Ens agrada recordar a les "donasses" que han deixat emprenta a les nostres vides. Fa 100 anys va néixer la Teresa Pàmies, a Balaguer, molta gent l'ha definit com a gran cronista d’una època, com la memòria viva de la nostra història. Ella mateixa ho va dir en rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, només cal obrir un llibre seu per veure que ens porta més enllà del reportatge, la crònica o el llenguatge periodístic. I és que la literatura no és només sinònim de ficció.
Teresa Pàmies, “de memòria, cadascú té la seva”. Tenia una capacitat d’anàlisi, autocrítica, intel·ligència, humor, un vocabulari ric i precís, una veu personal i única... són alguns dels aspectes que ens encanta recordar, avui, amb una descoberta o relectura de les seves obres. I principis: compromís polític amb la llengua, el feminisme, el país, l’antifeixisme, el progrés social. En definitiva, una literatura compromesa com a eina d’informació, memòria i crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada