"Mujer con abanico" Il.lustració de coberta Josepa Sagañoles - 1919
Portada de Josepa Sagañoles
L’Institut d’Estudis Ilerdencs és un centre d’estudis modern i dinàmic amb una projecció cultural inqüestionable tant a nivell municipal com comarcal. Espai de cultura convertit en referent dins el marc territorial de llengua catalana. La vocació de la Fundació va més enllà del marc estricte de la ciutat de Lleida perquè tot el territori de la demarcació que li és propi és objecte de la seva atenció. Són objectius bàsics de la institució la promoció de l'estudi i la investigació sobre temes relacionats amb les comarques del seu territori, el foment de les ciències, les lletres i les arts, la divulgació cultural, i la normalització de l'ús de la llengua. Una altra part molt important del seu treball és la conservació de documentació relacionada en el món de les arts plàstiques.
Són les moltes activitats gestades entorn al Cercle, la revista Arts, sense anar més lluny, ha sabut fer-se un lloc destacadíssim dins el panorama de les publicacions periòdiques tant per la delicadesa del seu format, en tant que objecte tangible, com el rigor dels seus continguts. Però allò que per damunt de tot ha consolidat el Cercle dins el món dels reconeixements i del llançament de nous valors dels creadors ha estat la convocatòria del Premi de Pintura, que, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i del col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, amb dinou edicions, tres de les quals s'han convertit en internacionals, ha situat el Cercle de Belles Arts de Lleida com un referent anual que projecta el nom de la ciutat i de les nostres terres arreu. Però els premis no s'esgoten en ells mateixos; i és que la seva sort també ve acompanyada per la sensibilitat dels membres del Cercle de dedicar cada convocatòria a la memòria d'un o una artista lleidatana. Fa un temps és va dedicar un merescut reconeixement a la Josepa (Pepita) Segañoles Martell, dibuixant i pintora que, a banda els molts guardons que en vida seva va rebre per tot el seu conjunt d'obra, l'any 1912 exposava ja a la Biennal de París. Nosaltres amb aquest escrit en fem memòria. Lleida li dedicà un carrer on l'espai segur que li agradaria!
Al treball de la Recuperació de la Memòria Històrica de les Dones de Lleida
L' Institut Guindàvols va fer un treball de recerca tutoritzat per la
Professora Teresa Quintillà
dels carrers de la nostra ciutat amb nom de dona
2 comentaris:
Buenas tardes, sólo quería comentar que una de las ilustraciones que aparece en esta entrada, la de la mujer de perfil sentada en un sofá, no es de Pepita Sagañoles sino de Lozano Sidro. Un saludo, Josefina Alix
Gràcies pel comentari
Ho rectificarem ben aviat
Sabries el nom de Lozano Sidro. Per posar l autoria
Gràcies de nou
Salut
Publica un comentari a l'entrada