Això està afectant especialment a les dones de tres maneres:
- com usuàries, com treballadores, ja que una gran part del personal sanitari actual són dones (especialment a la primària que ja suporta un volum de treball inassolible) i com curadores, ja que la tasca de cura que ja assolim tradicionalment augmentarà amb la reducció encara major dels temps de permanència hospitalària dels malalts, la reducció encara major del serveis per malalts mentals, i la reducció de serveis i ajudes per persones grans dependents.
La Xarxa de Dones per la Salut, estem convençudes que es reduiria la medicalització si es promou la capacitat de les dones-usuàries en les seves autocures, partint de la informació i formació necessària, de confiar en els seus propis recursos i compartir corresponsabilitat en els processos. I per això no s’han de reduir drets sinó que:
- Cal incrementar la presència de professionals de la psicologia als caps d’atenció primària, per facilitar la derivació dels altres professionals, fer atenció individual i grups de terapèutics, la qual cosa reduiria la prescripció de psicofàrmacs, que representen un dels capítols mes grans de la despesa farmacèutica i es destinen sobre tot a les dones.
- Es urgent reduir el número de cesàries i, en general, l’aplicació a tots els hospitals de Catalunya de l’Estratègia d’Atenció al Part Normal.
- Cal prendre les mesures oportunes (formació als professionals d’atenció primària, etc.) per la aplicació del Protocol per l’Abordatge de la Violència Masclista en l’Àmbit de la Salut a Catalunya
-Dret al propi cos dret a decidir. Avortament lliure i gratuït
Respecte al desplegament i desenvolupament de la llei Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs.
- Cal que es decideixi quin és el sistema global pel qual les dones podran accedir a una IVE a Catalunya tal i com marca la llei: accessible, gratuïta i amb totes les garanties de seguretat, qualitat i confidencialitat.
- Cal que les dones rebin una informació adequada i imparcial tant de l’avortament quirúrgic com del farmacològic perquè puguin decidir quin és el que els resulta més convenient.
- Cal que es faci públic el mapa de centres acreditats i que practicaran IVEs a tot el territori català, siguin ASSIRs, hospitals o clíniques privades regulant, alhora, l’objecció de consciència de tal manera que no afecti a les necessitats de les dones.
- Que es posi en funcionament una formació especialitzada i de qualitat adreçada a professionals sociosanitaris en matèria d’IVE. I que desapareguin qualsevol tipus d’intermediaris en l’accés de les dones a la IVE.
- Cal fer la planificació per a la inclusió dels mètodes anticonceptius a la cartera de serveis de la xarxa pública com marca la llei.
- Cal planificar el programa d’educació afectivosexual dins de l’ensenyament obligatori, tal i com es desenvolupa a la llei.
La Xarxa de Dones per la Salut per últim, considerem que cal avençar en la incorporació de la perspectiva de gènere a la salut tant a través de la formació dels professionals i per això pensem que no s’ha d’eliminar cap Unitat de Docència (com s’ha fet amb les Llevadores ) i s’ha de donar suport a les associacions de dones, que treballen per la salut de les dones des de diverses vessants ( Atenció, Sensibilització, Formació) i incorporar les seves propostes a les polítiques de salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada