LES ROSES DEL CEDRE
Sóc un estel errant
en la nit fosca
que cerca el teu camí
en la tenebra,
i no l'encalça.
. . .
Immersa
en la boira baixa
que t'oculta,
cloc els ulls
i solco la meva nit.
Allí pampallugueja
la lluerna
que em tramets.
. . .
Tots som
el teu ressò.
Soledat, i el vent
que xiula a fora,
sacsegen el silenci.
Són els meus aliats.
(D'El ble i la llum, 2003)
BOIRA BAIXA
(Primer bri d'herba, I)
Quan hagis mort del tot
potser lamentarem, en públic,
amb compunció hipòcrita,
la mortalla de silenci
i el llac d'indiferència
en la qual, viva,
et vàrem submergir.
Llavors ja sabràs el secret
de l'enigma
que amaga tot poema.
Un dia
Veus joves foradaran l'aqüífer
On la tenien segellada,
i brollarà del teu pou artesià,
més nítida i viva que mai,
la teva llum.
(Primer bri d'herba, I)
Quan hagis mort del tot
potser lamentarem, en públic,
amb compunció hipòcrita,
la mortalla de silenci
i el llac d'indiferència
en la qual, viva,
et vàrem submergir.
Llavors ja sabràs el secret
de l'enigma
que amaga tot poema.
Un dia
Veus joves foradaran l'aqüífer
On la tenien segellada,
i brollarà del teu pou artesià,
més nítida i viva que mai,
la teva llum.
Rosa Fabregat
2 comentaris:
Hola fa molt de temps uns 20 anys van fer un recital de poesia juntes amb altres poetes m.agradaria tornar.nos a veure.
Vaig perdre el teu tef.
Et paso el meu blog de poesia per si vols visitar.lo.
Gracies
https://anna-historias.blogspot.com/2018/08/el-pas-del-temps.html?m=1
Estem preparant l activitat al voltant del 25 de novembre. Ens pots ajudar, el meu telf 630212416
Publica un comentari a l'entrada