El
dimarts 23 d’agost de 2011, l’alpinista austríaca, Gerlinde Kaltenbrunner, ben
entrada la tarda culminava, en el punt més alt de la serralada del Karakorum,
l’ascensió del majestuós K2 (Chogori). Tancava el cercle de la seva dilatada
trajectòria d’escalades. 14 cims de més
de vuit mil metros del planeta.
Aquesta
infermera de 41 anys, va començar la seva relació de devoció per l’Himàlaia a
l’any 98, a on va conquerir per primer cop un cim de vuit mil metres, el Cho Oyu.
En la major part del seu periple ha estat acompanyada pel seu marit Ralf
Dujmovits, que també és un excel·lent
alpinista.
Garra
explica : Vaig tenir l’oportunitat de compartir camp base a l’any 2007 al Broad
Peak amb aquesta noia d’aspecte fràgil però amb una força de voluntat incommensurable,
el seu marit Ralf i Marron. Gerlinde és persona discreta i que s’estima més estar fora
dels “focus”. El seu veritable escenari és el medi natural, on amb una gran tècnica i determinació meravella
a propis i estranys.
Han
tingut que transcórrer 25 anys, des de que al 1986 Messner completés per primer
cop la conquesta dels 14 vuit mils, perquè aquesta proesa d’ascendir sense oxigen
fos igualada per una fèmina.
Edurne Pasaban
es va convertir (amb permís de la Coreana Miss Oh) en la primera dona en completar
aquest repte, però l’Edurne va utilitzar oxigen en la seva ascensió a l’Everest
i en el descens del Kangchenjunga.
La Gerlinde ha
aconseguit finalment després de diversos anys intentant l’ascens del K2, fer
realitat una ruta de considerable dificultat. Més
de dos mesos de lluita des que l’expedició va arribar a lloms de camell al
campament base xinès del K2, a 3900 metres, a on des d’un inici varen tenir
problemes amb els portejadors i gràcies a l’ajut inesperat i miraculós dels
vuit camellers, pogueren establir el camp base avançat a 5.050 metres. Enmig d’una
ruta intransitada, davant seu, l’impressionant Pilar Nord del Chogori, la
segona muntanya més alta del planeta. Un itinerari complicat i solitari, amb
trams d’escalada en roca de V grau, coluars obliqüés allà on l’aire és eteri i
un bivac a 8.300 metres d’alçada treu el sanglot. A les 1.00 hores de la
matinada iniciaren l’atac a cim, però el fred intens els va fer desistir i ho tornaren a provar passades
les 7 de la matinada. La perseverança és la clau de l’èxit.
FELICITATS per la seva audàcia i la del seu equip de
cim els Kazajos Maksut Zhumayev i Vassili Pivtsov i el polonès Darius Zaluski.
Amb Juanjo Garra, entre tots : Una veritable escola d’alpinisme !!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada