Dia Mundial de la Poesia 2014
ELS
MEUS RACONS
Què
no diré, de casa meva!
Què no estimaré del meu riu,
què no voldré, seguint la seva drecera,
admirant els colors del seu llit!
Quants passejos sobre les seves terres,
quants desitjos de retorn!
Tants pensaments escampats
pels carrers i els seus porxos!
Què no hauré respirat
de les fonts de la meva ciutat...
Infinites caminades fetes
per les seves muralles!
Què no hauré resseguit dels seus turons,
quan deixaré enrere la meva antiga vida
i quan deixaré d'enyorar-ne tots els racons!
Sònia C. Ignés
Què no estimaré del meu riu,
què no voldré, seguint la seva drecera,
admirant els colors del seu llit!
Quants passejos sobre les seves terres,
quants desitjos de retorn!
Tants pensaments escampats
pels carrers i els seus porxos!
Què no hauré respirat
de les fonts de la meva ciutat...
Infinites caminades fetes
per les seves muralles!
Què no hauré resseguit dels seus turons,
quan deixaré enrere la meva antiga vida
i quan deixaré d'enyorar-ne tots els racons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada