donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

divendres, 2 de maig de 2014

el Primer de Maig, recordem a Rosa Luxemburg


 Rosa Luxemburg fou una militant i teòrica marxista, 
socialista, comunista, feminista i revolucionària alemanya. 
de família jueva, a la Polònia sota l'ocupació de l'Imperi Rus, era la petita de cinc germanes.
http://www.rosalux.de/
 El Dia Internacional del Treball, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del Moviment Obrer  mundial. Aquesta jornada de lluita pels drets de les i els treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a França, París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, seria un dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.
La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu.
Des de 1900, Rosa Luxemburg va expressar les seves opinions sobre els problemes econòmics i socials en diversos articles als diaris de tot el continent europeu.  Els seus atacs al militarisme alemany i l'imperialisme es van tornar més insistents a mesura que s'entreveia la possibilitat de la guerra, i va intentar persuadir el SPD de significar-se en la direcció oposada. Rosa Luxemburg volia organitzar una vaga general que unís solidàriament a tots els treballadors i evitar la guerra, però el líder del partit es va oposar, el que va provocar la seva ruptura amb Kautsky el 1910. El 1898 es doctorà en economia i dret.  La van assassinar el 15 de gener de 1919 als 47 anys.