donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Pep Mòdol i les Dones.

 Mòdol explica a la seva columna de dilluns 16 de juliol al diari Segre 2 exemples diametralment oposats, 2 visions i conceptes de vida de noies que són d'aqui i nosaltres en fem una reflexió: la Maria Carcolé, brillant bioenginyera de 23 anys que investiga a Boston amb el suport de la Universitat de Harvard i l' Institut Tecnològic de Massachusetts. La Xadia que du burca, te 15 anys i ha deixat l'escola, passa de la legislació que obliga a l'escolarització fins els 16 anys,  amb el consentiment de la seva mare,  i explica que : "no l'importa perdre el curs si no em deixen portar burca, no vull estudiar, vull fer alguna cosa útil".
                                                Maria Carcolé, 25 anys, bioenginyera
 Zahra Ennaji, de 16 anys, porta una gerra d'aigua, es dirigeix ​​pel camí desèrtic cap al enclavament nòmada de la seva família al desert del Sàhara, a prop de Mhamid, una localitat del sud. A més de les tasques domèstiques que exerceix, Zahra camina cinc quilòmetres cada dia per assistir a una escola primària recentment construïda.
Fa uns dies a Balàfia,cedida per l'ICD,  vam poder gaudir de l'exposició de Simone de Beauvoir  que, entre altres, analitza el pes que ha tingut el cristianisme en la història d’opressió de les dones de la nostra cultura, amb la seva defensa del matrimoni i del rol exclusiu de la dona com a esposa i mare. Per a ella, l’educació a la qual han anat accedint a poc a poc les dones primer les de les classes altes  i a partir del segle XIX, més i més dones de totes les condicions,  és una peça clau de la seva  realització com a persones i emancipació progressiva.
Beauvoir  fa un  repàs històric i cita nombroses figures de dones, especialment franceses, que van destacar malgrat totes aquestes restriccions (Margarida de Navarra, George Sand, Flora Tristan...), tot inserint-les en una genealogia femenina i com Virginia Woolf,  Beauvoir sosté,  que la independència econòmica és fonamental perquè la dona pugui esdevenir una persona autònoma i lliure.
De manera encara més polèmica, Beauvoir examina també la “mala fe” de les dones que es complauen en l’opressió; diu, però, que això no és degut a la seva inferioritat natural, sinó a la “situació” –concepte clau en el pensament existencialista– en què es troben. Atès que el món està construït en masculí, segons els valors que els homes han imposat com a millors, les dones tenen menys habilitats per moure-s’hi, i es remeten sovint a l’autoritat masculina. Allò que anomena el “sentimentalisme” de les dones també és fruit d’aquesta situació històrica, no de la seva essència natural. Tot això els ha impedit reaccionar col·lectivament enfront de la desigualtat injusta a què han estat i continuen estant sotmeses.
La conclusió a la qual arriba Simone de Beauvoir és que “Cal transformar profundament l’educació de les dones per no convertir-les en els éssers fràgils i dependents” i és optimista: quan existeixi un món igualitari, les relacions entre homes i dones seran millors, no desapareixerà ni la capacitat de seducció mútua, ni l’amor, sinó que augmentaran. 
 Charles Fourier, pensador socialista utòpic, defensor de la lliure associació cooperativa i precursor de la sociologia tal com avui l'entenem, va escriure al 1808 que el grau d'alliberament d'una societat és podia mesurar pel nivell d'emancipació i de cultura de les seves dones. El temps i la immensa majoria de les persones li han donat la raó : en les societats més avançades i lliures del planeta, les dones hi juguen un paper fonamental i negar-ho és de necis o de ximplets.