Les festes que comporten regals (premis) i que cedeixen el protagonisme a les criatures també són eines de control, són pedagògiques. El nen que cada dia fa avançar un centímetre els Reis Màgics al pessebre, i que té por que només li duguin carbó, no emprenya, es distreu, i aprèn a ser un futur respectador del lloc a la cua de l’Oficina de Treball. Fora que perdem oli, perquè som sensacionalistes, el tema ha estat tan documentat, que alguns antropòlegs ja patim quan s’acosta Nadal: ens trucaran des dels mitjans perquè tornem a explicar d’on vénen el Tió, la Llufa i les allaus a les macrodiscoteques a frec del Ninou. I sovint ens demanen que ens convertim en els guardians de les nostres festes, que les dotem amb el pedigrí de l’antigor. I no podem: Halloween guanya adeptes, perquè acompleix les mateixes funcions que la Castanyada i Tots Sants. Ha seduït els nostres descendents. I nosaltres claudiquem, perquè l’objectiu és tenir-los esbargits, que no molestin, que a la tardor i sobretot a l’hivern els aguantem a casa i ens enerven de collons.
Si patim per la regressió de la Castanyada, però, sempre podem enviar a prendre pel sac aquells quatre galifardeus amb màscares que truquen a la porta demanant llaminadures, o els podem donar castanyes, a veure quina cara fan. I també podem asserenar-nos: la Castanyada i Halloween conviuran. La primera sobreviurà en els tallers de panellets que es fan a les escoles, junt amb la fascinació que desperten les castanyeres. El segon ha arribat per quedar-se molt de temps, amb la murga de les carabasses i la pirotècnia de sèrie B. Extracte de Adrià Pujol. Barcelona l'article http://www.nuvol.com/critica/castanyada-o-halloween/
El CNDC ha aprovat una Declaració per a la 60a Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de Nacions Unides. Les entitats que treballen per a l’equitat de gènere demanen un desenvolupament sostenible amb la participació de les dones
El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), entitat reconeguda com a consultiva per part del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (NNUU), ha aprovat aquest matí una Declaració per al 60è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona d’aquest organisme, que tindrà lloc del 14 al 24 de març de 2016, i on es fa seguiment de l’evolució de la situació de les dones a Catalunya respecte els objectius marcats en la cimera de Beijing de l’any 1995.
El CNDC, que integra 380 entitats, fa una crida perquè a Catalunya s’adoptin les mesures necessàries per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible segons l’agenda mundial i perquè el Govern català, en les seves relacions internacionals, insti els governs a promoure els drets de les dones en qualsevol lloc del planeta.
A través del CNDC, les entitats esdevenen interlocutores de les polítiques del Govern de la Generalitat per a qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones. Atès el seu caràcter consultiu, el CNDC assessora i orienta l’Institut Català de les Dones i li fa propostes i recomanacions. Els Grups de Treball d’aquest organisme realitzen estudis, dictàmens, plans, propostes o recomanacions d’actuació i fan seguiment del Pla de Polítiques de Dones.
La Declaració aprovada avui, en una reunió que ha tingut lloc al CaixaForum de Barcelona, porta per títol “Per un desenvolupament sostenible amb la participació de les dones”, i exposa que el desenvolupament sostenible implica adoptar mesures que millorin els seus tres pilars: societat, economia i medi ambient, i que les dones n’han de ser agents fonamentals per seguir avançant.
El document identifica les violències contra les dones com el principal obstacle per al seu apoderament i per al desenvolupament sostenible de la nostra societat. Mentre que l’accés de les dones a l’educació, la formació professional i l’augment de les seves capacitats son la clau del seu apoderament i de la millora dels seus mitjans de subsistència.
Pel que fa a la salut, pilar fonamental de l’apoderament, el text explica que es veu afectada per diversos factors mediambientals i culturals com l’ús de pesticides en zones agrícoles que malmet especialment la salut de les dones, i destaca el biaix que tenen les recerques clíniques i sanitàries en què les dones no són el subjecte d’estudi.
Globalment preocupa la incorporació dels drets sexuals i reproductius en els Objectius del Desenvolupament Sostenible, que han estat desmembrats i sotmesos a un canvi de paradigma vinculant-los a la provisió de serveis i oblidant la transversalització dels drets com a pilar fonamental. I se celebra que a Catalunya el Parlament hagi aprovat, recentment, una declaració que considera aquests drets com a fonamentals i com un dels eixos centrals en el desenvolupament sostenible.
Es demana que totes les polítiques públiques contemplin un enfocament de gènere i abordin els factors estructurals que perpetuen les desigualtats. Aquestes han de basar-se en principis de justícia social que comptin sempre amb la participació activa de les dones, possibilitin els mecanismes d’accés i comunicació efectius que facin visibles les iniciatives d’autogestió i les xarxes de suport entre dones.
El document explica que la crisi econòmica segueix sent una realitat i ressalta l’impacte especialment negatiu en moltes dones. Així com el fet que les dones representen a Catalunya el 46% de la població activa, la seva taxa d’atur està en el 20%, i que la bretxa salarial se situa al voltant del 19%, sent més gran en feines de menys formació i contractes de jornada completa. A partir dels 45 anys les dones catalanes pateixen més la discriminació salarial i aquesta bretxa s’acaba traduint en menys prestacions d’atur i pensions més baixes.
Una altra problemàtica que s’identifica és la dificultat per accedir a llocs de presa de decisions en les empreses i l’impacte que produeix aquest fet sobre el creixement i la capacitat econòmica del país. Es destaca que la integració de la paritat al mercat laboral seria un actiu per resoldre la crisi econòmica i que els principals obstacles per a l’accés a aquests càrrecs a Catalunya tenen a veure amb factors culturals (cultura empresarial masculina, falta d’autoconfiança de les dones, poca coresponsabilitat en la llar) i normatives (horaris de treball, traves a la major conciliació de la vida familiar i laboral, etc.).
Sobre l’emprenedoria, el document constata que encara ara és predominantment masculina. L’any passat, més de 6 de cada 10 emprenedors en fase inicial eren homes. No obstant això, l’activitat emprenedora femenina a Catalunya (5,9%) es manté per sobre de la resta d’Espanya (4,3%) i d’Europa (5,0%). La taxa d’activitat emprenedora femenina més alta ha estat la corresponent a dones amb educació superior (26%).
