Comença la tardor
La tardor va arribar a les 04.29 hores (hora peninsular) d'aquest dimarts i durarà 89 dies i 20 hores. L'estació acabarà el 21 de desembre amb l'arribada de l' hivern, segons l'Institut Geogràfic Nacional. Així, la tardor ha començat alhora a l'hemisferi nord, al mateix temps en què comença la primavera a l'hemisferi sud. L'inici astronòmic de les estacions ve donat, per conveni, com l'instant en què la Terra passa per una determinada posició de la seva òrbita al voltant del Sol.Aquesta posició, en el cas de la tardor, és des de la qual el centre del Sol vist des de la Terra creua l'equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. El dia en què això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància també se l'anomena equinocci de tardor. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.
Canvi d'hora, el 26
d'octubre
Entre les característiques
peculiars de la tardor està el canvi d'hora, que en aquesta ocasió serà efectiu
el 26 d'octubre, recuperant així l'horari d'hivern. Aquesta estació és l'època
de l'any en què la longitud del dia s'escurça més ràpid, ja que en la latitud
de la Península, el Sol surt als matins, més d'un minut més tard que el dia
anterior i a la tarda s'escurça cada dia dos minuts abans, per la qual cosa el
vespre és especialment apreciable. En definitiva, en aquests dies el temps en
què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en gairebé tres minuts cada
dia.
Eclipsis
Aquesta tardor viurà dos
eclipsis que no seran visibles des d'Espanya. El 8 d'octubre es produirà un
eclipsi total de Lluna que serà visible a Àsia, Austràlia, oceà Pacífic i
Amèrica. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d'un parcial de Sol, el 23 d'octubre,
que serà visible a l'est d'Amèrica del Nord.
A la tardor també es podrà
gaudir de diverses pluges de meteors. La primera és la de les Dracónidas, que
el seu màxim es dóna cap al 8 d'octubre.
Un altre succés similar, també molt
popular en aquesta època de l'any, és la pluges de Leónidas, que es dóna al
voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. La
més intensa sol ser la de les Gemínidas, el màxim ritme de les quals es dóna al
voltant del 13 de desembre.
Finalment, respecte a les
agrupacions d'estels coneguts com a constel·lacions, al voltant de l'estel
Polar es veuran al llarg de la nit Cigne, Casiopea, Óssa Menor i Girafa. Les
constel·lacions eclípticques visibles en aquest període van de Capricorn a
Virgo. Per sobre de la eclíptica destacaran Pegàs i Andrómeda; per sota, Balena
i Orión, així com els estels Sirià i Proción.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada