donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dimarts, 8 de novembre de 2022

La FAVLleida ha celebrat una jornada de participació ciutadana en els marc dels seus 40 anys de l' Escola de Participació Ciutadana. Posem en valor el treball de les dones.

 

Les  dones  del moviment veïnal d’ahir i d’avui

 FAV - Moviment veïnal a Lleida i DONES

Recollit del Programa Anònimes del Casal de la Dona (text lliure) 

i aportacions testimonials de dones

 Aquest text va anar per totes...

A Catalunya, els moviments veïnals de la dècada dels seixanta i setanta van tenir una intensitat i una extensió molt destacades i van contribuir clarament a resoldre la transició política a favor de la democràcia.

La participació de les dones en aquests moviments va ser molt rellevant i alhora decisiva per a la pròpia existència, gràcies a elles, a les seves reivindicacions i al seu treball es van construir carrers, escoles, places, equipaments esportius, centres de salut, i d’atenció a les dones, planificació familiar, etc. però han restat invisibles i anònimes en quasi tots els casos. 

Van ser moltes les dones que van col·laborar amb els moviments veïnals de forma anònima des del seus inicis als anys 60s, mai sabrem com és deien i quines van ser les seves accions i obres. Ho van fer al llarg de dècades, comencem a documentar-ho a partir dels anys 70s.

Aquest període de reconeguda importància per la història del nostre país no hauria estat possible sense la seva col·laboració i vàlua. Poc reconegudes i Invisibilitzades moltes d’elles. De d’altres  n’ha quedat documents amb el nom i una breu explicació testimonial, són les que a continuació nomenem.

Cal agrair el treball realitzat de recollida de dades i de reconeixement per part de les tècniques del casal de la Dona de l’ Ajuntament de Lleida amb el Programa Anònimes, i del moviment veïnal de Lleida, on s’ha recuperat una part d’aquesta història.

El programa municipal “Anònimes”, que organitza el Casal de la Dona de l’Ajuntament de Lleida en col·laboració amb les vocalies i les associacions de dones del municipi. Te com a objectiu descobrir les vides i la trajectòria personal i social de lleidatanes anònimes que han treballat i treballen activament en la construcció d’una ciutat acollidora, igualitària, tolerant i respectuosa amb la diversitat. S’ha fet un reconeixement a les activistes socials que han desenvolupat la seva tasca, molt important i des de molts àmbits, callada, invisible al llarg de dècades fins als nostres dies

L’activitat “Anònimes” forma part del programa “Activa’t al Casal” i es desenvolupa en diferents espais municipals. Fins ara s’ha fet el reconeixement a un total de 12 dones de diferents barris de la ciutat per visualitzar la tasca que fan cada dia a favor de la comunitat.

En aquests moments també estan realitzant recollida de dades i testimonis l’ Àngels Torrelles i Francesc Closa, als quals agraïm el seu treball des d’aquestes línies.

  S’han dut a terme els reconeixements següents:

 A Pardinyes, Ramona Salla. Fa 50 anys que treballa pel barri en tot tipus d’iniciatives cíviques i socials. Des del 1968 ha estat vinculada a la creació de l’AMPA de l’escola del barri, de l’ associació de veïns, de la Coral llums de Veu i la Tuna. Ha impulsat la Processó de la Somereta. Ha format part de la junta de la Llar de Jubilats.

  A Cappont, Rosa Pascual, fundadora de la vocalia de Dones en aquest barri. Pascual va liderar el grup de dones des del final de l’any 1989 fins al 1994. Va estar vinculada a la junta de Comerciants del Centre Històric. Destaquen també les hores dedicades a l’atenció i l’acompanyament de persones grans i malaltes en diversos centres i residències de gent gran, com també la seva implicació amb els grups de teatre per a gent gran.

  A Templers-Escorxador, Dolores Ariño, presidenta de la Vocalia de Dones del barri Templers-Escorxador des del 1993; presidenta de la Taula contra el càncer des de fa 15 anys (AECC-Lleida), i cooperant al Senegal (ONG Veïns del mon) durant 4 anys.

  A Noguerola-Estació-Segre, Dolors Flix. Va impulsar i liderar la Vocalia de Dones de l’AV del barri de Noguerola i ha estat i es una persona activa en la reivindicació dels drets  de les dones. Ha col·laborat amb entitats com l’Associació de Familiars d’Alzheimer, AECC-Lleida, lliga contra el Càncer, Colors de Ponent, etc. A més, ha participat amb el Consell Municipal de les Dones. Amb ella col·laborant estretament va estar fins el seu decés Montse Morguí

  A la Mariola, germanes Araceli i Mercè Molina, líders del moviment veïnal i femení a la Mariola i fundadores de l’Associació Lleidatana d’Ajut al Toxicòman (ATALL). Araceli Molina, per la seva banda, es també fundadora de la confraria El Natzarè.

  A Magraners, Paquita Roure, missionera auxiliar de l’Esglèsia. Tota una vida dedicada al servei a les persones des del vessant religiós i espiritual. Va treballar a ASPROS i està vinculada al barri de Magraners per mitjà de la parròquia de Sant Josep Obrer, fent voluntariat amb els grups de pastoral.

 Al Barri Universitat, Carmina Gómara pionera en l’organització d’activitats per a dones i vinculada a l’associació  veïnal des de fa gairebé 30 anys. Va posar en marxa un taller de costura que va arribar a tenir 30 treballadores. Ha organitzat activitats per promoure la salut de les dones, el teixit associatiu femení i la cohesió del veïnat.

  A Balàfia, Isa Sàez, Teresa Gil, (Carme Padilla i Pilar Colias, aportació donabalafia)

Isa Sàez, presidenta de l’Associació de Veïnes i Veïns de la zona de les Verges (Balàfia Oest-Nord) als anys 80-90 fins la inclusió d’aquesta a l’ Associació de Veïns de Balàfia i Responsable de  la vocalia de la dona de l’AV de Balàfia,  vinculada també a la Plataforma Amics de Cuba contra el Bloqueig de la Llei Herms. Ha dedicat la seva vida a l’activisme social, vinculada primer a l’associació veïnal de les casetes de la Verge Blanca, de la qual va ser presidenta durant 7 anys. Com a coordinadora de la Vocalia de la Dona de l’associació Veïnal de Balafia, ha promogut l’associacionisme femení, fundadora de donabalafia associació;  i la qualitat de la vida de les dones.

 Teresa Gil. Col·laboradora també de l’ Associació Veïnal en el desenvolupament d’activitats i festes, creadora de la famosa cassola d’ “Abolafia”, en homenatge als primers pobladors del barri en l’època àrab. Medalla Macià al Mèrit del treball. Pregonera de la Festa Major del Barri. A més a més, ha tingut una vida activa i dedicada al voluntariat en diferents entitats del tercer sector com Antisida, i religioses com Càritas, l’Hospitalitat de la Mare de Deu de Lourdes i la parròquia San Antoni M. Claret.

Carme Padilla A  Balàfia va trencar motlles i va viure intensament el fenomen sociològic desenvolupat al nostre barri; resident al carrer Cartoixà Telm, des de  la seva construcció va ser treballadora incansable per la unió de les diferents entitats que el conformaven. Blocs Franco Gaminde, avui Voravia, Cases de las “Regions Devastades”, avui al bell mig d’Alcalde Porqueres, Carrers de les Verges i les diferents partides, avui dins el nucli de població; Balàfia és un dels més grans de Lleida en extensió i població. S’encarregava del secretariat de l’ associació en col·laboració amb la Sra. Paquita Sanvicen i el Sr. Joan Gómez, President de l’entitat veïnal. Potser va ser la primera feminista del barri de Balàfia,  va impulsar aquest moviment social quan encara era embrionari,  a finals dels anys setanta, desvinculant-se més tard degut a que totes les que l’havien iniciat amb ella a Balàfia es van vincular a partits polítics. La Carme va ser testimoni directe de la transformació de la vida quotidiana, de les dones i homes de Lleida. Trepitja les voreres de Balàfia, envoltada de “Glamour”, representa una època quan l’esperit de servei al  barri convidava a la participació. Els socis i sòcies li hem  d’ agrair el seu tarannà, la seva causa comuna per mantenir i millorar, si cap, el nivell de benestar de tots els veïns i veïnes. Cofundadora de l’ associació de Linfelleida, de persones afectades pel Limfedema, devastadora malaltia.

 Pilar Colias :Vídeo adjunt segons les preguntes de referència.

  A Cappont, Mati Diaz, Carme Molet, escultora, Anna Ariño

 Mati Diaz vinculada al barri de Cappont des de fa gairebé 30 anys, primer des de la Vocalia de Dones de l’Associació Veïnal, i mes tard, com a presidenta de l’Associació de Dones Àrea de la Dona de Cappont. Es organitzadora de múltiples activitats a favor de la salut, el benestar i la qualitat de vida, la formació, l’ associacionisme femení, la participació activa de les dones al barri, etc.

 Carme Molet Chicot, escultora. 2004/2005, L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el tinent d'alcalde Francesc Pané han inaugurat l'escultura que l'artista Carme Molet ha realitzat en commemoració del Dia Internacional de la Dona i que està ubicada a la plaça 8 de març.
L'escultura, que du per nom "Fent memòria", és una peça rectangular en forma d'espiral de 2,50 metres d'alt i 8 metres de llarg d'acer inoxidable. A l'escultura s'hi reflecteixen diferents noms de dona, alguns d'ells relacionats amb destacades representants de la història o de la literatura. El paer en cap ha destacat la sensibilitat de l'escultura, que "vol recóneixer el paper de les dones" . Per la seva banda, el tinent d'alcalde Francesc Pané ha dit que es pretén que l'escultura sigui un punt de trobada per a la reivindicació de la dona, "tant en moments de celebració com de protesta". L'escultura ha estat patrocinada per l'empresa ROMERO POLO.

L'Ajuntament de Lleida ha organitzat l'acte unitari de celebració del Dia Internacional de la Dona avui, a partir de les 19h, a l'Auditori Municipal Enric Granados. En el mateix acte es durà a terme un homenatge a l'esportista Meche Cadens i al col·lectiu de dones de l'Horta. També es llegirà el manifest "Dona i vida, dóna-hi vida" .

Anna Ariño Anna Ariño: "Els obstacles que afronten les dones per poder avortar són actes de violència institucional" Sobretot que respecti els drets individuals de les persones, que sigui el més progressista possible i que no es deixi a ningú fora. Un dels temes fonamentals sobre salut reproductiva per nosaltres és el dels ventres de lloguer. Sempre s'utilitza el cos de la dona per a un negoci, com la prostitució, i sempre és consumit per homes que tenen un poder adquisitiu molt més alt que les dones implicades. Voldríem que fos una llei integral, de les més avançades d'Europa si pot ser i, sobretot, que respectés la individualitat de les dones.

https://xarxanet.org/cultural/noticies/anna-arino-els-obstacles-que-afronten-les-dones-poder-avortar-son-actes-de

  Al Clot de les Granotes, Lídia Rúiz, Mercè Ciutat i Montserrat Canals

Lídia Rúiz, capítol propi

Mercè Ciutat, col·laboradora de Lídia Rúiz, unides a l’ Ateneu Popular de Ponent i a l’associació veïnal del Clot de les Granotes per la reivindicació del mateix com a Plaça Pública

 Montserrat Canals activista en les reivindicacions del moviment del Clot de les Granotes que va evitar que s’edifiqués i va aconseguir que es fes una plaça; membre fundadora (i ex tresorera) de l’Ateneu Popular de Ponent, membre de la Comissió del projecte Llars del Seminari, i col·laboradora de Càritas.

  Maria Barqué Juny, va ser una dona molt lluitadora, mestressa de casa i mare, amb 49 anys, va començar a a treballar a favor de la Diabetis, no li va costar agafar la “bandera”  i la responsabilitat de portar a l’Associació de Diabètics de Catalunya la Delegació a Lleida. l’ADC  A causa de les necessitats de l’entitat i una major visibilitat, es va sol·licitar un espai municipal a la Paeria.  Gràcies al seu activisme social i a la col·laboració del llavors regidor, Sr. Francesc Pané, a principis del 2006, es va tancar l’acord per tal d’ocupar el despatx 1.6 del Centre Cívic de Balàfia, ara anomenat Maria Barqué Juny, ubicat a C/ Terrassa nº 1. Tot aquest procés va tenir el suport de l’Associació de Veïns de Balàfia (Sr. Manolo Terrados) i posteriorment del Sr. Toni Baró, Així va començar la col·laboració entre les dues entitats. Més endavant, amb la constitució de Dona Balàfia, amb la presidenta Sra. Jos Farreny, vàrem iniciar una nova etapa de col·laborar i fer xarxa 

Ella té el mèrit d’aconseguir un gran creixement des de principis de l’any 2004 fins a principis de 2013. Des de l’inici de la diabetis del seu fill l’any 1992, va sentir la necessitat de compartir la seva experiència amb altres famílies que haguessin passat per la seva mateixa situació. Va començar a formar part de l’entitat l’any 1993 com a vocal i gràcies a la seva força i empenta, va assumir la coordinació de l’ADC Lleida a principis de 2004. Aquest impuls va fer, entre altres coses, que aconseguís un protocol amb el departament d’ensenyament per tal de posar un monitor format en diabetis a totes les sortides escolars on hi hagués un alumne amb aquesta patologia, un acord de col·laboració amb l’HUAV Lleida i l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí, per tal de donar suport a les famílies en el moment de debut. També va aconseguir formar un grup de famílies molt nombrós que servis de suport pels nous debuts, així com fer visible la diabetis amb nombroses activitats arreu de Lleida i província com per exemple, el projecte conjunt amb l’ AVV Balàfia i dba “Caminem amb la Diabetis/Anellem Lleida” per visibilitzar aquest dia a dia amb la patologia i fomentar l’activitat física al col·lectiu.

 A Llívia, a Montserrat Flix, Lolita Subirà i M. Rosa Casals. A l' horta, Partida de Grenyana , Dolors Comes Saureu. Tenim informació que del Casal de la Dona els faran el reconeixement cap a l’octubre. D’aquestes no tenim dades.