Adiós, Instituto de la Mujer

Quan l'any 1983 es va crear l'Institut de la Dona vam fer una celebració. El feminisme entrava a formar part de les institucions públiques. En aquesta iniciativa vam veure l'inici d'una nova era, les espanyoles començàvem el camí cap a la igualtat i amb això Espanya s'incorporava a Europa. Sempre recordaré les grans dones que van començar aquella marxa, Carlota Bustelo i Ana Mañeru entre altres, cadascuna tenia una posició política però també un objectiu comú: treballar per les dones des del compromís feminista. La setmana passada el Govern va decretar la defunció d'aquest organisme, va canviar el seu nom i els seus objectius. Ara es diu Institut de la Dona i per la Igualtat d'Oportunitats i incorpora les polítiques contra la "discriminació de les persones per raó de naixement, sexe, origen racial o ètnic, religió o ideologia, orientació o identitat sexual, edat, discapacitat o qualsevol altra circumstància personal o social ". Mentrestant s'ha eliminat la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats, de manera que són les competències d'aquesta les que s'incorporen a l'Institut de la Dona.

Més enllà de tenir la sensació que l'únic objectiu del Govern per fer aquest canvi és que no li renyi la Unió Europea, m'agradaria explicar els motius pels quals crec que el mateix suposa una defunció de l'Institut. Amb aquesta decisió s'ha eliminat l'organisme especialitzat d'igualtat de dones i homes precisament quan més es necessiten polítiques específiques. No són suficients el nombre de dones assassinades aquest any? I la violència sexual? I el tràfic de dones i nenes amb fins d'explotació sexual? No importa l'increment de la desocupació femenina o l'ampliació de la bretxa salarial?

Encara que només fos per acabar amb algunes opinions pròpies dels temps de la caverna, com les de l'Alcalde de Valladolid, ja tindria sentit la seva existència. Alguns diran que millor tirem l'alcalde, però és que malgrat aquests 31 anys de polítiques d'igualtat hi ha moltes persones que encara pensen com ell. L'Institut de la Dona recull el coneixement dirigit a prevenir la discriminació i la violència de gènere, així com a promoure la nostra presència en l'ocupació, la societat, la cultura, l'educació o la política. També treballa per enfrontar la comunicació sexista, la que legitima violacions o violències amb què hem d'acabar. I que consti que sóc una fervent defensora de les polítiques d'igualtat de tracte i no discriminació. L'eliminació de la Direcció General ens priva de la possibilitat de comptar amb una estructura especialitzada també en aquest àmbit.

Des de fa anys moltes persones i organitzacions venim defensant una Llei d'Igualtat de Tracte i No Discriminació, així com una estructura administrativa i la creació d'una autoritat que, a més de promoure polítiques, defensi les víctimes. La posició del PP ha estat sempre contrària a aquesta Llei quan el PSOE l'ha presentat al Congrés dels Diputats. No obstant això, sabem que ja que el racisme, l'antisemitisme, l'homofòbia o la transfòbia creixen a Europa és més necessari que mai donar suport als qui pateixen per aquesta causa, com també resulta imprescindible que es reconegui com a víctimes als que estan a la diana de el que anomenem crims d'odi, encoratjats per la discriminació encara existent en la nostra societat.

Per tant, quan el Govern pren aquesta decisió està reduint els recursos dirigits tant a la lluita per la igualtat i contra la violència de gènere de dones i homes com a les polítiques dirigides a combatre la discriminació de les persones per causa d'origen, religió , ideologia, discapacitat, edat, orientació sexual, identitat de gènere, o qualsevol altra circumstància. Quan incorpora aquest text al BOE busca que uns i altres, unes i altres, entrem en competència per les engrunes que ens deixen. I sobretot, amb aquesta actuació el Govern mostra que poc li importen les polítiques d'igualtat, i menys encara les persones que pateixen. Simplement ha trobat una manera fàcil de complir amb uns indicadors europeus que, sense cap dubte, es queden a la superfície.

Amb una decisió com aquesta el Govern mostra una vegada més la seva voluntat de fer-nos retrocedir més de 30 anys. Ho va intentar amb la contrareforma de la llei de l'avortament. Ara estem davant d'un nou atac a la igualtat i la llibertat de dones i homes, i encara que és possible que en aquesta ocasió no aconseguim grans titulars ni enormes manifestacions, hem de saber que els seus resultats seran nefastos per a la vida de les dones i, juntament a elles, per al futur de totes aquelles persones que més necessiten de l'acció decidida dels poders públics.
resum de l'article de : Purificación Causapié Lopesino Hazte fan
Feminista y vicepresidenta. Internacional Socialista de Mujer