Les 14 participants del llibre BarcelDones del 1989, Maria Barbal, Ma. Aurèlia Capmany, Felícia Fuster, Ma. Mercè Marçal, Anna Murià, Ma. Antònia Oliver, Teresa Pàmies, Núria Pompeia, Cristina Peri Rossi, Marta Pessarrodona, Ma. Mercè Roca, Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó, Olga Xirinacs, Pilar Aymerich, Anna Boyé, Colita, Silvia T. Colmenero, Mercè Taberner, Guillermina Puig i Anna Turbau.
Procedència: Arxiu del Serra d‘Or.
UN LLIBRE CAPITAL BarcelDones del 1989
Dona pobra, d’origen pagès i autodidacta. Aquesta és la divisa que millor defineix la vida de l’activista política, periodista i escriptora Teresa Pàmies Bertran (Balaguer, 1919 – Granada, 2012). Exiliada durant més de tres dècades, va escriure la seva primera obra, Testament a Praga, l’any que en feia 50. Fins als 92 anys, quan va morir, va mantenir intacte el compromís amb el PSUC i va escriure una cinquantena d’obres. Pàmies va practicar la rebel·lia i la dissidència, va ser una dona poc convencional i va fugir sempre de sectarismes. EL 8 d’octubre va fer just un segle del seu naixement.
La seva mirada crítica segueix vigent
"Tu saps, estimada néta, que la teva àvia és una feminista de pedra picada. No ho ha estat sempre, amb tot, perquè el comunisme no es va refiar mai d’un moviment que es considerava disgregador de la classe obrera –ells per un costat, elles per l’altre– amb l’argument que la classe obrera, en lluitar per la seva emancipació, emancipava la dona. [...] El maig del 68, en debats inacabables en els quals intervenien dones i homes, anà al fons de la coartada feminista i de l’estupidesa masclista [...], hagueren d’admetre que la discriminació de la dona no era de classe sinó de gènere"
Barcelona, desembre de l’any 2000.
Teresa Pàmies, Carta a la néta sobre el comunisme, Els anys de lluita
Teresa Pàmies, Carta a la néta sobre el comunisme, Els anys de lluita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada