja l’atreia la ciència. Com ella mateixa explica: «Em fascinava la ciència. M’agradava especialment l’ordre aparent en la classificació de plantes i animals en un arbre filogenètic lògic». Va descobrir la inclinació per la medicina més endavant, ja en contacte amb la universitat, quan es va adonar que la medicina combinaria l’atracció per la ciència i el desig innat de buscar una professió en què pogués ajudar els altres. Janet Rowley va entrar a la Universitat. Durant diversos anys, fins a la dècada dels setanta es va dedicar a perfeccionar els mètodes ja existents de marcatge cromosòmic fluorescent amb quinacrina i bandatge amb tinció de Giemsa per poder identificar amb més precisió els diferents patrons dels complements cromosòmics humans, els anomenats cariogrames.
Aquesta experiència amplíssima per tenyir i reconèixer cromosomes pel patró de tinció va ésser clau per a la seva gran aportació científica: el descobriment que existeix una base genètica constant i repetitiva per a alguns tipus de càncer. En el seu cas, una translocació cromosòmica, és a dir, un intercanvi de material genètic entre dos cromosomes no homòlegs. La translocació és un procés en què un fragment d’un cromosoma es trenca i s’enganxa a un altre, o bé en què dos cromosomes s’intercanvien un fragment
de manera recíproca. Aquest procés s’evidencia per l’intercanvi de patrons de tinció a partir d’un cert punt del cromosoma.

En concret, Janet Rowley va descobrir, a començaments de 1972, que la leucèmia mieloblàstica aguda es deu a una translocació que implica els cromosomes 8 i 21. Més tard, aquell mateix any, va demostrar que la leucèmia mielògena crònica, en la qual s’havia descrit un cromosoma aberrant, el cromosoma Filadèlfia, la causa una translocació entre els cromosomes 9 i 22. En tots dos casos, com que els cromosomes humans 21 i 22 són els més petits de  mida, havia estat molt difícil descobrir que hi havia una translocació compensada, en comptes de tractar-se d’una deleció o pèrdua d’un fragment del braç llarg d’aquests cromosomes.
La doctora Rowley va sostenir al seu article que el que ella havia reconegut i oposat en dos tipus concrets de càncer de manera tan sistemàtica havia d’estar correlacionat forçosament amb la causa de la patologia.
Més i tot, es podia extrapolar a altres malalties oncològiques, que també es podrien deure a translocacions específiques. El més notable del cas és que havia enviat aquell descobriment tan important a una de les revistes mèdiques mèdiques de més renom, el The New England Journal of Medicine, que el va rebutjar immediatament perquè contravenia les conviccions dels especialistes mèdics del camp, que van menysprear aquella anàlisi tan curosa. Janet va perseverar i va enviar l’article a una revista científica d’àmbit no  exclusivament mèdic, potser en un intent de convèncer uns revisors externs (els anomenats referees o peer reviewers en anglès) més inclinats a acceptar una sèrie de descripcions meticuloses i convincents. Així  va ésser com el seu article més rellevant va aparèixer l’any 1973 a Nature. Tant la doctora Rowley com Elizabeth Blackburn, una altra científica eminent, van publicar a posteriori una reflexió crítica en una revista científica en línea d’àmplia difusió, titulada Reason as our guide (‘La raó com a guia’), en la qual afirmen que «No es fa gens de servei a la societat quan l’evidència científica que se li presenta és incompleta, ja que així es perpetuen els mites ».
Text lliure sobre Gemma Marfan y Nadal - Janet Rowley. Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya

dilluns, 7 de gener de 2013

Adéu a Moisès Broggi.

Memòries d'un cirurgià (1908-2012)

Moisès Broggi (Barcelona, 1908) es va fer cirurgià al costat dels germans Trias i Pujol i amb ells va col·laborar en l'esforç de renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona dels anys trenta. Va participar activament en la Guerra Civil com a cap d'un dels tres equips quirúrgics de les Brigades Internacionals, experiència que considera summament enriquidora. Durant aquest període va implantar un dels tres avenços mèdics ideats durant la guerra, els quiròfans mòbils. Després de la guerra va ser cessat de tot càrrec oficial, cosa que no va impedir que es convertís en un dels cirurgians més prestigiosos del país, i que exercís la professió fins als vuitanta anys, havent introduït al nostre país avenços de la cirurgia moderna i contribuint sota el seu mestratge a la formació d'excel·lents cirurgians. Ocupà una plaça a l'Hospital de Vallcarca  de Barcelona, per esdevenir posteriorment cirurjà de l' Hospital Clínic de Barcelona. Treballant-t'hi hi fundà el servei d'urgències, que representà el primer servei d'urgències de vint-i-quatre hores de tot l' Estat Espanyol.
Interessat sempre per la cultura i l'humanisme,  compromès amb l’avantguarda i també amb els drets socials i la llibertat de  Catalunya   ha estat president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona  i membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear. En 2001 publicà les seves Memòries que han tingut una àmplia difusió, ha contribuit amb els seus records prodigiosos a la Memòria de la Professió. 
 El doctor Moisès Broggi ha estat acomiadat per la societat civil, política i cultural catalana aquest dimecres passat al tanatori de les Corts. Al funeral hi han assistit nombroses personalitats del món polític, cultural i companys de professió de Broggi.