donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dimecres, 30 de juliol del 2025

Coneixeu a Margot Pujal i Llombart?. Una referent nascuda a Tàrrega !

 

Margot Pujal i Llombart: “Per desplaçar el paradigma de salut binària, s'està construint i recuperant una psicologia per a la igualtat i la diversitat”.

La secretària general de l' UAB, Esther Zapater, inaugura la jornada amb un breu discurs sobre les desigualtats de gènere a la ciència i al coneixement. Segons les seves paraules, "la representació de les dones disminueix al llarg de la carrera acadèmica a les escales més altes de reconeixement. Aquenio les dones representem un 59% de les persones que actualment es graduen a les universitats catalanes, la presència d'elles es redueix considerablement a la presidència de projectes de recerca o catedràtiques". “Cal eliminar els obstacles evidents i també abordar les barreres subtils i sistemàtiques que perpetuen la discriminació de gènere en tot el sistema universitari”- secretària general. 

La secretària general també ha subratllat els eixos d‟actuació de l‟Observatori de l‟any passat. El 2023, el grup de treball de la comissió negociadora ha continuat amb l'elaboració del I Pla d'Igualtat en matèria laboral. Com que el diagnòstic ja s'ha finalitzat, actualment es dedica a dissenyar les mesures que ha de contenir. Paral·lelament, també ha continuat impulsant i fent el seguiment del IV Pla d'Acció per a la Igualtat de Gènere. Altres tares rellevants han estat la promoció de campanyes de sensibilització, accions formatives i laplicació del protocol contra lassetjament. Les desigualtats de gènere a la UAB: resultats del diagnòstic per a l'elaboració del V Pla de la Igualtat de gènere Zapater ha cedit la paraula a la directora de l'Observatori per a la Igualtat, Maria Prats, per presentar els resultats principals del diagnòstic per a l'elaboració del V Pla d'Acció per a la Igualtat de Gènere.  

Després de la presentació de les dades del diagnòstic, la Dra. Patricia Amigot Leache, de la Universitat Pública de Navarra, ha pronunciat un discurs per homenatjar la Dra. Margot Pujal i Llombart, la seva directora de tesi i companya. Amigot ha volgut remarcar les aportacions de Pujal des de les perspectives feministes i la mirada crítica. També ha destacat que ha estat pionera en el desenvolupament d'una teoria i d'una anàlisi que incorpora l'emocional, el desig i la corporeïtzació. D'aquesta manera, Pujal ha explorat les experiències de dolor i de malestar vinculades als condicionants de gènere. 

A continuació, s'ha projectat un vídeo homenatge en què persones importants de la cursa de Pujal hi han compartit experiències i anècdotes. Margot Oujal i Llombart és professora titular del Departament de Psicologia social i coordina el grup de recerca DESubjectant GESPI. L'any 2014 va impulsar el Centre Joan Rivière a la Facultat de Psicologia dedicat a la formació, la recerca i l'assessorament en perspectiva de gènere a l'àmbit de la psicologia. Des del 2017 fins al 2023, també ha estat responsable de polítiques d'igualtat a la facultat on treballa col·laborant amb l'Observatori.  

Un cop el rector li ha lliurat el premi de reconeixement, Pujal ha fet un breu discurs en què ha recorregut els seus quaranta anys en la investigació, els orígens, els referents i les línies de recerca que ha seguit. Epistemòlogues com Evelyn Fox Keller o Donna Haraway, han marcat la seva carrera per cercar Aroa al pensament feminista postestructuralista. Tal com diu Pujal, s'ha centrat a “construir una mirada analítica, que relacioni els estudis de gènere, la psicologia i les ciències de la salut, per poder aprofundir i afinar sobre les desigualtats en la salut mental”. De fet, “en dones trobem ansietat, intents autolesius, problemes amb el cos o consum de substàncies i addiccions invisibilitzades, que s'originen en discriminacions i violències basades en el gènere”, segons explica la doctora.  


Us compartim un tast de l'acte d'homenatge que l'UAB li va fer en el dia de la commemoració del "Dia Internacional de les Dones" (el podeu trobar sencer a https://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/margot-pujal-i-llombart-para-desplazar-el-paradigma-de-salud-binaria-se-esta-construyendo-y-recuperando-una-psicologia-para-la-igualdad-y-la-diversidad-1345830290069.html?detid=1345912508911)


dimarts, 22 de juliol del 2025

PILARS FONAMENTALS DEL TREBALL A L' AV BALÀFIA. Vocalia d'Urbanisme, Mobilitat, Seguretat, Canvi Climàtic i més.

Fa un mes explicavam que estàvem acabant el 2n informe de les  "Passejades exploratòries per Balàfia" que hem confeccionat perquè el puguem enviar a les regidores corresponents i que elles puguin fer les actuacions necessàries que hi llistem.

Ho hem fet arribar en nom de l'AV Balàfia, conjuntament a les 3 regidores responsables  de les diferents àrees: Sra. Carme Valls Llaràs, Sra. Begonya Iglesias Delgado i Sra. Cristina Moron Molina. Perquè hem pensat que son les més adients per la temàtica que tracta. Està confeccionat amb una  "Introducció", "Necessitats i Demandes" (des de la confecció del primer informe) i "Demandes històriques"., degudament documentat i fotografiat. 
No cal que us expliquem que ha estat un treball laboriós i acurat de tota la comissió que l'ha confeccionat, encapçalada per la Sra. Rosa Castillo Cervelló, vicepresidenta 2a de l' AV Balàfia i responsable de la Vocalia d'Urbanisme, Mobilitat, Seguretat i més. Han estat hores de dedicació i treball de tot el grup de persones participants: membres de la junta i persones que no són de la junta (no tenen càrrec ni son vocals) però han volgut formar part de la comissió per la seva implicació amb el barri i a l'AV Balàfia, pel treball que estem realitzant des del món veïnal, totes treballant desinteressadament. Un agraïment molt especial a totes elles!
Amb aquest escrit es demostra, amb propostes factibles, la voluntat de l'associació de veïns per millora pel barri i de retruc per la ciutat, la nostra Lleida. 
Per tant, us fem aquest i restem a l'espera de la seva resposta. No dubteu que en farem seguiment !!

divendres, 11 de juliol del 2025

RECITAL DE LA CORAL DE L'AV BALÀFIA "VEUS DE PONENT" A LA FESTA MAJOR DE BALÀFIA 2025. US DEIXEM EL CARTELL I UN TAST D'HISTÒRIA.

US ESPEREM !!

El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat.

L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament. Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu.

Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850. Aquest fet permeté que Catalunya se situés en la mateixa òrbita musical de molts països d’Europa, on el cant coral popular proliferava; a més, introduí a Catalunya un gènere nou que atragué immediatament l’atenció del públic barceloní i que arrelà dins la vida musical catalana. Aquest primer impuls coral estigué marcat per una clara vocació social, ja que volia ser una manera de fer música progressista i participativa, i els seus mecanismes associatius tenien com a objectiu una millora de les condicions de vida de la classe obrera a través de la pràctica de l’art. El caràcter obrer de l’associació i les idees republicanes de Clavé convertiren el cor claverià en objecte dels atacs de les forces conservadores. Molt sovint Clavé tingué dificultats per a dur a terme les seves activitats; malgrat tot, però, no solament pogué continuar realitzant les seves actuacions, sinó que, des del moment de la fundació de la societat el 1850, sorgiren altres cors que volgueren seguir-ne l’exemple, tant a Barcelona com a pobles propers, i la idea s’estengué per tot el país. Mostra d’aquest creixement i implantació del cant coral foren la creació de la primera Federació de Cors de Clavé el 1860, anomenada Associació Euterpense, i els festivals que Clavé organitzà a Barcelona entre el 1860 i el 1864, any en què arribà a reunir uns 2 000 cantors.

A Lleida, el Cor de l’Orfeó Lleidatà te una reconeguda trajectòria i els seus orígens es remonten a l’any 1861.

dijous, 10 de juliol del 2025

FESTA MAJOR DE BALÀFIA 2025. LA MONTSE HA CONFECCIONAT UN CARTELL QUE FA HOMENATGE A LA IDENTITAT DEL BARRI. GAUDIM DELS MURALS !

 


SALUTACIÓ FESTA MAJOR 2025

BALÀFIA. CONSTRUIR. FEM BARRI. FEM FESTA MAJOR

Benvolgudes i benvolguts

Aquest darrer juny fèiem l’assemblea anual i aquesta junta veïnal, que arriba a l’equador del seu mandat, renova la satisfacció i el compromís de participar i us volem animar a sumar amb nosaltres i a col·laborar amb l’associació. Al fer el repàs i resum de l’any ens ho explicàvem a la Comissió de la Festa Major, son tantes les activitats que desenvolupem que destriar les que pugin ser més significatives per afegir a aquesta salutació de la Festa Major de Balàfia 2025, costa molt. Quan anem desgranant ens venen al cap totes i el que comporta i es significatiu, els més de de 50 anys d’història de l’associació veïnal de Balàfia i aquesta ens omple de satisfacció i al mateix temps, ens omple de responsabilitat!

L’AV Balàfia suma fent equip i la Festa Major es un bon moment per visibilitzar a totes les persones que realitzen un immens treball que portem a terme a l’AV Balàfia, juntament amb donabalafia i totes les vocalies,  moltes, tot un conjunt de persones que treballen desinteressadament per tenir un barri millor, més cohesionat, més maco, més culte, més esportiu i més “festero” , i volem que sigui el símbol del tarannà de la junta i del barri, Sumar amb BALAFIA VIVA!

A la Comissió de festes de l’AV Balàfia incloent ja el consolidat grup de joves, preparem l’organització i el programa de la Festa Major de Balàfia de 2025, que aquí us presentem, fa molts dies que treballem, amb molta il·lusió, moltes hores de feina i tota la implicació. Honorem a St. Bartomeu i també a la gent de barri amb aquest treball.

Aquest any hem gaudit a principis de juliol d’un concert de Banda que ha fet un recorregut pel barri i ha estat gràcies a la solidaritat del nostre pregoner d’aquest any, el Mestre Amadeu Urrea Pérez, director de la Banda Municipal de Lleida. Gràcies per acceptar l’encàrrec i fer que el nostre barri s’ompli de música que ens cuida l’ànima !

La Festa Major de Balàfia 2025 comença el 21 d’agost i acaba el 25, i el programa ens portarà a més a més de les activitats habituals, lúdiques, culturals, festives, esportives i tradicionals perquè puguem gaudir de les persones més grans a les més menudes, moltes novetats!. L’homenatge als i les sòcies de més de 89 anys de l’associació, per la seva fidelitat i la seva perseverança. La Festa Neó i l’Escala HI-fi a l’emblemàtica Sala d’Actes Victòria dels Àngels del Centre Cívic de Balàfia, un dels llocs neuràlgics del barri . Un any més, l’alegria, la gresca i la xerinola omplirà el barri amb aquest ampli programa d’activitats. Aquest programa inclou les que ja són una tradició, la Festa Holi i l’Escuma, el Ball del i la sòcia, les demostracions de Zumba amb Royal Lleida Health Fitness Club, les bitlles, la visita a les Residències del Barri de les pubilles, l’hereu i el cabaler. El Tai-Txi, escacs, les corals: Concert dijous a la tarda abans de la Cercavila de l’ coral i el Concert de Gospel dissabte amb Som Gospelleida de l’AV Balàfia i les havaneres i novetats, seguiu-nos per les xarxes socials !.

Amb la poesia i el grup de “Poesia Belles Arts” farem un Homenatge particular de Balàfia al poeta Garcia Lorca, sempre recordat i estimat, s’apropa el 2026, any del 90è aniversari de la seva execució pels feixistes de la revolta militar de l’any 1936. La ciència per als més menuts també serà protagonista ens agrada la barreja !! la cultura, la gent, la tecnologia, tot i cap a Balàfia !

I que us hem de dir del Festival Gamma, de l’octubre passat, amb els murals és va elevar la qualitat de vida del nostre barri, amb “les noies que trenen la vida”,  amb el particular homenatge a les dones del món veïnal que l’han bastit, amb la nostra “Gioconda” de Balàfia, l’ Aloja, dona d’aigua, som barri pelleter, per sota passa el riu Noguerola i diferents afluents !!  i amb el record de les travesses del tren que volen i que estan a la memòria de les persones més grans i que el joves veuen amb curiositat quan els expliquen que on juguen i passegen hi havia unes vies que feien de frontera, ara soterrades ! aviat hi tindrem també una placa de reconeixement.  I aquest any la nostra particular “mestra” de la cartellera s’ha superat, ens ha fet una portada on ho ajuntem tot i tot !! Moltes gràcies !.

Per anar acabant, un agraïment molt especial als i les col·laboradores, a totes les persones que d’una manera o altra treballen i han treballat des de l’associació veïnal, per la seva implicació, especialment, per la Festa Major de Balàfia 2025; pel patrocini en la Festa Major, als comerços del barri, al col·lectiu de firaires, a l’Ajuntament de Lleida, per la col·laboració i la cessió dels seus espais per desenvolupar-la. Volem una Festa segura per a tothom i amb bona convivència i amb respecte, tornarem a baixar els decibels pel soroll i  tindrem al pregó llengua de signes,;  des d’aquestes línies també agraïm a la Guàrdia Urbana i als Mossos d’Esquadra, així com el “Punt lila” que farem amb el material del Casal de la Dona el seu suport.

El moviment veïnal a la Festa Major compromès en promoure la sensibilització en la perspectiva de gènere interseccional i la lluita contra les violències masclistes “1000 ulls als Barris” i en aquest sentit farem un acte principal que incloem al programa!

Balàfia es un barri referent a Lleida. La Festa Major de Balàfia és un referent a Lleida i som referent i posem èmfasi en la llengua, el català, en la perspectiva de gènere, en tenir un barri net i segur, en la convivència, en la cultura, l’esport i la salut. Ara ... Balàfia, GAUDIM DE LA FESTA MAJOR! 

Visca Balàfia!

Comissió de Festes i Junta de l’Associació Veïnal de Balàfia. 

 

BALÀFIA ANEM DE FESTA MAJOR !!!

dimecres, 9 de juliol del 2025

20 frases i feministes per a un Bon ESTIU 2025

«No recordo haver llegit cap llibre que no parli de la inestabilitat de la dona. Potser perquè van ser escrits per homes». Jane Austen (1775-1817), novel·lista britànica els llibres de la qual són considerats clàssics de la literatura anglesa. A les seves novel·les, Austen es focalitzava en la situació de les dones a principis del segle XIX.

«L’acte més valent és pensar per una mateixa, en veu alta». Coco Chanel (1883-1971), dissenyadora francesa i fundadora de la marca d’alta costura Chanel. Va revolucionar el món de la moda impulsant els pantalons com una peça també destinada a les dones.


«És impossible imaginar una dona dels temps moderns que no aspiri a la llibertat». Clara Campoamor (1888-1972), advocada, escriptora i política espanyola. Va fundar la Unió Republicana Femenina per impulsar el sufragi femení i defensar la igualtat de la dona.

«Peus, per què els vull, si tinc ales per volar». Frida Kahlo (1907-1954), cèlebre pintora mexicana que es va revelar contra els prejudicis sexistes. Kahlo va escriure aquesta cita al seu diari personal el 1953, un any abans de morir, per reivindicar la llibertat.

«No es neix dona, s’arriba a ser-ho». Simone de Beauvoir (1908-1986), filòsofa francesa considerada un referent del feminisme pel seu assaig titulat ‘El segon sexe’, de 1949. Aquí, l’autora aborda com es concep la dona al llarg de la història des de diverses perspectives i conclou que el que s’entén com a dona es tracta d’un producte cultural construït per la societat.

Fotografia cedida per https://www.lleidadrone.com/

«Les dones no seran iguals fora de casa mentre els homes no siguin iguals dins». Gloria Steinem (1934), periodista i escriptora nord-americana considerada una icona feminista de la seva època. Steinem va ser una de les activistes més importants de la considerada «segona onada feminista» dels Estats Units entre 1960 i 1980.

«Dones, no us preocupeu per la vostra aparença. El que et fa diferent o estranya és la teva força més gran». Meryl Streep (1949), actriu nord-americana nominada 21 vegades als premis Oscar. La veterana de Hollywood, membre de l’organització Equality Now, ha encapçalat el feminisme en més d’una ocasió per reclamar una igualtat real entre gèneres.

«Si m’has d’estimar seguint només les teves regles, guarda’t el teu amor». Chimamanda Ngozi Adichie (1977), escriptora i dramaturga nigeriana que tracta temes com el feminisme, el sexisme i la problemàtica racial. Autora reconeguda d’obres com ‘La flor púrpura’ i l’assaig ‘Tothom hauria de ser feminista’, una adaptació de la seva famosa xerrada TED sobre el feminisme en la societat del segle XXI.

«El poder no te’l donen, l’has d’agafar». Beyoncé (1981), artista nord-americana. Cantant del conegut tema ‘Who run the wold? Girls’, Beyoncé es caracteritza per focalitzar-se en l’apoderament femení en els seus temes.

«Tinc dret a vestir-me com jo vulgui perquè em vesteixo per a mi i no per incitar la sexualitat de ningú». Leticia Dolera (1981), escriptora, directora i actriu espanyola. Dolera es considera una icona del feminisme actual després de la publicació del seu primer llibre ‘Mossegar la poma’, en què critica la cultura patriarcal i parla de la urgència de la revolució feminista.

Versió lliure de la notícia https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20250308/frases-imatges-feministes-dia-de-la-dona-2020-7338721

dijous, 3 de juliol del 2025

"Com apaguem els discursos d'odi des dels barris?

 

Amb la formació "Com apaguem els discursos d'odi des dels barris?  que des de la Confederació d'AV de Catalunya hem organitzat amb l'equip de la Fundació Neus Català. https://neuscatala.cat/

I per a fer un tastet: us convidem a veure aquesta càpsula audiovisual formativa de la nostra Escola Veïnal: Com ser antiracista des del moviment veïnal? 

https://youtu.be/6GWa6qf7-pQ?si=9KcEFblxpWnoV5ln