donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dilluns, 15 de setembre de 2014

2014 Any Vinyoli : sobre la poesia de Joan Vinyoli




dilluns 15 de setembre es presentarà en societat el llibre La mano del fuego, l’antologia bilingüe de Joan Vinyoli que ha preparat Jordi Llavina (que també en signa el pròleg) i que ha traduït Carlos Vitale (Ediciones Candaya). 
La presentació, però, tindrà un component molt destacat d’espectacle, perquè després de les intervencions de Vitale i Llavina, hi haurà una suggestiva interpretació musical. Per a això, dos joves autors de l’escena indie ens oferiran algunes versions pròpies de poemes de Joan Vinyoli. Són Dídac Rocher (autor, entre altres treballs, d’El Minotaure i Teseu) i Joan Colomo (autor, entre altres, de La fília i la fòbia).
L’acte tindrà lloc a la llibreria Calders (passatge Pere Calders, 9, de Barcelona), aquest  dilluns, 15 de setembre, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Aquesta serà la segona de les diverses presentacions previstes per a aquest llibre (després de la de dissabte 13 de setembre a Saragossa). Les que hi ha programades a continuació faran escala en les ciutats espanyoles de Conca, Sevilla, Múrcia, i la gallega d’A Coruña.

 Ara que és tard
 ALL TIME IS UNREDEEMABLE
La nit passada anava per les vinyes
seques, palpant els ceps un per un
com si fer-ho tingués significat:

rera els canyissos,
una dona vetllant cremacions
em va cridar i em conduí
fins a l'estable.

No recordo
la casa, no vull fer memòria
del menjador ni de l'escala ni
de cada replà.

Només recordo el vent
abrupte, cargolant-se
per l'apagada xemeneia, rebatent
les portes.

I la passió
que m'empenyia cap algú
que ja no era dins el camp
sinó dels records.

Els arbres gemegaven
i tot era un crit fosc
que venia de lluny
i res no era comprensible
ni res no era ja per abastar el que tant
les mans volien: no sentir-se buides
del tot.
Els grans focs apagats ja no es revifen.
El vent glaçat impera i mata.