BON ANY 2022

 

ARRIBA EL CAMARLENC A BALÀFIA !! US ESPERA DAVANT DEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA EL DIA 02/01/22 A LES 12:30h

 

En aquest nit compartim el poema de la Joan Raspall

 

Aquest Nadal, regala català!

"ELLAS SON DE AQUÍ" EL DOCUMENTAL DE 5 ANYS D'EXPERIÈNCIES I PROMOCIÓ DE L'ESPORT FET PER DONES

 

Aquest reportatge audiovisual compsa les emocions, esforç, treball, empenta i alegria d'aquests darrers 5 anys. Es mostra també, la raó de ser d'EllasSonDeAquí. Una plataforma que té per objectiu donar visibilitat a les dones esportistes d'aquest país i dotar-les de recursos econòmics per poder dur a terme la pràctica esportiva i alhora la professionalització. 5 anys en què s'han implicat més de 900 esportistes de tot el territori espanyol, patrocinant-se 22 projectes esportius i lliurant més de 105.000 €. 5 anys de molt esforç, feina i passió, esperant poder celebrar-ne molts més.

 
Gràcies a totes les que heu format, formeu i formareu part d'aquest meravellós projecte

i Gràcies per compartir-lo

FELICITACIÓ DE NADAL DE LES DONES DE BALÀFIA

 

AQUEST ANY HO FEM AMB UNA VERSIÓ LLIURE DE LA POESIA 

DE LA NÚRIA NIUBÓ CABAU.

UN VENT SENSE RECER

OMPLÍ LA QUIETA NIT

A L'HORITZÓ L'ESTEL

ANUNCIAVA EL MESSIES

ELL ENS DEIXA EN LLEGAT 

HUMILITAT I AMOR

SERENOR I SORORITAT

I PETITS GLOPS D'ALEGRIA

PER ENDOLCIR-NOS EL COR

US CONVIDEM A LLEGIR LES SEVES POESIES

CLIQUEU DAMUNT DE LA IMATGE DEL GRUP DE DONES

A L'ACTIVITAT DE RITMES I BALLS : NADALES A TOT RITME AMB LES CRIATURES A LA SALA MARIA MERCÈ MARÇAL DEL CENTRE CIVÍC DE BALÀFA !!

 

#FARTES DEL TERRORISME MASCLISTA. ENS AFEGIM DONANT SUPORT A L' ACCIÓ PROPOSADA PER LA COORDINADORA CONTRA LES VIOÈNCIES MASCLISTES

 

Aquesta setmana han assassinat 3 dones i una bebè, i 3 menors han quedat orfes. Des de començament d'any, 75 dones i menors han estat assassinats per homes.

Les companyes de Sevilla, Las Cigarreras, ens conviden a sumar-nos a la seva iniciativa i hem elaborat cartells seguint el disseny de les darreres campanyes HARTAS del 25N.

 
El dimarts 21 de desembre es realitza una convocatòria davant dels ajuntaments de les nostres ciutats per mostrar la nostra repulsa i per exigir que la violència contra les dones es consideri una vegada emergència política i els governs actuïn en conseqüència i facin funcionar el Pacte d'Estat

GAUDIM NADALES A BALÀFIA. AMB TOTES LES MESURES DE SEGURETAT PER LA PREVENCIÓ DE LA COVID-19

 

CANCEL.LADA TORRONODA A BALÀFIA. COM A MESURA DE PREVENCIÓ PER A LA TRANSMISSIÓ DE LA COVID-19

 DISCUPLEU LES MOLÈSTIES

41a MARXA NOCTURNA SILENCIOSA. TOTES PER TOTES

 

Declaració Universal de Drets Humans. 10 de desembre de 1948

Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. 

Article 2 Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

 Article 3 Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. 

Article 4 Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes. 

Article 5 Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. 

Article 6 Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica. 

Article 7 Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació. 

Article 8 Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei. 

Article 9 Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament. 

Article 10 Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal. 

Article 11 1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.

Article 11 2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte. 

Article 12 Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs. 

Article 13 1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. 

Article 13 2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. 

Article 14 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. 

Article 14 2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides. 

Article 15 1. Tota persona té dret a una nacionalitat. 

Article 15 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat. 

Article 16 1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. 

Article 16 2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. 

Article 16 3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat. 

Article 17 1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva. 

Article 17 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat. 

Article 18 Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança. 

Article 19 Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres. Article 20 1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 

Article 20 2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació. 

Article 21 1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits. 

Article 21 2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país. 

Article 21 3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

 Article 22 Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. 

Article 23 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. 

Article 23 2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball. 

Article 23 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social. 

Article 23 4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi. 

Article 24 Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. Article 25 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. 

Article 25 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social. 

Article 26 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius. 

Article 26 2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

Article 26 3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills. 

Article 27 1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic. 

Article 27 2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor. Article 28 Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius. 

Article 29 1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

 Article 29 2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

Article 29 3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides. 

Article 30 Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien

A L'AFGANISTAN LES DONES NO TENEN DRETS HUMANS. Si les volen silenciar nosaltres cridarem el doble!! Dissabte 10:00h davant del Centre Cívic de Balàfia

Avui a l’apunt al nostre bloc acabem la relació de prohibicions i maltractes que pateixen les dones afganeses i del dur camí que els toca passar sense que ningú faci res per evitar-ho !

18è No podran rentar la roba a cap plaça pública ni a rius o llacs.

19è Està completament prohibit utilitzar colors “sexuals” a la vestimenta, usar pantalons acampanats ni sota el burka, per la qual cosa la immensa majoria de les dones utilitza el negre per por que qualsevol altre color causi rebuig a la seva comunitat i siguin castigades.

20è Prohibit la publicació o difusió de qualsevol tipus d'imatge femenina a tot el país, ja sigui en publicitat, llibres aparadors…

21è Ningú no pot fotografiar, filmar o dibuixar dones o figures femenines.

22è Tots els mitjans de transport han de ser segregats per sexes perquè cap home s'ajunti amb cap dona.

23è Cap dona no té dret a l'ús dels banys públics en cap circumstància.

24º Cap sastre ni dissenyador o modista pot prendre mesures del cos femení.

25è Cap home no pot veure una dona dins de casa seva, per la qual cosa els està prohibit treure el cap a les finestres o balcons.

 26è Visitar un doctor en cas de malaltia també, per la qual cosa la seva assistència mèdica és veritablement precària, el nombre de doctores i infermeres és molt reduït.

27è També tenim prohibit crear negocis, manejar diners o tancar tractes, per això depenem econòmicament de l'home.

28º Cap dona té permís per pujar a un taxi sense el seu mahram

 29è Les dones tenen prohibit “celebrar” alguna cosa. No es poden reunir juntes per mostrar felicitat ni acudir a festivitats amb un propòsit lúdic.

CONTINUA ACTE EN SUPORT A LES NENES, NOIES I DONES DE L'AFGANISTAN. TENEN PROHIBIT ANAR EN BICICLETA I MOTOCICLETA. AJORNADA BICICLETADA.

 
16- Prohibició de practicar esports o entrar en centres o clubs esportius.

Què passa amb les dones ciclistes a l'Afganistan?

 

L'arribada al poder dels talibans ha tallat en sec l'evolució de la societat afganesa. S'ha acabat la guerra, és veritat, però a quin preu?  s'han imposat limitacions i prohibicions que afecten especialment les dones. Des d'ara, i entre altres coses, les dones no podran practicar esport.

Abans de la guerra, a Kabul, per exemple, la societat s'estava modernitzant. Castigada pels anys de conflictes, el 60% de la població te menys de 25 anys; es gent que ha crescut sense els talibans a les ciutats i mostraven moltes inquietuds, emancipació, alliberament, lluita pels Drets Humans,   amb ús constant de les xarxes socials, activitats de participació social, lúdiques i culturals. 

Cliqueu a la fotografia per veure el reportatge sencer d' Issac Vilalta

Prohibit muntar en bicicleta o motocicleta. Restriccions i prohibicions imposades pels talibans a les donens i les nenes.

 Si les volen silenciar nosaltres cridarem el doble!

Aquestes són les 29 lleis que el règim talibà aplica a centenars de milers de dones.

 1º- Tota dona té prohibit treballar fora de casa. Només en uns casos comptats el règim pot atorgar un permís especial per a dones d'especial importància per a ells. Com pot ser el cas d'algunes infermeres o doctores a alguns hospitals, només per a alguns pacients i amb el permís dels seus esposos.

 2n El dret a sortir de casa està totalment prohibit sempre que la dona no vagi acompanyada del seu “mahram, home amb un parentiu proper com a marit, germà o pare.

3r L'educació és un dret que només pertany als nens. Les nenes no poden acudir a classe, ni a escoles o les universitats, fins i tot si els pares ensenyen les filles a casa, aquests corren el perill de ser castigats.

 4t Després de la infància tota dona ha de portar robes que li cobreixin totalment el cos, arribant a ser obligatori l'ús del Burka, perquè no se'ls pot veure ni tan sols el rostre.

 5è Una dona que sigui acusada de mantenir qualsevol tipus de relació fora del matrimoni amb un altre home serà acusada i castigada amb la lapidació en públic.

 6è Es prohibeix a tot el territori taliban l'ús de qualsevol tipus de cosmètic, de fet, en règims anteriors van ser reportats casos d'amputació de dits i extremitats pel simple fet de pintar-se les ungles.

 7è Tant les nenes com les dones tenen prohibit mostrar els seus turmells amb el càstig de fuetejar-les en públic si això passa.

8è Totes les dones que no vesteixin conforme a les regles extremistes o que no vagin acompanyades del seu mahram podran ser castigades amb pallisses, abusos verbals o assots en públic.

 9è Tota dona té prohibit parlar en públic o donar la mà a qualsevol home que no sigui parent proper.

 10è Cap desconegut pot sentir ni tan sols la veu d'una dona, és a dir. Les dones tenen estrictament prohibit parlar i fins i tot riure en públic.

 11è L'ús de talons també es considera un delicte. Si a la prohibició anterior la dona no podia parlar en públic, en aquest cas l'home no pot sentir caminar una dona, en cas que l'escoltés la dona seria la culpable i castigada.

 15è les dones no poden tenir presència en mitjans públics com televisió, ràdio o mítings polítics.

 16è Evidentment, la dona, “com a ser inferior” tampoc no pot realitzar cap tipus d'activitat pública quedant vetada per a qualsevol pràctica esportiva.

 17è Cap dona no té permès l'ús de bicicletes ni motocicletes.

 

Manifest del món de l’Esport per a l’eliminació de la violència envers les dones

 
25 de novembre de 2021 

Des del món de l’Esport, denunciem tots els tipus, formes i àmbits de violències masclistes existents i volem reiterar el nostre suport i empatia amb les supervivents i el seu entorn. 

No podem continuar consentint que les dones visquem amb por, amb la nostra llibertat coartada per l’amenaça d’unes violències i agressions sexuals que ja haurien d’estar desterrades d’una societat democràtica i lliure. 

Des del món de l’Esport, volem emfatitzar accions, individuals i comunitàries, per l’erradicació de les violències masclistes. 

Accions que són font de suport i resiliència per a les supervivents, que demostren el nostre compromís, implicació, coratge i ètica, per fer-les sentir que “no estan soles”, abans, durant i després de qualsevol agressió masclista. 

Perquè amb la formació d’aliances i complicitats des de l’Esport podem construir un teixit comunitari i una xarxa de recursos que siguin font de salut i qualitat de vida per a totes les dones i col·lectius oprimits d’aquesta societat.

 Estimar, només es pot fer des de la llibertat, la igualtat i el respecte. 

Per una vida i un esport, lliure de violències masclistes!

si cliqueu damunt de la imatge anireu a

https://inefc.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Dossier-estadistic-Dones-en-lesport-2021

Manifest de lectura, entre el 19 al 29 de novembre, en activitats esportives d’àmbit escolar, federat o universitari, de competició o de lleure. La durada de la lectura és d’aproximadament d’1 minut i 18 segons.

CONTINUEM REALITZANT LES ACTIVITATS A BALÀFIA. NOVETAT D'AQUEST ANY MINDFULNESS. ENCARA US PODEU APUNTAR !

Explora la naturalesa i els fonaments de l'atenció plena, els seus mecanismes d'acció i el seu ús a través de les cultures. 

Campanya “25N -Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones: Manifest de l’Esport"

 

El dia 25 de novembre,  convoquem tota la ciutadania, a les 12.00 h del migdia, a fer un minut de silenci. Esperem que la ciutadania i en especial totes les persones vinculades al món de l’esport, entitats i associacions, se sumin a aquesta reivindicació en què es rebutgin les actituds masclistes, alhora que s’identifiquin i denunciïn les agressions.

Amb el Manifest del món de l’Esport, promogut pel Consell Català de l’Esport, es fa una crida a professionals i entitats esportives per sumar-se a aquest compromís en què es reivindica i es manifesta fermament el rebuig absolut a qualsevol tipus de violència i, especialment, aquelles que afecten les dones i els seus fills i filles.

Des de l’esport, exigim tolerància ZERO , davant els agressors masclistes i exterioritzem el nostre crit més unànime i conscient, envers a les violències masclistes.

Podeu disposar del Manifest del món de l’Esport i dels materials per difondre el missatge en els vostres entorns amb la publicació de cartells de la Campanya, fotos i vídeos personalitzats als vostres espais de difusió i xarxes socials, utilitzant les etiquetes  #esportcat i #25N

La Generalitat de Catalunya, juntament amb les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Delegación del Gobierno a Catalunya, renovem el nostre ferm compromís per erradicar les violències masclistes i consensuem un Manifest Institucional en el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, de sensibilització, per tal d’avançar en el seu abordatge. És un manifest per commemorar i visibilitzar aquesta data i tot allò que representa.

25 de novembre de 2021 A BALÀFIA FEM ACCIONS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA. LECTURA DEL MANIFEST

 

MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El 25 de novembre de 2021, un any més, llegirem el manifest contra la violència de gènere amb totes les mesures de seguretat per a la protecció de la covid-19. Així mateix, us animem a que als vostres barris, entitats, trobades d’esport, etc., llegiu un manifest,  el vostre, l’institucional o el del món de l’esport. 

Ø  A Balàfia no volem més dones assassinades a mans de la seva parella o ex-parella

.

Ø  A Balàfia lluitem per l'eradicació de les violències masclistes.

 

Ø  A Balàfia ens movem perquè el 25 de novembre romangui  en el record.

 

Ø  A Balàfia volem que les joves surtin de nit, sense por a ser agredides.

 

Ø  A Balàfia rebutgem totes les accions, comentaris i acudits que és fan ressò de la discriminació de les dones i que denigren la seva imatge. 

 

Ø  A Balàfia ens adrecem als homes que esteu en contra d’aquestes violències i us interpel·lem:

- Vosaltres sabeu quan un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen!

- Talleu les cadenes de transmissió d’aquestes violències!

- És hora de que feu responsables als agressors i que hi intervingueu!

Ø  A Balàfia ens sentim especialment dignes, compungides... I aixequem la veu per llegir el manifest de la marea lila a la marxa silenciosa en el mes més violeta de l’any, el novembre, on la lluita i la visibilització de la violència de gènere ressona a la societat amb més contundència.

Són moltes les dones que fan “d’altaveu” i criden fort i clar: “Ja n’hi ha prou de violència contra les dones”. Catalunya, tota Catalunya, suspèn en la lluita contra la violència de gènere.  Objectivament, les estadístiques ens situen en el segon lloc de l’estat on hi ha més morts de dones, per violència.

 

Ø  A Balàfia tenim clar que la desigualtat de gènere és un fenomen estructural. 

La societat, tota la ciutadania hem d’esdevenir una eina que permeti una representació d’una societat més justa i acurada on, tant dones com homes, gaudeixin d’una representació equitativa, creativa i diversa.

Ø  A Balàfia volem trencar amb la normalització de les dones com a víctimes al  mitjans de comunicació.  Volem recordar que, en general, es construeixen relats en audiovisuals, a la publicitat, a la ficció o als informatius, on es visualitzen a les dones, com una víctima natural. Les dones som la imatge del dolor i la tragèdia. És habitual trobar, les dones o la feminitat il·lustrant les conseqüències de conflictes bèl·lics o altres formes de violència. L’ús continuat de les dones com a imatge de l’horror perpetua la seva condició de víctimes.

 

Ø  A Balàfia volem recordar que els drets de les dones són drets humans i que s’ha de tractar la violència masclista com una violació dels drets humans. 

Cal mostrar la violència masclista, tal com diu la llei, com una manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones que es produeix, descaradament o subjectivament, a través de diversos mitjans i en diferents àmbits. 

Ø  A Balàfia ens mobilitzem contra les violències de gènere.      

T’apuntes a la missió? 

Gràcies

(Re)coneixement veïnal: PREMIS A LA CONSTÀNCIA, DEDICACIÓ I IL.LUSIÓ

Promovem el (Re)coneixement veïnal a les experiències de superació i lluita veïnal que han suposat avenços socials que milloren la qualitat de vida dels nostres barris, els drets de les persones que hi habiten i la seva dignitat.

També mostrem experiències prèvies de les edicions anteriors des de l’any 2015.

Coneix-les i comparteix la teva!

Mostrar les accions rellevants perquè se’ls doni la importància que mereixen. Posar en valor aquestes accions, avaluades segons criteris de qualitat.

Destacar tot allò que suposen: la col·laboració entre organitzacions i institucions; la feina per respondre a les necessitats socials dels reptes actuals i el suport de tots/es els que ens han acompanyat abans, ara i sempre.

Accions transformadores que incideixin i provoquin canvis en la societat. Unes transformacions en les condicions de vida, als aspectes de l’entorn que hi influeixen i en l’aprofundiment de la qualitat democràtica.

PARTICIPA A LA CURSA O A LA CAMINADA !! 5a TRAIL RUNNING

La Trail Running Santa Caterina d'Arbeca aposta per la sostenibilitat i la solidaritat en la 5a edició

El proper 20 de novembre es celebra a Arbeca la 5a edició de la Trail Running Santa Caterina d'Arbeca, una cursa per posar en valor el patrimoni i els productes locals, que després de consolidar la seva aposta per la sostenibilitat en les edicions anteriors, per aquest any també afegeix la vessant solidària amb una recollida de sabatilles esportives per a l'ONG Lleida pels Refugiats. A La Ciutat Lleida, amb Núria Mora, en parlem amb la Bea Miret, directora de la cursa.

A Arbeca hi ha una llarga tradició d'organització de curses, crosos ...com a molts pobles de Ponent se solia organitzar per la festa major una peculiar cursa atlètica denominada “cursa o cós de la cordera”. Els premis podien variar segons les poblacions. El més habitual era una cordera de primer premi, un segon que consistia en un parell de pollastres i un tercer que s’emportava una ceba. En altres llocs el tercer premi era substituït per un conill, passant a endur-se la ceba el que quedava en darrer lloc.