No obstant això, malgrat que simpatitzava amb les idees socialistes, Campoamor mai va entrar en el partit per no acceptar la connivència amb la dictadura de Primo de Rivera. En 1931, en proclamar-se la Segona República, va ser triada diputada pel partit Radical, republicà, laic i democràtic. Va ser una dels 21 diputats de la Comissió Constitucional i des d'allà va lluitar amb coratge a favor de la no discriminació per raó de sexe, la igualtat jurídica dels fills i filles haguts dins i fora del matrimoni, el divorci i el vot femení. Campoamor va haver de lluitar fins i tot contra la pròpia esquerra per defensar les seves idees. Els socialistes creien en ella, però consideraven que no era el moment de defensar aquests objectius. Amb el seu discurs al Parlament, el dia 1 d'octubre, la diputada va aconseguir convèncer un nombre suficient de diputats perquè les dones poguessin votar, el que es va aconseguir abans de la majoria dels països europeus.
Segons
l'escriptora Rosa Regàs, "Clara Campoamor, i això és el fonamental
d'aquest personatge extraordinari, no va permetre que cap estratègia
electoral passés per davant de la seva ideologia, un principi
d'honestedat política que encara no hem aconseguit 80 anys després. Si
Clara hagués aconseguit
el vot per als homes avui tindria un monument a la capital. No obstant
això, va morir oblidada a Lausana el 30 d'abril del 1972 "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada