donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

diumenge, 12 d’octubre de 2014

No volem deixar passar un dia més ....5 d'octubre Dia Internacional del Mestres

...sense recordar a els i les nostres mestres que ens han ajudat a ser qui som. La nostra societat a vegades oblida la importància de la seva tasca. Molts cops poc valorada, criticada, i menys entesa. Tots oblidem massa sovint que sense educació, sense cultura, no som res. 

Aviat tindrem l'oportunitat de fer un reconeixement als mestres. Les nostres associacions s'han compromès a fer-los-hi aquest homenatge merescut amb la col.laboració de FETE-UGT, Centre Dolors Piera de Lleida i totes les entitats del barri amb la projecció del documental : Les Mestres de la República, dirigit per Pilar López Solano, Goya a la millor pel.licula documental.


 Les Mestres de la República (i per tant els mestres) rebran amb aquests acte un homenatge com aquell que va voler fer l'esmentada escriptora Josefina Aldecoa en la seua Història d'una mestra, perquè, com ella mateixa escriu en el pròleg de la seua novel·la: "El seu sacrifici estava justificat per la necessitat de salvar el país educant-lo, ja que tal va ser el mandat que van rebre".     
             
Per a les dones, la proclamació de la II República va significar un canvi profund en tots els àmbits; en l'esfera pública i en la vida privada; en la política, en l'economia, en la cultura i en l'educació. Podem dir que es van tallar els cabells i es van escurçar les faldilles, però, sobretot, que van fer créixer les idees i van portar l'educació, la il·lusió i el color a l'Espanya negra i rural del segle passat..CONCEPCIÓ G. MALUQUER. DOLORS PIERA. VICTORINA VILA. ESPERANÇA SERRA. ANTÒNIA BADIA.
"Tenim una feina molt compromesa, però també una de les més belles i gratificants del món. 
Que siguem tots plegats ben feliços!”

París, 19 de novembre de 1957.
“Estimat senyor Germain:
He esperat que s’apagui una mica el soroll que m’ha envoltat tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va estendre al nen pobre que era jo, sense les seves ensenyances i el seu exemple, no hagués succeït res de tot això. No és que doni massa importància a un honor d’aquest tipus. Però ofereix al menys l’oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix estant per a mi, i de corroborar-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè hi va posar, continuaran sempre vius en un dels seus petits escolares, que malgrat els anys, no ha deixat de  ser el seu alumne agraït.
L’abraço amb totes les meves forces.
Signat: Albert Camus