SILENCI
En la darrera llum hi ha un toc de pietat.
La tarda de desembre és massa breu.
Al camí solitari, que han tacat,
a claps, borroses fulles d’àlber
sota el brancatge nu d’un temps malaguanyat,
cauen espessos flocs de neu,
i al paraigua s’aferra una mà balba.
Les fredelugues volen lluny, pel cel. Mor la veu
del riu, al canyissar, en l’hora lenta i greu.
La infància és un somni, amb llum rogenca d’alba.
Però el record floreix, com una malva,
en el silenci blanc de Déu.
La tarda de desembre és massa breu.
Al camí solitari, que han tacat,
a claps, borroses fulles d’àlber
sota el brancatge nu d’un temps malaguanyat,
cauen espessos flocs de neu,
i al paraigua s’aferra una mà balba.
Les fredelugues volen lluny, pel cel. Mor la veu
del riu, al canyissar, en l’hora lenta i greu.
La infància és un somni, amb llum rogenca d’alba.
Però el record floreix, com una malva,
en el silenci blanc de Déu.
Títol del llibre: Incerta vida
Autor: Jordi Pàmies
Editorial: alfazeta
Data edició: desembre 2010
Pàg. del poema Silenci: 81
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada