Entre
1450 i 1750, moltes regions d’Europa van patir la cacera de bruixes.
Els càlculs més ponderats apunten la xifra de 110.000 persones
processades i de no menys de 60.000 execucions. En un context de
crisi econòmica i de maltempsades, les suposades bruixes van ser
acusades de pertànyer a una secta universal presidida pel dimoni i de
provocar assassinats, infanticidis i destrucció de collites. La
iniciativa de la repressió va partir sovint de les comunitats locals.
Els processos es van realitzar sense garanties jurídiques. Les tortures van ser habituals. La majoria de les encausades van acabar a la forca. Només algunes veus es van alçar contra aquella carnisseria.
Les víctimes van ser, arreu, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles. A Catalunya es van produir més de 400 execucions. Tot i que s’han documentat processos als segles XV i XVI, la repressió va prendre un caire generalitzat i massiu durant els anys 1616-1622.
La societat medieval creia en el poder de
la màgia i molts dels seus membres la practicaven. Les finalitats
perseguides eren molt diverses: des de curar o protegir fins a endevinar
el futur, descobrir coses i fets ocults, propiciar l’amor i el desig o
perjudicar i, amb la pràctica del malefici, destruir la
salut o el patrimoni d’altres. De fet, la màgia medieval
englobava realitats ben diferents: d’una banda, hi havia el que alguns
historiadors anomenen la màgia superior, recolzada en una visió més o
menys complexa de l’univers i de transmissió escrita; de l’altra, hi
havia la màgia inferior o fetilleria, que es limitava a buscar un
funcionament mecanicista i acostumava a ser de transmissió oral. Dins la
màgia superior cal distingir també entre nigromància i màgia natural,
segon es cercava l’ajut de poders sobrenaturals per mitjà d’uns ritus o
simplement conèixer i explotar els poders ocults de la natura. Des de la
Baixa Edat Mitjana, nigromància i fetilleria s’assimilarien a bruixeria, que comportava la idea de pacte amb el diable i submissió a la seva voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada