donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dilluns, 10 de febrer del 2014

s' atansa el 8 de març ... són dies per la reivindicació : En nom de dona, dona'm un carrer : Dolors Piera, Carme Karr, Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra i la Comtessa de Castellà.



A la nostra Associació DonaBalàfia, juntament i en col·laboració amb  l’ AVV de Veïns i la seva vital Vocalia de la Dona estem porta’n a terme un treball de recuperació de la memòria històrica de les DONES de Ciència, Escriptores, Pedagogues, Mestres, Pintores,  Esportistes ... lleidatanes, catalanes i d’arreu,  de principi de segle XX i de tots els temps. Això ens a portat a assabentar-nos dels noms de moltes dones oblidades i poc reconegudes.
D’altra banda i arran d’un estudi publicat i difós a la premsa local,  situa a Lleida com la ciutat catalana on hi ha MENYS noms de dones als seus carrers places i equipaments.
Proposem amb el beneplàcit de les entitats abans esmentades que als nous Vials en construcció, els  carrers i places de  tots els indrets de Lleida es bategin tots ells amb noms de dones : Dolors Piera, Carme Karr, Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra i la Comtessa de Castellà. 
Especialment aquests dies demanem que el nom d’una dona PIONERA de la nostra ciutat,  figuri entre el nomenclàtor de la ciutat, Sra.Dolors Piera, una dona lluitadora, mestra, sindicalista i feminista "... no hi ha avanços socials, si aquests no reconeixen a les dones com a subjectes de la història...Aquesta mestra no te el seu nom en cap carrer de Lleida, segons ens consta i si les dades són correctes. En aquests dies fem aquesta petició de carrer per la Sra.Dolors Piera i les altres dones del present escrit. Tots ells,  els farem arribar  a la comissió de noms de carrers per que Lleida deixi de figurar en aquesta  llista. Si més no, aprofundirem en la tasca a la qual no hem de defallir, sensibilitzar per la visibilització de la dona i la seva aportació històrica i actual a la nostra ciutat i país. 

http://www.cdp.udl.cat/home/index.php/ca/component/content/article/307-la-udl-als-premis-goya
Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, 1910 – Santiago de Xile, 2002), qui dóna nom al Centre, va formar part d’aquest grup de mestres que van participar en el procés de renovació pedagògica i en la conquesta d’una educació pública i democràtica, basada en el compromís amb la igualtat, la justícia i la solidaritat. Ella va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i va ser fundadora de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE-UGT).
El seu pare li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, entre els anys 1924 al 1928 on en plena Dictadura del general Primo de Rivera hi havia un grup de mestres renovadors i introductors del mètode Montessori. Molts d'ells van ser desterrats o se'ls va obrir un expedient, com al mateix pare de Dolors. Malgrat el clima polític advers, Dolors i el seu pare van assistir a les activitats organitzades a l' Ateneu Lleidatà i van formar part dels fundadors del grup Batec, defensor de l'escola laica i única i introductor del mètode pedagògic de Célestin Freinet.
El 1937 participà en l'organització del Congrés de la Dona i en la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la que va ser elegida secretària general. Havia deixat la seva tasca de mestra innovadora i sindicalista per passar a ocupar altes responsabilitats en la direcció política. El 1938 va ser nomenada consellera-regidora pel PSUC, càrrec que ocupà fins l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el gener del 1939. 


Adjuntem un petit tast de la seva historia : Font Diccionari biogràfic de les Dones