Premi Reginó de foment de la recerca a l'ensenyament secundari sobre temes de gènere otorgat pel ICD

Segurament, les dones foren les primeres a descobrir els secrets de les plantes medicinals, ja que es dedicaven a la recol·lecció, mentre els homes perfeccionaven la tecnologia de la caça. Al principi de la humanitat, doncs, les dones eren les remeieres i les sanadores.Més tard, cap al 1500 aC, es té constància que a l’Antic Egipte les dones practicaven la medicina a l’escola reial. I a Grècia i a l’Imperi Romà també hi havia sanadores. 

Se sap que a la Baixa Edat Mitjana hi havia dones que exercien tasques sanitàries a la Corona d’Aragó. És més clar i freqüent en el cas de les llevadores, entre les quals tenien més prestigi les jueves i de les quals almenys cinc ho foren de la mateixa casa reial. Se sap també el nom de la cirurgiana reial, Cahut, de València, documentada el 1332. Igualment hi ha altres jueves autoritzades per fer de metgesses, per ordres de Pere III. Cardoner esmenta els noms de na Ceti, jueva metgessa de València; na Floreta ça Noguera, de Santa Coloma de Queralt; na Bellaire i na Plana, jueves de Lleida; na Reginó de Barcelona, i Bonanada, llevadora valenciana.

En temps de Joan I, final del segle XIV, coneixem els casos de Francesca, de Barcelona, vídua del mariner Berenguer ça Torra; Blanca, de Barcelona, i Ramona Deulofeu, de València. En algun cas l’autorització s’estén als parts, a prescriure medicaments a prenyades i parteres, també als nens i àdhuc als adults.

 El 1407, en temps del rei Martí, estava documentada, arran de l’inventari dels seus béns després de la seva mort, Margarida Tornerons, cirurgiana de Vic. Més endavant hi ha les autoritzacions per a Antònia de Sancta Suffia, el 1420, i una donna Antònia, el 1460. En aquests casos cal dir que hi havia autorització d’exercici, però no s’esmenta cap tipus de titulació ni de formació més enllà de la pràctica.

El paper sanitari de la llevadora, de formació estrictament pràctica, va ser important durant l’època moderna (segles XVI-XVIII) i sovint se les troba esmentades als registres parroquials en ocasió dels bateigs de necessitat, fets en nadons amb risc immediat de mort. Algunes apareixen esporàdicament, però d’altres tenen una llarga trajectòria, durant bastants anys, en una mateixa vila. És, de fet, la primera professió femenina documentada de manera habitual als registres parroquials. Dins d’aquest record antic cal esmentar el nom de Josefa de Amar, erudita aragonesa de finals del segle XVIII, l’època de la Il·lustració, que pels seus mèrits fou elegida “socio libre” de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona (precursora directa de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya) al novembre de 1790.

Com  que parlem de dones de ciència volem fer un recordatori molt especial per la Martina Castells i Ballespí, de nissaga de metges de Lleida, estudià entre 1877 i 1881. Va fer l’examen de llicenciatura el 25 d’abril de 1882 i el doctorat el 9 d’octubre de 1882. Va morir aviat, als 31 anys, en el curs de la seva primera gestació.  no ho va tenir fàcil per accedir als estudis. Més enllà de les dificultats que una dona pogués trobar en aquells temps, la salut de Castells va patir algunes sacsejades durant la seva infantesa que la van anar apartant de l'aprenentatge en diverses ocasions. A Lleida, va poder estudiar a un parell de col · legis femenins, però la mort d'un dels seus germans li va comportar més problemes i una altra vegada es va veure apartada dels estudis. Malgrat tot, ella es dedicava a escriure ia publicar poesia.La Revolució de 1868 va canviar la seva vida quan el nou Estat va permetre a les dones l'accés a les carreres científiques. Castells va suplicar als seus pares per tornar als estudis i al juny de 1887 acabava el batxillerat a l'Institut de Lleida per ingressar a la facultat el mateix any. Va ser a la Universitat de Barcelona i, com era d'esperar, va escollir la carrera de medicina. L'any 1881 finalitzava els seus estudis i sol · licitava l'examen de llicenciatura el 20 de juny del mateix any; va aconseguir el permís el 4 d'abril de 1882. Nota final: excel · lent. El mateix any es doctorava a Madrid apadrinada pel doctor Josep de Letamendi. Es va especialitzar en Pediatria.

L’ICD fomenta la recerca sobre temes de gènere a l’ensenyament secundari a través del Premi Reginó. El guardó forma part dels Premis Recerca Jove que atorga la Secretaria d’Universitats i Recerca. El termini acaba el dia 26 de setembre. La Secretaria d’Universitats i Recerca, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), ha convocat la 32a edició dels Premis de Recerca Jove (PRJ) per fomentar les vocacions científiques entre l’alumnat de secundària, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. En el marc d’aquesta convocatòria, l’Institut Català de les Dones, del Departament de Benestar Social i Família, atorgarà el IV Premi Reginó als treballs sobre temes de gènere i de les dones. Els treballs que es presentin poden ser de tipus experimental o teòric. El premi està dotat en 750€ per al treball guanyador i, en el cas del centre, en 2.500€ destinats a l'adquisició de llibres i publicacions per a la biblioteca o a equipament científic i docent. Aquest any, l’alumnat que vulguin presentar el seu treball ho haurà de fer a través de l’Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat.