El director fundador de l'ARA Carles Capdevila, rep els aplaudiments dels assistents a l'acte
de lliurament dels premis nacionals de Comunicació
Extret del seu discurs de 2 minuts llargs...Hi ha un col·lectiu que adoro i que és ignorat i silenciat pels mitjans. El de les persones que tenen cura de les persones. He necessitat estar malalt per descobrir els infermers i –sobretot– les infermeres. Per a mi eren igual de transparents que per a tothom. I ara sé que el de les meves estimades infermeres, de les quals aspiro a presidir el club de fans, és un col·lectiu que aguanta i humanitza la medicina i que demostra cada minut que tenir cura és molt més que curar. Extret del programa "Islàndia" de RAC1. Va acceptar anar a Islàndia, exercint el seu nou càrrec: president del club de fans de les infermeres! I ho ha fet acompanyat d’Isabel Llimargas, infermera des de fa 25 anys. Però per què de les infermeres? Escolteu la conversa sencera:
M’ interessa la gent que pateix i la gent que té cura de les persones. Educadors, les i els voluntaris, personal sanitari. I un munt de familiars. La cura de les persones solen fer-la les dones, és silenciada, poc valorada, no remunerada, o mal pagada. Els grans pressupostos són militars i tecnològics i financers, en un món de testosterona, perquè els poders encara són vergonyosament mascles i masclistes, i per l'activitat que ens fa més persones, la més important, la imprescindible, cuidar-nos els uns als altres, pocs diners i cap rellevància pública. El temps que em quedi com a periodista el vull dedicar a aquests herois: les persones que tenen cura de les persones, les que anomeno "persones persones". Persones que es dediquen a ser persones i cuidar persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada