donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dimecres, 30 d’agost de 2017

A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE UN MUNT D ACTIVITATS A BALÀFIA

 El nostre programa d activitats al llarg de l any s’ emmarca en les activitats de lleure que desenvolupem alCentre Cívic de Balàfia durant el curs, és complementen amb "ofertes" saludables, reivindicatives, activitats culturals i literàries organitzats per les associacions del nostre barri.

La difusió de la cultura i literatura catalana els recitals de poesia, concerts i actitats per a infants– començaran el dilluns 2 d’otubre i s’estendran fins aljunydel2018. Es podran seguir a través de les nostresxarxes socials, recullen totes les activitats organitzades.

diumenge, 27 d’agost de 2017

Rosa Fabregat Armengol ens deixa el pregó de la FESTA MAJOR PER GAUDIR

Balàfia i la seva Festa Major,  Pregó de l’Any 2017
Commemoració del 45è aniversari de l’Associació Veïnal.

Moltes gràcies al president de l’Associació  Veïnal, Sr. Toni Baró, per la gentilesa de convidar-me a ser la pregonera de la FestaMajor de Balàfia, precisament al Saló de Plens de la Paeria, a l’acabament del Pregó de la festa Major de Lleida ,el 10 de Maig de 2017.
      
Agraeixo a la presidenta de Dona Balàfia Associació, la Sra. Jos Farreny, a la coordinadora de la Vocalia de la Dona, Sra. Isabel  Sàez i al Sr. Toni Baró, l’amable carta que em van trametre com a president i membres de la Junta, respectivament, el 16 de març de 2017, convidant-me  a visitar el Centre Cívic de Balàfia, l’edifici emblemàtic que gestionen, en el que hi predomina en tot el seu recinte, la transparència que dóna el vidre que l’envolta, en la majoria de les seves estances, sortosament ubicat en el carrer Terrassa, entre geriàtrics i  una gran escola. Els escolars i els ancians, a tocar tocar.
        

Els nens i els ancians, davant per davant, en el mateix carrer. Ho he vist amb els meus propis ulls. Al matí, a l’hora d’entrar a l’escola, es pot veure els acompanyants dels escolars arraïmats a la porta de l’escola, i al migdia, a l’hora de la sortida, tornen els familiars a recollir les criatures.
        
Al geriàtric del davant tot és més tranquil i pausat. L’afluència dels parents a visitar els ancians és més dissimulada, però els dos extrems de la vida conflueixen, amicalment, els més joves i els més grans, cadascú en el seu espai, i atès l’actual  creixement de l’esperança de vida fa que els geriàtrics proliferin, amb ancians d’edat provecta elevada, depassada amb escreix la norantena.

Hi ha dues persones més als quals vull retre el meu agraïment: Al digne i admirat professor Joan Busqueta, la gentilesa de lliurar-me el text de seu pregó de l’any 2014, que coincidia amb la commemoració dels quaranta anys de la Fundació de l’Associació de Veïns de Balàfia  i el seu text serà per a mi un valuós guiatge.
        
La segona persona a qui vull regraciar la seva gentilesa és una mena d’àngela de la guarda, la Núria Torrebella, sempre a l’aguait de l’objectiu de la seva càmera fotogràfica. En qualsevol acte literari en el que jo assistís ella em recordava, amb un somriure entremaliat, que al Centre Cívic de Balàfia em volien veure, i un bon dia, rebo la carta que abans he mencionat, del Centre Cívic, sol·licitant la meva presència, perquè em volien honorar, com a escriptora, amb un dels seus tretze espais del Centre dedicats a dones representatives de la nostra cultura.
        
Aquesta àngela de la guarda, Núria Torrebella, que enguany va ser guardonada a Lleida, com a fotògrafa amb la Medalla al Mèrit Cultural, i placa com a P.de la Vocaliade la Dona de les paretides Copa d’Or i Sot de Fontanet durant l’acte solemne de lliurament de distincions a diverses personalitats lleidatanes per l’Ajuntament a l’Inici de la Festa Major.

El dia que vaig visitar el Centre Cívic, convidada per l’amable carta de la Junta, va cridar la meva atenció a més de la bellesa, lluminositat i transparència que li conferia el vidre que l’aillava del carrer, un full llampant, escampat arreu, en el que predominava  un requadre blau cel al bell mig del qual obria els seus pètals una gran margarida que tenia subratllats tretze pètals amb els noms propis, de color rosa, de les tretze dones destacades amb el mateix color, amb aquesta crida:     13 DONES NOTABLES
                                            PER
                                        13 ESPAIS
                              CENTRE CÍVIC BALÀFIA

Els noms de les dones encapçalats per Victòria dels Ângels són els següents, d’esquerra a dreta: Maria Mercè Marçal, Maria Rúbies, Cristina de Pizán, poeta (1364 – 1430) i i filòsofa francesa, Teresa Pàmies, Carmen Padilla, destacada activista cultural, Rosa Fabregat, Dolors Sistac, Maria Barbal, Laura Bernis, Maria Barqué, una molt activa i estimada sòcia del Centre que va morir el l’any 2014, Elvira Godàs, coneguda pedagoga, fundadora del Liceu Escolar a quí, amb justícia, se li ha concedit la placa per a nominar un carrer de Lleida, en substitució de la d’un alcalde franquista, i Victòria Sau, reconeguda historiadora i psicòloga.

Una pregunta que em vaig fer i vaig formular aquell dia era la passivitat dels homes pertanyents al Centre Cívic respecte als possibles reconeixements als socis, per allò de practicar d’una manera justa la paritat entre els dos gèneres, però els socis assistents, van assegurar, condescendents, que amb el reconeixement de les dones ja era una gran cosa. Que no hi calia el seu.

Contemplant el dens i extens programa de la Festa Major de Bàlàfia, els veïns no descansareu gaire aquest llarg cap de setmana en aquest barri d’anomenada i nom tan dolç que deu concentrar un gruix de població considerable en els alts edificis del Gran Passeig de Ronda que li dóna la sòlida consistència de qualsevol barriada de la ciutat comtal.
No els donarem temps per al descans necessari amb les múltiples activitats programades, on es pot comprovar el bé que funciona l’associacionisme del barri: Pubilles i Hereu, xupinazo, llonganissada, el mag Albert, Som Gospel Lleida, Cucanyes i jocs infantils, Bitllaires, Penya Kina Creu, xocolatada, Revetlla popular, Revival festival popular, Torneig de Bitlles, lliurament dels Trofeus Bitlles, Titellles, Country, Escaigs, Balls de Saló, Missa Solemne a la parròquia de Sant Antoni Maria Claret, que técom a patró Sant Bartomeu, Open d’Escacs, Dona Ballàfia, Festa d’Escuma, sardanes, habaneres,....    

No em perdré l’elecció de les Pubilles i l’Hereu, i ens farem companyia. El que tampoc no em penso perdre és la MissaSolemne del Diumenge a les dotze a l’Església de Sant Bartomeu, Patró de Balàfia. I pul·lulant per Internet he esbrinat on van a parar molts dels treballs que es fan de confecció de roba i de manualitats, ganxet, mitja, brodats, de labors diverses de modisteria: La Parròquia de Sant Antoni Maria Claret n’és una gran Receptora.


Quan una escriu un pregó, es deixa emportar per la màgia de l’indret i aquest indret em retorna a una època molt llunyana de la meva vida. Als cursos de batxillerat que ens van acollir a uns quants batxillers. La Carme Granés, L’Eva Peiró, el Jordi Reixach, sempre tan vital i rialler, i la seva muller, la Terela Carme Vidalla MercèOliveras, que ha mort aquest any, filla del professor de matemàtiques tan admirat. Aquest grup compacte, any darrera any, convoquen un dinar, o dos, d’aniversari que depassa els trenta comensals. Ai, aquells nostàlgics batxillers!!!

El nostre institut d’ensenyament mitjà, era ben peculiar. Era l’Escola del Treball, i encara se’n diu, i ho és, i quan hi entravem era obligat tocar el peu de pedra de la bella escultura que escenificava el Treball. Es diu que és l’únic en tot l’Estat Espanyol en el que es practicava l’ensenyament mixt. És a dir els nois i les noies en la mateixa aula, els dos gèneres barrejats, tret del temps d’esbarjo que no compartíem.

La imponent torre de l’Eva Peiró al mig de Cap de Mart, aquell gran descampat, que imposava, sobretot a l’hivern, amb el fred viu, i l’altra torre de categoria ben a prop, la de la CarmeGranés, es feien companyia amb la de Coma-Estadella, entre d’altres, més amunt. Jo residia llavors al carrer Tallada i baixava acompanyada de la Dulcinea Garriga, que residia a la plaça de Sant Llorenç, em venia a recollir i baixàvem xino xano pel Camp de Mart. Em deixava novel·les rosa de la seva mare.

Jo ja tenia un gran interés per la lectura i  en vaig devorar unes quantes  i les vaig aborrir de per vida. La Dulcinea es va morir ben jove. Ben poc temps després de llicenciar-se en Medicina. L’he recordada sempre. Són les morts joves que ens marquen. El seu pare treballava a l’Ajuntament i de tant en tant s’enduia llibres preciosos a casa. Ella me’ls deixava mirar. Eren meravellosos i em van permetre fullejar “Pablo y Virgínia” en edició de luxe. He recordat tota la vida aquest plaer. Heu de llegir, amics i amigues que m’escolteu, heu de llegir força, com recomana al Suplement Lectura del Segre aquest cap de setmana, l’estimat escriptor Vidal Vidal tot reflexionant sobre l’acte de llegir, extretes del pròleg de Paul Theroix, a un recull de fotografies de Esteve McCurry, editat per Phaidos, amb el títol Sobre la lectura en el que es recullen seixanta imatges sobre lectors en els llocs i les circumstàncies més diverses. Vidal vidal puntualitza: “Els lectors fanàtics sempre troben temps per dedicar-lo al Plaer de viatjar a través dels llibres”


Confessa l’autor del pròleg “que llegir ha sigut el seu refugi, el seu plaer, allò que l’inspira i l’il·lumina. En conseqüència, sempre hi ha alguna cosa lluminosa al rostre de la persona que llegeix. (...) Una llum que denota saviesa. També diversió.”

I retornant al meu relat, els pares van canviar de domicili i llavors venia la PaquitaSubirà a buscar-me a la Travessia del Carme. Cada dia la mateixa cantarella. “Subirà, ja baixo”, “Subirà, ja baixo”, cridava jo des de dalt de l’escala. I els pares ho consideraven un acudit. I reien. No me’n vaig adonar fins ben gran, perquè era ben ingènua.

Aquells carrers que  conflueixen amb l’Escola del Treball, com el carrer de la Premsa on hi ha la Clínica de Ponent, i fa cantonada amb els jardí de la NOSTRA Escola del Treball em porten tants records!!! Els pares em van canviar l’Institut per les Monges de la Sagrada Família. I el  meu marit Josep Maria Prim i jo no vam tornar a recuperar les nostres amigues i amics de l’institut fins que no vam retornar jubilats a Lleida i avui els faig un homenatge.  Però a les monges de la Sagrada Família hi vaig trobar al professor Josep Solans, tot un personatge que em va canviar de per vida. D`ell vaig aprendre que el Coneixement és únic i som nosaltres que el compartimentem. Les ciències i les humanitats pertanyen al coneixement que té més ponts que la ciutat, que en té tants. Per aquest motiu he procurat emprar la ciència en algunes de les meves novel·les i poemes. Per divulgar-la alegrement.
Avui commemorem els quaranta-cinc anys d’una Associació de Veïns, nascuda l’any 1972, que ha fet i fa molta feina i té molta influencia pel barri. Només n’hi manquen cinc d’anys, per arribar a la cinquantena i potser ningú no recorda, a hores d’ara, com era llavors aquest barri ara tan esplendorós de la ciutat amb l’artèria poderosa del Passeig de Ronda que li dóna la categoria de gran ciutat, amb el melic de la Plaça d’Europa, i ben a prop hi ha una altra plaça, molt significativa per la ciutat,  que es diu La Constitució, i atès com ens han tractat els de la Constitucion, en té de un altre, de nom, molt més bonic i tendre: “El Clot de les granotes”, l’Associació de Veïns de la qual, va aconseguir que tot el perímetre de la plaça fos un jardí, i no blocs de pisos com pretenien alguns especuladors.

Van guanyar aquells veïns que es van oposar a les manipulacions, i els ha honorat sempre aquest fet. L’Ateneu Popular de Ponent, aviat, l’any 1978 alenaria a la vora, l’any següent de l’aprovació de l’Estatut. Era l’Any 1972, un any ple d’esperances. I els últims anys d’aquesta dècada culminarien, a Balàfia,  amb la desaparició de la via del tren on s’aixeca la plaça Europa i on comença el Gran Passeig de Ronda. I es va anar mitigant el dolor fatídic d’aquell pas a nivell de tan trista memòria.

 Afirma l’historiador Joan Busqueta en el seu documentat pregó: El cito textualment: “Balàfia té diversos orígens. I és clar un té a veure, o l’hem de relacionar necessàriament, amb el seu propi nom, la Torre d’Abulàfia, l’expressió que apareix en els primers documents medievals, un cop s’ha produït la conquesta de Lleida, el 1149, i rememorar la conquesta sempre és útil, i no tant pel mateix fet de la conquesta, ans perquè ens recorda que provenim de la diversitat, d’una diversitat conformada pels que ja hi eren, els habitants, musulmans o no, de l’antiga ciutat andalusina de medina Larida, i pels que varen venir gent de les muntanyes pirinenques, de la Catalunyacentral, de l’Aragó, del País Occità.”

I acabo la citació de Joan Busqueta per mencionar la conquesta cristiana de Lleida que, cada vegada que vaig a l’Hospital de Santa Maria per les revisions anuals, la rememoro perquè els carrer que m’hi porta me’n fa memòria: El carrer del comte d’Urgell, Armengol VI, i  aquest comte em fa memòria  del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, els dos comtes que la van conquerir, la nostra Lleida.   

Quan agafo l’autobús per anar a Balàfia, perquè hi tinc el dentista, en arribar a la parada de l’Escola d’Idiomes, que és la que em pertoca, miro el rellotge i passo de llarg, perquè m’agrada seguir amb l’autobús nº 7 tot el trajecte cap al barri antic de Balàfia,  amb aquelles casetes individuals cadascuna amb la seva història, carrers estrets, captivadors. Tota una passejada pel passat nostàlgic dels orígens menestrals i ferroviaris de la Balàfia primitiva. He baixat a la parada del davant del trajecte d’anada i no arribaria  amb retard a la visita al dentista.

Ben a prop de Balàfia hi ha un antic monestir molt degradat per la desídia, que ara el volen revifar “L’antic monestir de Sant Ruf, del segle XII, a la carretera d’Albesa”, ens diu el professor Busqueta, i afeigeix “però va desaparèixer, un altre notable monestir, també molt a prop, a l’actual Secà de Sant Pere, l’antic monestir femení de l’orde de Sant Jaume, l’anomenat Sant Pere de la Pedra”. Respecte al de Sant Ruf actualment el seu propietari ha cedit el seu us a l’Ajuntament i l’Ajuntament el podrà revifar.

I la nostra Torre d’Abulàfia, la nostra Balàfia, esmentada l’any 1183, en un intercanvi de béns entre Pere de Sanaüja i Arnau d’Osona, Avui, 834 anys més tard, en plena plaça de Les M’agnòlies, estem a punt d’iniciar la Festa Major de l’Any 2017 amb aquest poema meu que he adaptat per aquesta ocasió, del qual en va llegir un fragment el Dr. Josep Esquerda quan va fer el seu pregó al Saló de Plens de La Paeria i que,  amb el vostre permís, m’agradaria recitar, atesa l’afecció a la dansa del Centre Cívic:

S’aquieten les aigües
manses del vell riu
quan veuen les noies
dansant a la riba.

Dels xops la llavor
l’oratjol escampa.
Borralls de cotó.
Dolç borrissol d’àngels.

La dona somriu.
Mira la cigonya
com retorna al riu.
Duu al bec la branca
que hi farà caliu.

El Segre s’adorm
quan la nit s’atansa.
És Festa Major
al barri de Balàfia.

Llums i banderoles
dansen vora l’aigua.
Broden un fistó
de fins arcs de plata.

Mentre a dalt del cel
lluu la Via Làctia.

Bona Festa Major!!!
Llarga Vida a Balàfia!!!

Rosa Fabregat ( 17.8.2017) Adaptació del poema Lleida. Pàgina 394 de La temptació de vol. Obra poètica II (1994 – 2011)  

   

dimecres, 23 d’agost de 2017

CONVOCATORIA LLEIDA CONTRA EL TERRORISME 25 AGOST

Lleida expressa el seu condol a la ciutat de Barcelona
La necessitat d'expressar el condol, la solidaritat i l'estima de les terres de Lleida cap a la ciutat de Barcelona i la seva gent i ha inundat les xarxes socials aquests darrers  dies arran de l'atemptat que va tenir lloc aquest dijous passat a la tarda a les Rambles de la capital catalana. 

dissabte, 19 d’agost de 2017

PROGRAMA DE FESTA MAJOR BALÀFIA 2017. DIUMENGE DIA 20

DIA 20,  DIUMENGE                               
09:00h Al Centre Cívic. XVI OPEN d’ESCACS partides llampec 5’ Lliurament de Trofeus al finalitzar.

12:00h  A l’Esglèsia de Sant Antoni Mª Claret de Balàfia (Pares Claretians) MISSA SOLEMNE en honor del Patró Sant Bartomeu amb la Coral Veus de Ponent.
13:15h  Al Saló d’Actes del Centre Cívic, EXHIBICIÓ BALLS DE SALÓ a càrrec d’alumnes de DIDANCE.
16:30h HOLI FESTIVAL OF COLOURS BALÀFIA. Música i llançament de colors. Porteu roba blanca i vella. A la Plaça dels Jardins de les Magnòlies.
VI TROBADA FACEBOOK DONABALAFIA
17:30h FESTA DE L’ESCUMA a la Plaça dels Jardins de les Magnòlies.
18:30h GRAN BALLADA DE SARDANES amb la COBLA MUNICIPAL “CIUTAT DE LLEIDA” a la Plaça dels Jardins de les Magnòlies. Col·labora Ajuntament de Lleida
21:00h A la Plaça Jardins de Magnòlies magnífica CANTADA D’HAVANERES a càrrec del Grup BOIRA. SOCIS I SÒCIES cadira gratis

22:45h TRACA FINAL DE FESTA.

divendres, 18 d’agost de 2017

PROGRAMA DE FESTA MAJOR BALÀFIA 2017. DISSABTE DIA 19

DIA 19 DISSABTE
10:00h XXV TORNEIG DE BITLLES Memorial Miquel Burgués Gran Premi Festa Major. Camp AL COSTAT DE LES PISCINES DE Balàfia. 11:30 h.  Lliurament de Trofeus i Guardons.

11:00h ZUM-ROYAL. Placa Dolors Piera. Mestra i sindicalista catalana. Nascuda a (Puigverd d'Agramunt21 de juliol de 1910 – Santiago de Xile20 de gener de 2002Fundadora de FETE-UGT, fou Secretaria General de la Unió de Dones de Catalunya i la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona (1937-1939) pel PSUC.

12:00h Centre Cívic de Balàfia, Sala d’Actes. Magnífic Espectacle de Titelles a càrrec del Grup LA COLLA TRONTOLLA. Per a tots els públics.
17:30h Futbol al Camp de la U.E. Balàfia.
18:00h Plaça Maria Aurèlia Capmany. FESTIVAL INFANTIL GRATIS a càrrec PEQUE PARTY-IDEAL ESPECTACLES.

19 a 21:00h CONCERT DE GOSPEL al CENTRE CÍVIC de Balàfia.

21:30h TROBADA DE COUNTRY Plaça Jardins de les Magnòlies,

24:00h GRAN REVETLLA dedicada a la Sòcia i el Soci a la Plaça dels Jardins de les Magnòlies a càrrec de l’extraordinària orquestra SLALOM EXPRÈS. Sorteig d’un pernil. SOCIS I SÒCIES cadira gratis

dijous, 17 d’agost de 2017

PROGRAMA DE FESTA MAJOR BALÀFIA 2017. DIVENDRES DIA 18


DIA 18,  DIVENDRES
11:00h Plaça DE BALÀFIA. CONCURS DE DIBUIX.

17:00h PUBILLES I HEREUS 2017 visiten les i els padrins de les RESIDÈNCIES DE GENT GRAN del Barri
Acompanyats per l’Actuació del Cor de Gospel
18:00h Plaça dels Jardins de les Magnòlies. CUCANYES I JOCS INFANTILS: diversió a dojo!
19:30h Al carrer Lérida – Colòmbia. XOCOLATADA POPULAR

22:30h REVETLLA/VERBENA POPULAR amb la RAMIR’S BAND
24:00h Plaça dels Jardins de les Magnòlies. REVIVAL FESTIVAL VERSIONS:ALBAROCK Recordant ÈXITS de tots els temps. SOCIS I SÒCIES cadira gratis

dimecres, 16 d’agost de 2017

PROGRAMA DE FESTA MAJOR BALÀFIA 2017 DIA 17 DIJOUS

PROGRAMA DE FESTA MAJOR BALÀFIA 2017

DIA 17, DIJOUS
19:30h Plaça Jardins de les Magnòlies, FESTIVAL INFANTIL amb PALLASSOS SAC ESPECTACLES: JOCS PARTICIPATIUS
20:30h Plaça Jardins de les Magnòlies, Proclamació de Pubilles i Hereu 2017 amb imposició de bandes
Tot seguit PREGÓ de Festa Major a càrrec de Na ROSA FABREGAT ARMENGOL, científica, escriptora, poetessa, Creu Sant Jordi 2017.
Mariano "sempre amb Balàfia"
21:00hXupinazo del Mariano” inici de Festa Major Balàfia 2017
21:30h Plaça Jardins de les Magnòlies LLONGANISSADA POPULAR Venda tiquets: Bar de la Festa Major.
PREU ESPECIAL PER ALS I LES SÒCIES AVV BALÀFIA
22:30h Plaça del Jardí de les Magnòlies. NIT ESPECTACULAR DE MÀGIA a càrrec del Màgic ALBERT.
ESPAI RESERVAT SOCIS I SÒCIES

divendres, 11 d’agost de 2017

US PRESENTEM A LES PUBILLES, DAMES I L´HEREU DE BALÀFIA

Avui en dia el pubillatge continua ben viu a Catalunya i no té res a veure amb el que era abans. La pubilla era l'hereva, receptora de l'herència. Tradicionalment, quan no hi havia cap fill mascle, era la noia que heretava la casa i la fortuna familiar a la mort del pare a la Catalunya ancestralActualment el pubillatge vol ser una aposta per la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu barri o municipi en un context essencialment festiu i sense que hagin d'acudir al vessant polític. Les candidates a pubilles han de tenir coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat i el «do de paraula». Són joves d’entre 6 a 23 anys, solteres i vestides amb la roba tradicional catalana, tot aquest treball és fa amb l’objectiu de representar el barri de Balàfia i la seva cultura en totes les activitats i actes de la Festa Major de 2017 i durant un any. Hi trobem la pubilla i l’hereu, tot i que la figura d’aquest últim no va ser acceptat fins a l’any 2000.
Volem agraïr especialment la confecció del Cartell i les fotografies a l' OLIVER VILLAS ens fa MOLT FELIÇOS PODER COMPTAR AMB PERSONES COM ELL QUE TREBALLA DE FORMA DESINTERESSADA   PER LA FESTA MAJOR DEL  BARRI, 
  PER FER-LO MILLOR I DE RETRUC FER  UNA LLEIDA MÉS CÍVICA I PARTICIPATIVA 

dijous, 10 d’agost de 2017

Informe del CAC: La presència de les dones en els informatius i debats no arriba a un terç, però s’aproxima a la paritat en la ficció televisiva




La presència de les dones en els teleinformatius i en els programes de debat i entrevista és molt inferior al seu pes poblacional i la seva representació manté alguns estereotips, segons un estudi del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).
D'aquesta manera, tot i representar el 51% de la població catalana, la presència de les dones en els teleinformatius, no arriba a un terç i se situa en el 27,3% a TV3/TVC, el 25,6% a 8tv i el 30,2% de TVE Catalunya. En els programes de debats i entrevistes, la presència de les dones és cinc punts més elevada que en els teleinformatius, però encara continua sent minoritària (33% a TV3/TVC, el 29,9% a 8tv i el 36,1% de TVE Catalunya).
Malgrat això, l'estudi també constata que en la ficció televisiva, les dones tenen una presència gairebé paritària (el 46,8%), ja que els ritmes de producció d'aquests formats permeten a TVC intervenir en la creació de l'obra i introduir elements de promoció de la igualtat i la diversitat.
Aquestes dades es desprenen de l'Informe sobre la diversitat i la igualtat a la televisió 2016, elaborat pel CAC, en la línia dels informes que també elaboren els seus homòlegs a França i Bèlgica.
La desigualtat entre dones i homes, a més de en termes quantitatius de presència, també es fa palesa, per exemple, a partir d'altres indicadors, com la proporció de temps de paraula d'un i altre sexe que correspon a persones sense identificar o bé l'atribució de rols.
En relació amb els actors sense identificar (mitjançant un rètol o chyron) val a dir que TV3 és el canal on aquesta circumstància es produeix en un percentatge més baix (1,7% del temps de paraula, respecte del 12% de TVE Catalunya o el 9% de 8tv). En aquest marc, la proporció de dones que apareixen de forma anònima en els teleinformatius gairebé triplica la dada dels homes que apareixen en les mateixes condicions a TVE Catalunya (21,4% de dones davant el 8% d'homes) i 8tv (16,6% davant el 6,4%). A TV3, en canvi, els homes hi apareixen sense identificar en el 4,1% dels casos i les dones, en un 2%.
Els rols en els teleinformatius i en els debats
En relació amb el rol desenvolupat, l'informe del CAC constata que les dones s'associen amb l'esfera privada de manera molt més intensa que els homes, que apareixen majoritàriament en rols relacionats amb l'esfera pública. En la majoria dels casos, tant en els teleinformatius com en els espais de debat i entrevistes dels tres canals analitzats, la presència de dones que desenvolupen un rol privat és el doble que en els homes.
El fet que a les dones se les representi associades al seu àmbit personal de forma més recurrent que als homes guarda certa relació amb el fet que la seva presència sigui minoritària dins del rol polític, un rol amb un gran pes en els teleinformatius.
Els rols socials amb què es representen les dones es caracteritzen per uns nivells de poder i de prestigi social inferiors als dels homes. Per exemple, en els tres canals analitzats, les dones continuen sent una minoria en les intervencions relacionades amb l'àmbit econòmic, de l'empresa i del treball (en cap cas superen el 20%) i se les representa amb quotes de comandament menors que als homes: tots els propietaris o directius de grans empreses que han participat en debats o han estat entrevistats, i la immensa majoria dels que han obtingut temps de paraula en els teleinformatius (més del 80%) han estat homes; i el mateix succeeix amb les dones que integren les estructures directives dels sindicats: són invisibles en els espais d'entrevistes i debats de TVE Catalunya i 8tv, i registren un 7,1% de les intervencions a TV3, mentre que en els teleinformatius representen entre un 4,8% (8tv) i un 16,7% (TVE Catalunya). En canvi, com a propietàries o directives de petites i mitjanes empreses, les dones assoleixen en general dades similars a la seva presència global.
Pel que fa a l'àmbit de l'ensenyament, a tots dos sexes se'ls atribueixen rols convencionals i fins a cert punt estereotipats: en general, les dones apareixen associades a l'ensenyament universitari en menor proporció (entre l'11,7% i el 40%) que a l'ensenyament no universitari (entre el 48,5% i el 77,8%).
Quant a la pràctica de la medicina, la presència minoritària de les dones metgesses als programes de no-ficció dels tres canals analitzats (entre el 9,7% i el 30,3%, segons el canal i el tipus d'intervenció) contrasta amb la presència real, i gairebé igualitària, de dones que exerceixen la medicina (49,7%).
Finalment, les dones també registren una presència minoritària quan intervenen com a expertes en una matèria determinada, fet que encara s'accentua més si la matèria és del camp científic o tècnic i la intervenció es produeix en un teleinformatiu. Persisteix, doncs, l'estereotip segons el qual les dones s'associen a les matèries humanístiques i els homes a les científiques. Així, en els teleinformatius de TV3, les dones només protagonitzen el 8,5% del temps de paraula corresponent a especialistes en ciència i tecnologia i, en canvi, sumen el 31,5% com a expertes en disciplines humanístiques.
Finalment, la distribució temàtica de les notícies on intervenen dones i homes també revela certes diferències. Així, el temps de paraula de les dones es concentra en notícies de societat en proporció més alta que els homes. I a l'inrevés succeeix amb notícies de crònica política, on les dones registren percentatges més baixos que els homes. 


Rols en la ficció
L'estudi del CAC evidencia que les dones no només tenen una presència més elevada en els programes de ficció que en els de no-ficció, sinó que, a més, les que desenvolupen un rol protagonista són representades majoritàriament com a persones universitàries, amb una feina qualificada i amb un nivell de poder significatiu.
La realització d'activitats de l'esfera privada s'associa a tots dos sexes, tot i que les tasques de la llar ocupen una proporció més elevada de dones (39,1%) que d'homes (18,8%). La cura d'altres persones, en canvi, es reparteix de forma més equitativa (34,8% de les dones i 37,5% dels homes). En qualsevol cas, s'observa en aquest àmbit una reducció de la diferència entre sexes respecte de les dades del 2013. Fa tres anys, la distància entre tots dos sexes pel que fa a les tasques de la llar era de gairebé 45 punts percentuals; i en la cura d'altres persones, de gairebé 30.
D'aquesta manera, la ficció de producció pròpia, amb uns ritmes deslligats al criteri d'immediatesa, permet al prestador, en aquest cas TVC, intervenir en la creació de l'obra i introduir elements de promoció de la diversitat, tant en les trames com mitjançant els personatges.

dijous, 3 d’agost de 2017

FESTA MAJOR DE BALÀFIA 2017. L'AVV Balàfia i donabalàfia volem donar les gràcies a tothom que treballa desinteressadament i fa possible la Festa Major del Barri. El Cafè dels Artistes i l 'Oliver Villas donen el tret de sortida.

Oliver Villas 
FA LES FOTOGRAFIES DE LES PUBILLES, DAMES I HEREU DE LA FESTA MAJOR DE BALÀFIA 2017
L'AVV Balàfia i donabalàfia volem donar les gràcies a tothom que treballa desinteressadament i fa possible la Festa Major del Barri i a les persones que amb la seva participació la fan tan lluida
i de moment encara s´ha afegit 
Bar-Tapas Estall 


dimecres, 2 d’agost de 2017

LA PREGONERA DE BALÀFIA Na ROSA FABREGAT ACOMPANYARÀ A LES PUBILLES, DAMES I HEREU DE BALÀFIA A L'INICI DE LA FESTA MAJOR

AQUEST ANY TENIM L'HONOR DE COMPTAR
AMB NA ROSA FABREGAT
DOCTORA EN FARMÀCIA, ESCRIPTORA
CREU SANT JORDI 2017
Rosa Fabregat (Cervera, La Segarra, 1933) 
La seva activitat literària s'ha desenvolupat sobretot en el camp de la poesia i de la narrativa. Com a poeta comença a publicar després de rebre el premi Vila de Martorell del 1978 amb el llibre Estelles, és per tant una escriptora ja madura i experimentada la que dóna a conèixer les seves obres. Després de diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica fins al 1994 al volum d'obra reunida Ancorada en la boira, al qual han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l'aigua (2008), entre altres. 
Com a narradora s'han de destacar dos vessants. L'escriptura de novel·les que ens parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb Embrió humà ultracongelat núm. F-77(1984) com a principal referent. D'altra banda, la seva actitud contrària als convencionalismes que l'impulsa a escriure sobre temes polèmics, per exemple a La capellana (1988; reed. 2017), on qüestiona la masculinitat del sacerdoci. 

Fabregat col·labora en diverses publicacions periòdiques i és membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció. També, la seva professió de farmacèutica l'ha portat ha publicat assaigs i articles sobre aquest tema. La seva obra literària ha estat traduïda a llengües com ara l'alemany o l'anglès. 
És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 
Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo. 
Fotografies:Núria Martínez Torrebella i  ©Esther Remacha (pòrtic) i ©Ricard de la Casa.