Antoni Siurana: Jornades Culturals a Balàfia, dijous 19:00h

Antoni Siurana i Zaragoza

 

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida (1970-78). Afiliat al PSC-PSOE, n'és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978. L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989. En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida. És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa des del 1980, n'ha estat vicepresident (1983-86 i 1988-90) i president (1986-88). Al desembre del 2003 abandonà l’alcaldia de Lleida, càrrec en què fou succeït per Àngel Ros i Domingo, arran del seu nomenament com a conseller d’agricultura, ramaderia i pesca del  govern de Pasqual Maragall.  Fou substituït en el càrrec per Jordi William

Siurana ha estat un alcalde decisiu per Lleida. Durant el seu mandat Lleida va viure una important transformació urbanística, va reciclar per a la democràcia un cert leridanismo populista  i, com tants altres alcaldes,  i alguns que no ho són (Antoni Farrés a Sabadell), va saber pescar tant de la Lleida popular de les cargolades i les processons com de la Lleida econòmica del carrer Major i de la Cambra de Comerç. Amb clarobscurs, com l’estranya reunió a casa seva amb el general Armada i el socialista espanyol Enrique Múgica mesos abans del 23-F. Segurament algun dia li faran un monument o posaran el seu nom a un carrer o alguna avinguda. De moment, ja compta amb la plaça ....

 Antoni Siurana viu enretirat de la política de Lleida. Ocupa un càrrec més aviat honorífic a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. De tant en tant se’l pot veure aparèixer en algun acte oficial de la ciutat. Sempre que l’he trobat ha passat el mateix: arriba un xic tard, caminant lentament però amb decisió mentre tothom calla i les cares del públic es giren cap a ell. Quan acaba l’acte, es forma sempre un cercle de gent al seu voltant. Ell llavors reparteix unes quantes bromes per aquí, uns quants copets a l’esquena per allà, i quan menys t’ho esperes mires al centre del cercle i ja ha desaparegut sense fer soroll. Siurana és molt Siurana i ara l’alcalde és un altre.