donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, Xocolatades, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

dimecres, 23 de maig de 2012

Carrers que discriminen

A la nostra associació DonaBalàfia, juntament en col·laboració amb l' AVV de Veïns i Veïnes i la seva vital Vocalia de la dona, estem portant a terme un treball de recuperació de la memòria històrica de les dones de ciència, escriptores, pedagogues, pintores, esportistes...  lleidatanes i d’arreu, de principi de segle i de tots els temps.  Això ens ha portat a assabentar-nos dels noms de moltes dones oblidades i poc reconegudes.
Des de les nostres  associacions agafem el testimoni de la Lara Rosell, que va fer un estudi sobre els noms dels carrers de Lleida que va ser guardonat en diverses ocasions. En aquest estudi, es constata que Lleida és una de les ciutats amb menys noms de dona als seus carrers. Per a més informació, us podeu dirigir al Campus de Cappont de la UdL. La investigació porta el nom : "Amb nom de dona, Dóna' m un carrer!
Proposem, amb el beneplàcit de les entitats veïnals públiques i privades, que els carres,   Vials i places en construcció de Balàfia del polígon SUR19 es "bategin"  tots ells amb noms de dones.Per realitzar aquest objectiu, per seguir avançant publiquem aquesta carta :
  Carrers que discriminen
Sens dubte és adient que l’Ajuntament de Lleida bategi alguns indrets de la ciutat amb el nom de personatges il·lustres nascuts a la Terra Ferma o directament relacionats amb el territori. Tanmateix, en aquest tema es percep una absència que no podem obviar: entre tots aquests noms falten els de certes dones que mereixen, amb escreix, aquesta distinció. Resta, encara, el pes d’una llarguíssima tradició de menyspreu al sexe femení. Una tradició que, actualment, per justícia i per sentit comú, ja hauria de estar superada, perquè en certa manera constitueix una forma més de maltractament, tal volta molt subtil, però real. És per això que, a l’hora de decidir el nom dels nostres vials i places, paga la pena tenir en compte algunes dones que són dignes d’aquest nom.
A tall d’exemple, volem citar Aurèlia Pijoan, metgessa que treballà en el Laboratori Municipal de Lleida, on es va especialitzar en la producció de la vacuna antituberculosa. Durant la Guerra Civil exercí la professió a l’Hospital Intercomarcal i dirigí, en el municipi pallarès d’Espot, una casa de repòs per a combatents amb dolències pulmonars. Fou regidora a l’Ajuntament de Lleida i es convertí en la primera dona que accedí a un càrrec de representació municipal a la Paeria. Tota la seva vida desenvolupà una llarga tasca política i mèdica en favor dels més desafavorits, sempre des de la pertinença al PSUC. 
Una altre dona que mereix ésser recordada en alguna plaça o carrer de Lleida és Federica Montseny, una fèmina que, dintre del govern socialista de Francisco Largo Caballero, es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social, essent la primera dona de l’estat espanyol que ocupà el càrrec,  entre els mesos de novembre de 1936 i el maig de 1937. Malgrat la curta durada del mandat, en pocs mesos planejà cases d’ acollida per a la infància, menjadors per a embarassades, una llista de professions exercides per persones amb discapacitat i el primer projecte de llei sobre l’avortament a Espanya, que per cert va xocar amb l’oposició d’alguns ministres del Govern i es va deixar de banda. Aquest dret no seria reconegut a l’Estat espanyol fins cinquanta anys després. Cal remarcar que Lleida és l’única ciutat mitjana de Catalunya que no té cap indret amb el nom de Federica Montseny.
Sol·licitem a les autoritats municipals lleidatanes que compleixin les promeses de batejar algun indret de la ciutat, carrer o plaça, amb els noms d’aquestes dones rellevants, valentes i avançades, que van deixar petjada a casa nostra i que mereixen ésser recordades. Fora un gest raonable i coherent, que els honoraria. 
Si més no, amb la publicació d’aquesta carta aprofundirem en la tasca a la qual som sensibles,  la visibilització de la dona i la seva aportació històrica i actual a la nostra ciutat i país.
Podeu visitar el video penjat per el 29/04/2011. "Federica Montseny" (1991) es un documental de Pedro Gil Paradela que forma part de la sèrie "Mujeres" dirigida por Silivia Arlet y produida per TVE.
S'entrevista a Frederica Montseny i fa un repàs a la seva vida a tots els nivells i parla dels fets més rellevants que la van marcar. El reportatge va acompanyat de documentals de la època.
Lleida encara sense carrer per  Aurèlia Pijoan i Federica Monseny.