donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dissabte, 20 d’abril de 2013

HOMENATGE a DOROTHY HEIGHT, una vida dedicada a la lluita per la igualtat


El dia 20 d’abril de 2010 va morir Dorothy Height (Richmond, Virgínia, 1912- Washington, DC, 2010), col·laboradora de Martin Luther King i presidenta emèrita del Consell Nacional de Dones negres.   Matriarca del moviment pels drets civils, Dorothy Irene Height ha dedicat la seva vida a la lluita contra el racisme i les injustícies socials i per la igualtat de gènere.
Segurament, la seva primera batalla i la seva primera victòria es va produir quan era escolar. El director de l'escola va voler impedir que fos la directora del cor, però aquesta es va negar a cantar fins que li restituïssin el càrrec.
El seu nom va íntimament lligat al del National Council of Negro Women, una organització que va encapçalar durant 41 anys, des de 1957 quan va ser-ne elegida presidenta fins al 1998. Des del 1998 n'ha estat presidenta emèrita.

En aquesta imatge, podem veure-la al costat de Martin Luther King pronunciant el cèlebre discurs I have a dream, a les escales del Memorial a Lincoln, a Washington D.C., el 28 d’agost de 1963. Per cert, que anys més tard Dorothy Heigth es lamentava que cap dona parlés a favor dels drets de les dones el dia de la Marxa sobre Washington per la Llibertat i el Treball.

Diuen que va dir : " vull ser recordada com una persona que va lluitar per la justícia i la llibertat"... Que així sia!
 La senyora Height ha estat, possiblement, una de les dones més influent en el lideratge de la lluita pels drets civils, però els mitjans no li van atorgar la notorietat i el reconeixement que van atorgar a altres líders de la seva època.THE WASHINGTON POST, 21 d'abril de 2010
Dorothy HeightRosa Park, la dona que el dia 1 de setembre de 1955 va fer un acte de desafiament que canviaria la història nord- americana i li atorgaria el qualificatiu de "mare del moviment pels drets civils". En aquesta època, la llei nord-americana obligava la separació de races en els autobusos, restaurants i en les instal·lacions públiques al sud, són provablement de les dones més rellevants del Segle XX en la lluita i  el reconeixement dels drets civils de la comunitat negra.