De cara a l’any vinent i en un dia
especial, per exemple el 8 de març, voldríem
plantejar públicament una possible vaga de cures i atencions per tal de
visibilitzar aquestes tasques que resten ocultes tot i ser indispensables per
al conjunt de la societat que encara està adjudicada a les dones pel sol fet de
ser-ho. Els homes no s’incorporen com hauria de ser a aquestes tasques. Es
tracta d’un reflex de la divisió sexual del treball promogut des del sistema social,
patriarcal i capitalista. És, en definitiva, la doble o triple jornada de
treball, un símbol més de la desigualtat i opressió que pateixen moltes dones.
I perquè aquesta vaga fictícia? La
resposta és clara, quan les necessitats estan cobertes moltes vegades passen
desapercebudes, però si no hi ha ningú que les realitzi és quan surten a la
superfície i esdevenen visibles i la població en reconeix la importància, abans
negada.
Les conseqüències de la doble o triple
jornada es poden constatar en el mercat laboral i en el sistema de les
pensions. Segons dades del Ministeri de Treball el 63,33% dels contractes
parcials en el primer semestre de 2010 eren firmats per dones i d’acord amb
l’EPA (enquesta de població activa) el percentatge de dones que han escollit
aquest tipus de jornada per atendre a persones dependents o altres obligacions
familiars és d’un 29,9% davant d’un 3% d’homes. A l’hora, es parla de reduir
les quotes a la seguretat social a totes les empreses que firmin aquests
contractes. O dit altrament, mentre s’endureix l’accés a la jubilació a les
persones que disposin d’un període de cotització més baix es fomenten els
contractes que impliquen menys cotització.
D’altra banda, les mesures
contemplades en el Pacte de Toledo que pretenen solucionar les llacunes de
cotització de les dones són clarament insuficients i, a més, perpetuen el rol
de cuidadores assignat al gènere femení. És palès com el rol que ens assigna el
“naixement” o el patriarcat té unes conseqüències clarament negatives en el
nostre àmbit laboral, d’acord amb les condicions de treball, i també en la
pensió resultant de les nostres cotitzacions: les dones som el col·lectiu que
presenta més llacunes de cotització, participem més de l’economia submergida,
tenim uns salaris més baixos, etc. Un sistema de pensions que, a més, es
constitueix en base de la divisió sexual del treball i que contribueix en la
perpetuació de les desigualtats de gènere.
Des de la nostres
associacions, creiem que l’única manera de trencar aquests estereotips i no
perpetuar i reproduir aquest sistema és el repartiment
igualitari de les tasques de la llar i les cures. A més, apostem per deixar de banda tots els rols imposats a
les dones: passives, correctes, delicades, dependents, fines... , en
definitiva, trencar amb els estereotips de gènere.
