donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dimecres, 28 de febrer de 2018

ACABEM FEBRER preparant el 8 de març 2018:Clandestines i insubmises:ENS EMMIRALLEM AMB ELLES

Una de les primeres investigadores catalanes, Teresa Bracons, membre de l’equip del doctor Ferrer i Cajigal, creador del Museu Anatòmic Patològic de la Facultat de Medicina, en una imatge de 1930. Bracons apareix asseguda al costat de Ferrer i Cajigal, al centre.
Foto: Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
L'activisme i la reivindicació política a favor dels drets de les dones es torna a cada any al voltant del 8 de març, en aquest apunt volem recordar la trobada que va tenir lloc al 1976 en commemoració de les Jornades Catalanes de la Dona dels dies 27, 28, 29 i 30 de maig de 1976, que va ser proclamat com a Any Internacional de la Dona per les Nacions Unides. L'esdeveniment va suposar un despertar del feminisme català de la Transició i més de 4.000 dones de diverses tendències polítiques van participar en aquelles jornades per posar les bases de drets com la igualtat laboral, la no discriminació en l'ensenyament, el divorci o la fi del delicte d'adulteri, entre d'altres.
"Canvi de mentalitat"
L'acte commemoratiu d'aquest any, tanmateix, agafa un caire més aviat reivindicatiu, en forma de vaga per posar de relleu que s'ha avançat però no prou, posa de manifest la preponderància dels homes en tots els estaments socials. Constatem i volem desmuntar la presència majoritària dels homes en quasi tots els camps del coneixement i de la comunicació, continuem reivindicat personalitats femenines com les antigues Safo i Hepàtia fins a les més pròximes Concepción Arenal, Clara Campoamor, Frederica Montseny, Hannah Arendt, o Montserrat Roig.
Teresa Urroz i Imma Colomer, durant la seva actuació a l'acte feminista al Paranimf de la UB | Isaac Meler
01-03-2018 Anònimes, descobrim les vides de dos donasses de Balàfia que
han treballat i treballen activament en la construcció del barri i la ciutat. Lluitadores pels drets de les dones i activistes socials.
18:00h Sala de Lectura Maria Mercè Marçal, Centre Cívic de Balàfia-Lleida
                       En col·laboració amb el Casal de la Dona
05-03-2018 Presentació de la Novel·la “LA VIDA QUE VENDRÀ“ de Pilar Aguarón. 19:30 - Centre Cívic de Balàfia. Sala de lectura Maria Mercè Marçal. 

dimarts, 27 de febrer de 2018

Diccionari Biogràfic de Dones:Dia Internacional de la Dona.RECORDEM A ZOE ROSINACH

 Diccionari Biogràfic de Dones,

ret homenatge

en el Dia Internacional de la Dona, a la tasca de dones destacades dels territoris de parla catalana

En el Dia Internacional de la Dona destaquem les 655 biografies de dones que inclou el Diccionari Biogràfic de Dones, que han esdevingut un referent per la seua vida i trajectòria professional.
RECORDEM A ZOE ROSINACH
Farmacèutica i primera doctora en Farmàcia espanyola. Filla del dentista Pau Rosinach, natural de Juneda (Garrigues), i la llevadora Carme Pedrol, natural de Lleida (Segrià), que vivien al carrer Blondel de Lleida. Tingué tres germans: Carme, Carmel i Pau. Zoe estudià a l’Institut General i Tècnic de Lleida, establiment en el qual obtingué el batxillerat el 1913. Al setembre d'aquell any, es matriculà a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, centre en el qual romangué fins al curs 1915-1916, data en què traslladà la seva matrícula a la central de Madrid, ja que tenia problemes per aprovar l’assignatura d’Anàlisi Química per la seva condició femenina. A Madrid pogué continuar la  carrera i es llicencià el 1917, tot i les dificultats per assistir a les classes, ja que Zoe i altres dues companyes seien separades dels homes i un catedràtic les acompanyava al seu domicili. Amb tot, Zoe, que sentia autèntica passió per la farmàcia, convencé el doctor Francisco de Castro, catedràtic de l’assignatura de Microbiologia, perquè sol·licités una plaça d’investigadora al doctor Obdulio Fernández, director de l’Institut Nacional d’Higiene Alfons XIII. Acceptada en aquell centre, el 17 de juny de 1920 llegia i aprovava amb excel·lent per unanimitat la seva tesi doctoral, dirigida pel doctor Antonio Ruíz Falcó, de la secció d’epidemiologia de l’esmentat Institut. El treball de 70 planes es titulava: «Bacilos diftérico y pseudo diftérico. Crítica de los procedimientos empleados para su diferenciación y modificación introducida al método de Costa, Troisier y Dauvergne», i va merèixer l’elogi de la comunitat farmacèutica nacional, fins al punt que l’Institut li oferí la possibilitat de continuar investigant al centre. El rei en persona felicità la nova doctora en un dinar organitzat per la casa reial en honor dels graduats durant aquell curs. També, la revista «Blanco y Negro,» en el número 1525, reproduïa la fotografia de Zoe abillada amb els atributs del grau universitari que la distingien com la primera doctora en farmàcia d’Espanya. L’esdeveniment tingué ressò a Lleida, ja que aparegué la seva fotografia al Butlletí Oficial de Farmacèutics de la província acompanyada d’una felicitació. 
Altrament, durant aquells anys, juntament amb la seva germana Pau, odontòloga que emigrà a Xile, fou una de les primeres dirigents feministes espanyoles, ja que el 1920 fou nomenada secretària de la Joventut Universitària Feminista de Madrid, presidida per Clara Campoamor i fundada sota l’empara de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, la primera organització espanyola creada el 1918 en defensa dels drets de les dones. Tanmateix, Zoe no continuà investigant ni exercint de feminista, però treballà de farmacèutica. 
Casada amb el metge Pedro Baringo el 1921, va tenir dos fills: Joaquín (1922-1987), farmacèutic; i Pedro (24.10.1924), advocat. Passats uns anys, Zoe es col·legià a Terol el 1930 i obrí la seva primera oficina a Albalate del Arzobispo (Terol) el gener de 1932. Per raons polítiques la tancà el 26 de maig de 1936 i traslladà la residència a Saragossa, ciutat en la qual desenvolupà la seva tasca professional. Molt aviat demanà la inscripció al Col·legi de Farmacèutics de Saragossa, el 23 de novembre de 1937. Rebuda l’autorització d’aquella associació, primer obrí una farmàcia al carrer Cortes de Aragón, el 15 de gener de 1938, avalada per una empresa del ram. Tres anys més tard, el 20 de maig de 1941, traslladava la seva oficina, definitivament, al número 34 del carrer Hernán Cortés, indret en el qual romangué elaborant fórmules magistrals fins al dia de la seva mort, esdevinguda el 31 de gener de 1973.

dilluns, 26 de febrer de 2018

PREPARANT EL 8 DE MARÇ.DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

el nou informe sobre les dones de les Nacions Unides revela importants llacunes per a l'empoderament de les dones i posa en marxa una agenda sòlida per canviar els engranatges.

Destaca les desigualtats i els desafiaments a què s'enfronten les dones; identifica les llacunes i les oportunitats per a la igualtat de gènere en l'Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible.

Les dones de l'ONU han fet públic el seu informe emblemàtic "Convertint les promeses en acció: la igualtat de gènere en l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible". L'informe demostra a través d'evidències concretes i informa la naturalesa generalitzada de la discriminació contra totes les dones i les nenes a tot arreu i posa de relleu recomanacions sobre com es pot complir l'Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible.

diumenge, 25 de febrer de 2018

PLAÇA DOLORS PIERA.INAUGURACIÓ

Agraïm al Sr. Ricard Gómez, de Lleida TV (ENG Canal Paeria) el seu video 


És tot un honor per a Balàfia i per les seves dones i homes assistir a la inauguració de la Plaça Dolors Piera, amb aquest acte s'homenatja a una dona educadora, lluitadora i compromesa amb Lleida. Lluitadora per una escola pública i moderna, lluitadora per l' alfabetització de tota la infantesa, ella, trencant un magisteri anquilosat pels prejudicis classistes i religiosos del seu temps, ensenyava convençuda que amb l'educació s'inicia                     el canvi social desitjat!

A ella se li atribueix la cita: "NO HI HA AVANÇOS SOCIALS SI AQUEST NO RECONEIXEN A LES DONES COM A SUBJECTES DE LA HISTÒRIA". Va treballar sempre els trets de l'educació republicana: Laïcitat, coeducació, visió científica, lluita contra els prejudicis socials i religiosos, la relació de l'escola amb l'entorn social i l'aprenentatge des del treball dels i les mestres i de l'alumnat.  
L'educació com a instrument 
de lluita contra l'opressió! 
fotografia Hermínia Sirvent
Nosaltres ja ens vam fer ressò d’aquesta dona notable a l’any 2014, on demanaven a la comissió de nomenament de carrers i al Sr. Alcalde de Lleida honrar la memòria d'aquesta mestra de la República i recuperar la memòria històrica. Ara li demanem al Sr. Alcalde, seguin aquest estel,  que posi una placa a la Plaça de la Marta Mata, 
ja que és molt concorreguda i la gent sabrà d’aquesta fou una pedagoga, diputada i senadora socialista i presidenta del Consell Escolar de l'Estat, entre altres mèrits!
Biografia de Dolors Piera
Dolors Piera i Llobera va néixer a Puigverd d'Agramunt el 21 de juliol de 1910 i va morir a Santiago de Xile el 20 de gener de 2002. El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida (entre els anys 1924 al 1928) on en plena dictadura del general Primo de Rivera hi havia un grup de mestres renovadors i introductors del mètode Montessori. Molts d'ells van ser desterrats o se'ls va obrir un expedient, com al seu mateix pare. Malgrat el clima polític advers, Piera i el seu pare van assistir a les activitats organitzades a l'Ateneu Lleidatà i van formar part dels fundadors del grup Batec, defensor de l'escola laica i introductor de noves pedagogies.
Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i després de traslladar-se a Barcelona va guanyar una plaça a l'escola pública el 1931. A partir del 1934 va prendre possessió de la plaça definitiva de mestra a Vilafranca del Penedès i va contribuir a la fundació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança (FETE-UGT). També va ocupar la secretaria general d’aquest sindicat i de la Unió de Dones de Catalunya i va ser la primera dona regidora de l’Ajuntament de Barcelona, entre 1937 i 1939, pel PSUC.
Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Detinguda arran de la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos. En sortir-ne, viatjà amb el seu germà Josep fins a la República Dominicana i finalment s'instal·là a Xile on es reuneix amb el seu company i neixen els seus fills. Allà treballa novament de mestra, essent sotsdirectora de l'Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitzà el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i manté activa la seva militància feminista.
Dolors Piera també dóna nom al Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones que impulsa la Universitat de Lleida per educar per la igualtat i la no discriminació de gènere.
Si voleu saber-ne més sobre Dolors Piera podeu consultar la nostra pàgina web, on hi trobareu la referència de la biografia de Cèlia Cañellas i Rosa Toran Dolors Piera. Mestra, política i exiliada, així com un documental que li fa homenatge.
http://donabalafiaassc.blogspot.com.es/2018/02/dolors-piera-lloberamestra-politica.html

dissabte, 24 de febrer de 2018

Dia 1 de març FESTA GROSSA A BALÀFIA:RECONEIXEMENT A 2 DONES QUE HAN TREBALLAT PER LES PERSONES I AL MOVIMENT VEINAL

Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el nostre barri te de Dones que han treballat i treballen pel moviment veïnal, per a les persones i per una societat millor. Animem al Casal de la Dona a editar un llibre de relats de totes les històries que és recullin. Segur que són moltes vides, moltes d’elles indèdites, de grans dones dels barris de Lleida de parla catalana, castellana i potser d'alguna altra llengua
l’objectiu és de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. 

dijous, 22 de febrer de 2018

TEATRE INFANTILA A BALÀFIA: US CONVIDEM A GAUDIR D'UNA ESTONETA DE BONA ACTUACIÓ

           Les associacions donabalafia i                   l' AVV Balàfia tenim compromís amb l'entorn, establim complicitat per què ens agrada compartir bones maneres, bon projectes, som acollidores i respectuoses. Una prova n'és la col.laboració entre les escoles i ludoteca que tenim al voltant. Aquest cop us presentem aquest nou projecte de l' Escola Sant Jordi, el conte "M'enlairo!"


us deixem un tastet d'una conferència realitzada pel Daniel Gabarró a l' Escola

dimecres, 21 de febrer de 2018

DEMÀ NENES, DONES I CIÈNCIA A BALÀFIA AMB LA DRA NÚRIA SALÁN

US ESPEREM!!
AVUI US  RECORDEM
 TRES DESCOBRIMENTS FEMENINS 
"DELIBERADAMENT" OBLIDATS O IGNORATS
ROSALIND FRANKLIN:va contribuir al descobriment de l'estructura de l' ADN
AGNES POCKELS:treballà en la tensió superficial de l' Aigua
MARIE THARP: va treballar en la tectònica de les plaques
Aconseguir que les nostres nenes i noies, els nois i nens també creixin i tinguin referents femenins és tasca de les nostres associacions, de les persones i de la societat. La humanitat no és pot perdre el talen que queda marginat quan no hi ha la incorporació de grups que tradionalment n'han quedat exclosos. Agraïm la presència a Balàfia de la Dra. Salán de la Universitat Politècnica de Barcelona i a la Rosa Prats, professora de Torre Vicenç la seva disponibilitat.

dijous, 15 de febrer de 2018

Preparant Anònimes a BALÀFIA :Dones del moviment veïnal d’ahir i d’avui

Les dones han estat invisibles al llarg de la història, als diversos moviments socials mixtes i al moviment veïnal, també. No obstant i com a cap d’altre, la història de les Associacions veïnals (AV) no es pot entendre sense l’aportació de les seves  veïnes.
La seva proximitat als espais,  les necessitats de la cura de l'entorn, de la seva família i del veïnatge les va fer sensibles a demandes que no eren específiques de les dones però que elles van encapçalar des de les diverses Vocalies de Dones que van crear i si calia al carrer.

Hi ha alguna ocasió que la història s’explica des de l’òptica d’aquestes protagonistes, el relat és compartit per moltíssimes dones que van viure de forma similar aquells anys. “Per a nosaltres és un homenatge a les mares i àvies treballadores per la comunitat”. Expressem la nostra admiració per totes elles, i esperema aviat llegir un llibre on s'identifiquin aquests records compartits.
Aquesta iniciativa està inspirada en la vida de dones de l'edat de la meva àvia o de ma mare,  dóna veu a tantes dones anònimes que es van fer un fart de treballar, tirant les cases endavant, i que sempre han quedat apartades per la història que fins fa uns anys només escrivien els homes”. Coneixerem i veurem reflectides vivències, algunes de fortes i altres de cada dia que ens han fet presents els nostres records”. Ens faran  reviure els records dels temps passats.
 
Les dones del moviment veïnal van anar més enllà, no només volien habitatges dignes en barris amb serveis públics de qualitat, també volien reinventar les seves vides.Van crear vocalies i grups de dones als barris: el feminisme de les classes populars. Organitzacions exclusives de dones, autònomes o vinculades a les entitats veïnals, un moviment horitzontal i capil·lar que va arribar a una gran quantitat de barris i pobles del nostre país.
Abans i ara la lluita de les dones per reivindicar serveis i equipaments públics als barris han ampliat els límits d’allò que ha de formar part dels drets de ciutadania.Ens cal conèixer i reconèixer-nos en la història de les dones del moviment veïnal per tal de donar continuïtat a la seva lluita pel bé comú.

dimecres, 14 de febrer de 2018

MOLTES GRÀCIES ALS I LES COL.LABORADORES DE LA FESTA DE LES ÀGUEDES DE BALÀFIA


Gràcies a la generositat dels i les Patrocinadores
un cop més des de les nostres entitats us volem donar les gràcies pel vostre suport, per la vostra bona feina i per la vostra participació a la Festa de les Àguedes de Balàfia,  volem agrair especialment el vostres obsequis per a totes les dones de Balafia i de Lleida que van participar a l’acte de celebració. Sense el vostre suport no hauríem vist tanta alegria.
                                                          
                                                             Floristeria Naturviva

Sis Sis Moda
Bon Forner
Farmàcia Isanta
Floristeria l’Espiral
Maria Cervera rodero
Cafeteria Ja hi som tots
Fausto Ferrer Joieria
Associació de diabetics de  Catalunya, delegació de Lleida
Sabateria Xavier
Perruqueria Lourdes Roser (2)
Perruqueria del Blau
Eme’s perrruquers
Repunts Xaniel
Fotograf Peralta
Bodega Masip
Fanni
Bonpreu
Plus Fresc
Merceria Josefina (Beatriz)
Detalls Corpus
El Celler de l’Iris
Matalassos A. Garcia
Mercat de Balàfia

Pintor Ramon Vallés
Pastisseria Candy
Cafè dels Artistes

diumenge, 11 de febrer de 2018

DOLORS PIERA LLOBERA:mestra, política, feminista i exiliada

La trajectòria de Dolors Piera Llobera i els valors que va defensar: l’escola nova, la renovació pedagògica i els valors democràtics, feministes i humanistes
finalment tindran un reconeixement a la ciutat on va cursar els seus estudis de magisteri, com a professora hi va tenir a la Pepita Uriz. A Lleida hi va viure els anys joves.
Dijous 15 de febrer a les 17,30h
 l’Alcalde farà la inauguració de la Plaça Dolors Piera 
a Balàfia
Les historiadores  Cèlia Cañellas i Rosa Toran
ens acosten a la trajectòria de Dolors Piera Llobera 
i els valors que va defensar: l'escola nova, la renovació pedagògica i els valors democràtics, feministes i humanistes.
Dolors Piera Llobera, Puigverd d’Agramunt, 21 de juliol de 1910 – Santiago de Xile, 20 de gener de 2002. Neix en una família de tradició republicana. L’avi matern, Pau Llobera, va ser milicià voluntari durant la Primera República i un dels fundadors del Centre Republicà de Puigverd d’Agramunt. El pare, mestre progressista, estava amatent a les orientacions de la pedagogia renovadora i preocupat per les condicions de vida i les necessitats de les famílies dels seus alumnes. Dolors va passar bona part de la primera infantesa en una aula, suplint, fins i tot si calia, al seu pare.
 Estudia a l’Escola Normal de Lleida entre els anys 1924 i 1928.
 Nosaltres ja ens vam fer ressò d’aquesta dona notable a l’any 2014, 
on demanaven a la comissió de nomenament de carrers i al Sr. Alcalde 
honrar la memòria d'aquesta mestra de la República
i recuperar la memòria històrica 
El Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la UdL va néixer el març de 2006 gràcies a la signatura del conveni entre el Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona (SIED) i la Universitat de Lleida (UdL) per a l’ús del fons bibliogràfic i documental del Centre d’Estudis i Documentació de les Dones (CEDD) del SIED, per a la realització de programes d’estudi i de recerca sobre temes relatius a les dones, per a la difusió i el desenvolupament científics, i per a l’intercanvi d’informació i formació universitàries en matèria de gènere. En la clàusula cinquena del conveni, ambdues institucions es van comprometre a la creació d’una estructura universitària que assumís la tasca duta a terme pel SIED des del 1991.

dissabte, 10 de febrer de 2018

CELEBREM EL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES I LES NENES EN LA CIÈNCIA A BALÀFIA

Ens visitarà la Dra. Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) des de gener del 2016,  és professora de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). És doctora en Ciència de Materials i Enginyeria Metal·lúrgica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha participat en moltes activitats d'investigació sobre dones i tecnologia, des de la promoció de l’apoderament de les noves generacions de dones tecnòlogues. Aquest any ha rebut el Premio Fundación Orange Mujer y Tecnología que reconeix la seva tasca.
En l'actualitat, homes i dones accedeixen a la formació universitària aparentment en paritat, però a les titulacions de caràcter tecnològic encara no s'ha assolit un mapa de població que reprodueixi els percentatges de la societat. Segurament en aquesta xerrada comentarem com va ser l'accés de les dones a la universitat en carreres de ciència i tecnologia, quina va ser la resposta de la societat, curiositats, anècdotes, dades numèriques d'abans i d'ara. Es posa de relleu la poca visibilitat de la dona a l'àmbit tecnològic i com encara s'arrosseguen estereotips que no afavoreixen l'apropament de la dona a les titulacions tecnològiques. Una xerrada per fer pensar!
Dra. Núria Salán,
Gràcies Rosa Prats de Torre Vicenç, per donar-nos aquesta oportunitat

divendres, 9 de febrer de 2018

Llegat de les Pioneres de l'Esport Lleidatà. AMUNT ESPORT FEMENÍ. AMUNT!

Arriba la notícia que ens ha deixat una de les últimes Pioneres de l’esport lleidatà, la Pepita Gregori, Segre 1 de febrer, Xavier Madrona. Les germanes Gregori, l’Agnès i la Pepita juntament amb l’ Emilia Trepat i d altres noies lleidatanes feien atletisme, van ser exemple de modernitat, igualtat i progrés, van viure els anys de la República. Anys on les dones d’amplis sectors socials, es van emancipar, estudiaven, treballaven,  podien triar, tenien una vida plena, el progrés significava Equitat.
A les entitats de Balafia, DonaBalàfia i Associació Veïnal,  ens mou la salut, la qualitat de vida, la igualtat entre dones i homes i la justícia social. Cap al 2007 fruit d’una investigació vam descobrir la història d’unes esportistes lleidatanes dels anys 30, van quedar en segon lloc al Campionat de Catalunya d’Atletisme al 1931. I més encara, al nostre barri hi vivia una d’aquestes pioneres. El seu testimoni junt a d’altres familiars ha permés recuperar la memòria històrica d’aquestes dones esportistes; nosaltres vam recollir la informació i el testimoni, aquest any hem fet la IX Taula Rodona Dona i Espot i la 2a edició  dels premis dona i esport 2.0 amb #balafia9donaiesport on presumim d’esportistes.
Les Pioneres de l’esport participaven en curses d’atletisme, eren innovadores. Corrien els anys 30, era època on xocava el progrés, els deien presumides, massa modernes i d’altres adjectius que no nombrarem per portar pantaló curt i sabatilles esportives, sortien del “cànon”, de la tradició, més o menys com ara amb les xarxes socials. Feien salt d altura, relleus, corrien com el vent... A Montjuïc van haver de pujar caminant a competir, clar que van que van quedar segones, darrere de la tot poderosa Barcelona. De mans del President Macià van rebre la Copa dels Campionats de Catalunya, aquesta Copa presideix la Taula Rodona Dona i Espot cada any. Gràcies a la Maite per deixar-nos-la, per al desenvolupament d’aquest event comptem amb el suport de les administracions locals, Ajuntament i Diputació, la Generalitat de Catalunya, Consell Català de l’Esport, Responsable d’Esport i Gènere, i Institut Català de les Dones; i en les darreres edicions la complicitat d’entitats i empreses lleidatanes que demostren una sensibilitat especial per l’esport femení, ens falta però el compromís de les federacions per aquesta equitat.
La Taula Rodona Dona i Espot valora el treball de les dones esportistes, el seu esforç, constància i il·lusió, visibilitza les desigualtats que encara hi ha entre homes i dones en el món de l’esport i encoratja a tots i totes les participants a treballar per què LA IGUALTAT sigui cada cop més efectiva.
Bé, Pioneres, us haig de dir que aquesta edició ha estat especialment concorreguda i participada, no ens cansarem d’agrair-ho. També ha estat singular ja que una de les premiades, la més “influencer” a les xarxes socials de la jornada, Divina Farreny,  va donar el seu premi íntegrament, de Prat Advocats, al comitè organitzador IX Taula Rodona Dona i Espot per a la realització d’activitats esportives per a dones, nenes i joves. Moltes gràcies.
Pioneres de l’Esport lleidatà el vostre treball perdura, la vostra memòria segueix viva, tenim un pavelló amb nom de dona, Agnès Gregori, tenim demanat un carrer per l’ Emilia Trepat, a Alpicat ja el tenen!. Continuem treballant per l’esport femení. A l’acabar la Taula Rodona animàvem a totes les persones que des dels seus àmbits treballin activament per l’esport femení, vosaltres segur, orgulloses també ho faríeu.

                                                                       Arreveure!
In memoriam
RAMONA FLORENSA
PILAR FERRER
TERESA ROIG
MARGARITA SMITH
PEPITA GREGORI
AGNES GREGORI
EMILIA TREPAT
PILAR ARDEBOL
PONSODA


MOLTES GRÀCIES !!!
Jos Farreny, Presidenta donabalafia

dilluns, 5 de febrer de 2018

PREPARANT LES ACTIVITATS DEL FEBRER:SOPAR DE LA FESTA DE LES ÀGUEDES A BALÀFIA

https://www.facebook.com/events/1586660661388987/
AJUNTEM TRADICIÓ I MODERNITAT
ENS REUNIM PER PASSAR 
UNA BONA ESTONA
DONES DEL BARRI 
I DE TOTA LA COMARCA
ENCARA SOU A TEMPS 
D'APUNTAR-VOS
HI HAURÀ MOLTES SORPRESES!!

diumenge, 4 de febrer de 2018

PREPARANT LES ACTIVITATS DE FEBRER:Comencem amb Pintura a l'oli

JA PODEU PASSAR PEL HALL MARIA RÚBIES 
DEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA A VISITAR 
L'EXPOSICIÓ DEL RAMÓN VALLÉS
"Diferents visions dels pobles de la comarca del Segrià"
ESTEU CONVIDADES I CONVIDATS 
A LA INAUGURACIÓ
EL DIVENDRES DIA 9 A LES 19:00H