Les dones a la conquesta de la igualtat
El llarg camí cap a la conquesta del dret a la igualtat de dones i
homes s’ inicia fa segles, dones com Mary Wollstonecraft o Olympe de
Gouges en ple segle XVIII en són bons exemples. Un procés que ha
significat obrir espais (reals i metafòrics), línies de pensament, noves
maneres de fer polítiques, etc.
Avui les nostres protagonistes són:
-Aurèlia Pijoan,
(Castellserà, Lleida, 1910- Ciutat de Mèxic 1998). Metgessa que treballà en el Laboratori Municipal de Lleida, on es va
especialitzar en la producció de la vacuna antituberculosa. Durant la Guerra
Civil exercí la professió a l’Hospital Intercomarcal i dirigí, en el municipi
pallarès d’Espot, una casa de repòs per a combatents amb dolències pulmonars.
Fou regidora a l’Ajuntament de Lleida i es convertí en la primera dona que
accedí a un càrrec de representació municipal a la Paeria. Tota la seva vida desenvolupà
una llarga tasca política i mèdica en favor dels més desafavorits, sempre des
de la pertinença al PSUC.
- Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872 – 1949). Va ser la creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909, que va esdevenir l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona un any més tard. L’edifici que ocupava aquesta institució al barri de Sant Pere de Barcelona és actualment l’Espai Francesca Bonnemaison, on avui entre altres té la seva seu l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i l’Escola de la Dona.- Federica Montseny Mañé; (Barcelona, 1905 - Toulouse, 1994) una dona que, dintre del govern socialista de Francisco Largo Caballero, es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social entre els mesos de novembre de 1936 i el maig de 1937. Malgrat la curta durada del mandat, en pocs mesos planejà cases d’acollida per a la infància, menjadors per a embarassades, una llista de professions exercides per persones amb discapacitat i el primer projecte de llei sobre l’avortament a Espanya, que per cert va xocar amb l’oposició d’alguns ministres del Govern i es va deixar de banda. Aquest dret no seria reconegut a l’Estat espanyol fins cinquanta anys després.
– Mary Nash (Limererik, Irlanda 1946). Arriba a Barcelona el 1968 i des de principis dels setanta centra el seu treball en l’estudi de les dones a Espanya. És catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i fundadora de l’Associació Espanyola d’Investigació en la Història de Dones i Doctora Honoris Causa 2010 per la Universitat de Granada. A més, dirigeix el grup de recerca multiculturalisme i gènere a la Universitat de Barcelona. És una dona molt implicada en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i reconeguda en tots els àmbits del moviment feminista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada